Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-0014/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 d'abril de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Estany va interposar demanda, de data 21-04-2009, envers la Sra. Anaya, segons la qual demanava l'adopció de mesures de guarda i custòdia del menor, consistent en la guarda compartida que interessava en el seu escrit i, de forma subsidiària, l'homologació del conveni regulador subscrit en el seu dia per les parts litigants.
En data 5-05-2009 la representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda i a l'ensems va articular demanda reconvencional, en virtut de la qual demanava l'atribució de la guarda i custòdia del menor, així com l'establiment del règim de contactes paterno- filials que esmentava en el referit escrit i la fixació d'una pensió d'aliments de 500 euros mensuals.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIXO Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Estany contra la Sra. Anaya, i estimant alhora molt parcialment la demanda reconvencional plantejada per aquesta darrera contra el Sr. Estany, he d'adoptar i adopto les següents mesures paternofilials:
-preveure que la pàtria potestat sobre el fill comú menor d'edat de nom Cristian romangui compartida entre ambdós progenitors;
-fixar uns contactes paternofilials consistents en què partint dels caps de setmana alterns durant els quals el progenitor es troba en companyia del seu fill a data d'avui, i a comptar de la data de la fermesa de la present resolució judicial, el menor passi a trobar-se en companyia del seu pare un dia suplementari cada mes, de manera que al terme de cinc mesos, els contactes paternofilials abastin una setmana sencera de cada dues, moment en el qual es podrà considerar que la guàrdia custòdia compartida per part de sengles progenitors esdevé plenament efectiva, previ dictamen favorable per part del perit únic judicial nomenat en el seu dia i sense perjudici que en cas contrari es pugui modificar l'abast dels contactes entre pare i fill, extrems que caldrà dilucidar i enjudiciar en període d'execució de sentència, amb el benentès que si durant aquests cinc mesos, existeixen circumstàncies adverses o desfavorables per al menor respecte de com es desplega l'increment dels contactes amb el seu pare, la contrapart pugui interessar la tutela judicial als efectes que l'expert judicial dictamini al respecte i es decideixi eventualment de forma distinta al que s'ha dit;
-establir ensems que una volta esdevingui efectiva la guarda i custòdia compartida, el menor mantingui contacte amb el progenitor que aquella setmana no ostenti la guarda i custòdia durant els dimecres a la tarda, havent de recollir aquest darrer el fill a l'escola i havent de retornar-lo al domicili del progenitor custodi a les 20'00 hores, sempre i quan la mare pugui fer efectius dits contactes, en ésser-li concedida dita facultat pel seu empleador, puix en cas contrari els contactes esmentats no podran tenir lloc ni el cas de la mare, ni el del pare;
-fer un repartiment de les vacances escolars per meitat, corresponent al pare la primera meitat durant els anys parell i la segona meitat durant els anys senars, de conformitat amb les modalitats proposades amb detall per la demandada en el seu reconvencional i que consten ressenyades al I. CONSIDERANT de la present resolució judicial; altrament i pel que fa als aniversaris i onomàstiques del pare i de la mare, el menor es trobarà en companyia de cadascun d'ells durant almenys mig dia, trobant-se ensems en companyia de cadascun dels seus progenitors els dies del seu aniversari i onomàstica de forma alternativa, corresponent a la mare el dia de l'aniversari i al pare el dia de l'onomàstica els anys parells i a l'inrevés els anys senars, tot plegat sempre i quan no interfereixi en les seves obligacions escolars, i tenint en compte que si es tracta d'un dia lectiu, el progenitor interessat l'haurà de recollir a l'escola i l'haurà de retornar en qualsevol cas al domicili de l'altre progenitor a les 20'00 hores;
-fixar una pensió per aliments a càrrec del Sr. Estany i a favor del seu fill consistent en la suma mensual de 200,00.- euros, pagadora a la bestreta i dins els cinc primers dies de cada mes, mitjançant transferència o ingrés al compte que la Sra. Anaya assenyali, i incrementable cada mes de gener en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, tot plegat un volta esdevingui plenament aplicable la guarda i custòdia compartida; no obstant això, tenint en compte que dita circumstància no es verificarà fins al cap de cinc mesos d'ençà la data de la fermesa de la present resolució judicial, entretant l'abast de la pensió ha d'ésser proporcionalment superior al temps durant el qual el menor es trobi en companyia de la seva mare, de tal forma que els quatre mesos durant els quals estigui amb el seu pare tres, quatre, cinc i sis dies setmanals, aquest darrer abonarà a la mare les sumes respectives de 400.00.- euros, 350,00.- euros, 300,00.- euros i 250,00.-euros, amb les mateixes precisions efectuades precedentment en quant a la forma i modalitat de pagament, així com respecte del seu increment anyal;
-establir l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor, llevat de les despeses de menjador escolar i de contractació d'una assegurança complementària a la de la CASS, de les quals es farà càrrec íntegrament el pare.
Segon.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".
III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 17-02-2011, ha presentat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada. Pel contrari, el Mgfc. Ministeri Fiscal, per escrit de 3-03- 2011, i la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions de 10-03-2011, sol·liciten la desestimació del recurs interposat de contrari.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- La defenent fonamenta el seu recurs contra la sentència d'instància en els següents greuges o motius. En primer terme, entén que el règim de guarda i custòdia no és el més adequat segons les actuals circumstàncies personals i materials. Així, conclou que l'horari del Sr. Estany no li permet atendre el seu fill més enllà de les 19.30 hores quatre dies per setmana, a la vegada que l'ha de deixar en companyia de la parella del seu pare, la qual es refereix que pega, insulta i menysprea a l'infant. Consegüentment, sol·licita la determinació del règim de guarda i custòdia del menor per la mare, amb el règim de comunicació pel pare que refereix en el seu escrit i que la pensió d'aliments es determini en 500 euros mensuals.
II.- Aquesta Sala ja ha declarat de manera reiterada que el paràmetre essencial per a la determinació del règim de guarda i custòdia del menor és, precisament, l'interès d'aquest, de manera que els òrgans judicials, a l'igual que el Ministeri Fiscal, han de vetllar sempre per a possibilitar que en tots aquells procediments judicials que es trobi implicat un menor les mesures que el puguin afectar siguin les més adients al seu desenvolupament integral i al seu interès, havent-se però de diferenciar i no confondre interès del menor amb voluntat del menor, tota vegada que el tribunal ha de cercar aquell, encara que difereixi, en ocasions, de la voluntat que el menor manifesta.
En el supòsit que ens ocupa, la recurrent considera que la solució establerta a la instància respecte del règim de guarda del menor (la custòdia compartida determinada de forma progressiva) no satisfà l'interès del menor, atès que ni el pare pot passar molt temps amb el seu fill ni la relació del menor amb la parella del pare és l'adequada.
Si s'analitza la prova practicada i es procedeix a valorar les proves pericials que es troben a les actuacions, s'ha de concloure amb el jutjador a quo que valorades ambdues pericials, i atès que una d'elles ha estat elaborada a instància de part, i que la pericial judicial argumenta i desenvolupa les conclusions obtingudes, per la qual cosa, en els supòsits en els que les conclusions d'un i altre dictamen difereixin, procedeix estar, d'acord amb el criteri de la sana crítica, i en atenció als arguments exposats, al dictamen pericial judicial. Nogensmenys, s'ha de posar de manifest que el punt de partida és que ambdós progenitors es troben capacitats per a exercir les funcions de guarda i d'educació envers el menor, que tenen bona relació amb ell i que disposen d'un entorn adequat per a l'exercici de la responsabilitat parental (foli 278).
Quant a l'episodi que es relata al full 276 del dictamen pericial de la Sra. Canals, segons el qual la parella del Sr. Estany hauria colpejat i insultat al menor, s'escau posar de relleu que el pare refereix que la seva parella no va sacsejar al menor i que emet declaracions falses (cfr. Folis 249 i 250). A més, ressurt que el menor (foli 252) manifestà a la perit judicial que ell es troba bé a casa del pare i amb la mare de la seva germana Sandoval i que considera que ambdós progenitors el cuiden bé, així com la parella del pare.
Si a aquests extrems, s'afegeix que el menor Cristian presenta ambivalències de sentiments entre les dues famílies, que ambdós progenitors es troben perfectament capacitats per a tenir cura del menor i de proporcionar-li un entorn adequat i que l'interès del menor es veurà protegit si s'assoleix una implicació igual en la responsabilitat per part del pare i de la mare, a la vegada que es podran eliminar els conflictes de lleialtats, aquesta Sala considera, a l'igual que l'òrgan judicial a quo, i amb les cauteles indicades en l'informe pericial i en la sentència d'instància, que el règim de guarda i custòdia compartida esdevé el més adient pel desenvolupament del menor. Baldament, el que s'acaba d'indicar esdevé necessari, com així ha estat contemplat a la sentència d'instància, que l'adaptació a aquest sistema de guarda del menor sigui progressiva i amb l'exigència del dictamen pericial, en seu d'execució, per a corroborar que l'adaptació al règim de guarda compartida es produeix amb èxit, des de la perspectiva del menor, així com, amb les mateixes cauteles, posar en coneixement de l'òrgan judicial o del Ministeri Fiscal els esculls que en l'adopció i implantació de l'esmentat règim es poden produir.
III.- El segon dels motius que s'estableix contra la sentència d'instància té a veure amb el quantum de la pensió d'aliments. Així, en l'escrit de conclusions es manifesta que el quantum de la pensió d'aliments s'hauria de fixar en cinc-cents euros mensuals, quan la sentència d'instància els ha fixat en quatre-cents i amb una disminució progressiva en trams de 50 euros en funció que el menor passi un dia més amb el pare segons l'adaptació progressiva del règim de guarda i custòdia. A criteri d'aquesta Sala i del Ministeri Fiscal la pensió d'aliments es troba adequada als ingressos del progenitor i a les necessitats del menor i més quan de la lectura de l'escrit no s'impugna els paràmetres que justifiquen el seu increment, com podrien ser l'existència de necessitats especials del menor o el fet que les seves necessitats no quedessin cobertes amb aquesta pensió d'aliments, per la qual cosa i atès que les despeses extraordinàries s'abonaran per meitat i que el pare assumirà íntegrament les despeses de menjador escolar i contractació d'una assegurança complementària a la CASS, s'ha d'entendre que la quantificació de la pensió alimentària esdevé adequada al que són les possibilitats econòmiques del pare i a les reals necessitats del menor, per la qual cosa s'escau també la confirmació d'aquest extrem.
IV.- La desestimació del recurs no s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició de les costes processals, tota vegada que l'especial natura dels interessos que es troben en litigi justifica la no imposició (arg. Novel·la 82, cap. X).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Anaya contra la sentència de data 30-11-2010, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Subir
Diccionario RAE
