Sentència

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 309/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat Codina va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Morillo, en reclamació de la quantitat de 348.230,51 EUR, amb els interessos legals corresponents a comptar del venciment de cada factura impagada i, subsidiàriament, des de la data de contesta a la demanda, en concepte de comissions de vendes degudes i impagades.

II.- La societat Morillo va oposar-se a les pretensions de l'actor, contestant que la societat Codina no ha intervingut en la venda de les unitats immobiliàries que pretén i per tant no té dret a percebre cap comissió. Reconvencionalment la societat Morillo va formular una demanda contra la part agent en reclamació de la quantitat de 43.087,91 EUR que l'adversa ha percebut indegudament a comptes d'unes comissions que no li corresponien, juntament amb els interessos legals devengats per aquesta suma a partir de la data de contesta a la demanda reconvencional.

III.- La societat Téllez va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Morillo, en reclamació de la quantitat de 106.742,49 EUR, juntament amb els interessos legals generats a comptar de la data d'emissió de cadascuna de les factures que han resultant impagades, en concepte d'honoraris professionals a resultés de la mediació de la societat Téllez en la venda de cases del conjunt residencial C.O..

IV.- La societat Morillo va plantejar les excepcions dilatòries de litispendència, subsidiàriament de prejudicialitat, i més subsidiàriament de manca de constitució de litisconsorci passiu necessari. Per Aute de data 2 de setembre del 2008 es va decretar l'acumulació dels autes esmentats, ço que va originar el desistiment de les excepcions formulades per part de la societat Morillo.

III.- Per sentència de data 20 d'octubre del 2009, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de la societat Codina, parcialment la demanda de la societat Téllez, i desestimant en tots els seus termes la demanda reconvencional de la societat Morillo, va condemnar a la societat Morillo a pagar d'una banda a la societat Codina, la quantitat total de 314.903,22 EUR i d'altra banda a la societat Téllez la quantitat de 33.327,29 EUR, tot plegat juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la fermesa de la resolució, fent imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el IV Considerant.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Morillo ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que en mèrit de la prova IV Documental pública proposada per aquesta part, es posa en evidència que la societat Codina no va intermediar en les compravendes de les unitats immobiliàries i per conseqüent no té dret a percebre les comissions reclamades; que per carta de data 26 de gener del 2005 es va comunicar a la societat Codina la rescissió dels seus serveis prestats en la intermediació de les compravendes de les unitats immobiliàries; que les factures de la societat Codina foren reclamades amb posterioritat a la data en que foren revocats els poders d'intermediar en les compravendes de les unitats immobiliàries; que apareix amb claredat i evidència que la gran major part de les comissions que eren objecte de la reclamació en el marc del litigi iniciat per la societat Téllez eren també objecte de reclamació en el marc del judici iniciat per la societat ENTITY_4; que van transcórrer més de 3 anys d'ençà que van tenir lloc els últims treballs que la societat Téllez reclama, i per tant l'acció està clarament prescrita; que no va quedar acreditat el possible pacte que existeix entre les societats Téllez i Codina a l'hora de repartir-se les comissions en concepte d'intermediació per a la venda de les unitats immobiliàries.

II.- La societat Morillo va donar mandat a les societats Codina i Téllez de vendre els apartaments formant part del conjunt residencial C.O., que la primera va construir. La societat Codina va pactar amb la societat Téllez un contracte de col·laboració per dur a terme la referida comercialització. En el present plet, la societat Codina reclama a la societat Morillo el pagament de les comissions relatives a les vendes realitzades pel seu intermediari de 30 apartaments de la promoció Clos d'Ordino, per un import de 348.230,51 EUR equivalent al 5% del preu total de la venda de les esmentades unitats immobiliàries. Per la seva banda, la societat Téllez reclama a la societat Morillo els seus honoraris pels seus serveis d'intermediació comercial en la venda de 10 cases del conjunt residencial C.O., corresponent al 5% del preu total de les vendes d'aquestes unitats immobiliàries. Si és confronta la llista de les unitats immobiliàries de les quals Codina i Téllez reivindiquen la comissió per la seva intermediació en les vendes de les mateixes, apareix que les comissions relatives a les 10 unitats immobiliàries reclamades per Téllez, ho són igualment per Codina, es tracten més concretament: en el Bloc A, de la casa 1, apartaments 15, 16 i 17 i un traster, de la casa 2A, apartaments 9 i 10 i traster 11; en el Bloc B, de la casa 6A, apartaments 25 i 26 amb traster 17; en el Bloc D de la casa 13A, apartaments 3i, 3b, 4i i traster 4, de la casa 14A apartament 29, de la casa 15A apartament 1 amb traster, de la casa 17A apartament 6 i traster 3 de la casa 17B, apartaments 2 i 5 amb traster 2; en el Bloc E de la casa 18A, apartament 26 amb traster 8 i de la casa 21B, amb traster 18. En la pràctica de la prova IV Documental Pública, la societat Codina reconeix que les referides unitats immobiliàries, a l'excepció de la casa 18A del Bloc E foren venudes per l'intermediari de Téllez. La societat Morillo igualment reconeix que les mateixes unitats immobiliàries feien part de la reclamació de Téllez, menys la casa 10B del Bloc B i més la casa 18A del Bloc E han estat venudes en col·laboració amb Téllez. La sentència de primera instància, donant fe a la versió de la societat Codina, ha considerat que les unitats immobiliàries de referència varen ésser venudes subsegüent a la col·laboració mantinguda entre Codina i Téllez, tenint compte que d'ambdues empreses, només la primera ostentava la condició d'agent de venda de la promoció C.O., descartant que Téllez procedís a llur venda de forma única i exclusiva malgrat reclami la totalitat de la comissió. Com que ni Codina, ni Téllez, no han formulat cap recurs d'apel·lació, aquestes disposicions de la resolució recorreguda són definitives, ja que les relacions entre Codina i Téllez no afecten la societat Morillo. En efecte, la societat Morillo té l'obligació de pagar les comissions relatives a les vendes de les unitats immobiliàries de la seva promoció als intermediaris que van actuar; per tant importa poc, respecte als seus interessos, que hagi de pagar totes les comissions a Codina o com ho ha decidit la sentència de primera instància, de pagar la meitat de les mateixes a Codina i Téllez. Encara que per carta de data 26 de gener del 2005 la societat Morillo hagi comunicat la rescissió dels serveis prestats a Codina en la intermediació de les compravendes de les unitats immobiliàries, això no canvia res pel que fa a la legitimació de la reclamació de Codina, ja que es desprèn de la prova IV Documental Pública, que totes les compravendes de les referides unitats immobiliàries es varen realitzar en el curs dels anys 2001, 2002, 2003 i 2004, fins i tot si la majoria de les factures varen ésser presentades en l'any 2005.

III.- La societat Morillo al·lega la prescripció de l'acció de la societat Téllez per haver transcorregut 3 anys d'ençà que van tenir lloc els últims treballs que aquesta darrera societat reclama. És cert tal com s'ha dit més amunt, que de la prova IV Documental Pública en deriva que els treballs d'intermediació reclamats per la societat Téllez van tenir lloc durant el període compres entre l'any 2001 i l'any 2004. També és cert que en les relacions comercials, el termini de prescripció és de 3 anys. Nogensmenys, en el seu escrit de contesta a la demanda de la societat Téllez, la societat Morillo va declarar que li constava que la venda de les unitats immobiliàries quines comissions reclama la part agent (ENTITY_6) ha estat efectuada per ella mateixa i per tant en principi en tindria dret. A més a més, igualment, en el seu escrit de contesta a la demanda de la societat Codina, la societat Morillo va declarar que : "en efecte, les unitats immobiliàries abans esmentades foren venudes sense la intervenció d'intermediació immobiliària de la demandant (ENTITY_4), i amb la intervenció d'intermediació immobiliària de tercers - com és el cas d'Immobiliària P. (ENTITY_6) i Codina...". Aquestes manifestacions constitueixen un reconeixement del deute de la societat Téllez, reconeixement clar i sense cap ambigüitat, que equival a la renúncia de la societat Morillo a prevaldre de tota prescripció.

IV.- Pel que fa a la reclamació de les comissions derivades de l'intermediació exclusiva de la societat Codina, en les compravendes de les unitats immobiliàries figurant en l'escrit de demanda, sense la col·laboració de la societat Téllez, força és de constatar que en tràmit d'apel·lació la societat Morillo no fa cap crítica del raonament desenvolupat per la sentència de primera instància, limitant-se a declarar que la part actora no va demostrar en absolut la seva efectiva, certa i real intervenció i intermediació en les compravendes de les unitats immobiliàries a les quals va fer referència en el seu escrit de demanda, desconeixent així i conculcant la doctrina jurisprudencial que permet qualificar un recurs com un clar abús de procediment quan és limita a reiterar arguments genèrics totalment depurats en la instància precedent i correctament rebutjats, sense la més mínima exegesi de la resolució impugnada.

V.- L'estimació de les peticions de les societats Codina i Téllez determina en ella mateixa la desestimació de la demanda reconvencional plantejada per la societat Morillo, ja que en resulta que en raó dels treballs d'intermediació duts a terme per les societats actores, les mateixes tenen dret a les comissions reclamades i per tant a les quantitats ja abonades per la societat Morillo en concepte d'acomptes.

IV.- La desestimació del recurs imposa de fer imposició de costes de segona instància a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 d'octubre del 2009 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Morillo al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE