STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2010 - ROJ: STSJAD 115/2010

4. Authentizitätsprüfung

Abgleich mit dem amtlichen Wortlaut in Teil II sowie dem kryptografischen SHA-256-Zertifikat vor gerichtlicher Vorlage.

II.- En data 25 de maig del 2009 la representació processal del Sr. Vélez va oposar a la demanda l'excepció de manca de legitimació passiva ad causam, argumentant que qui ostentava la condició d'arrendatària en el contracte d'autes era la societat "Tejada", i la va contestar oposant-se a la mateixa amb l'argument que el contracte vigent no finalitzava fins el 31 d'octubre del 2010, que no es podia parlar de sotsarrendament, ni es podia apreciar una ocupació indeguda del local, en quan el termini del contracte no havia finalitzat, raó per la qual sol·licitava la desestimació de la demanda i la imposició de les costes generades per ella a l'adversa.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 17 de novembre del 2009 desestimant l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal del Sr. Vélez i estimant íntegrament la demanda formulada pels Srs. Sainz i Pera contra el Sr. Vélez i la societat "Tejada", tot declarant resolt el contracte d'arrendament existent entre les parts sobre el local comercial radicat a la planta baixa de l'edifici situat al c/ Sant Miquel número YY d'Encamp, amb efectes a comptar del dia 31 de març del 2009, condemnant als demandats a deixar lliure, vacu i expedit, a disposició de l'agent, l'immoble d'autes, baix apercebiment de llançament si no el desocupaven voluntàriament, a pagar en concepte d'indemnització per ocupació indeguda la quantitat de 353,57 euros mensuals a comptar des del dia 1 d'abril del 2009 i fins a la data de l'efectiu retorn de la possessió de la cosa arrendada als demandants, més els interessos legals ocasionats a comptabilitzar per mensualitats vençudes a partir del moment en què cadascuna havia de ser feta efectiva i fins el dia del seu total pagament, amb les precisions realitzades en el IV Considerant en relació als imports consignats pels defenents en autes, i a pagar la totalitat de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de Sentència.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vélez i la societat "Tejada" i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'estimar la manca de legitimació passiva del Sr. Vélez, declarant que el contracte d'arrendament vigent entre les parts fineix el dia 30 d'octubre del 2010 i imposant les costes de la primera i de la segona instància a l'adversa.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la Sentència d'instància la representació processal del Sr. Vélez i de la societat "Tejada" argumenta que calia estimar l'excepció de manca de titularitat passiva del primer, ja que a partir del mes de novembre del 2003 l'arrendatària del local comercial situat al XXXX era la societat "Tejada" i, com a prova d'aquest fet, exposa que l'entitat "XX" ha certificat que el compte des del qual es va pagar el lloguer a partir d'aquell moment pertanyia a aquesta societat, ja que el Sr. Vélez el va subrogar a favor d'ella.

Els arguments de la recurrent no poden prosperar atès que, si bé és veritat que l'article 27.1 de la Llei d'Arrendament de Finques Urbanes determina que l'obligat al pagament del lloguer és l'arrendatari, res impedeix que sigui una tercera persona la que compleixi amb aquesta obligació, malgrat no sigui ella la deutora, de tal manera que l'arrendador no es pot negar a rebre la prestació provinent d'un tercer sempre que aquesta s'ajusti a allò pactat. Per aquesta raó, el fet que pagament de la renda no l'efectués qui constava com arrendatari no és un indici suficient per si sol per considerar que a partir d'aquell moment ostentava aquesta condició el què l'havia portat a terme.

Per les raons esmentades, no es pot afirmar que fos una contradicció, ni una errada informàtica, el fet que en els rebuts del lloguer constés com a titular del mateix el Sr. Vélez malgrat es pagaven a través d'un compte de "Tejada", perquè precisament aquesta menció suposava una indicació per l'arrendador de que el pagament es feia en benefici del citat senyor, que era qui estava obligat a fer- lo. Altrament, si això suposava un error, com afirma la recurrent, "Tejada" hauria d'haver intentat esmenar-lo, cosa que no va fer, com també s'hauria d'haver oposat a que es dirigís al Sr. Vélez la carta en la què se li comunicava el canvi en la propietat del local (foli 23) com tampoc va fer.

II.- En segon lloc, argumenta la recurrent que en data 1 de novembre del 2003 es va celebrar entre els propietaris del local i la societat "Tejada" un contracte que finia el dia 31 d'octubre del 2008 i que va ser prorrogat tàcitament fins el dia 31 del mateix mes de l'any 2010, raó per la qual el contracte entre les parts encara estava vigent.

La defenent ha aportat a les actuacions un contracte de data u de novembre del 1997 en virtut del qual el Sr. Pombo arrendava el local comercial situat al XXXX al Sr. Nuñez, que en aquell moment era el titular fiduciari del negoci denominat "Tejada" que s'explotava al local propietat del primer (foli 65 i ss). No és objecte de controvèrsia que, atès que en el decurs de l'any 1998 el Sr. Vélez ja ostentava els requisits legalment establerts per ser titular del negoci, es va celebrar en el curs d'aquell any un nou contracte d'arrendament del citat local en aquest cas a favor seu. En el dit contracte no es feia constar ni la data en què es va celebrar, ni tampoc es fixava termini de duració (foli 25 i ss), però cap d'aquests defectes pot comportar la seva nul·litat, ni es pot entendre que es tractava exclusivament d'un canvi d'arrendatari, sinó que, atès que les parts admeten que es va celebrar l'any 1998 i tenint en compte que l'article 54.2 de la LAFU disposa que s'entenen fets per cinc anys aquells per als quals no s'hagi fixat cap termini i que d'acord amb l'apartat quart del mateix article acabat el termini de vigència el contracte es prorroga tàcitament per períodes de dos anys, salvat que una part no avisi a l'altre de la seva voluntat de donar-lo per resolt amb una antelació mínima de sis mesos a la fi del termini principal o de qualsevol de les pròrrogues, resulta correcte entendre, com ho fa la part agent,

Ateses aquestes consideracions, no poden prosperar les pretensions de la part recurrent en el sentit que el contracte finia l'any 2010, ja que, per tal que es poguessin admetre, caldria que aquesta acredités que l'u de novembre del 2003 es va celebrar un nou contracte d'arrendament verbal entre els propietaris del local i la societat "Tejada" com afirma, de tal manera que, tenint en compte la pròrroga acceptada tàcitament per la propietat, aquest finiria el 31 d'octubre del 2010, cosa que no ha fet. Cal destacar que, si bé el contracte d'arrendament es pot pactar verbalment, no acostuma a ser aquesta la pràctica habitual especialment en relació als locals de negoci i que, en tot cas, malgrat la dificultat de prova que es produeix en aquests casos, aquest fet s'ha de deduir com a mínim de manera clara dels indicis que constin a les actuacions i en el cas present les úniques proves que ofereix la demandant són el canvi de la titularitat del compte corrent a càrrec del què es feien els pagaments del lloguer, que ja hem posat de relleu que és irrellevant, i el fet que les dates dels diferents contractes que s'al·leguen coincideixen amb els terminis que disposa la Llei, coincidència que tampoc resulta decisiva. Per aquesta raó, ni tant sols valorant conjuntament aquests indicis es pot arribar a la convicció de l'existència de l'esmentat contracte.

III.- Per últim, la recurrent argumenta que, fins i tot partint de la validesa del contracte de data 1 de novembre del 1997 i sense tenir en compte l'existència d'un acord verbal, el contracte signat entre les parts finalitzava, una vegada transcorreguda la darrera pròrroga el dia 30 d'octubre del 2009 i no pas el 31 de març d'aquell any, raó per la qual la Sentència d'instància és, al seu parer, incongruent, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, la resolució recorreguda concedeix a l'agent allò que demana en el petitum de la demanda,

és a dir que el contracte es considerés resolt a partir del dia 31 de març del 2009, mentre que la recurrent ni en la seva carta de data 23 de març del 2009, ni en cap moment al llarg del procediment, s'oposava a aquesta petició, afirmant sempre que aquest finia el dia 31 d'octubre del 2010 en base al contracte de u de novembre del 1997, introduint la seva queixa sobre la data concreta en que calia considerar-lo extingit per primera vegada de manera clara en el seu recurs. D'altra banda, aquesta pretensió es recolza en el criteri que, una vegada extingit el contracte celebrat l'any 1997, es va celebrar immediatament el contracte de l'any 1998, que no portava data, fet que no s'ha acreditat. Per totes aquestes raons entenem que no es pot considerar que existeix incongruència quan es concedeix allò que demana l'agent sense que s'hi oposi el defenent, o ho faci sense provar el que defensa.

IV.- En desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Vélez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 17 de novembre del 2009 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE