ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.15dec7e9 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 88/10·28 oktober 2010·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 28 d'octubre del 2010 - ROJ: STSJAD 227/2010
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI88/10
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:227) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 d'octubre del 2010 - ROJ: STSJAD 227/2010).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 octobre 2010 (n° 88/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 227/2010 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 octobre 2010)
Le litige porte sur la propriété d'une somme de 1 342,66 euros déposée sur un compte bancaire ouvert auprès de la « Banca Mora » au nom de Mme Canales, usufruitière universelle du patrimoine de son mari, M. Lluís, en vertu d'un testament. Le demandeur, M. Almansa, est l'héritier de M. Lluís. Il soutient que ces fonds proviennent du loyer d'un local commercial situé au rez-de-chaussée d'un immeuble dont il était le nu-propriétaire.
Mme Canales est décédée le 15 mars 1995. Son frère, M. Martí, lui a succédé ab intestat. Le local avait été loué en 1991 pour une durée de vingt ans. La décision indique que le nu-propriétaire de l'immeuble, pendant la vie de Mme Canales, était M. Almansa, ce point ayant été tranché par un arrêt antérieur de la même Sala du 11 juillet 2002 (non précisé dans la décision au-delà de sa date).
Par demande du 16 mai 2007, M. Almansa a sollicité la déclaration que les rentes locatives déposées sur le compte, depuis le décès de l'usufruitière, lui appartenaient, et la condamnation des défendeurs à lui restituer les sommes avec intérêts légaux. Le défendeur, M. Porras, a soutenu que Mme Canales était propriétaire des fonds et que M. Martí les avait acquis légitimement. Les héritiers ignorés de M. Martí sont demeurés défaillants.
Par jugement du 27 janvier 2010, le Tribunal de Batlles a rejeté l'intégralité de la demande. M. Almansa a interjeté appel.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil est, en substance, la suivante : les sommes portées au crédit d'un compte dont était titulaire l'usufruitière, et provenant du loyer d'un bien grevé d'usufruit, appartiennent-elles, après le décès de l'usufruitier, au nu-propriétaire ou à la succession de l'usufruitier ? Corrélativement, la preuve de l'origine des fonds peut-elle être rapportée par voie de présomption tirée de la concordance des montants et de l'absence de preuve contraire ?
La juridiction distingue deux périodes. Les rentes perçues pendant la vie de l'usufruitière lui revenaient et ont été transmises à son héritier lors du décès. Les rentes perçues postérieurement au décès relèvent du nu-propriétaire, dans la mesure où l'usufruit s'est consolidé entre ses mains. La Cour précise qu'il n'est pas nécessaire de se prononcer expressément sur la première période pour trancher le litige.
Solution et dispositif
La Cour retient que les deux virements de 111 725 pesetas, datés du 25 avril et du
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (88/10) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el dia 28 d'octubre de 2010. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 16 de maig del 2007 la representació processal del Sr. Almansa va formular demanda contra els Srs. Porras i Marti, sol·licitant que es declarés que, com a conseqüència de l'usdefruit atorgat en testament pel Sr. Luís a favor de la Sra. Canales aquesta només podia disposar tant intervivos com mortis causa de les rendes dels béns de tota classe que formaven part del relictum del citat senyor, que es declarés igualment que els diners que es trobaven al compte corrent número 4- 89-20221-01-6 obert a la ORG_0 a nom de la Sra. Canales provinents de les rendes mensuals de lloguer del local situat a la casa propietat del seu mandant, almenys des de la data de defunció de la Sra. Canales en endavant, eren propietat d'Almansa i que es condemnés als demandats a lliurar al seu mandant aquelles sumes i saldos que haguessin adquirit, amb més els corresponents interessos legals des de la data en què els van adquirir, més les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 88/10 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- La representació processal del Sr. Porras va contestar a la demanda en data 11 de juliol del 2007 sol·licitant que es declarés que la Sra. Canales era la propietària del fons que es trobaven dipositats als seus comptes bancaris i que el Sr. Marti va adquirir-los legítimament en tant que hereu seu. Subsidiàriament, demanava que, si resultava que algun dels comptes de la citada senyora es va nodrir amb diners provinents del comptes privatius del Sr. Luís, es determinés l'import dels mateixos, així com les rendes generades per ells a comptar de la defunció de la Sra. Canales. En ambdós casos sol·licitava que es fixés l'import de les rendes dels béns que formaven part de l'herència del pare del demandant a comptar de dita data, declarant el dret de l'agent a la seva percepció, malgrat estimava que aquest pronunciament no es podria executar respecte d'aquells dret havents del Sr. Marti que no eren part de la causa.
III.- Els ignorats hereus del Sr. Marti van continuar en situació de rebel·lia, malgrat haver estat degudament citats, la part agent va renunciar a formular el seu escrit de rèplica i tant la representació processal del Sr. Almansa, com la del Sr. Porras, van presentar els seus respectius escrits de conclusions opportunament.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27 de gener del 2010 desestimant íntegrament la demanda interposada pel Sr. Almansa contra el Sr. Porras i els ignorats hereus del difunt Sr. Marti, absolent a tots els defenents de la pretensió condemnatòria exercitada en llur contra per l'instant del plet i condemnant a aquest darrer a assumir les costes del procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Almansa i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de declarar que els diners que es trobaven al compte número 4-89-20221-01-6 obert a "Banca Mora" a nom d'Canales provinents de les rendes de lloguer mensual del local situat a la casa propietat del seu mandant, almenys des de la data de defunció de la Sra. Canales en endavant, són propietat del Sr. Almansa, imposant als demandats les costes de les dues instàncies.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix a les presents actuacions que l'agent és l'hereu del seu pare, el Sr. Luís (foli 65), ni que la Sra. Canales va ser nomenada usufructuària universal pel seu marit, ni que a aquesta la va succeir el seu germà, el Sr. Marti, atès que aquest va morir intestat (foli 127). Tampoc és objecte de debat que entre les propietats del Sr. Luís es trobava la casa situada a l'XXXX, en els baixos de la qual existia un local que va ser arrendat l'any 1991 per una durada de 20 anys, ni que el nu propietari d'aquest immoble mentre va viure la Sra. Canales era el Sr. Almansa per haver-ho declarat així la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002.
D'altra banda, sent la Sra. Canales usufructuària universal del patrimoni relicte pel seu espòs, resulta indiscutible que les rendes generades per aquest local li pertanyien metre va viure i, per tant, van fer trànsit al seu hereu en el moment de la seva mort, mentre que les que es van abonar a partir d'aquell moment corresponien al que havia estat nu propietari en mans del qual es va consolidar l'usdefruit, sense que calgui que aquesta Sala es pronunciï expressament en aquest sentit.
Pel que fa a les rendes que es poguessin haver generat posteriorment a la mort de la Sra. Canales, la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002 va estimar la demanda formulada pel Sr. Martin contra la Sra. Durán, condemnant a aquesta darrera a lliurar a l'agent la possessió mediata de l'immoble en qüestió de la què aquesta gaudia amb tots els fruits i accessions des de la data de la mort de la citada senyora. Això no és obstacle, no obstant, a que si s'hagués demostrat en el present procediment que en els comptes corrents dels què havia estat titular la Sra. Canales es van ingressar sumes provinents de l'arrendament del local citat una vegada produïda la seva mort, fos procedent declarar que aquestes pertanyien a l'agent com aquest defensa.
II.- Ateses aquestes consideracions, cal constatar que la Sra. Canales va morir en data 15 de març de 1995 (foli 126) i que de l'extracte del compte número XXXX del qual la citada senyora era titular a "Banca Mora" es dedueix que en dates 25 d'abril del 1995 i 26 de maig del mateix any s'hi van abonar dos rebuts domiciliats de 111.725 ptes., que és l'import que, d'acord amb les manifestacions de l'agent, es cobrava com lloguer de l'esmentat local, import que d'altra banda es correspon, amb el lògic increment degut al pas del temps, amb el pactat per aquest arrendament en data 1 de setembre del 1991, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 11 de juliol del 2002.
Per aquestes raons, considerem que de la valoració conjunta de les dades que consten a les actuacions i a manca de prova en contrari, es dedueix que aquestes sumes, que en l'actualitat es corresponen amb la de 1.342,66 euros, provenien de les rendes percebudes pel lloguer del local arrendat als baixos de la casa propietat del Sr. Almansa i per tant li pertanyien.
III.- Pel contrari, no s'ha acreditat que en el citat compte s'ingressessin altres quantitats en aquest concepte i, malgrat les manifestacions de l'entitat "Banca Mora" en el sentit de que la documentació d'aquell any va quedar afectada per una inundació i, per tant, no es podia consultar pot haver dificultat una prova en aquest sentit, cal destacar que li hagués estat molt fàcil a l'agent citar com a testimoni a l'arrendatària del local, que ell mateix identifica com la Sra. Girona, per tal aclarir a quin compte va ingressar el citat lloguer durant els mesos posteriors a la mort de la seva usufructuària i durant quant temps ho va fer. D'altra banda, el mateix recurrent reconeix en el seu recurs que la Sra. Durán, que fins a la data de la Sentència d'aquesta Sala abans esmentada gaudia de la possessió de l'immoble, va demanar en un determinat moment a l'arrendatària que li satisfés el lloguer mensual directament a ella, sense que s'hagi acreditat que aquesta petició es fes una vegada passats dos anys des de la mort de la Sra. Canales, com afirma el recurrent, circumstància que tampoc li hauria estat difícil provar a l'agent.
Ateses les anteriors consideracions, considerem procedent estimar parcialment el recurs formulat pel Sr. Almansa, declarant que les citades sumes li pertanyien
III.- L'estimació del recurs formulat per la representació processal del Sr. Almansa i la naturalesa declarativa de la petició del recurrent comporta que no es faci especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni respecte de les d'aquesta alçada de conformitat amb la possibilitat que recull el capítol X de la Novel·la 82.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Almansa contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles el dia 27 de gener del 2010 que REVOQUEM íntegrament, ESTIMANT en part la demanda formulada pel Sr. Almansa i DECLARANT que la suma de 1.342,66 euros que es va ingressar en el seu moment al compte número 4-89-20221-01-6 de l'entitat "Banca Mora" del qual era titular la Sra. Canales provenia del lloguer mensual del local propietat del Sr. Almansa i per tant li pertanyia, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni pel que fa a les generades per aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
