Sentència

TSJC-0330/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 de novembre de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Alcalá va interposar demanda, de data 18-04-2005, contra els Srs. Plana i Toll, en virtut de la qual sol·licita la condemna solidària al pagament dels danys i perjudicis que s'acreditin, més el pagament de les costes processals.

En data 9 de maig de 2005, la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i va demanar la seva desestimació, amb imposició de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 24-09-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "Que hem de desestimar la demanda formulada per la Sra. Alcalá contra els Srs. Plana i Toll, absolent-los el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades pel present procediment, inclosos honoraris d'advocat i procurador de la part defenent, a acreditar en període d'execució de sentència".

III.- La part agent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 3-12-2007, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la sentència. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 8-01- 2008, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.

IV.- En data 19-06-2008 es va dictar Aute per aquesta Sala, segons el qual s'acordava: "ACORDAR la pràctica de la prova III documental per requeriment apartat 2 i la IV testifical apartat a i e, de l'escrit de proposició de proves de la part agent que es troba als folis 57 i 58 de les actuacions. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada".

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent i recurrent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que s'ha produït una inadequada valoració de la prova. Així, manifesta que la reclamació es fonamenta en la lex aquilia i no en cap precepte administratiu de la normativa del Comú d'Encamp i que de les proves practicades s'extreu que els treballadors no van adoptar les mesures adequades. En segon terme, considera que, si no es comparteix per la Sala els arguments de la recurrent, la condemna en costes resulta injusta, tota vegada que s'ha d'aplicar la regla continguda a la Novel·la 82, cap. X.

II.- Consta acreditat a les actuacions que el dia 4 de març de 2004 la Sra. Alcalá va caure davant l'ORG_0 a conseqüència de la relliscada ocasionada per una placa de gel que es trobava a la vorera. Com ha assenyalat adequadament el jutjador d'instància el pressupòsit que es tracta d'examinar en el triomf d'una acció de responsabilitat extracontractual o aquiliana és l'existència o no de negligència en l'acció o omissió. En efecte, consten el dany i les seqüeles que ha patit la part agent, ja valorades pel metge forense. També és un fet incontrovertit que fou el fet de patinar en una placa de gel situada a la vorera i davant de l'ORG_0 el que va provocar la caiguda de l'agent i la producció de les lesions. I d'aquí es desprèn la clara i indubtable existència d'un nexe causal entre l'acció o omissió i el dany produït. Per tant, es tracta únicament de determinar si es pot apreciar o no en la conducta dels defenents la concurrència d'una culpa, fins i tot la més lleu, que pugui haver determinat la producció del resultat damnós.

III.- Des d'aquesta òptica d'idees, s'ha d'analitzar si l'omissió de no traure la placa de gel per part dels defenents, com a titular administrativa i gerent de l'Hotel, pot ésser considerada o no una omissió negligent que justifiqui la imputació del dany produït. I en aquest sentit, cal posar de manifest, en primer terme, que els defenents asseveren que no han incomplert l'obligació de traure la neu de la vorera i que, fins i tot, llencen sal per impedir la formació de plaques de gel. En segon terme, el Reglament de Medi Ambient i Via pública de la Parròquia d'Encamp estableix l'obligació dels establiments hotelers de traure la neu de la voravia (art. 9.1), mentre que respecte dels llosats s'imposa l'obligació de retirar la neu i el gel.

D'aquestes dades, la Sala no pot coincidir absolutament amb la resolució d'instància. En efecte, entén aquest Tribunal que la lex aquilia imposa al causant del dany la reparació del mateix si concorre una manca de diligència, per mínima que sigui. En el cas d'autes, malgrat la titular i el gerent de l'Hotel manifesten que els treballadors van retirar la neu i van llençar sal per evitar la formació de plaques de gel, el cert és que l'agent va relliscar en una placa de gel important davant, precisament, de l'Hotel i això evidencia que l'actuació dels responsables no es va adequar als paràmetres que la diligència deguda exigeix. I cal afegir també que no es pot emparar una resolució absolutòria en el fet que el Reglament només contempli l'obligació de traure la neu i no el gel en la voravia, no solament perquè la lex aquilia justifica també en aquest cas la reparació del dany si l'omissió de la diligència es considera acreditada, com succeeix a criteri d'aquesta Sala en el present cas, sinó a més perquè la presència del gel i el no eliminar el mateix esdevé més perillós pels vianants que la neu i prova que, malgrat les afirmacions dels defenents, aquests no van emprar totes les actuacions i comportaments que es trobaven al seu abast per a impedir el dany que es va produir i que esdevenia fàcilment previsible, en consonància amb el lloc i les circumstàncies climatològiques.

IV.- Malgrat el que s'acaba d'asseverar, que justifica el triomf de l'acció de reparació del dany, s'ha de tenir present les encertades afirmacions que porta a terme el jutge a quo quan valora la conducta de l'agent. En efecte, resta provat que l'agent viu a la localitat on es va produir el dany des del 1989 i era perfectament conscient de la climatologia de l'indret i, per tant, dels riscos que la mateixa genera. I a la vegada que, encara que l'agent manifesta que portava botes de neu, segons resulta de les proves testificals dels Srs. Ayuso, Campillo i Pulido (folis 120 a 125), que han de ser valorades d'acord amb la sana crítica, d'acord amb les seves circumstàncies, les raons o argumentacions que proporciones i la possible existència d'incoherències o contradiccions, s'indica que el calçat que emprava l'agent, botes amb taló alt, no era el més escaient per circular per les voreres del Pas de la Casa amb la climatologia que caracteritza aquesta zona.

Per consegüent, si s'analitzen aquests dos extrems i es posen en consonància amb la prova practicada, s'ha de concloure que l'actuació de la pròpia agent s'ha de valorar com a concurrent en la producció del dany i, per tant, aquesta Sala entén adequat fixar la concurrència de culpes en un 50%, de forma que s'ha de donar lloc a l'estimació parcial de la demanda, entenent que la corresponsabilitat de l'agent suposa una contribució del 50% al dany ocasionat.

No pot ésser acollit l'argument de la part recorreguda, en virtut del qual, no s'han establert les bases ni els paràmetres per a determinar la indemnització, que haurà de ser concretada a la fase d'execució de sentència. Aquesta Sala considera que la part demandant ha determinat quines són les lesions que va patir l'agent i les partides que la integren i que l'informe final del metge forense ja valora les diferents partides d'incapacitat total transitòria, incapacitat parcial permanent, perjudici dolorós i estètic, de manera que sí cal concloure que els paràmetres per a la fixació de la reparació del dany han estat introduïts a la instància. Afegir, com s'ha indicat, que la concreció de la quantificació econòmica del dany s'haurà de disminuir en el 50% en atenció a l'argumentari emprat per aquesta Sala en la present sentència.

V.- L'èxit del primer motiu fa innecessari l'estudi del segon, relatiu a les costes processals, tota vegada que al tractar-se d'una estimació parcial de la demanda no procedeix imposar les costes processals a cap de les parts litigants, a la vegada que l'èxit del recurs s'ha de traduir en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Alcalá contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles, dictada en data 24-09-2007, i revocar la seva part decisòria i declarar que procedeix estimar la demanda interposada per la Sra. Alcalá contra els Srs. Plana i Toll i condemnar-los solidàriament a l'abonament del 50% dels danys i perjudicis que en consonància amb els paràmetres fixats en el fonament de dret IV d'aquesta resolució, que s'hauran de concretar en fase d'execució de sentència. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE