STSJAD ANDORRA, a 22 de febrer del 2011 - ROJ: STSJAD 52/2011

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28 de juliol del 2010, estimant molt parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Conde contra el Sr. Puga, declarant l'adquisició per aquest darrer de la franja de terreny propietat del primer que havia envaït amb la seva construcció, condemnant al Sr. Puga a indemnitzar al Sr. Conde pel valor del citat terreny, que es concretava en la suma de 36.750 euros, tot això sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Conde i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes de les dues instàncies.

V.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs la representació processal del Sr. Puga i, d'acord amb els arguments que igualment exposa, sol·licita la seva revocació i que es declari que el terreny que ell ha envaït de la finca de l'adversa és aquell que estima el perit judicial nomenat en les actuacions i, per tant, que la indemnització a la què se'l condemna s'ajusti a aquesta conclusió, tot això sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en el present litigi que el Sr. Conde és propietari de la parcel·la de terreny número 34 de la XXXX i que el Sr. Puga ho és de la corresponent al número 35, confrontada amb l'anterior, ni que el darrer ha construït una vivenda en el seu terreny que envaeix en part el del primer, encara que les parts discrepen sobre quants metres quadrats han estat envaïts.

Tampoc es discuteix que aquesta invasió de la finca del Sr. Conde per part del Sr. Puga es va fer de bona fe per part d'aquest, entenent per tal el desconeixement per part del constructor, degut a un error excusable, de que la seva vivenda s'havia construït en part en terreny aliè. En aquest sentit, cal destacar que el mateix agent manifesta al contestar el recurs formulat per l'adversa que "és del tot evident que el plànol existent de la Urbanització de Sant Miquel d'Engolasters és l'origen de la controvèrsia suscitada en el present judici tota vegada que la seva simplicitat i poca rigorositat ha comportat els problemes plantejats en el present litigi al no fixar-se amb exactitud els límits de les parcel·les" i dels dictàmens pericials que consten a les actuacions es dedueix que, per aquesta causa, hi ha errors en la implantació de diverses parcel·les de la urbanització (folis 56 i 90).

En la seva demanda el Sr. Conde sol·licita la demolició de la construcció efectuada i que es torni el terreny a la seva situació anterior i, atès que l'Hble. Tribunal de Batlles condemna al defenent a abonar a l'agent la suma de 36.750 euros, que es correspon amb el valor del terreny envaït, argumenta, com a primer motiu del seu recurs, que la Sentència d'instància és incongruent i aquest motiu s'ha d'estimar, encara que això no suposi l'estimació de la seva demanda.

II.- La petició que formula l'agent en la seva demanda de que s'ordeni la demolició de la part de l'immoble que s'ha construït sobre el seu terreny no es pot estimar aplicant les normes que recull l'Usatge "si quis in alieno", recollit al Llibre VII, Títol I, Constitució única del Volum I de les Constitucions i altres Drets de Catalunya, que segons els autors anteriors a la vigència de la Compilació catalana de 1960 era còpia literal del Llibre III, cap. 12 de les "Exceptiones legum romanorum" amb molt predicament durant l'Edat Mitjana.

En primer lloc, l'esmentat Usatge no es pot aplicar, com a mínim de manera directa, degut, en primer lloc, a que aquesta norma resol els supòsits en els què la construcció es fa totalment en terreny aliè i no pas aquells en els quals s'edifica en sòl propi envaint en part terreny aliè, com és el cas. En segon lloc, el citat Usatge disposa que, si el constructor ha actuat de bona fe, la propietat de l'immoble construït correspon al propietari del terreny, gaudint el constructor d'un dret de retenció fins que se li reintegri el preu dels materials i el cost dels operaris en virtut del principi quia omne quod solo inaedificatur, solo cedit recollit a la Instituta 2,1,29 que és deriva del que entén que accessorium sequitur principale, que és el que l'inspira, ja que si es considera que la construcció accedeix al sòl és perquè tradicionalment s'entenia que aquest tenia un valor superior a aquella. No obstant, aquesta solució és inviable quan es tracta de la construcció extralimitada d'un habitatge, ja que llavors el propietari del terreny no pot fer seva la part de l'immoble que es troba sobre sòl propi sense malmetre tant aquesta, com aquella que s'ha bastit sobre terreny del constructor, restant les dues parts inútils per satisfer els interessos dels respectius propietaris i, en tot cas, en cada supòsit cal valorar quin dels dos elements, el sòl o la construcció, té més valor i, per tant, es pot considerar principal. Per últim, es podria defensar que el propietari del terreny envaït té dret a exigir la demolició de la construcció feta si es demostra la mala fe del constructor, ja que llavors, en aplicació del citat Usatge, aquest perd tot dret sobre l'immoble en quan es pressuposa que li va donar al propietari del terreny, però en el cas present s'ha d'entendre que el defenent va actuar de bona fe, com hem destacat.

III.- La petició del demandant de que es condemni a l'adversa a destruir aquella part de la construcció que envaeix el terreny del qual és titular es podria fonamentar en el seu dret a preservar-lo d'ingerències externes, en quan la propietat es presumeix lliure de qualsevol gravamen, mantenint així el seu dret a posseir- lo de manera excloent. No obstant, quan el constructor ha actuat de bona fe, com és el cas, extralimitant-se en la construcció efectuada en finca pròpia en una petita franja de terreny, aquesta solució seria contrària a la funció social de la propietat que recull el article 27.1 de la Constitució andorrana i que exigeix que totes les institucions que giren al seu voltant, desenvolupant-la jurídicament, portin a la seva efectivitat en benefici de tota la col·lectivitat. En aquest sentit, l'estimació d'aquesta petició comportaria protegir un evident abús o exercici antisocial del dret per part de l'agent que els Tribunals no poden emparar, ja que aquest pot veure perfectament satisfets els seus interessos mitjançant la oportuna indemnització pel dany que se li hagi causat, sense que pugui exigir una actuació que a ell no li reporta un benefici superior que el que li reportaria una compensació econòmica adient, mentre que perjudicaria enormement no sols al propietari de la construcció que ha actuat de bona fe, sinó també en el cas present a alguns dels propietaris de les parcel·les de la urbanització, entre ells el de la parcel·la 36 (foli 56), que haurien de corregir igualment els seus límits afectant a construccions ja fetes.

III.- Ateses aquestes consideracions i tenint en compte tant els principis en els què es fonamenta l'Usatge si quis in alieno, com els generals del dret andorrà, entre ells el d'equitat, com els criteris doctrinals i el dret comparat, entre ells el CC italià o la jurisprudència el TS espanyol, entenem que la norma a aplicar en el cas present és la que resulta de la institució desenvolupada per la doctrina i coneguda com accessió invertida, com posa de relleu l'Hble. Tribunal de Batlles, que permet emparar la possessió de bona fe del constructor sense sacrificar els interessos del propietari del terreny envaït que a canvi d'ell rep el seu valor, coordinant els interessos en joc, però no que es condemni al constructor a demolir la part de l'immoble que envaeix la finca veïna, ja que precisament impedeix una solució que s'ha de considerar antieconòmica.

IV.- No obstant, l'aplicació d'aquesta norma al supòsit d'autes no és possible, ni tant sols en virtut del principi d'economia processal, ja que, malgrat els Tribunals són lliures d'aplicar la que considerin més adient en cada cas en virtut del principi iura novit curia, el que no poden fer és concedir quelcom que no s'ha demanat sense vulnerar el principi de congruència que estan obligats a respectar i, en el cas present, l'agent no ha sol·licitat en cap moment que se l'indemnitzi pel danys que li pugui haver produït la construcció d'un immoble que envaeix en part la seva finca, ni el defenent ha demanat que es declari el seu dret de propietat sobre la franja de terreny envaïda fins el seu escrit de conclusions, com posa de relleu la part recurrent.

Tenint en compte que tampoc és possible, pels motius que hem esmentat, estimar la demanda de l'agent en el sentit que es condemni al defenent a destruir la part de l'immoble construït dins de la seva finca, procedeix estimar parcialment el recurs formulat per la representació processal del Sr. Conde, revocar la Sentència d'instància i desestimar íntegrament la demanda, sense perjudici de la facultat que correspon a l'agent de sol·licitar, si ho considera oportú i en el procediment corresponent, la indemnització que estimi adient.

V.- Argumenta, en segon lloc, la recurrent que no s'ha valorat la construcció feta en el seu terreny, "tractant-se d'una part relativament petita", raó per la qual sembla defensar que el valor del terreny seria superior al part de la construcció extralimitada. No obstant, havent-se estimat el primer motiu del seu recurs aquest segon queda sense contingut.

VI.- Per últim la part que promou aquest recurs s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de no efectuar especial condemna en costes, però, atès que s'ha estimat el primer dels motius del seu recurs, procediria modificar aquesta decisió, però en el sentit d'imposar-li a ell les costes de la instància, en virtut d'allò que disposa el Codi 7,51.5. No obstant, atesa la complexitat del litigi entenem procedent mantenir en aquest punt la Sentència recorreguda en virtut de la facultat que recull el capítol X de la Novel·la 82.

VII.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes del mateix de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

VIII.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Puga, oposant-se a la mateixa amb l'argument que el terreny realment envaït per la construcció realitzada per la seva mandant és aquell que estima el perit judicial, el Sr. Caro, és a dir 19,7 metres, que coincideix en bona mesura en els que estima el perit Sr. Sandoval, que va emetre el seu dictamen a instància seva, i no pas els 42 metres que aprecia el perit Sr. Águila a demanda de l'agent, ja que el Sr. Caro va ser designat per l'Hble. Batlle, raó per la qual considera que el seu informe és el que ofereix més garanties d'imparcialitat.

No obstant, aquest argument no es pot estimar en primer lloc perquè els Tribunals poden valorar els dictàmens emesos al procediment d'acord amb el criteri de la sana crítica i aquesta Sala considera, en el mateix sentit que la resolució d'instància, que el presentat pel Sr. Águila s'ha elaborat en base a un estudi topogràfic que ofereix més garanties de fiabilitat, però especialment perquè, havent-se estimat el recurs formulat per la representació processal del Sr. Conde, aquest ha quedat sense contingut.

IX.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Conde contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de juliol del 2010, que REVOQUEM íntegrament, desestimant també íntegrament la demanda formulada pel recurrent, sense fer especial pronunciament ni sobre les costes de la instància, ni sobre les d'aquesta alçada.

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal del Sr. Puga contra la mateixa resolució, imposant-li les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE