STSJAD ANDORRA, a 14 de juliol del 2010 - ROJ: STSJAD 183/2010

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que el 12 de desembre del 2009, vers les 15 hores, el processat que diu ser Oller, nascut el 17 de novembre de 1980, de nacionalitat georgiana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, desprès d'haver estat interceptat pel servei de seguretat del centre comercial "Escale" a Andorra la Vella, mentre intentava sostreure nou cartrons de tabac d'un valor total de 182 euros, amagats sota la seva jaqueta, fou controlat per agents del servei de policia.

Requerit d'identificar-se, els mostrà un passaport de la República Txeca núm. 35173673 i un document d'identitat de la República Txeca núm. 105276072 que han resultat ésser falsos.

El 6 de desembre del 2008, li fou notificat al processat, que s'havia identificat el 5 d'octubre del 2008 a l'ocasió d'un control de furt de mercaderia com essent T.S, nascut el 27 de setembre de 1982, de nacionalitat armènia, en exhibir la fotocòpia d'un rebut constatant la demanda d'estatut de refugiat a França, una ordre governativa d'expulsió dictada el 4 de novembre de 2008 pel Ministre de Justícia i Interior durant un període de tres anys.

El responsable del centre comercial "Escale" ha renunciat a res reclamar en haver recuperat la mercaderia sostreta".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Oller ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en un sol motiu referit a la pena de presó que ha estat imposada a l'acusat, divuit mes de presó ferma, que considera exagerada en relació als fets comesos, demanant que la pena de presó sigui rebaixada a nou mesos de presó ferma.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs per considerar que el Tribunal de Corts ha imposat la pena de presó dins dels límits establerts per la llei i tenint en compte el que estableix l'article 56 del Codi Penal, assenyalant que l'acusat ha estat condemnat com autor d'un delicte major i dos delictes menors, i d'una contravenció penal de temptativa de furt, el que palesa la seva perillositat, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessà la confirmació de la sentència apel·lada per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que aquest Tribunal té declarat que, en principi, les penes que imposa el Tribunal de instància han de ser respectades perquè la facultat de determinació de l'extensió de la pena és arbitri que, en principi, correspon al Tribunal de instància, dins dels límits establerts en la llei, doncs és el Tribunal que té la immediació pròpia d'aquest primer grau de jurisdicció, la qual cosa li permet abastar un coneixement directe i personal dels fets i de l'acusat que és necessari per imposar la pena proporcionada a la naturalesa, la gravetat del delicte comès i la personalitat de l'acusat. Ara bé, això mai pot suposar que les penes imposades pel Tribunal de instància puguin ser revisades en seu del recurs d'apel·lació, facultat de revisió que hauria d'exercir-se amb mesura quan es considera que la pena imposada és clarament desproporcionada, sigui en més o sigui en menys, en relació a la gravetat dels fets i a les circumstàncies de l'autor, podent ser sempre revisada, i havent-ho de ser de manera obligada en aquells casos en que la pena imposada no s'adequa a la previsió legal, sigui per la seva naturalesa, sigui per la seva extensió.

En primer lloc cal establir que la pena de presó imposada pel Tribunal de Corts es troba dins dels límits legals establerts. La part apel·lant impugna la sentència perquè considera que, malgrat que en la sentència es diu que no concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, el Tribunal de Corts per a fixar la pena de presó ha tingut en compte els antecedents de l'acusat, i si en el primer Resultant dels fets provats s'indica clarament que els antecedents penals de l'acusat no són computables en la present causa, el Tribunal de Corts no pot tenir-los en compte per a la determinació de la pena.

Del tercer Considerant de la sentència se'n desprèn que el Tribunal de Corts ha tingut en compte, per la fixació de la pena, conductes anteriors de l'acusat, "el comportament intolerable del processat que s'inscriu dins d'una continuïtat delictiva des del 2003, caracteritzada per la vinguda regular al Principat als efectes de furtar mercaderia, la usurpació continua de falses identitats (A.P, C.D, T.S) i la ignorància de les mesures imposades per la protecció de la societat andorrana".

És ben cert que no s'ha apreciat en l'acusat la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, però la qual cosa no vol dir que el Tribunal no pugui valorar, als efectes de fixar la pena, les conductes anteriors de l'acusat encara que no serveixin per fonamentar l'aplicació de l'esmentada agreujant ja que, com és sabut, l'article 30.7 del Codi Penal sotmet l'apreciació de la circumstància agreujant de reincidència a que, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma al menys per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes que tinguin assenyalada una pena inferior però, en tot cas, s'exigeix que es tracti de delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa.

En tot cas, el que sí cal exigir és que aquestes anteriors conductes de l'acusat, que constitueixen el que en diem "antecedents penals no computables als efectes de reincidència" i que el Tribunal pren en compte per a la fixació de la pena, estiguin plenament provats. Consten en autes certificacions d'antecedents penals a nom de A.P, que acrediten anteriors condemnes de l'acusat Sr. Oller com autor de dos delictes menors de desobediència a ordre governativa d'expulsió del Principat per sengles ordenances penals de 13 de desembre del 2003 i 4 d'agost del 2008, i d'un delicte menor de furt per sentència de data 10 de maig del 2004 i, d'altra banda, el mateix acusat en el judici oral va reconèixer que l'any 2003 al Principat es va identificar com A.P, que no recordava quantes identitats havia utilitzat a Andorra, però que havia utilitzat dues identitats diferents, i que l'octubre del 2008, quan se li van caducar els papers a nom de A.P, es va identificar amb el nom de T.S.

És cert que l'acusat Sr. Oller no ha estat condemnat per les anteriors utilitzacions de les identitats d'A.P. i de T.S, cosa que hauria pogut donar lloc a que el Tribunal de Corts apreciés la circumstància agreujant de reincidència respecte del delicte menor d'usurpació d'identitat de l'article 448 del Codi Penal, però com sigui que aquestes anteriors conductes han quedat suficientment acreditades en la present causa, res ha d'impedir al Tribunal de Corts valorar-les als efectes de fixar la pena, fent ús de l'arbitri que li atorga l'article 56, primer paràgraf, del Codi Penal.

II.-CONSIDERANT:que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició a la part apel·lant de les despeses processals causades pel recurs.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Defensa de l'acusat Sr. Oller contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data vint-i-vuit d'abril del dos mil deu en la Causa núm. TC-120-4/09.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE