STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2011 - ROJ: STSJAD 253/2011

II.- En data 21 de maig del 2008 la representació processal de la Sra. Montenegro, en la seva qualitat de propietària del negoci comercial "M.P.", va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que calia descomptar de la quantitat reclamada la de 540 euros i va formular reconvenció sol·licitant que es condemnés a l'adversa a abonar-li la suma de 15.543,53 euros, de tal manera que, compensant aquestes dues quantitats, fos condemnada a abonar a "A.S.C.C. S.L." la suma de 5.825,69 euros, imposant a aquesta les constes judicials ocasionades pel procediment si s'oposava a la demanda reconvencional.

III.- La representació processal de la societat "A.S.C.C. Ltda." va formular escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional en data 25 de juny del 2008, la representació de la Sra. Montenegro va presentar el seu escrit de dúplica el dia 30 de juliol del mateix any i les dues parts van formular les seves conclusions oportunament, oposant-se a les pretensions de l'adversa i defensant les seves pròpies.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11 de maig del 2011 estimant majoritàriament la demanda principal i desestimant íntegrament la reconvenció, condemnant a la Sra. Montenegro, titular administrativa del negoci "M.P." a pagar a la societat "A.C.E. SA" la suma global de 21.909,22 euros, augmentada amb els interessos legals de dita quantitat produïts a comptar del dia 21 de maig del 2008 i fins que fos íntegrament satisfeta, imposant a la part vençuda les costes del procediment, segons es disposava al tercer considerant de la resolució.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Montenegro i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana que s'accepti la reclamació de l'adversa en la suma de 21.369,22 euros i que s'admeti la demanda reconvencional formulada per la seva mandant, condemnant a la societat "A.S.C.C. S.L." a abonar-li la suma de 12.952,06 euros, de tal manera que, compensant les dues quantitats, es redueixi la condemna que se li imposa a la suma de 8.417,16 euros.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Montenegro defensa que, en contra del que decideix la Sentència recorreguda, és precís descomptar la quantitat de 540 euros de la suma que li reclama l'agent principal, i que li concedeix la Sentència d'instància, quantitat que es correspon amb les factures número 07C0091 de data 2 de març del 2007, número 07C0124 de data 3 d'abril del mateix any i número 07C0157 de data 3 de maig del mateix any, per un import de 180 euros cadascuna, entenent que ha quedat acreditat a les actuacions que a partir del mes de març del 2007 l'adversa va deixar de considerar-la associada seva, interrompent els subministrament de mercaderies, de tal manera que no li podia reclamar la quota de soci d'aquests mesos a la qual responen les citades factures.

La Sentència objecte del present recurs desestima aquesta petició entenent que la Sra. Montenegro no ha aportat a les actuacions cap prova de que l'adversa la deixés de considerar com associada seva en aquell moment, ja que el fet que a partir d'aquesta data no li subministrés més mercaderia podia respondre perfectament a que no havia abonat la que devia fins aquell moment, mentre que la recurrent defensa en el seu recurs que no cal aportar cap prova d'aquest fet ja que "A.S.C.C. S.L." no ho discuteix i, per tant, ho accepta.

En contra d'aquestes afirmacions cal posar de relleu que en el seu escrit de contesta a la demanda reconvencional "A.S.C.C. S.L." manifesta que "en cap cas va deixar de considerar la defenent, a aquelles dates, associada seva" (foli 201) i en les seves conclusions reitera que "en cap cas la meva mandant va deixar de considerar la defenent, a aquelles dates, associada seva. L'adversa no ha provat pas que la meva mandant la deixés de considerar associada, ni tampoc que a partir del mes de març del 2007 s'interrompís entre les parts el subministrament de mercaderia" (foli 362). D'altra banda, el Sr. Codina, legal representant de la societat "A.C.E. SA", anteriorment "A.S.C.C. S.L.", manifesta no recordar les dates concretes en les què va subministrar mercaderies a "M.P." (foli 273 en relació al 216), de tal manera que no es pot entendre, com fa la recurrent, que el reconeixement d'aquest fet per part de l'adversa és prova suficient de les seves pretensions, quan és precisament el contrari i quan no ha aportat a les actuacions cap altra prova de la veracitat de les seves afirmacions.

D'altra banda, encara que és cert que les factures que se li reclamen a la recurrent són totes anteriors al mes de juny del 2007 (folis 19 a 80), aquest sol fet no es suficient per entendre que el mes de març es trenqués l'associació pactada entre les parts, ja que no és estrany que es suspenguessin temporalment els subministraments mentre la defenent no abonava les factures que devia, com destaca la Sentència recorreguda, sense que per aquest motiu sigui precís entendre que en aquell moment es va deixar sense efecte la relació associativa existent entre les parts.

II.- Argumenta en segon lloc la recurrent que ha quedat acreditat a les actuacions que una part de la mercaderia que li va subministrar l'adversa era defectuosa, no funcionava i no podia ser reparada per aquesta, veient-se obligada la seva mandant a encarregar la seva reparació a un altre servei tècnic, i per tant és procedent que "A.S.C.C. S.L." li aboni en aquest concepte la suma de 12.056,09 euros, import de la dita mercaderia, més l'import de 895,97 euros, que és el cost que ha suposat per ella la reparació dels defectes que aquesta presentava, però tampoc aquest motiu es pot estimar.

En efecte, pel que fa a l'import de la mercaderia que segons la recurrent se li ha d'abonar, cal destacar, per un cantó, que, si aquests defectes fossin certs i si veritablement hagués estat precisa i adient la reparació de tota o una part d'ella, procediria en tot cas abonar-li el cost d'aquesta, però en cap cas satisfer-li a més a més el valor de la mercaderia reparada, ja que en aquest cas s'enriquiria injustament, gaudint d'ella a cost zero. Per un altre, entenem que el fet que la mercaderia subministrada fos defectuosa no ha quedat suficientment acreditat a les actuacions.

En aquest sentit cal destacar que és cert que el mes de maig del 2007 "M.P." va fer arribar a "A.S.C.C. S.L.-E." un llistat de mercaderies que entenia defectuoses amb un valor de 12.056,09 euros i és cert també que "A.S.C.C. S.L." reconeix haver rebut aquest fax (folis 174 i 175), però no acredita haver-lo respost reclamant a l'adversa que li retornés la mercaderia per verificar si presentava defectes, com afirma haver fet. No obstant i en tot cas, el seu silenci no es podia interpretar com un reconeixement de l'existència dels citats defectes i, si realment la mercaderia era defectuosa, allò procedent era retornar-la a l'empresa que l'havia subministrat, o demanar un dictamen pericial per acreditar els defectes que presentava en el moment en que aquests eren constatables. Pel contrari, no es pot acceptar que la recurrent pretengui acreditar-los en el curs d'aquest procediment atès el temps transcorregut i les condicions en les què havia emmagatzemat els aparells, de tal manera que el perit Sr. Tejada, nomenat en el procediment, manifesta que no era possible verificar si en el seu inici la mercaderia era defectuosa, atès que s'havia guardat a l'aire lliure sense la deguda protecció i la recurrent no va prestar la necessària col·laboració per esbrinar el seu estat (folis 242 i 250), desistint la recurrent de la possibilitat d'ampliar aquest dictamen, com posa de relleu la Providència de 9 de febrer del 2011 que consta als folis 351 i ss.

III.- Pel que fa a l'import de les reparacions que es reclamen, cal tenir en compte, per un cantó, que si la mercaderia era defectuosa allò procedent era retornar-la a l'empresa que l'havia subministrat per tal que ella verifiqués els defectes i l'enviés al servei tècnic del fabricant, però el que no es pot admetre és que la recurrent procedís unilateralment a la seva reparació sense seguir les indicacions de "A.S.C.C. S.L.". Per un altre cantó, el Sr. Agullo, tècnic de l'empresa que va reparar els electrodomèstics, declara al respondre a la tercera pregunta (foli 348 en relació al 217) que el motiu de la reparació "seria que hi havia alguna peça que funcionava i ha deixat de fer-ho o s'ha espatllat, és a dir que no van detectar que hi hagués cap defecte de partida", de tal manera que no sols no s'han acreditat els defectes, sinó que tampoc s'ha provat quina va ser la causa de la deficiència que, en tot cas, va sorgir posteriorment a l'entrega.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Montenegro contra la Sentència dictada en data 11 de maig del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem

Subir

Diccionario RAE