ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.51bcab4e · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 71/10·3 November 2010·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 03 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 301/2010
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket71/10
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:301) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 03 de novembre del 2010 - ROJ: STSJAD 301/2010).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 03 novembre 2010 (n° 71/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par un jugement n° 2010-009 du 14 janvier 2010, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté l'action introduite par la société Machado. Cette action visait la résolution du Gouvernement du 29 avril 2009, qui rejetait le recours administratif formé contre un avis publié au BOPA n° 12 du 18 février 2009. Cet avis, émanant du ministre de l'Économie et de l'Agriculture, annonçait l'augmentation des horaires, jusqu'au 15 avril 2009, sur le tronçon Andorre-la-Vieille – Soldeu de la ligne régulière internationale de transport public de voyageurs Seu d'Urgell – Andorre-la-Vieille – Pas de la Casa, exploitée par la société Montenegro.
La société Machado, qui assure elle-même un service régulier de transport intérieur sur le même tronçon, a interjeté appel. Elle soutient que la qualité de titulaire d'une ligne ne saurait autoriser des augmentations de fréquences sans limite, au détriment des opérateurs existants. Elle conteste en outre l'applicabilité de la jurisprudence antérieure de la Sala, qui concernait selon elle des situations où l'administration restreignait les droits de l'exploitant, et non une extension du service de son concurrent. Elle demande la révocation du jugement et l'annulation des décisions attaquées.
Le Gouvernement s'oppose au recours. Il rappelle que la Sala a reconnu à Montenegro une autorisation de transport à la fois nationale et internationale, et fait valoir que l'extension litigieuse ne crée pas une nouvelle ligne mais répond à une affluence exceptionnelle pendant la saison de ski. La société Montenegro conclut à la confirmation du jugement.
L'audience s'est tenue le 22 juillet 2007 selon le texte de la décision, date manifestement incohérente avec la chronologie de l'affaire (non précisé dans la décision, la date exacte étant probablement 2010).
Question de droit
La question posée était de savoir si l'autorité administrative peut, sans méconnaître la législation applicable, augmenter par voie d'avis les horaires ou les fréquences d'une ligne déjà autorisée au profit d'un exploitant, alors que cette extension affecte directement et sensiblement un autre opérateur assurant un service régulier sur le même itinéraire.
Le juge devait donc articuler deux exigences : la répartition des autorisations entre opérateurs et la garantie de l'autoorganisation et de l'équilibre financier de l'entreprise titulaire, telles qu'elles découlent de la loi du 11 octobre 1985 relative au transport public de voyageurs par route.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le raisonnement procède en plusieurs temps.
Compétence. La Sala se fonde sur l'article 39.3 de la Loi qualifiée de la Justice pour retenir sa compétence (premier fondement).
Nature du service. Selon l'article 1er de la loi de 1985, le transport public de voyageurs par route est une activité privée d'intérêt public. Son exploitation suppose une autorisation préalable
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (71/10) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket71/10
Judgment Date3 November 2010
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0039-3/09 TSA: 022/10
S E N T È N C I A NÚM. 71-2010
PARTS:
Apel·lant: Machado
Representant i Advocat: Gálvez
Apel·lada: M.I. GOVERN
Representant: Cepeda
Advocat : Ribes
Apel·lada: Montenegro
Representant: Plana
Advocat : Luís
A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de novembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0039-3/09.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/10 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2010-009, de 14 de gener, va desestimar la demanda promoguda per la societat Machado i va declarar que la resolució del Govern de 29 d'abril de 2009 que desestimava el recurs interposat per la dita societat s'ajusta al Dret.
El recurs s'interposava contra l'avís, publicat al BOPA núm. 12 de 18 de febrer de 2009, pel que el Ministre d'Economia i Agricultura informava de l'augment dels horaris, fins el 15 d'abril de 2009, del tram comprès entre Andorra la Vella i Soldeu de la línia regular internacional de transport públic de passatgers entre la Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa, assegurats per Montenegro.
2.- La part agent interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència indicant que la titularitat d'una línia amb els corresponents horaris no autoritza ampliacions de freqüències per que de ser així la empresa codemandada tindria garantida qualsevol ampliació en detriment de les que com l'apel·lant presten serveis regulars en el mateix tram objecte de l'ampliació. Afirma també que les sentències dictades per aquesta Sala i que la sentència apel·lada considera determinants pel resultat del litigi resolen supòsits en que el Govern limitava drets de la empresa titular del servei de transport, mentre en el cas present la resolució recorreguda amplia el contingut del servei del que és titular Montenegro, per la qual cosa es tracta de supòsits diferents i no es pot aplicar la jurisprudència d'aquesta Sala al cas present. Demana, en conseqüència, la revocació de la sentència i l'anul·lació de les resolucions recorregudes.
3.- El Govern s'oposa al recurs d'apel·lació argumentant que aquesta Sala, en sentències anteriors, va reconèixer a Montenegro la titularitat d'una autorització de transport nacional i a l'hora internacional, cosa que li permet efectuar la càrrega i descàrrega de passatgers amb origen i destinació interiors, i que l'ampliació de freqüències autoritzada no és una nova línia sinó que respon a una necessitat especial motivada per l'afluència de passatgers durant la temporada d'esquí.
4.- La Montenegro estima que la part apel·lant accepta que aquella és titular d'una línia de doble caràcter, intern i internacional,com ha reconegut la jurisprudència d'aquesta Sala, i que no existeix cap obstacle jurídic que impedeixi efectuar l'ampliació de freqüències, i demana la desestimació del recurs amb confirmació de la sentència apel·lada.
5.- El dia 22 de juliol de 2007 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- Aquesta Sala és competent per conèixer del present assumpte, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La societat apel·lant ORG_0, que és titular de diversos serveis regulars nacionals de transport públic de passatgers, entre ells la Línia L3 Soldeu - Andorra la Vella i la L4 Pas de la Casa - Andorra la Vella impugna l' l'avís, publicat al BOPA núm. 12 de 18 de febrer de 2009, pel que el Ministre d'Economia i Agricultura informava de l'augment dels horaris, fins el 15 d'abril de 2009, del tram comprès entre Andorra la Vella i Soldeu de la línia regular internacional de transport públic de passatgers entre la Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa, assegurats per Montenegro.
Per a l'entitat demandant, Montenegro és titular d'una línia de transport internacional La Seu d'Urgell - Andorra la Vella - Pas de la Casa i l'acord recorregut equival a la creació, a favor seu, d'una nova línia interna de transport urbà entre Soldeu i Andorra la Vella, al marge de tot procediment i sense tenir en compte les empreses que, com l'agent, presten servei regular de transport intern entre les localitats a les que s'estén l'ampliació d'horaris, amb el consegüent perjudici que això suposa.
La sentència apel·lada ha desestimat la demanda a partir de les consideracions que aquesta Sala ha dut a terme en sentències dictades en litigis que enfrontaven la codemandada Montenegro amb el Govern. La nostra sentència 62-2004, de 17 de novembre, reproduint parcialment arguments de la sentència 44-2002, de 19 de setembre, va confirmar l'anul·lació d'un acord del Ministre d'Economia pel qual la càrrega o descàrrega de passatgers transportats per Montenegro en la línia entre La Seu d'Urgell i El Pas de la Casa havien de ser exclusivament de caràcter internacional, de manera que no quedava permesa la càrrega i descàrrega de passatgers que realitzessin un trajecte merament intern dins del Principat.
En raó a l'autorització de que gaudia (que li permet des de l'any 1948 desenvolupar el servei de transport de viatgers "en l'interior del territori de les Planas i d'aquestes a la Seu d'Urgell") la sentència va reconèixer el doble caràcter nacional i internacional de la línia amb empara en la disposició transitòria 1ª de la Llei d'11 d'octubre de 1985, caràcter que no es pot limitar en ocasió d'autoritzar-se una modificació dels horaris de la línia, com havia fet la resolució impugnada i en conseqüència va mantenir l'anul·lació de l'acord recorregut.
Tot i que en següent fonament de Dret analitzarem el marc jurídic de les potestats administratives en matèria d'autoritzacions de serveis regulars de transports, convé avançar que en el cas no s'ha autoritzat una nova línia ni un increment del nombre de parades de la línia de la que és titular Montenegro sinó només una ampliació dels horaris o, en altres termes, de les freqüències de pas dels autobusos que presten el servei.
Tercer.- La societat Machado no qüestiona tant l'argumentació de la sentència apel·lada i de les anteriors sentències d'aquesta Sala com el fet de que amb aquests antecedents i en el marc jurídic actual qualsevol sol·licitud d'ampliació d'horaris o de freqüències respecte a línies de transport autoritzades es pugui donar sistemàticament i sense cap limitació, com afirma s'ha fet en aquest cas, amb greu perjudici per l'apel·lant, que presta serveis de transport intern en el mateix tram Andorra la Vella - Soldeu.
Per atendre a la qüestió que suscita cal no oblidar que la Llei reguladora del transport públic de passatgers per carretera d'11 d'octubre de 1985 configura el transport públic de passatgers per carretera -article 1- com una activitat privada d'interès públic; això significa -com diu l'article 5- que tota persona física o jurídica que desitji explotar un servei de transport públic de passatgers per carretera ha d'obtenir prèviament la corresponent autorització. Malgrat que després de vint-i-cinc anys d'entrada en vigor de la Llei encara no s'ha aprovat el pla de transports del Principat que preveu l'article 4 ni els reglaments d'explotació previstos en l'article 9 que defineixin, entre altres coses, els itineraris, freqüències i horaris per a serveis regulars -apartat a)- el text legal conté prou elements d'interpretació sobre els límits les potestats administratives a l'hora d'autoritzar modificacions de freqüències i horaris en les línies actuals.
D'acord i amb concordança amb la naturalesa jurídica del servei, que hem exposat, l'article 9 g) diu que els reglaments -quan s'aprovin- inclouran les disposicions relatives a "condiciones d'explotació tendents a evitar la competència entre serveis de transport". Això significa que l'Administració ha de garantir a les empreses titulars d'una línia de transport allò que diu l'article 10, és a dir, la autoorganització del servei, responent a les necessitats de transports dels usuaris, a una sana gestió econòmica i a les necessitats de l'equilibri financer de l'empresa.
Per tant, qualsevol decisió administrativa que, per via d'ampliació dels horaris o de les freqüències d'una línia autoritzada a una empresa perjudiqui directament i sensiblement a una altra que exerceix el mateix itinerari, pot vulnerar els paràmetres que hem exposat i ser declarada contrària als principis que impregnen la Llei d'11 d'octubre de 1985.
En el cas, tot i que la ORG_0 presta servei regular entre Soldeu i Andorra la Vella, l'ampliació d'horaris del servei que presta Montenegro ha estat marcada per dues circumstàncies excepcionals i objectivables que no la fan vulneradora de la legislació aplicable: (i) la seva limitació en el temps, ja que es va circumscriure al comprès entre la publicació de l'avís, el 19 de febrer de 2009 i el 15 d'abril de 2009 i (ii) la concurrència d'una causa que la justificava, com l'és la especial afluència de passatgers durant la temporada d'esquí entre les localitats de Soldeu i Andorra la Vella.
Per tot el que s'ha exposat es desestima el recurs d'apel·lació i es confirma la sentència apel·lada.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Machado contra la sentència número 2010-009, de 14 de gener, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
