ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0ab3dc95 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 344/08·15 octobre 2009·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 263/2009
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle344/08
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2009:263) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2009 - ROJ: STSJAD 263/2009).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 octobre 2009 (n° 344/08) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 263/2009 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2009)
Note : la référence canonique fournie dans la demande (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (numéro ROJ et identifiant ECLI). Le recours porte le numéro TSJC 344/08.
Faits et procédure
Le Sr Barberà a introduit, le 20 octobre 2006, une action en interdit de restitution de la possession à l'encontre des Srs Miró, Arcos et Palau. Ceux-ci ont soulevé, à titre principal, la prescription de l'action, puis conclu au rejet de la demande sur le fond.
Par sentence du 28 novembre 2008, le juge de la Batllia a fait droit à la demande. Il a condamné les défendeurs à restituer la parcelle « dans l'état antérieur à la pose des piquets », à retirer ces piquets, le ciment, et à reboucher la tranchée, et à supporter les dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
Les défendeurs ont interjeté appel. Par ordonnance du 21 mai 2009, la Sala Civil a admis, à titre de diligències per a millor proveir, les preuves sollicitées par les deux parties, notamment la pièce proposée dans l'écrit du 4 octobre 2007 et la prova « IX Requeriment ». Elle a laissé les dépens à la charge de chaque partie à ce stade.
Le texte présente des incohérences chronologiques, qui ne sont pas éclaircies : la date de la demande est donnée tantôt comme le 20 octobre 2006, tantôt comme le 29 septembre (sans année), et la citation en justice est datée du 4 septembre 2006. Par ailleurs, l'arrêt attribue à « cette Sala » la sentence du 28 novembre 2008, alors que celle-ci émane du juge de première instance. Ces points ne modifient pas le raisonnement de la Cour, mais leur existence doit être signalée.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
La prescription de l'action : le délai annuel applicable à l'interdit de restitution était-il expiré à la date de la citation ?
La preuve de la possession : le demandeur avait-il établi sa possession de la bande de terrain litigieuse, puis la spoliation injustifiée de celle-ci ?
L'étendue de l'interdit : le juge possessoire pouvait-il se prononcer sur des questions de propriété ou de limites cadastrales ?
Solution et dispositif
Sur la prescription. La Cour écarte le moyen. Elle relève que la possession paisible a pris fin le 21 octobre 2005, date à laquelle des ouvriers ont creusé une tranchée, l'ont remplie de béton et ont
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (344/08) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, a 15 d'octubre de 2009
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Barberá va interposar, en data 20-10-2006, demanda d'interdicte de restitució de la possessió envers els Srs. Miró, Arcos I Palau.
En data 24-11-2006, la representació processal dels defenents va oposar-se a la demanda, tot adduint en primer terme ,la prescripció de l'acció i, quant al fons, sol·licitant la desestimació de la demanda.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 344/08 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 28- 11-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que dec estimar i estimo la demanda interdictal de restitució de la possessió formulada en data 20 d'octubre del 2006 per la representació processal del Sr. Barberá a) S. contra els Srs. Miró, Arcos I Palau, condemnant-los a retornar la finca posseïda pel demandant en l'estat anterior a la col·locació dels piquets, retirant aquests piquets així com el ciment i tapant la rasa; i a fer-se càrrec de les costes processals causades, amb menció expressa dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria".
III.- La part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 24-2-2009, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 16-3-2009, sol·licita que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la recurrent.
IV.- Per Aute de data 21-5-2009 aquesta Sala va decidir: "DECIDEIX ACORDAR la pràctica de les proves sol·licitades per ambdues parts litigants com a diligències per a millor proveir, consistent en la incorporació de la prova proposada en l'escrit de data 4- 10-2007 i a la pràctica en la seva totalitat de la prova IX Requeriment. No s'escau efectuar imposició de les costes processals".
FONAMENTS DE DRET
I.- El primer dels motius o greuges que planteja la recurrent, relatiu a la viabilitat de l'excepció de prescripció, no pot prosperar. En efecte, consta acreditat a les actuacions que la possessió pacífica del terreny es va produir fins el dia 21 d'octubre de 2005; dia en el que uns operaris van efectuar en el terreny que posseïa una rasa, per després omplir-la de formigó i instal·lar uns piquets. Així mateix, resta provat que el dia 4-9-2006 es formula la crida a judici i el 29 de setembre s'interposa la demanda. No ha transcorregut el termini de prescripció anyal aplicable i no pot ésser acollit l'argument del recurrent, en virtut del qual s'exercita tardanament l'acció. I no pot ésser acollit per dues raons: una, perquè l'exercici tardà de les accions, com a contrari al principi de l'exercici dels drets subjectius conforme a la bona fe, es pot apreciar en aquells supòsits de terminis llargs d'exercici de les accions, com el que es contempla a l'usatge omnes causae, però no en aquells casos en els que els terminis d'exercici de les accions són terminis curts. I, dues, perquè l'Aute de 17-3-2005, que cita la recurrent, examina un supòsit diferent al present, com és el referent a l'atur d'una obra, quan la construcció de la mateixa havia començat ja feia 8 mesos. En el present cas, en canvi, es tracta d'un interdicte per a recuperar la possessió i el mateix pot ésser exercitat en el termini d'un any, sense que existeixin pal·liatius que el poden fer infructuós com l'acabament de la construcció o de l'obra en l'interdicte operis nova nunciatio.
II.- En segon terme, no poden ésser objecte d'anàlisi en aquesta alçada aquells extrems referent al domini i que no tenen a veure amb la possessió. Així, l'existència d'un permís d'obra no significa que la possessió del terreny l'ostentés la part que sol·licita el permís o la llicència, atès que aquests es concedeixen sens perjudici de tercers. I la mateixa sort desestimatòria han de córrer aquells arguments que es sustenten en els límits de les finques de les parts litigants, com són els de quatre metres des del límit del terreny col·lindant, o la petició de prova abans refusada, en la qual s'argumenta que les mesures oscil·len entre els 4,50 i 4,90 metres del cultiu veí amb Casa Janetó.
Consegüentment, l'abast d'aquest recurs i de l'interdicte s'ha de limitar a l'acreditació de la possessió de la franja en la qual es va fer la rasa i la seva despossessió injustificada, de forma que correspon a aquesta Sala analitzar la prova practicada a les actuacions i, en particular, la prova testifical.
Consta acreditat a les actuacions que existeixen discrepàncies frontals entre els testimonis proposats per l'agent (Srs. Plaza i ENTITY_9) i els defenents (Srs. Barberá i ENTITY_10) respecte del fet possessori. Nogensmenys, i sense necessitat d'incidir en les proves pericials que versen sobre la delimitació dels llindars entre les finques; extrem que no esdevé objecte del present procediment, ressurt que l'agent va aixecar un acta notarial, en data 17 de juny de 2005, en virtut de la qual evidenciava els elements de la possessió d'aquella franja i delimitava el terreny amb el veí (pedres, estaques, arbre, etc.). Si a aquesta prova documental, corroborada pels seus testimonis, que donen raons del perquè es posseïa aquella franja (plantar o dallar tabac), s'afegeix que els testimonis de la part defenent afirmen que es posseïa la mateixa franja, però el Sr. Barberá no precisa per quin motiu era posseïda, com així ho assenyala la sentència d'instància, i que, segons ressurt de la confessió de l'agent, les obres referides i que l'agent considera que afecten a la seva possessió, es van efectuar sobre la franja de terreny posseïda per l'agent, de manera que s'ha d'entendre que quan aquesta es porta a terme es lesiona la possessió de l'agent. I la mateixa conclusió s'obté també si es compara l'estat possessori que reflecteix l'acta notorial de 2005 i amb les fotografies i l'estat possessori després de l'actuació de 21 d'octubre de 2005.
Consegüentment, i sens perjudici el que es pugui decidir sobre la delimitació de les finques de les parts litigants, aquesta Sala assoleix la mateixa conclusió que l'òrgan judicial a quo, com és que, segons la prova que es troba a les actuacions, l'agent posseïa la franja de terreny que fou objecte de la rasa i de la col·locació de piquets, abans del 2005, per la qual cosa se'l va lesionar en la seva possessió i ha de ser restituït al seu estat anterior.
III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir en la imposició al recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Miró, Arcos I Palau contra la sentència, de data 28-11-2008, dictada per aquesta Sala, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
