ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0a8e6dc5 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 33/11·23 May 2011·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 117/2011
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket33/11
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:117) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 117/2011).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 mai 2011 (n° 33/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Référence complémentaire relevée dans le texte : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència núm. 33-2011, 23 mai 2011, recours n° 33/11, ROJ STSJAD 117/2011, ECLI:AD:TSJADAD:2011:117. Ponent : M. Albert Andrés Pereira.
Faits et procédure
Le litige porte sur des terrains situés à La Massana, dans la unité d'actuació E-027 du Pla d'ordenació i urbanisme parroquial (POUP), dénommés « Camp de més Amunt ». Le plan, approuvé définitivement, classait ces terrains en sòl urbanitzable. Le requérant, M. Ruiz, a formé un recours d'alçada devant la Commission technique d'urbanisme, qui l'a rejeté par une résolution du 20 avril 2007.
Saisie de l'impugnation de cette résolution dirigée contre le Govern et le Comú de La Massana, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles a rejeté la demande par une sentence du 25 mars 2009. Le requérant a interjeté appel en invoquant trois moyens : la qualification de ses terrains en sòl urbà no consolidat ; la mauvaise pratique et la mauvaise appréciation de l'expertise judiciaire ; la contestation de la segrégation d'une parcelle appartenant à un tiers, qui relevait antérieurement de l'unité E-24, avec demande subsidiaire d'indemnisation.
Le Govern et le Comú se sont opposés à l'appel. Les parties ont été entendues à l'audience. Le texte ne précise pas la date exacte de cette audience.
Question de droit
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia devait trancher quatre questions :
La unité E-027 peut-elle être qualifiée de sòl urbà no consolidat au sens de l'article 26 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme (LGOTU), dans sa rédaction issue de la Llei 8/2006 du 21 juin, combiné aux articles 7.1.b) et 8.2 du Reglament urbanístic ? Plus précisément, le seuil de 40 % de « superfície » urbanisée doit-il être apprécié à l'échelle de l'unité d'actuació ou à celle du noyau urbain environnant ?
L'absence de convocation des parties par l'expert lors de ses opérations entraîne-t-elle la nullité du dictamen pericial, au regard de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (LJAF) ?
Une demande tendant à reconstituer l'unité d'actuació E-24 peut-elle être présentée pour la première fois en appel ?
L'altération d'une unité d'actuació constitue-t-elle une modification substantielle imposant une nouvelle phase d'information publique au titre de l'article 98 de la LGOTU ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel dans son intégralité.
Sur le premier moyen, la Cour rappelle que le sol urbain non consolidé suppose des terrains compris dans une unité d'actuació qualifiée comme urbaine, mais encore non urbanisés. Elle souligne que la qualification ne dépend pas de la seule présence de services, mais aussi de leur dimension, qui doit être suffisante pour desservir les constructions prévues par le planning (considérant 8). Elle retient ensuite que l'expertise établit que seule la partie de l'unité bordant l'urbanisation existante est desservie, et que l'édification raisonnable de l'ensemble exigerait de « grandes œuvres d'urbanisation » (considérant 9). Le Tribunal écarte l'interprétation du requérant : le seuil de 40 % se rapporte aux terrains compris dans les zones à urbaniser, et non au noyau de La Xixerella, qui excède « notoirement » l'unité litigieuse (considérant 10).
Sur le deuxième moyen, le Tribunal admet l'irrégularité tenant à l'absence de convocation (article 47
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (33/11) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket33/11
Judgment Date23 May 2011
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: AD-0116-3/07 TSA: 036/09
S E N T È N C I A NÚM. 33-2011
PARTS:
Apel·lant: Ruiz
Representant: Olmo
Advocat: Pino
Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA
Representant: Catalá
Advocat : Castilla
Apel·lada: M.I. GOVERN(CTU)
Representant: Girona
Advocat : Bonet
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de maig de 2011
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 33/11 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 25 de març de 2009 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Ruiz contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de La Massana, en que s'impugnava la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 20 d'abril de 2007, la qual havia desestimat el recurs d'alçada interposat per l'agent contra l'acord d'aprovació definitiva del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana, en la part relativa a la unitat d'actuació E-027, en la qual quedaven inclosos els terrenys de l'agent anomenats "Camp de més Amunt", classificats com a sòl urbanitzable.
2n.- La representació del Sr. B.B. va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual s'articulen tres arguments fonamentals. En virtut del primer, es defensa que el terrenys del recurrent compleixen els requisits per a ser classificats com a sòl urbà no consolidat. En el segon, s'argumenta que la prova pericial ha estat mal practicada en la primera instància i, també, mal interpretada pel Tribunal a quo. Segons el tercer fonament, es discuteix la segregació de la finca d'un tercer que es va dur a terme en la primitiva unitat d'actuació E-24, i es demana que es reintegrin a la mateixa aquests terrenys, o bé, subsidiàriament, que es classifiquin els terrenys de l'agent com a sòl urbà no consolidat, o, en darrer terme, que es declari que s'ha produït un perjudici que dóna lloc a indemnització, com a conseqüència de la segregació de la finca del tercer.
3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú de La Massana es van oposar al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la classificació de la unitat d'actuació E-027.
L'article 26 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d'actuació qualificades com a sòl urbà, però encara pendents d'urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualificarà com a consolidat quan s'hagin executat els treballs d'urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d'urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l'article anterior".
Segons l'article 8.2 del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, el sòl urbà no consolidat "comprèn els terrenys inclosos en una unitat d'actuació de sòl urbà pel fet d'estar en àrees urbanitzades en el 40% o més de la seva superfície i no es classifiquin com a sòl urbà consolidat pel fet de no tenir definida l'ordenació i no tractar-se d'àrees consolidades per l'edificació. En aquest cas, l'ordenació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial no és necessari que arribi al nivell de detall, ja que l'ordinació detallada d'aquestes àrees s'ha de fer mitjançant l'aprovació d'un pla parcial o especial".
L'article 7.1.b) del Reglament urbanístic determina que constitueixen el sòl urbà, entre d'altres supòsits, els "terrenys compresos en àrees pendents d'urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l'anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície".
També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d'actuació de sòl urbà.
Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".
D'altra banda, la jurisprudència d'aquesta Sala ha precisat de manera reiterada que la declaració com a sòl urbà no exigeix només la presència dels serveis que enumera l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, als quals fa referència l'article 26 del mateix text legal, sinó que, a més, la dimensió d'aquests serveis ha de ser suficient per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament.
En el cas que ara s'examina, la prova pericial posa de relleu que "només l'extrem de la unitat que limita amb la urbanització existent disposa d'aquests serveis, i en cap cas seria viable edificar d'una manera raonable el conjunt de la unitat d'actuació sense realitzar grans obres d'urbanització i realització de canalització de serveis". Igualment s'afirma que "actualment no existeix cap tipus d'urbanització en el conjunt de la unitat d'actuació i, per tant, és evident que no s'arriba al 40% de la unitat urbanitzada.
La part recurrent pretén desvirtuar aquestes conclusions afirmant que el concepte d'àrea que utilitza l'article 8.2 del Reglament urbanístic s'ha de referir a la totalitat del nucli de Xixerella, però aquesta argumentació no pot ser compartida. Com es desprèn clarament de l'article 7.1.b) del Reglament urbanístic, en funció del qual s'ha d'interpretar el correlatiu article 8.2, els serveis urbanístics bàsics han d'abastar el 40% o més de la superfície dels terrenys compresos en les àrees pendents d'urbanitzar. En conseqüència, aquest percentatge no pot ser referit al conjunt del nucli de La Xixerella, que excedeix notòriament de la unitat d'actuació litigiosa.
En definitiva, el contingut de les actuacions permet afirmar sens dubte que la unitat d'actuació E-027, on s'ubica la finca del recurrent, no disposa del serveis necessaris per a les finalitats previstes en el planejament, sinó que, ben al contrari, serà imprescindible dur a terme importants obres d'urbanització. D'altra banda, tampoc es disposa d'aquests serveis urbanístics bàsics en el 40% o més de la seva superfície, per la qual cosa s'ha de concloure que resulta improcedent la classificació de la unitat d'actuació com a sòl urbà no consolidat.
Tercer.- Sobre la validesa de la prova pericial.
L'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal disposa que, en la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte la prova pericial tindrà un caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones que les assisteixin en l'acte siguin consignades en l'informe pericial.
La part recurrent afirma que no va ser convocada pel perit a l'hora d'inspeccionar els llocs i elaborar el dictamen, cosa que suposa certament una irregularitat, atès que no s'han observat les previsions del precepte legal a què s'acaba de fer referència.
Tanmateix, aquesta deficiència només podria donar lloc a la invalidesa del dictamen en el supòsit de què la mancança hagués comportat una situació d'indefensió material o substantiva per a la part, i no merament formal, de manera que s'haguessin menystingut els seus drets de defensa. En el cas que ara s'examina, no es pot considerar que la manca de convocatòria de les parts hagi suposat un vici rellevant, des del moment en què no es posa de relleu l'existència de cap omissió o desviació en el dictamen, que pugui derivar d'aquell fet. En realitat, les discrepàncies substancials entre les parts no versen sobre la situació fàctica, sinó sobre la interpretació de les normes aplicables al cas, com succeeix amb la determinació del percentatge del 40% de l'àrea pendent d'urbanitzar i la segregació de la parcel·la d'un tercer que abans formava part de la unitat d'actuació E-24.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Quart.- Sobre la delimitació de la unitat d'actuació E-027.
En aquest recurs, la part agent sol·licita que es torni a delimitar la unitat d'actuació E-24 com estava contemplada en l'aprovació inicial del P.O.U.P., és a dir, integrant l'actual unitat E-027 -on es situa la finca de l'agent- amb els terrenys d'un tercer que han passat a constituir una unitat d'actuació diferent. D'aquesta manera, considera el recurrent que la unitat resultant confrontarà amb vials que li donaran accés al serveis urbanístics bàsics.
En realitat, aquesta pretensió és inadmisible, ja que s'ha formulat per primer cop en aquesta instància, i resulta aplicable la reiterada doctrina jurisprudencial, segons la qual no es poden plantejar en apel·lació qüestions noves que no s'haguessin desenvolupat prèviament en la primera instància.
En efecte, en l'escrit de demanda l'agent es va limitar a defensar que l'alteració d'aquestes unitats d'actuació constituïa una modificació substancial que obligava a un segon període d'informació pública, però en cap cas es va demanar que es refés la primitiva unitat E-24. En conseqüència, resulta improcedent examinar les pretensions relatives a l'alteració de les unitats d'actuació, així com les que fan referència a les indemnitzacions substitutives.
Sobre la qüestió relativa al nou tràmit d'informació pública, únic que procedeix examinar en el marc d'aquest recurs, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, atès que l'alteració d'una unitat d'actuació no suposa una modificació substancial del projecte inicial, per la qual cosa no resulta exigible aquest segon tràmit, que preveu l'article 98 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.
Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Ruiz, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Ruiz contra la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en data 25 de març de 2009, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
