STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2010 - ROJ: STSJAD 334/2010

II.- En data 22-06-2010, l'Hble. Batlle va dictar sentència essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Canales contra la Sra. Sanz, i estimant també parcialment la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera contra el primer, he de declarar i declaro dissolt, per causa de divorci, el matrimoni canònic contret per les parts en data 20-07-2001 a La Cortinada (Ordino), tot i establint les següents mesures reguladores en relació al fill menor Jover, nascut el dia 23-04-2003:

1.- Mantenir la pàtria potestat compartida entre els progenitors, tot i atribuint a la mare la seva guarda i custòdia.

2.- Fixar en benefici del Sr. Canales aquell règim de visites indicat en el V CONSIDERANT de la present Resolució.

3.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec del pare a alçada de 400.- EUR mensuals de conformitat amb les indicacions que es realitzen en el IV CONSIDERANT. Ensems el mateix haurà de contribuir en un 50% de les despeses extraordinàries que el correcte desenvolupament del menor pugui requerir.

4.- Declarar la dissolució del règim econòmic matrimonial.

5.- Promoure la inscripció de la present Resolució un cop la mateixa ferma prop del Registre Civil.

6.- No establir cap mena de pensió compensatòria.

7.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes processals".

III.- La representació processal de la defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 4-10-2010, va articular escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada. Tanmateix, la representació processal de la part agent va formular també recurs contra la sentència i, així en data 4-10-2010, va presentar escrit de conclusions. En data 18-10-2010, el Mgfc. Ministeri Fiscal va oposar-se als recursos interposats i va demanar la desestimació dels recursos.

Tanmateix consta a les actuacions que, en data 21- 10-2010, es van presentar per les parts recurrents sengles escrits de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La resolució del present litigi exigeix l'examen per separat dels dos recursos interposats contra la sentència d'instància. Així, la part defenent impugna la sentència d'instància amb base en els següents motius. En essència i com a únic motiu, entén que el règim de visites fixat per la sentència d'instància no es pot mantenir per quant el Sr. Canales ha traslladat el seu domicili a Mallorca i no pot desplaçar-se els caps de setmana ni en certes vacances escolars per a gaudir de la companyia del seu fill. En conseqüència es proposa l'adopció d'un règim de visites que ha de recaure en els períodes de vacances escolars i que es proposa en l'escrit de conclusions.

Per la seva part, la representació processal del Sr. Canales impugna la sentència d'instància, d'acord amb els següents motius o greuges. En primer terme, considera que la pensió d'aliments establerta en 400 euros no es pot mantenir, tota vegada que els ingressos del pare són de 770 euros bruts i que no es pot fonamentar en l'existència d'un dipòsit de 75.003,57 euros a favor del Sr. Canales, sense que disposi d'estudi ni de formació específica per a millorar la seva fortuna. En segon terme, també s'oposa al règim de visites establert per la sentència per quant no té en compte que el Sr. Canales és originari de les Illes Canàries i que treballa a Teruel, de manera que esdevé incoherent i il·lògic. Atès que es tracta d'un esportista d'alt nivell, procedeix modificar el règim de visites, de manera que es proposa un règim de visites relatiu a les festes d'estiu i Nadal, de manera que hauria d'estar exempt d'abonar les pensions d'aliments durant els períodes de vacances estivals. En darrer terme, indica que no s'ha d'efectuar imposició de les costes processals a cap de les parts litigants, degut a l'especial natura del procediment.

II.-S'escau analitzar, en primer terme, els motius de recurs de les parts litigants referents al règim de visites o de comunicació del menor amb el progenitor no custodi. La sentència d'instància determina que s'ha adoptat el règim de visites proposat pel Ministeri Fiscal, consistent en els caps de setmana alterns des de la sortida del col·legi i fins el diumenge al vespre, així com la meitat de les vacances escolars.

La representació processal de la progenitora custòdia adduïa que ara el progenitor no custodi viu a Mallorca de manera que esdevé impossible fixar un règim de visites de caps de setmana alterns i només es pot fixar un règim de repartiment de les vacances escolars. Per la seva part, la representació processal del progenitor no custodi entén que s'ha de fixar un règim que atribueixi la totalitat de les vacances estiuenques del menor amb el pare i proposa repartir en dos períodes les vacances de Nadal, a la vegada que critica la determinació d'un règim de visites en el dia de l'onomàstica del pare i del menor.

Ambdós règims de contactes del menor amb el pare que proposen els progenitors no poden ésser acceptats per aquest Tribunal per quant s'adopten en interès dels progenitors i no en consonància amb el paràmetre essencial que ha de regular el règim de guarda i custòdia, així com el de comunicació i contactes personals amb el menor, que és l'interès del menor i que ha de cercar l'assoliment del benestar del menor i el seu desenvolupament integral. En aquest sentit, el benestar del menor i el seu creixement emocional i personal requereix que es mantinguin i s'afavoreixin, sempre que els progenitors siguin aptes per a tenir cura del menor, els contactes amb el fill menor. Per consegüent, no es pot adoptar els règims proposats no solament perquè no es pot impedir a la mare, progenitora custòdia en aquest supòsit, tenir contactes i relació amb el seu fill durant totes les vacances d'estiu del mateix, ni es pot, com pretén el pare, limitar els contactes entre progenitor i fill a les vacances d'estiu i de Nadal.

En consonància amb les anteriors consideracions, correspon mantenir el règim de visites determinat per la sentència d'instància amb les precisions que en el present fonament s'estableixen i que la Sala porta a terme, d'ofici, en ares a la consecució de l'interès del menor. Així, cal mantenir el règim de comunicació dels caps de setmana alterns, de manera que, encara que es fixi la residència a Mallorca pel pare, això no pot justificar l'incompliment de les obligacions i responsabilitats derivades de la potestat parental. Per tant, correspon, en ares de l'interès del menor, mantenir el règim de visites fixat pels caps de setmana, tot tenint en compte que el jutjador a quo ja indica, i s'ha de confirmar, que el pare podrà comunicar en un termini, no inferior a 10 dies naturals, de la seva efectiva realització. Però en aquest extrem cal assenyalar que aquesta comunicació es pot mantenir per aquells supòsits en que sorgeixin circumstàncies imprevistes que impossibilitin la realització efectiva del règim de contacte amb el menor (el qual s'ha d'estendre als dies de l'onomàstica del pare i del menor), però no es pot convertir en un expedient per a buidar de contingut el règim de contactes establert en benefici del menor.

Respecte de les vacances escolars del menor, solament s'escau mantenir el règim fixat per les de Nadal i Setmana Santa i respecte de les estiuenques, s'haurà de procedir al repartiment de manera que es procedeixi a un repartiment igualitari que procuri que durant el mes de juliol el menor es trobi amb la mare i durant el mes d'agost amb el pare, repartint per igual els altres períodes que restin de les vacances d'estiu entre els progenitors.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat per la mare. Quant al recurs formulat pel pare, resta per examinar els dos motius restants, relatius a la pensió d'aliments i a les costes processals.

Quant a la pensió d'aliments, malgrat el recurrent fonamenta la reducció de la pensió a 200 euros i que la mateixa no hauria de procedir durant el període d'estiu, per quant aquest període el passaria amb el pare, s'escau ja desestimar aquest darrer extrem, atès que el règim de visites és el contemplat en la sentència d'instància, amb les precisions indicades en el fonament anterior.

Si s'analitza la prova practicada, ressurt que el propi Sr. Canales (foli 68), manifest que actualment pateix problemes econòmics per quant no percep una nòmina tant important com abans i degut als seus problemes físics i la seva edat. Així, s'aporta el contracte de treball amb el C.V.T.,de data 12-09-2008, en el qual es justifica unes remuneracions per import de 770 euros bruts (foli 114), però, en canvi, en el foli 99 apareix que en data 4-09-2007 el recurrent disposava d'un import de 113.605,76 EUR, dels quals ha anat disposant i que, en data 15-12-2008, manté un dipòsit de 75.003,57 EUR. Per tant, les possibilitats econòmiques del recurrent que deriven de l'existència del dipòsit i del numerari abans indicat es contradiuen amb uns ingressos de solament 770 euros mensuals, de manera que s'ha d'entendre que existeixen indicis clars que el recurrent disposa de més ingressos i de més possibilitats que les que es deriven del seu sou, segons el contracte de treball abans esmentat, per la qual cosa s'ha de mantenir el quantum de la pensió d'aliments en 400 euros mensuals.

IV.- En darrer terme, la representació processal del Sr. Canales articula com a motiu de recurs que no s'escau efectuar imposició de les costes del procés en atenció a la natura del mateix. Aquest realment no constitueix cap fonament de motiu o greuge de recurs, atès que mitjançant el recurs es combaten aquells pronunciaments que es consideren lesius i, com es pot observar, la sentència d'instància no ha efectuat imposició de les costes d'instància.

Quant a les d'aquesta alçada, en atenció a la natura del procediment i de l'especial natura de les relacions que es ventilen, no procedeix imposar les costes de la mateixa.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR els recursos interposats per les representacions processals de les parts agent i defenent contra la sentència, de data 22-06-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar la seva part decisòria, amb les precisions i modificacions que, respecte del règim de visites, s'efectuen per la Sala en el fonament de dret II. No s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta Sala.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE