ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1b53f38b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 49/10·22 July 2010·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2010 - ROJ: STSJAD 204/2010
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket49/10
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:204) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2010 - ROJ: STSJAD 204/2010).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 juillet 2010 (n° 49/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 204/2010 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 22 juillet 2010
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Note de référence : la juridiction canonique indiquée à la saisie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 204/2010 ; ECLI:AD:TSJADAD:2010:204 ; recours n° 49/10 ; NIG TSA:016/10).
Faits et procédure
La requérante en première instance, M^me^ Ramirez, se disait propriétaire de terrains affectés par le projet n° 0002/2004 « Desviació de Sant Julià de Lòria », réalisé dans le cadre d'une procédure d'expropriation. Elle demandait que le Gouvernement la tienne pour comparante dans le dossier d'expropriation et qu'il soit engagé la procédure de fixation de l'indemnité qui lui revenait. Ses démarches administratives préalables étant restées infructueuses, elle a saisi la juridiction administrative.
Par jugement n° 2010-004 du 11 janvier 2010, la Section administrative du Tribunal de Batlles (tribunal de première instance) a partiellement fait droit à la demande. Il a reconnu à M^me^ Ramirez le droit de participer, avec la Commune de Sant Julià de Lòria et deux autres propriétaires identifiés (Casa Tonivila et Casa Molinè), à la procédure visant à fixer l'indemnité, sous réserve que les intéressés puissent, à défaut d'accord, saisir la juridiction ordinaire pour déterminer lequel d'entre eux doit percevoir l'indemnité fixée.
Le Gouvernement a interjeté appel. Il sollicitait, à titre principal, l'annulation du jugement et le renvoi devant le Tribunal de Batlles afin que soient appelés à la cause les propriétaires des terrains cédés. À titre subsidiaire, il invoquait l'incompétence de la juridiction administrative, au motif que le litige portait sur la propriété des biens ou sur la répartition de l'indemnité, questions que la loi sur l'expropriation renvoie expressément à la juridiction civile. À titre plus subsidiaire, il demandait la réformation du jugement et le rejet de la demande.
L'audience de plaidoiries s'est tenue le 17 juin 2010. La Sala Administrativa a statué le 22 juillet 2010, sous la présidence de M. Lluís Saura Lluvia, rapporteur, avec MM. Albert Andrés Pereira et Bernard Plagnet.
Question de droit
Deux questions se posaient à la Cour :
La juridiction administrative est-elle compétente pour statuer sur la demande d'un requérant qui se prévaut de la qualité de propriétaire pour obtenir la reconnaissance de sa qualité d'intéressé dans une procédure d'expropriation ?
Dans l'affirmative, le juge administratif peut-il reconnaître à ce requérant un droit à la fixation directe d'une indemnité, alors que sa qualité de propriétaire est contestée par l'administration et que les autres bénéficiaires de l'indemnité sont déjà identifiés ?
La question de l'appel en cause (litis denuntiatio ou intervention forcée) des autres propriétaires, présentée à titre préalable, relève d'une question distincte, traitée séparément par la Cour.
Solution et dispositif
Sur la compétence (premier fondement). La Cour retient la compétence de la juridiction administrative. Elle relève que la prétention de la requérante ne porte pas sur la propriété en tant que telle, mais sur la participation à la procédure d'expropriation. Cette prétention s'inscrit dans le régime des personnes intéressées établi par les articles 107 et suivants du Code de l'administration, ain
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (49/10) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket49/10
Judgment Date22 July 2010
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0104-3/07 TSA: 016/10
S E N T È N C I A NÚM. 49-2010
PARTS:
Apel·lant: M.I. M.I. GOVERN
Representant: Gomila Gomila
Advocat: Palau Palau
Apel·lada: Ramirez Ramirez
Representant: Cañellas Cañellas
Advocat : Araujo Araujo
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de juliol de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0104-3/07.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 49/10 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 2010-004, d'11 de gener, va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Ramirez i li va reconèixer el dret que li assistia de participar, juntament amb el Comú de Sant Julià de Lòria, Casa Tonivila (Sr. ENTITY_10) i Casa Moliné (Sra. ENTITY_11) en el procediment encaminat a fixar la indemnització corresponent pels terrenys que la part agent refereix en la seva demanda, que és l'expedient d'expropiació per el Projecte núm. 0002/2004 "Desviació de Sant Julià de Lòria".
La part agent, que considera que és propietària dels terrenys afectats pel projecte, reprodueix en la demanda el que havia demanat en via administrativa: que es condemni al Govern a tenir-la per compareguda en l'expedient d'expropiació i que s'iniciïn els tràmits per a la determinació de la indemnització que li correspon.
2.- La representació processal del Govern ha interposat un recurs d'apel·lació contra la sentència en el que en primer lloc demana la retroacció de les actuacions per tal que s'ordeni al Tribunal de Batlles a pronunciar-se sobre la qüestió prèvia que va formular en la contestació a la demanda, consistent en que se citin com a part en la causa els propietaris dels terrenys que foren cedits al Govern: el Comú de Sant Julià de Lòria, Casa Tonivila (Sr. ENTITY_10) i Casa Moliné (Sra. ENTITY_11). Subsidiàriament demana que s'estimi l'excepció d'incompetència de jurisdicció per tal com la part agent planteja una controvèrsia sobre la propietat de les finques o sobre el repartiment de la indemnització, qüestions que la Llei d'expropiació remet expressament a la jurisdicció civil. Més subsidiàriament demana que es revoqui la sentència desestimant la demanda.
3.- La representació de la Sra. Ramirez s'oposa al recurs d'apel·lació indicant, sobre la qüestió prèvia, que la manca de citació de les persones i entitat que demanava la part agent no comporta la vulneració del cap dret ni garantia; sobre l'excepció d'incompetència de jurisdicció afirma que el que és objecte de la causa i sentència és el dret de la Sra. Ramirez a ser part en un procediment administratiu, cosa que és competència d'aquesta jurisdicció, i sobre la qüestió de fons la sentència obliga l'Administració a iniciar el procediment per a la fixació dels drets d'indemnització en el corresponent procediment incidental, tal com preveu la Llei d'expropiació forçosa, dret que li ve reconegut per la seva condició de propietària dels terrenys afectats. En conseqüència demana la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència.
4.- El dia 17 de juny de 2010 ha tingut lloc la celebració de la vista oral en la que les parts han ratificat expressament es seus respectius escrits quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La representació del Govern ha plantejat l'excepció d'incompetència d'aquesta jurisdicció per a conèixer del present assumpte en raó a que el que se suscita és una qüestió civil, com l'és la titularitat dels terrenys afectats per l'expropiació, que la part agent considera de la seva propietat.
No obstant, el que la part agent sol·licita en la demanda és que se li reconegui el dret a participar en l'expedient d'expropiació i que, en conseqüència, se li fixi la indemnització que li correspongui; aquesta pretensió només és susceptible d'anàlisi per aquest ordre jurisdiccional perquè s'inscriu en tot allò que l'article 107 i següents del Codi de l'Administració estableixen sobre les persones interessades en un procediment administratiu i més específicament en les garanties que sobre la condició d'interessat en el procediment expropiador estableix el Títol II de la Llei d'expropiació.
En conseqüència, aquesta jurisdicció és competent per analitzar el que ha estat sotmès a la seva consideració per la part agent, sens perjudici del que es dirà en el següent fonament de Dret.
Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles ha reconegut en el fallo a la Sra. Ramirez el dret que li assistia de participar, juntament amb el Comú de Sant Julià de Lòria, Casa Tonivila (Sr. ENTITY_10) i Casa Moliné (Sra. ENTITY_11) en el procediment encaminat a fixar la indemnització corresponent pels terrenys que refereix en la seva demanda, però amb les precisions que conté el quart fonament de Dret; és a dir, "sense perjudici que un cop aquesta [la indemnització] establerta i a manca d'acord entre els indicats els mateixos hagin de recórrer davant la jurisdicció ordinària en arres a determinar quin d'ells ha d'obtenir la indemnització que resulti fixada".
Per tant, la sentència reconeix a la part agent el dret a que li sigui fixada una indemnització sens perjudici de que després es pugui discutir, davant la jurisdicció civil, si li correspon a ella o als que ja l'han obtingut en l'expedient d'expropiació finalitzat.
L'article 3 de la Llei d'expropiació diu que les diligències de l'expedient d'expropiació es porten a terme amb el propietari de la cosa, al que l'article 10.4 atribueix la condició d'interessat, amb el dret -reconegut als articles 10.2 i 11.1- de consultar i de presentar, durant el període d'informació pública, totes les observacions i impugnacions que consideri convenients. De la mateixa forma, i en fase d'execució de l'expropiació, l'article 21 indica que el Jutge de l'expropiació no admet cap controvèrsia sobre el repartiment de l'expropiació o la nul·litat dels títols que emparin els respectius drets i que queden reservades als interessats totes les accions que els assisteixin davant la jurisdicció ordinària és a dir, la civil, i en idèntics termes es pronuncia l'article 49 de la mateixa Llei.
El sentit d'aquests preceptes és el de que en un procediment com el d'expropiació la indemnització només es pot atribuir a qui de manera indubitada acredita la propietat dels béns que s'expropien i és per això que l'Administració expropiadora, en la fase prèvia a la d'execució de l'expropiació, fa una anàlisi dels títols jurídics aportats per cadascun dels interessats i decideix en conseqüència sobre a qui considera interessat i a qui no.
De la prova que obra a les actuacions sobre la participació de la Sra. Ramirez en l'expedient, i en la forma en que la recull la sentència, es desprèn que a la Sra. Ramirez ningú li ha negat el dret a participar en el procediment d'expropiació, en el que ha pogut fer, tant davant el Govern en la fase de definició dels drets com en fase d'execució davant el Jutge d'expropiacions, tot allò que hagi considerat adient als seus interessos i, més concretament, a demostrar la propietat dels terrenys afectats per l'expropiació. Tanmateix, el Govern no l'ha considerat titular dels terrenys que presenta com de la seva propietat i per això s'han formalitzat els convenis amb els interessats als que se'ls va atribuir aquesta condició, sense que de la documentació aportada a les actuacions se'n desprengui que el Comú de Sant Julià de Lòria, Casa Tonivila (Sr. ENTITY_10) o Casa Moliné (Sra. ENTITY_11) no siguin els propietaris dels terrenys que se'ls van expropiar.
Així les coses, i un cop acabat l'expedient, de conformitat amb els preceptes abans citats, el que correspon fer no és -com fa la sentència- reconèixer a la Sra. Ramirez el dret a que se li fixi directament la indemnització, per les raons següents:
en primer lloc perquè això equivaldria a reconèixer-li la condició de propietària en un procediment d'expropiació generant una situació de doble propietat que la normativa d'expropiació prohibeix i que per això relega expressament la determinació del dret a la jurisdicció civil;
en segon lloc perquè si es reconeix en l'expedient d'expropiació una indemnització a la Sra. Ramirez es generaria una nova obligació de pagament: als propietaris als que ja ha estat reconeguda la indemnització per privació singular dels seus béns i a la Sra. Ramirez per la mateixa raó i sobre els mateixos béns obligant-los, com adverteix la sentència en el fonament de Dret quart, a litigar entre ells pel dret a obtenir la indemnització, que en tot cas portaria a litigar sobre la titularitat dels béns expropiats.
Per evitar aquesta situació i de conformitat amb els preceptes exposats, que defereixen les qüestions sobre titularitat dominical a la jurisdicció civil, cal estimar la demanda amb revocació de la sentència en aquest punt, sens perjudici que, un cop la Sra. Ramirez disposi d'un títol judicial que declari el seu millor dret de propietat sobre els del Comú de Sant Julià, de Casa Tonivila o de Casa Moliné, se li fixi la indemnització corresponent.
Això comporta l'estimació parcial del recurs d'apel·lació interposat pel Govern i la revocació de la sentència.
Tercer.- Finalment, la representació del Govern demana, com a qüestió prèvia a les anteriors, la anul·lació de la sentència i la retroacció de les actuacions per tal que el Tribunal de Batlles raoni sobre la citació en la causa al Comú de Sant Julià de Lòria, Casa Tonivila (Sr. ENTITY_10) i Casa Moliné (Sra. ENTITY_11) però compte tingut el sentit d'aquesta sentència no és procedent atendre a aquesta pretensió, tot i admetent que en la primera instància no s'ha donat satisfacció a la petició del Govern.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Govern contra la sentència 2010-004, d'11 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca, declarant ajustats al Dret els actes objecte de la demanda. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
