ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3e33226c · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 1/10·27 mei 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2010 - ROJ: STSJAD 132/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI1/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:132) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de maig del 2010 - ROJ: STSJAD 132/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 mai 2010 (n° 1/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ d'Andorre (Sala Civil), 27 mai 2010, STSJAD 132/2010
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : TSJ d'Andorre, Sala Civil, 27 mai 2010, STSJAD 132/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:132), recours n° 1/10 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les époux Montenegro et Machado (ci-après « les demandeurs ») ont assigné la société « B. SA », assureur de leur véhicule utilitaire de marque Nissan, modèle Cabstar, afin d'obtenir le paiement de la valeur du véhicule, ainsi que des accessoires qui s'y trouvaient, au motif que ce véhicule leur avait été dérobé à Santeny (France) le 27 mai 2006. La demande a été formée le 28 novembre 2007. La défenderesse a contesté la demande le 16 janvier 2008, en soutenant que le vol allégué n'était pas établi.
Pour démontrer le fait invoqué, les demandeurs ont produit la police d'assurance, une plainte déposée auprès de l'Unité d'attention citoyenne d'Andorre le 30 mai 2006 (classée), une seconde plainte déposée auprès de la gendarmerie d'Ax-les-Thermes le 16 juillet 2006, et une facture d'hôtel au nom de M. Montenegro, datée du 27 mai 2006. Ils ont également produit les témoignages de M. Zapata, beau-frère de M. Montenegro, et de M. Tamarit, salarié de ce dernier depuis trois ans (les mentions de folios figurent dans la décision).
Le Tribunal de Batlles a rejeté l'intégralité de la demande par jugement du 4 novembre 2009, en considérant que les preuves étaient insuffisantes. Les demandeurs ont interjeté appel en sollicitant la révocation de ce jugement et l'accueil intégral de leurs prétentions.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était saisie de ce seul appel. Le magistrat rapporteur était Mme Eulàlia Amat Llari, la formation comprenant également MM. Jean Louis Vuillemin (président) et Joan Manel Abril Campoy.
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était, en substance, de savoir si les éléments produits par les demandeurs permettaient de tenir pour établi le vol du véhicule assuré, condition de la mise en œuvre de la garantie invoquée contre l'assureur. Le litige porte donc moins sur l'interprétation d'une règle de droit que sur l'appréciation de la preuve d'un fait allégué, dans le cadre de la contestation d'une demande fondée sur un contrat d'assurance.
Le texte mentionne par ailleurs un chef de mandat (« MANDANT », « contrat de mandat ») dans les descripteurs documentaires. Ce point n'est pas développé dans les motifs : le raisonnement de la Cour ne repose pas sur les règles du mandat.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle motive sa décision en deux temps.
Premièrement, elle estime que les preuves produites ne sont pas « déterminantes » pour établir les faits, et que des « indices suffisants » permettent de douter de la véracité du récit des demandeurs (fondement II, § 5). Elle relève que les seuls éléments en faveur du récit sont la facture d'hôtel et les témoignages de deux personnes liées aux demandeurs par un lien de parenté ou de dépendance (§ 6).
Deuxièmement, elle relève plusieurs incohérences chronologiques et comportementales :
la souscription ou le maintien de la garantie concernée peu avant le départ précipité pour la France (§ 7) ;
l'absence de plainte dans la localité même du vol le jour des faits, ou la difficulté à admettre que la plainte n'ait pas pu être enregistrée fa
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (1/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig de 2010.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal dels Srs. Montenegro i Machado va formular demanda contra la companyia "B. SA" en data 28 de novembre del 2007, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar als seus mandants el valor del vehicle, marca "Nissan" model "Cabstar" matrícula XXXX, assegurat per l'esmentada entitat, que li havia estat robat a França, juntament amb el valor dels accessoris que aquest portava a la data dels fets, imposant a més a la defenent les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 1/10 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- En data 16 de gener del 2008 la representació processal de la societat "B. SA" va contestar la demanda formulada contra ella oposant-se a la mateixa amb l'argument que els agents no havien acreditat que el vehicle de la seva propietat hagués estat robat a França com afirmaven, raó per la qual sol·licitaven la seva desestimació i la imposició de les costes del procediment a l'adversa.
III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4 de novembre del 2009 desestimant íntegrament la demanda interposada pels Srs. Montenegro i Machado, absolent a la demandada de totes les pretensions de la part demandant i imposant a aquesta les costes del procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Montenegro i Machado i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- En la demanda que dóna origen al present procediment els Srs. Montenegro i Machado sol·licitaven que es condemnés a la societat "B. SA", entitat asseguradora del vehicle de la seva propietat, que, segons afirmaven, els hi havia estat sostret a la localitat Santeny, França, el dia 27 de maig del 2006, a abonar als seus mandants el seu valor, més el dels accessoris que portava en aquell moment.
Per tal d'acreditar aquest fet els agents aportaven amb la demanda la pòlissa d'assegurança del vehicle, una denúncia presentada davant de la Unitat d'Atenció Ciutadana d'Andorra el dia 30 de maig del 2006, que va ser arxivada (folis 13 i 14), un altre plantejada davant de la Gendarmeria de Ax-les-Thermes el dia 16 de juliol d'aquell any (foli 15) i una factura a nom de Mr. Montenegro del "Classic Hotel" de la localitat de Santeny corresponent al dia 27 de maig del 2006 (foli 17). Posteriorment en el curs de les actuacions van aportar el testimoni del Sr. Zapata, cunyat del Sr. Montenegro, que afirmava haver-lo acompanyat en el viatge a França per tal de recollir uns efectes de la seva propietat, ja que ell havia residit a l'esmentada localitat, i que confirmava que el vehicle va ser robat la nit que van pernoctar en aquella vila (foli 96 en relació al 56) i també el del Sr. Tamarit, dependent del citat senyor des de feia tres anys, que afirmava que un dissabte a finals del mes de maig del 2006 va anar fins el Pas de la Casa a sol·licitud del Sr. Montenegro i va carregar en el seu les eines que es trobaven en el vehicle de lloguer amb el què aquest circulava per tal que pogués superar el Pas amb un pes menor i arribar fins al Principat, acompanyant-lo el dia següent fins a Foix per tal de retornar l'esmentat vehicle (foli 99 en relació al 58).
La Sentència d'instància considera que aquestes proves no són suficients per acreditar un robatori, raó per la qual desestima la demanda formulada pels Srs. Montenegro i Machado, i contra aquesta decisió s'alcen els agents sol·licitant la seva revocació i l'estimació íntegra de les seves peticions.
II.- Malgrat els arguments dels recurrents aquesta Sala considera que la Sentència d'instància ha de ser confirmada.
En efecte, les proves aportades amb la demanda i en el curs del procediment no es poden considerar determinants per tal d'acreditar els fets que la fonamenten, mentre que es donen en aquest cas suficients indicis per dubtar de la veracitat del relat dels agents.
Així, les úniques proves que aporten els agents de la veracitat del seu relat són una factura de l'hotel de la vila a on diuen que es va produir el robatori i el testimoni de dues persones vinculades amb ells per vincles de parentiu o dependència.
D'altra banda, és sospitós que el Sr. Montenegro concertés l'assegurança en la què basa la seva reclamació, i que cobrava el risc de robatori del seu vehicle, precisament la mateixa tarda en la què afirma haver marxat a França amb ell de manera urgent i hores abans de que, segons manifesta, li fos sostret en aquest país, tenint en compte, a més a més, que si abans el vehicle estava assegurat no es coneix de quin tipus de d'assegurança gaudia.
És estrany també que l'agent no presentés una denúncia a la mateixa vila a on afirmava que s'havia produït el robatori del vehicle i el mateix dia 27 en què, segons ell, va succeir aquest fet, a fi de que s'iniciés ràpidament la seva recerca, i, si és veritat que ho va fer però que no li van admetre la denúncia perquè no podia adjuntar els papers del vehicle ja que es trobaven en el seu interior, com defensa, és poc creïble que no pogués aportar cap prova de que ho va intentar, ja que encara que manqui la documentació la denúncia s'ha de poder tramitar i, en tot cas, es pot complementar aportant aquesta amb posterioritat.
No és tampoc lògic que sols presentés la denúncia el 30 de maig del 2006 i que ho fes a Andorra, quan podia sospitar que les autoritats andorranes no estaven legitimades per intentar recuperar el vehicle, ni que no la presentés fins el dia 16 de juliol del mateix any a Ax-les-Thermes i per indicació en els dos casos de la companyia asseguradora a fi de poder cobrar la indemnització procedent, ja que aquesta actuació no es compadeix amb la voluntat, que s'ha de presumir prioritària per qualsevol perjudicat, de recuperar el vehicle de la seva propietat abans que no pas intentar cobrar el seu valor en virtut del contracte d'assegurança.
III.- Pel que fa als testimonis aportats a les actuacions per tal d'acreditar el robatori, cal tenir en compte que un d'ells és el cunyat d'un dels agents, el Sr. Montenegro, i l'altre el seu empleat, de tal manera que les seves declaracions s'han de valorar amb molta cautela i, si fos veritat que l'agent junt amb el Sr. Zapata van haver de llogar un vehicle per tal de retornar de Santeny a Andorra, és molt estrany que no pugui aportar cap rebut que ho acrediti, quan és evident que havia de percebre que era important poder provar aquest fet.
Per últim, el viatge de tornada al Principat i la devolució del cotxe llogat a Foix es produeixen en un espai de temps tant breu que és igualment difícil de creure i la factura de l'hotel a la localitat de Santeny, que d'altre banda consta a un nom com és el de "M." que tant pot correspondre a l'agent, com al seu cunyat, com a tots dos, l'únic que prova, en tot cas, és que un dels dos va pernoctar aquell dia en aquella localitat, encara que es tracta d'un document que no ha estat ratificat i que s'ha redactat amb una simplicitat tal que, com manifesta l'Hble. Batlle, fins i tot l'estada en aquesta localitat resulta dubtosa.
Per totes aquestes raons, i tenint en compte, a més a més, la facilitat probatòria de la que gaudien els agents, no es pot considerar acreditat el robatori del vehicle de la seva propietat assegurat per la defenent i, per tant, cal confirmar la Sentència d'instància en tots els seus extrems.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Montenegro i Machado contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
