ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e083fc9d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 67/11·31 May 2011·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 132/2011
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket67/11
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2011:132) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2011 - ROJ: STSJAD 132/2011).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 31 mai 2011 (n° 67/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 132/2011 (TSJ d'Andorre, Sala Civil, 31 mai 2011, recurs n° 67/11)
M. Zurita a été engagé en novembre 2003 par la société ORG_1, propriétaire du restaurant ORG_0, en qualité d'encarregat (responsable de restaurant). Par lettre du 9 avril 2010, il a notifié à l'employeur sa volonté de se désister de la relation de travail, en invoquant quatre motifs : l'obligation de prendre plus de 40 jours de congés, des manquements dans le paiement du salaire, une atteinte grave à sa dignité, et le fait de l'avoir empêché pendant plus de six ans de jouir de ses vacances annuelles. Il indique avoir pris ses congés à partir de février 2010 sans être réintégré, son bureau ayant été vidé et son poste confié à un tiers.
Saisi par M. Zurita devant la Batllia, le Tribunal unipersonnel des batlles (section civile) a, par jugement du 8 février 2011, partiellement fait droit à sa demande et condamné la société à lui verser la somme globale de 14 434,23 EUR bruts, avec intérêts légaux depuis la date de la réponse à la demande (6 juillet 2010), et l'intégralité des dépens. Le demandeur réclamait initialement 18 995,74 EUR, au titre de l'indemnité pour désistement justifié et des salaires impayés.
La société ORG_1 a interjeté appel. Elle contestait notamment la preuve de la privation de congés, la portée de la jurisprudence sur l'immédiateté relative du motif de désistement, l'exclusion alléguée du salarié de l'obligation de contrôle des heures en raison de son poste de confiance, la prescription de l'action pour les congés antérieurs, et la condamnation aux dépens de première instance. Le magistrat rapporteur était M. Jean Louis Vuillemin, la formation comprenant également MM. Joan Manel Abril Campoy et Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
L'employeur qui n'a pas accordé à son salarié la totalité de ses congés annuels, en méconnaissance des articles 67 et 68 du Codi de les Relacions Laborals, commet-il un manquement suffisamment grave pour justifier un désistement du salarié, et ce manquement est-il soumis au critère d'immédiateté relative ?
La charge de la preuve de la jouissance effective des congés pèse-t-elle sur l'employeur, et l'existence d'un poste de confiance l'en exonère-t-elle ?
Les congés de l'année 2009, pris pendant le premier trimestre 2010, peuvent-ils être regardés comme effectivement jouis au regard de l'article 69.4 du Codi ?
Le moyen tiré de la prescription, soulevé en appel à titre subsidiaire, est-il recevable ?
Quelle est la règle applicable aux dépens en matière laborale ?
Solution et dispositif
La Cour considère d'abord que l'employeur doit démontrer que le salarié a bénéficié de l'ensemble de ses congés. Cette preuve se rapporte au registre des heures ou, pour les salariés exclus de l'obligation de contrôle, au bulletin de salaire, lequel doit mentionner distinctement les vacances rémunérées. Le juge relève que cette obligation est impérative et qu'elle ne peut être écartée au motif que le salarié exerce un poste de confiance. En l'espèce, ni le registre ni les bulletins ne démontrent la jouissance des trente jours de congés légaux ou convent
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (67/11) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket67/11
Judgment Date31 May 2011
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC- 0067/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Zurita va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat ORG_1, en reclamació de la quantitat de 18.995,74EUR en concepte d'indemnització per desistiment justificat, i havers laborals pendents, amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i pagament de la totalitat de les costes judicials incloent les derivades de la intervenció d'advocat i procurador.
II.- La societat ORG_1 va plantejar l'excepció de prescripció de l'acció respecte a la reclamació per vacances, i sobre el fons del litigi, va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que mai va tenir la intenció d'acomiadar el Sr. ENTITY_4; que les vacances del demandant es van acabar el 28 de febrer del 2010 i a partir dels primers dies de març el Sr. Zurita s'havia d'incorporar a la feina, cosa que no va fer, havent estat requerit per reincorporar-se al treball en data 13 d'abril.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 67/11 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
III.- Per sentència de data 8 de febrer del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda formulada per la part agent, va condemnar a la societat ORG_1 a pagar al Sr. Zurita, la quantitat global de 14.434, 23 EUR, bruts, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 6 de juliol del 2010, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_1 ha interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta: que els testimonis que han declarat en autes no acrediten que el Sr. Zurita no gaudís de les vacances que li pertocaven; que el Sr. Zurita tenia un càrrec de confiança i que per tant estava exclòs de l'obligació de control establerta a l'article 63 del Codi de les Relacions Laborals; que l'afirmació segons la qual el Sr. Zurita no disposà de totes les vacances que li corresponien a partir de l'any 2003 es contrària a la jurisprudència segons la qual el motiu de desistiment per part del treballador ha de respondre a un criteri d'immediatesa relativa; que no procedeix la reclamació en concepte de vacances de l'any 2009 donat que el Sr. Zurita les va realitzar abastament durant el primer trimestre del 2010; que si l'acció derivada del contracte de treball prescriu al cap d'un any, la impossibilitat de reclamar per vacances afecta tant a la pròpia reclamació monetària com a l'acció per demanar el desistiment justificat del treballador per aquest fet; que la condemna en costes de primera instància és injusta per quant s'ha estimat parcialment la demanda rebutjant gran part de la reclamació per vacances per prescripció, el que seria suficient per no fer cap condemna en costes.
II.- El Sr. Zurita va començar a treballar al ORG_0, propietat de la societat ORG_1, al mes de novembre del 2003, en qualitat d'encarregat del restaurant. Per carta de data 9 d'abril del 2010, el Sr. Zurita va comunicar a l'empresa la seva voluntat de desistir-se de la relació laboral pels motius següents: "...en ser obligat a agafar vacances a principis del mes de febrer del 2010, restant encara en el dia d'avui, el que comporta que ja fa més d'un mes i mig que estic fent vacances, sense que l'empresa tingui cap intenció de que m'incorpori novament al meu lloc de treball, i més encara que m'he assabentat per companys meus, que heu buidat tot el meu despatx, heu tret totes les meves pertinences, i que heu assignat el meu càrrec de director a una altra persona. Els greus mancaments per part de vostès, consistents en obligar-me a gaudir de més de 40 dies de vacances, quan abans em fèieu renunciar a les mateixes, fins a l'extrem que durant els 6 anys i mig que he treballat per vostès, només en una ocasió he gaudit de 11 dies de vacances, així com de 7 dies més, així com ple fet dels incompliments alhora del pagament del salari, la greu ofensa a la meva dignitat com a persona i com a treballador, davant del menyspreu i de la indiferència que vostès tenen vers la meva persona, en el fet de buidar el meu despatx, treure les meves coses, i assabentar-me per terceres persones de que m'heu rellevat del meu lloc de treball, així com pel fet d'obligar-me durant més de 6 anys a no gaudir de les meves vacances laborals ".
Es desprèn de la referida carta, que són 4 els motius de desistiment justificat del treballador, més concretament: haver-lo obligat l'empresa a gaudir de més de 40 dies de vacances; incompliments alhora del pagament del salari; greu ofensa a la seva dignitat com a persona i com a treballador; haver-lo obligat durant més de 6 anys a no gaudir de les seves vacances laborals. La sentència impugnada ha considerat que l'empresa havia incomplert el contracte de treball per vulneració del dret del treballador a fer vacances. S'ha doncs d'examinar amb prioritat aquest motiu de desistiment justificat del treballador.
III.- L'article 67 del Codi de les Relacions Laborals estableix que tota persona assalariada té dret a gaudir d'unes vacances anuals remunerables i l'article 68 afegeix que la realització efectiva de les vacances és obligatòria i no s'hi pot renunciar.
Pertoca a l'empresari acreditar que el treballador va gaudir de totes les vacances que li corresponen, i aquesta prova es fa mitjançant el compte d'hores o, pels treballadors exclosos d'aquesta obligació de control, mitjançant el butlletí de salari en el qual l'empresa ha de fer esment detallat del salari fix, de les hores extraordinàries, de les primes, comissions, avantatges materials, festes laborals retribuïdes, vacances retribuïdes i qualsevol altre concepte que formi part del salari global. Aquesta obligació d'entregar al treballador un butlletí de salari a tots els seus assalariats constitueix un deure imperatiu per l'empresari que no se'n pot exonerar sota pretext que el treballador exerceix un càrrec de confiança.
En cas d'autes, força és de constatar que ni del llibre d'hores, ni dels butlletins de salari del sr. Zurita es desprèn que el treballador hagi gaudit dels 30 dies de vacances anuals, ni tant sols legals, sinó expressament convinguts en el contracte de treball escrit signat per les parts. A més a més, els testimoniatges dels Srs. Tejada, Salas, Yuste i Morales corroboren el fet que el Sr. Zurita no va realitzar les vacances anuals que li pertocaven, i no existeix cap raó de posar en dubte els referits testimoniatges. En conseqüència queda suficientment acreditat que l'empresa va incomplir les seves obligacions derivant del contracte de treball signat amb el Sr. Zurita per haver la mateixa, vulnerat el dret a vacances del treballador.
IV.- Dit això, l'empresa pretén que, encara que el Sr. Zurita no hagués gaudit de vacances anteriorment, aquest fet no podria justificar un desistiment de la relació laboral per part del treballador, ja que d'una banda, no respon al criteri d'immediatesa relativa exigit per la jurisprudència, d'altra banda, el treballador va gaudir de vacances l'any 2009, i a més, la prescripció de l'acció respecte a la reclamació per vacances anteriors ha de comportar la prescripció de l'acció per desistiment justificat del treballador fonamentada en el mateix concepte.
Es cert que un motiu de desistiment justificat del treballador ha de respondre al criteri d'immediatesa relativa, ja que no tindria cap sentit que un treballador fonamentés el seu desistiment en un motiu que s'ha produït fa molt temps enrere i pel qual no s'ha queixat al moment oportú. Ara bé, en el cas d'autes no es tracta d'un fet únic molt anterior a la carta de desistiment justificat, sinó d'una vulneració contínua dels drets del treballador, que s'ha produït durant tota la relació laboral per acabar l'any 2010, i per tant constitueix un incompliment persistent del contracte per part de l'empresari que el treballador pot denunciar a qualsevol moment.
Respecte a les vacances relatives a l'any 2009, és cert que el Sr. Zurita va realitzar uns 70 dies de vacances en el curs del primer trimestre de l'any 2010; per tant, d'acord amb les disposicions de l'article 69.4 del Codi de les Relacions Laborals que preveuen que excepcionalment les vacances es poden realitzar durant el primer trimestre de l'any següent, s'ha de considerar que el treballador va gaudir de les referides vacances, ja que "excepcionalment", s'ha d'entendre: no de manera regular o habitual, sense que sigui obligatori justificar qualsevol motiu d'excepcionalitat. En conseqüència la reclamació del Sr. Zurita en concepte de vacances de l'any 2009 no pot prosperar. Nogensmenys, si el treballador va realitzar vacances a mitjans del mes de febrer fins al 9 d'abril del 2010, gaudint així de les vacances dels anys 2009 i 2010, força és de constatar que el mateix va romandre sense treballar uns 30 dies que no corresponien a cap vacances degudes. Atès que l'article 74 del Codi de Relacions Laborals estableix que l'empresa està obligada a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions, el lloc i temps convinguts, ens trobem davant d'un altre incompliment del contracte de treball per part de l'empresari que justifica igualment el desistiment unilateral del treballador.
V.- Pel que fa a la prescripció de l'acció al·legada de manera subsidiària per l'empresa en el seu escrit de conclusió en tràmit d'apel·lació, es tracta d'un argument que no es pot acceptar ja que no fou oposat a la demanda de l'agent en primera instància i per tant, roman totalment extemporani, posant l'adversa en estat d'indefensió.
VI.- L'estimació parcial del recurs de la societat ORG_1 determina no fer especial imposició de les costes de segona instància; però les despeses de primera instància han de quedar-se a càrrec de l'empresari en virtut de la jurisprudència que estableix que en matèria laboral l'estimació encara que sigui parcial de la demanda del treballador imposa de condemnar en costes a l'empresari.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar en part el recurs de la societat E.C.R. SA; Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 8 de febrer del 2011 en el sentit de condemnar a la societat ORG_1 a pagar al Sr. Zurita la quantitat de 13.668,52 EUR amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda;
Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
