ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.cb77936b · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 40/10·17 juni 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 155/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI40/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:155) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 155/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 juin 2010 (n° 40/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La requérante, Mme Arnau, était administratrice et associée d'une société familiale, la société « Amadeu S.L. ». La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) lui avait reconnu la qualité d'assurée et lui avait versé des prestations salariales pour des périodes d'arrêt de travail. Par deux résolutions des 28 octobre et 22 décembre 2008, la CASS a réclamé à l'intéressée le remboursement de la somme de 5 062,11 euros, au motif que ces prestations avaient été indûment versées. Les arrêts en cause couvraient les périodes du 21 juin au 10 octobre 2005, du 30 novembre au 7 décembre 2007 et du 10 au 25 mars 2008. Les résolutions confirmaient en outre la suspension de l'arrêt de travail pour maternité ayant débuté le 20 avril 2008.
Saisie par la requérante, la Section administrative de la Batllia a rejeté la demande d'annulation par un jugement du 3 juin 2009. Ce jugement a retenu que la qualité de salariée de l'intéressée n'était pas suffisamment établie, ce qui excluait qu'elle puisse bénéficier des prestations de salaire pour arrêt de travail.
L'appelante a formé un recours devant le Tribunal supérieur de justice d'Andorre, Sala administrativa (recours n° 40/10, procédure SS-006-2/09). Elle invoquait, d'une part, un moyen de forme tiré de l'illégalité du procédé de la CASS, qui aurait dû passer par la procédure de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF) et qui aurait méconnu le principe de non-rétroactivité des actes administratifs. Elle soutenait, d'autre part, un moyen de fond : elle serait une salariée de la société familiale, dont elle est administratrice, et exercerait des fonctions pouvant être qualifiées de « responsable de l'exploitation ». La CASS s'est opposée au recours.
Le Tribunal a rendu sa sentence n° 40-2010 le 17 juin 2010. Son président était M. Lluís Saura Lluvia, et le rapporteur, M. Albert Andrés Pereira. La formation comprenait également M. Bernard Plagnet.
Question de droit
Deux questions se posaient au juge d'appel.
La première est d'ordre procédural : la CASS pouvait-elle obtenir le remboursement de prestations versées à un assuré sans recourir à la procédure de l'article 23 LJAF, alors qu'elle n'avait pas remis en cause le critère juridique ayant fondé l'affiliation ? Il s'agissait de savoir si la reprise de prestations indues relève d'une révision de la légalité de l'acte initial ou d'une simple constatation de l'inexactitude des faits déclarés.
La seconde est probatoire et substantielle : une personne qui exerce une activité au sein d'une entreprise familiale et qui siège au conseil d'administration de celle-ci peut-elle être regardée comme salariée au sens de la loi, et qui doit en apporter la preuve ?
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (40/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de juny de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-006-2/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 40/10 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 3 de juny de 2009 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Arnau contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què demanava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 28 d'octubre i 22 de desembre de 2008, en virtut de les quals es va reclamar a l'interessada el pagament de la quantitat de 5.062,11 euros, en concepte de prestacions salarials abonades de forma indeguda per diversos aturs de treball produïts del 21 de juny al 10 d'octubre de 2005, del 30 de novembre al 7 de desembre de 2007 i del 10 al 25 de març de 2008. Al mateix temps, es va confirmar la suspensió de l'atur de treball per maternitat iniciat el 20 d'abril de 2008.
La sentència apel·lada ha confirmat els arguments de les resolucions administratives impugnades, segons els quals no quedava acreditada de manera suficient la condició d'assalariada de l'agent, de manera que aquesta no podia ser beneficiària de les prestacions de salari per atur de treball.
2n.- La representació de la interessada va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en arguments tant d'ordre formal com substantius. Des del primer punt de vista, la recurrent afirma que la C.A.S.S. no podia haver deixat sense efecte de forma unilateral un acte declaratiu de drets, com és l'afiliació al sistema de seguretat social, sense recórrer al procés que contempla l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal i, amb la mateixa finalitat, s'invoca el principi d'irretroactivitat dels actes administratius. Quant als arguments de fons, la recurrent defensa que és assalariada de l'entitat "Amadeu S.L.", empresa familiar de la qual és vocal del consell d'administració, al mateix temps que desenvolupa activitats que es poden qualificar com d'encarregada del negoci.
3r.- La representació de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la legalitat del procediment seguit per la C.A.S.S.
Aquesta Sala ha examinat en diverses ocasions la legalitat dels mecanismes processals que ha d'utilitzar la Caixa Andorrana de Seguretat Social per procedir a deixar sense efecte les seves resolucions declaratives de drets o bé a reclamar el retorn de les quantitats indegudament abonades, segons el casos.
La sentència núm. 65-2005, d'11 de novembre, va declarar la necessitat de recórrer al procediment previst en l'article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, sempre que es tractés de revisar el criteri jurídic que es va adoptar inicialment, tal com succeïa en aquell cas, en què la C.A.S.S. va considerar possible en un primer moment l'afiliació com a assegurat voluntari d'un resident passiu, mentre que posteriorment va sostenir que ambdues situacions eren incompatibles. Tanmateix, en aquesta mateixa sentència es va dir que no era necessari acudir a aquell tipus de procediment "quan l'acte s'ha dictat en base a dades o declaracions subministrades pel propi interessat, que no resulten ajustades a la realitat dels fets, ja que en aquest cas no es tracta en realitat d'examinar la legalitat o il·legalitat de l'acte, és a dir, la verificació del criteri jurídic que ha presidit la seva adopció, sinó que es planteja la mera constatació de què la situació de fet invocada per l'interessat no concorda amb la realitat".
En el mateix sentit, la sentència núm. 56-2009, de 20 de maig, va establir que "la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot, sense necessitat de deixar expressament sense efecte actes administratius favorables a l'interessat, demanar justificadament i motivada amb un acte administratiu independent, el retorn de prestacions pagades indegudament, si s'observa que les circumstàncies de fet que van justificar l'acord de pagament són, realment, diferents i exclouen l'obligació de pagament".
En el cas que ara s'examina, resulta plenament aplicable la doctrina que s'acaba d'esmentar, ja que les resolucions impugnades de la C.A.S.S. no han procedit pròpiament a revisar els criteris jurídics que van determinar l'afiliació de la interessada a la seguretat social, al contrari d'allò que succeïa en el supòsit que va ser objecte de la sentència núm. 65-2005, sinó que han apreciat que la situació de fet realment existent no coincidia amb les dades subministrades per la interessada, la qual cosa comporta l'exercici legítim de les facultats d'inspecció i control que corresponen a l'entitat parapública.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Tercer.- Sobre la condició d'assalariada de la recurrent.
Com s'ha exposat en els antecedents, la interessada presta serveis en el marc d'una empresa familiar, l'entitat "Amadeu S.L.", del consell d'administració de la qual forma part en qualitat de vocal. Segons va afirmar en l'escrit inicial de demanda, la seva activitat consisteix en tasques de venda, organització, supervisió i gestió de l'equip de venda i dels estocs, que es poden qualificar com d'encarregada del negoci.
La Caixa Andorrana de la Seguretat Social, i en el mateix sentit la sentència apel·lada, ha considerat que no ha quedat acreditada la qualitat d'assalariada de la recurrent, atès el caràcter familiar de l'empresa i la manca d'acreditació de l'abonament dels salaris pels quals es va cotitzar a la C.A.S.S.
Tal com s'ha afirmat en altres processos de la mateixa naturalesa, el litigi versa sobre una qüestió de fet, que ha de ser resolta mitjançant una valoració conjunta i ponderada de les proves que consten en les actuacions.
Com a punt de partida, convé recordar que l'article 2.1.c) de la Llei 8/2003, de 12 de juny, reguladora del contracte de treball, llavors vigent, disposa que queden exclosos de la mateixa els treballs familiars, excepte que es demostri la condició d'assalariats d'aquelles persones que els porten a terme. Existeix, doncs, una presumpció legal contrària a la naturalesa assalariada de les activitats dutes a terme en el marc d'una empresa de caràcter familiar, que només pot ser destruïda mitjançant una prova en contrari suficient, que correspon aportar a qui afirmi el caràcter laboral de la relació jurídica.
En el cas que ara s'examina, es tracta d'una societat merament familiar, en la qual els pares ocupen els llocs de president i secretari del consell d'administració, mentre que dues filles -entre les quals la recurrent- són vocals del mateix consell. A més, no ha quedat acreditat l'abonament en concepte de salari de les quantitats per les quals es va cotitzar a la C.A.S.S. Tal com diu la sentència apel·lada, només consta un abonament mensual de 600 euros, molt inferior a les quantitats objecte de cotització. Encara que l'agent afirma que l'import restant li va ser pagat en efectiu, el cert és que no hi ha constància d'aquest fet, ni tan sols indiciària, ja que els butlletins de salari elaborats per la pròpia empresa familiar no són suficients per acreditar aquest extrem. En conseqüència, s'ha de concloure que no ha quedat provada la condició d'assalariada de l'agent.
Procedeix, doncs, desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Arnau contra la sentència dictada el 3 de juny de 2009 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
