ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ccdd9885 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 92/10·17 décembre 2010·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 321/2010
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle92/10
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2010:321) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 321/2010).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 décembre 2010 (n° 92/10) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 321/2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:321)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 321/2010, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 17 décembre 2010 (ECLI:AD:TSJADAD:2010:321) (Lire sur source officielle)
Traduction libre du catalan par nos soins. Le texte original fait foi.
Faits et procédure
Le litige porte sur le Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP) d'Andorre-la-Vieille. Des propriétaires, désignés dans les antécédents comme les « Sres. Viñas » et dans le dispositif comme les « Sres. Julián » (la décision ne lève pas cette discordance de dénomination), avaient saisi le Tribunal de Batlles d'un recours dirigé contre le Gouvernement et le Comú d'Andorre-la-Vieille. Ce recours visait la résolution de la Comissió Tècnica d'Urbanisme du 7 janvier 2008, qui avait accueilli partiellement un recours formé contre l'acte d'approbation définitive du POUP. Le recours se rapportait à l'unité d'actuació PP-SUR-07-Escola Andorrana.
Par sentence du 27 janvier 2010, la Sección administrativa du Tribunal de Batlles a rejeté la demande. Deux appels ont été formés :
le Comú d'Andorre-la-Vieille, qui sollicitait la mise à la charge des dépens de première instance sur la partie adverse, au motif d'une déloyauté procédurale tenant à la formulation de demandes distinctes pour chacune des propriétés des demandeurs ;
les demandeurs, qui invoquaient plusieurs moyens : le désistement, en conclusions, de l'impugnation de la résolution comunal n° 144, non constaté par la sentence ; un « excès de détail » du plan ; l'absence de réparation des dommages causés par la planification ; le défaut de production de documents par le Comú, qui serait contraire à l'article 10 de la Constitution (moyen non développé).
La Sala a relevé que les questions soulevées avaient déjà été tranchées dans ses sentences n° 64-2010 (3 novembre 2010) et n° 80-2010 (25 novembre 2010), rendues dans d'autres instances opposant les mêmes parties à propos du même plan. Elle a donc repris substantiellement leur motivation.
Question de droit
La décision pose plusieurs questions :
Le désistement partiel d'un moyen en première instance, non constaté par le juge, justifie-t-il la révocation de la sentence ?
Le niveau de détail du POUP excède-t-il la compétence réglementaire de la planification communale, au regard de la LGOTU et du Reglament urbanístic ? Plus précisément, la fixation des usages du sol relève-t-elle de l'initiative des propriétaires ou de la puissance publique ?
Une demande d'indemnisation fondée sur des actes d'urbanisme futurs peut-elle être accueillie ?
La production incomplète du dossier administratif en première instance constitue-t-elle une indéfense just
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número XXXX. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 321/2010 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 17 décembre 2010 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (92/10) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2010
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número XXXX.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 92/10 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 27 de gener de 2010 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per les Sres. Viñas contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008, que havia estimat en part el recurs interposat contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella. La impugnació continguda en aquesta demanda fa referència a la unitat d'actuació PP-SUR-07-Escola Andorrana.
2n.- La representació del Comú d'Andorra la Vella ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en què sol·licita la imposició de les costes causades en la primera instància a la part agent, en considerar falta de lleialtat processal la formulació de diverses demandes respecte de cadascuna de les propietats de les demandants.
3r.- La representació de les agents ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, en el qual, en síntesi, argumenta que va desistir d'impugnar la resolució núm. 144 del Comú, cosa que no recull la sentència; que hi ha un excés de detall en la regulació continguda en el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial; que procedeix una compensació o indemnització pels danys i perjudicis causats pel planejament; que no s'han aportat tots els documents per part del Comú, el que suposa una vulneració de l'article 10 del text constitucional.
4t.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit que resulta de les actuacions.
5è.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades en les sentències d'aquesta Sala núm. 64-2010, de 3 de novembre, i 80-2010, de 25 de novembre, recaigudes en altres processos que han estat seguits per les mateixes parts en relació amb el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial d'Andorra la Vella. En conseqüència, procedeix reproduir substancialment els mateixos arguments que van determinar aquelles resolucions.
Tercer.- Pel que fa a la resolució comunal núm. 144, és cert que la part agent va desistir de la impugnació en el seu escrit de conclusions i que la sentència apel·lada no ha recollit aquesta circumstància. Tanmateix, atès que la sentència és finalment desestimatòria, el cert és que el sentit de la decisió es mantindria inalterable, de manera que, com es va dir en la sentència núm. 64-2010, la qüestió resulta irrellevant, per la qual cosa no procedeix revocar la sentència impugnada per aquest motiu.
Quart.- Quant a l'excés de detall del Pla urbanístic, cal tenir en compte que l'article 72 de la LGOTU indica que, en sòl urbà, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir -apart 1.e)- el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds i en idèntics termes es pronuncia l'article 41.2. h) del Reglament urbanístic.
El mateix article -apartat 1.b)- els atribueix la assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terrenys de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns i en idèntics termes s'expressa l'article 41.2 b) del Reglament urbanístic.
Amb aquesta forma d'establir els paràmetres als que la LGOTU es refereix en els preceptes citats, en absolut es limita la iniciativa dels propietaris de l'àmbit perquè el que l'article 15 de la LGOTU els atribueix és la gestió i l'execució del planejament, que s'exerceix promovent el planejament parcial derivat en els termes que estableix l'article 107, però en absolut els atribueix la possibilitat de definir els usos sobre el sòl, que en tant que potestat pública correspon a l'Administració.
En conseqüència, no es produeixen les vulneracions denunciades per les agents i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar, amb confirmació de la sentència apel·lada.
Cinquè.- La part agent demana que se la indemnitzi per totes aquelles actuacions que, amb empara en les determinacions del POUP d'Andorra la Vella, es realitzin fora del marc legal, pretensió que no ha de ser estimada, en primer lloc perquè en l'actuació administrativa que analitzam no hi ha vulneració del marc legal i en segon lloc perquè la pretensió d'indemnització s'ha de basar en un perjudici cert i econòmicament avaluable.
Sisè.- Finalment, es considera que en la primera instància jurisdiccional la part demandada no ha aportat a les actuacions la documentació que va ser demanada, la qual cosa els genera indefensió i en conseqüència demanen que es reobri el període probatori. No obstant, la documentació que en la primera instància jurisdiccional va aportar la part agent li ha permès articular les seves pretensions, ja que es tracta de documents consultables pels interessats i no s'està davant cap dels supòsits de l'article 64 de la Llei jurisdiccional.
Vinculada a la manca d'expedient complert, la part apel·lant mostra la seva disconformitat amb la denegació de la classificació de la seva finca com sòl urbà consolidat sense que s'hagin aportat els elements de fet que acrediten l'existència dels serveis suficients en els termes que exigeixen l'article 25 de la LGOTU i l'article 7 del Reglament urbanístic, ni s'hagi practicat una prova pericial que els acrediti, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles.
Setè.- Com hem indicat en les nostres sentències núm. 64-2010 i 80- 2010, sobre sengles litigis plantejats per les mateixes persones sobre el POUP d'Andorra la Vella, i de contingut al·legatori igual que el present, tant en primera com en segona instància es constata que la part agent sosté les seves pretensions amb arguments molt generals, el que es considera un abús del procediment i constitueix una conducta que processalment es qualifica de temerària, la qual cosa mereix la condemna al pagament de les despeses processals tan de primera instància com de la segona.
S'estima, per tant, el recurs d'apel·lació interposat pel Comú d'Andorra la Vella.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella i desestimar el que formulen les Sres. Julián contra la sentència dictada el 27 de gener de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal.
2n.- Revocar l'apartat tercer de la part dispositiva de l'esmentada sentència i imposar a la part agent el pagament de les costes processals de la primera i de la segona instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.