ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.598412bc · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 45/10·17 juni 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 161/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI45/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:161) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de juny del 2010 - ROJ: STSJAD 161/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 juin 2010 (n° 45/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits et procédure
Décision rendue le 17/06/2010 par la juridiction Tribunal Superior de Justícia d’Andorra sous la référence ECLI:AD:TSJADAD:2010:161.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA (JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA)
RECURS D'APEL·LACIÓ
Re um I.A.
El Tribunal Superior de Ju tícia d'Andorra ha de e timat el recur d'apel·lació pre entat pel propietari de tre borde (Sr . Catalá, E cudero i Canale ) contra la entència del Tribunal de Batlle que havia de e timat la eva demanda d'anul·lació de l'acord del Comú d'Encamp que delimitava le Borde de Rigoder al Cortal d'Encamp com a terreny comunal . El tribunal ha con iderat que el propietari no han acreditat uficientment la titularitat privada del terreny adjacent a le borde i que le prove pre entade no ón uficient per demo trar la po …
II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
á, E cudero i Canale contra la entència dictada el 7 de maig de 2009 per la Secció Admini trativa del Tribunal de Batlle , la qual e confirma en el eu propi terme .
Aque ta entència é ferma i executiva.
Manem que una vegada 'hagi complert el que di po a l'article 76 de la Llei de la Juri dicció Admini trativa i Fi cal e lliurin el aute original amb la certificació d'aque ta entència al Tribunal de Batlle , Secció Admini trativa del qual procedien, i que 'arxivin le actuacion del Tribunal.
Subir
Diccionario RAE
IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (45/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de data 7 de maig de 2009 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Catalá, Escudero i Canales contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Encamp, en què sol·licitaven l'anul·lació de l'acord del Comú de 28 de gener de 2008, que va desestimar les al·legacions formulades pels agents i va confirmar un acord anterior de 8 de novembre de 2007 sobre la delimitació amb terreny comunal de les Bordes de Rigoder dels Cortals d'Encamp.
La referida sentència ha considerat que s'han respectat les formalitats essencials del procediment i, quant al fons, que no s'acredita la titularitat privada dels terrenys adjacents a les bordes ni dels malladors, i que resulta insuficient per a aquest fi la còpia d'una sentència de l'any 1696, ja que ni tan sols es situa sobre plànol la borda objecte de transacció ni les confrontacions que s'hi esmenten. D'altra banda, es considera que el plànol topogràfic i les fotografies aportades en tràmit de conclusions s'han introduït de forma extemporània, fora del període probatori.
2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual s'argumenta que les proves aportades amb la demanda són suficients per acreditar l'existència d'uns terrenys adjacent a les bordes, delimitats per uns petits murs, i que les proves complementàries són admissibles sense causar indefensió a la contrapart, que ha pogut fer les al·legacions que ha considerat convenients.
3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Encamp s'han oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Comú d'Encamp, en el marc dels treballs sobre el cadastre comunal, va obrir expedient per a la delimitació de les Bordes de Rigoder, en els Cortals d'Encamp, i va decidir, en els actes que són objecte d'aquest litigi, que els terrenys eren comunals de manera que l'única titularitat privada és la de les bordes que es troben en el indret esmentat. En els informes que consten a l'expedient s'indica que tot això ha de ser sens perjudici que els pujadors, accessos i malladors, que també són comunals, suportin les servituds de pas corresponents als titulars de les bordes.
La sentència de la Secció Administrativa ha desestimat la demanda interposada pels agents, propietaris de tres de les bordes, en considerar que no han acreditat suficientment que més enllà d'allò estrictament ocupat per la construcció hagin dut a terme actes de possessió o acreditin la titularitat dels sòls o terrenys adjacents.
Tercer.- Les qüestions que es susciten en aquest recurs han estat ja tractades en diverses sentències d'aquesta mateixa Sala, com les núm. 29- 2009 i 31-2009, de 26 de març, 91-2009, de 5 de novembre, i 101-2009, d'11 de desembre, que fan referència a altres propietaris de la mateixa zona, de manera que procedeix reproduir substancialment els arguments determinants d'aquestes resolucions, en la mesura en què resulten plenament aplicables al present supòsit.
Com es va dir en la més recent d'aquelles sentències, l'acord publicat ha estat dictat en el marc que preveu l'article 4.4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns de 4 de novembre de 1993, que els atribueix la competència de "delimitació de terres comunals amb particulars" i de l'article 93 del Codi de l'Administració que diu que "l'Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d'usurpació" i en la mesura que conforme l'article 105 del Codi els béns comunals estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic, també es beneficien del privilegi de delimitació de que gaudeix l'Administració que n'és titular.
Tanmateix, la delimitació te l'eficàcia que hem definit en sentències com la 30-2002, de 19 de juny: només empara situacions possessores, i per això "la prerrogativa de la qual disposa el Comú per delimitar els seus béns dels particulars s'ha d'entendre amb independència de què els particulars puguin plantejar una acció de delimitació de les seves propietats amb les de l'Administració davant la jurisdicció civil competent, en el si de la qual es puguin resoldre les qüestions relatives a l'existència dels drets de propietat i la seva delimitació sobre el terreny".
En conseqüència, l'acte de delimitació que és objecte d'aquesta causa no crea ni elimina drets de propietat, doncs només defineix situacions possessòries i qualsevol expressió que continguin els informes tècnics que formen part de l'expedient que atribueixi "titularitats" no es pot interpretar en el sentit de que aquestes són de domini sinó que s'ha d'entendre de conformitat amb el que s'acaba de dir. I de la mateixa manera, l'expedient de delimitació no "crea" servituds, sens perjudici que aquestes -ens referim a les forçoses de pas- existeixin de fet i es puguin reconèixer per un títol jurídic diferent al de delimitació.
La zona de les Bordes de Rigoder als Cortals d'Encamp, pel lloc on se situa, reuneix les condicions per considerar-la comunal, perquè ho és l'entorn i per què el conjunt de bordes que la composen fa pensar en que han estat associades a l'explotació de la riquesa natural pels veïns, fonamentalment pastures, que és precisament el que defineix la naturalesa comunal dels béns, enfront dels que són de domini públic ordinari o dels patrimonials.
En aquesta situació, qui vulgui fer valer drets de possessió impeditius de la demanialitat ho haurà de demostrar, bé aportant títols de propietat o d'altre naturalesa que portin implícita una presumpció de possessió, bé acreditant el simple fet possessori.
En aquest cas, els agents van aportar a l'expedient una fotocòpia d'un títol de propietat atorgat l'any 1.696, que no és útil per acreditar titularitat privada més enllà de la borda:
en primer lloc, perquè allò que descriu no s'ha situat sobre un plànol que permeti definir on és i tampoc es va situar sobre el mateix terreny en l'acta de delimitació que va tenir lloc el dia 24 de juliol de 2007.
en segon lloc, perquè en la pròpia demanda els agents indiquen que no és cert que la seva propietat es limiti al perímetre de les bordes, sense, però, indicar la situació i la superfície del terreny que consideren seu, amb la qual cosa no ha estat possible contradir -ni en l'expedient administratiu ni en aquests autes- la definició possessòria comunal feta pel Comú.
en tercer lloc, perquè tampoc han acreditat una possessió dels terrenys adjacents a les bordes amb caràcter exclusiu i excloent com consta en altres expedients, on apareixen tancats per un mur, circumstància que ha permès, en aquells casos, l'estimació parcial del recurs d'apel·lació.
Quart.- En el recurs d'apel·lació insisteix la part apel·lant en què es valorin ara les fotografies que es van aportar en el tràmit de conclusions complementàries de la primera instància, amb les quals es comprovaria que al costat de les bordes de la seva propietat s'hi troben petites porcions de terreny tancades per un mur de tanca.
Com hem afirmat en les recents sentències 91-2009, de 5 de novembre, i 101-2009, d'11 de desembre, "aquestes proves no poden ser examinades per haver estat aportades fora del termini de proves. En conseqüència, l'Hble. Comú d'Encamp no es troba en situació de discutir aquests documents. En aquestes condicions, i cas d'acceptar-les, es trencaria el principi d'igualtat d'armes davant la jurisdicció i com encertadament ha remarcat la sentència de primera instància res privava a l'agent d'aportar-les juntament amb l'escrit de demanda".
Cal, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència apel·lada.
Cinquè.- No hi ha mèrits per a fer un pronunciament especial sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació dels Srs. Catalá, Escudero i Canales contra la sentència dictada el 7 de maig de 2009 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
