STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2011 - ROJ: STSJAD 313/2011

III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28 de juny del 2011 estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària "Mercader" contra la Sra. Oller i condemnant a aquesta darrera a pagar a l'agent l'import de 18.213,52 euros, que seria incrementat pels interessos previstos per l'ORG_0 per descoberts en compte pel que fa a l'import de 2.744,95 euros i per préstecs al consum pel que fa l'import de 15.468,57 euros (havent-se de justificar els tipus i càlculs en tràmit d'execució de sentència), comptadors a partir del dia 1 d'abril del 2011 i fins el total pagament del deute, sense fer condemna en costes processals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Mercader" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 8 d'octubre del 1992 la Sra. Oller va obrir el compte de titularitat individual número X a les oficines de "Mercader" d'Andorra la Vella (foli 21) i que el 25 de setembre del 2008 va demanar a la citada entitat un préstec per un import de 19.030 euros pactant-se uns interessos del 6,75% anyals, unes comissions de 0,25% trimestrals i uns tipus de demora o morositat per descoberts en compte corrent d'acord amb els publicats per l'ABA (foli 22). Tampoc es discuteix que la Sra. Oller va incomplir les obligacions derivades del contracte pactat, no alimentant el compte corrent en la mesura suficient per atendre els venciments establerts, raó per la qual l'advocat que defensava els interessos del Banc li va transmetre la carta que consta al foli 29 de les actuacions donant-li un termini per tal que es posés en contacte amb ell per intentar de trobar una solució amical al dit incompliment i, no havent-se donat resposta a aquesta missiva, es va presentar la demanda que dóna origen al present procediment, manifestant la Sra. Oller que reconeixia el deute que se li reclamava (foli 57).

II.- La Sentència objecte del present recurs estima parcialment la demanda formulada per la representació processal de l'entitat bancària considerant, en primer lloc, que l'aplanament no eximeix al Tribunal de valorar els fets i pronunciar una decisió contrària, si s'escau, als pediments de la part agent i contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la recurrent afirmant que l'aplanament comprèn tant el principal, com els interessos, les comissions i les costes del procediment, de tal manera que el jutjador només pot procedir a posar fi al procés i dictar Sentència de conformitat amb les pretensions exercitades en la demanda, però aquests arguments sols es poden acceptar en part.

En efecte, la conclusió a la què arriba la part recurrent és certa si el defenent s'aplana a la demanda acceptant clarament l'incompliment de les seves obligacions i les conseqüències que l'agent deriva d'aquest fet, de tal manera que, en aquest cas, el Tribunal no pot fer altra cosa que dictar Sentència estimant les pretensions de la part demandant, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 16 de març del 1995 i es deriva del Digest 42,6,2. No obstant, una cosa és l'aplanament, que, com es manifesta a la resolució d'instància, pot quedar invalidat si s'aprecia l'existència d'un vici de la voluntat però que en altre cas és eficaç, i un altre el reconeixement del deute, ja que, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 28 d'abril del 2011, que precisament cita la recurrent, cal distingir entre l'aplanament i l'admissió dels fets, ja que aquesta darrera no es projecta sobre la pretensió i en el cas present la defenent reconeix el seu deute, però en cap cas admet les conseqüències que l'agent deriva del mateix, com és la reclamació d'uns determinats interessos i comissions, de tal manera que, si bé els fets no es discuteixen, s'han d'examinar les pretensions.

III.- Com a segon motiu del seu recurs argumenta la recurrent que la pretensió de que es condemni a la defenent al pagament dels interessos de descobert més la comissió bancària no suposa una doble penalització i aquest argument s'ha d'estimar també en part.

És cert que en ocasions les entitats bancàries exigeixen a més dels interessos moratoris una determinada penalització pel descobert. Aquest és el supòsit que resol la Sentència d'aquesta Sala, que efectivament és de 15 de maig del 2008 encara que el número sigui el 374/07 i no el que cita la recurrent, en el què es reclamava al deutor l'interès moratori més una comissió en el cas d'ultrapassar el descobert una determinada quantitat, raó per la qual aquesta resolució no admetia la possibilitat d'imposar una doble penalització, en el mateix sentit que es pronunciava la de 22 de setembre del 2000 en relació a la concurrència d'interessos moratoris més clàusula penal. Pel contrari, en el cas present el que es demana són els interessos moratoris més la comissió pactada per gestió del compte corrent en la situació de descobert i aquesta no suposa una doble penalització del mateix, sinó que compensa a l'entitat bancària per les despeses que li ha suposat continuar gestionant el compte del deutor una vegada aquest ha incomplert la seva obligació de retornar el préstec que se li va concedir.

És igualment veritat que en el supòsit que la suma que finalment se li reclama al deutor per l'incompliment de les obligacions derivades del préstec que se li va concedir es pugui entendre com usurària, per sobrepassar aquell interès que es considera habitual o haver-se concedit en situacions d'urgència o necessitats peremptòries del deutor, sigui procedent limitar-la, ja que el Digest 12,6,26 prohibeix la usura, com destaquen les Sentències d'aquesta Sala de dates 22 de juliol del 2010, o 27 de gener del 2011, entre altres. No obstant, en el cas present els interessos i comissions que es reclamen són aquells fixats per l'ORG_0, de tal manera que no es poden considerar usuraris, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 25 de febrer del 2010, ni tant sols quan es sumen uns i altres, ja que es reclamen uns interessos moratoris d'aplicació als descoberts en compte corrent publicats per l'ABA, més el 0,25 trimestral per comissió sobre la suma prestada, tal com es va pactar, de tal manera que entenem correcte que l'entitat bancària incorpori a l'import reclamat en la demanda la liquidació d'interessos i comissions pactades (foli 22) fins el moment de la liquidació del compte corrent, com destaca la Sentència d'aquesta Sala de 27 de gener del 2011.

No obstant, una vegada liquidat el deute i fixada la suma que es reclama en la present demanda, el dia 1 d'abril del 2011 (foli 52v), entenem que no és aplicable dita comissió en quan del document que consta al citat foli de les actuacions resulta que a partir d'aquesta data no es va fer cap altre operació al compte del què eren titulars els defenents i, per tant, aquests ja no van fer ús dels serveis bancaris, ni va tenir a la seva disposició el capital que, segons afirma la recurrent, són el fonament de la comissió, mentre que les despeses que pogués ocasionar la reclamació ja estan cobertes, en el seu cas, per l'import de les costes judicials. La recurrent afirma igualment que quan es liquida el compte l'entitat l'ha de seguir mantenint i gestionant fins l'abonament, però això no es dedueix dels documents que consten a les actuacions i ella mateixa reconeix en el seu recurs que la comissió respon a la gestió del Banc obrint un compte, mantenint-lo i executant ordres del client mitjançant abonaments i càrrecs i és evident que aquestes operacions ja no es van realitzar quan es va liquidar el deute, ni era precís mantenir el compte. D'altra banda, cal tenir en compte que en les condicions particulars del préstec es fa menció de les comissions que s'exigeixen en relació al temps en el què es fan ingressos i càrrecs en el compte, però no pas en el moment en què el prestatari es troba en situació de morositat, ja que llavors sols es fa referència a que el tipus que s'aplica és el corresponent a descoberts en compte corrent publicats per l'ABA (foli 22), de tal manera que l'obligació de fer-se càrrec de les comissions una vegada el prestatari es troba en situació de morositat i s'ha liquidat el compte tampoc es deriva del contracte signat per les parts.

Per aquestes raons, encara que per motius diferents, cal desestimar també aquest motiu del recurs.

IV.- Sol·licita igualment la recurrent que la suma que es reclama sigui majorada pels interessos bancaris per descoberts en compte fixats per l'ABA, mentre que la Sentència recorreguda distingeix entre els interessos per descobert en compte d'aquells que es fixen per préstecs al consum, però en aquest punt cal també confirmar la Sentència recorreguda, per un cantó, perquè no s'especifica en el recurs de manera expressa el rebuig d'aquesta decisió i, especialment, perquè el document del foli 22 sols fa referència al préstec i als interessos que havia de generar el seu impagament, que, per tant, podien ser diferents als generats pel descobert en el compte corrent.

V.- Per últim, demana igualment la part recurrent que li siguin imposades a l'agent les costes de primera instància, mentre que la Sentència recorreguda decideix no fer-ne expressa imposició, atès que l'entitat bancària va enviar una carta a la Sra. Oller que aquesta no va recollir i que no es podia considerar com un requeriment de pagament en quan no es feia referència a cap import precís, ni al deute derivat del préstec, donant-li la possibilitat de liquidar-lo o renegociar-lo. No obstant, si la carta no va ser recollida per la Sra. Oller sols a ella se li poden imputar les conseqüències del seu desconeixement i en la carta que consta al foli 29 de les actuacions es fa referència al ròssec deutor del compte corrent que la destinatària mantenia obert a les oficines de l'entitat bancària "Mercader", raó per la qual la defenent no podia ignorar a quin deute es referien els advocats de l'agent, ni a l'import que se li reclamava que havia de conèixer si actuava amb la diligència deguda, de tal manera que va obligar a l'agent a presentar la demanda que dóna origen al present procediment, ja que no va liquidar, ni renegociar el préstec del què era titular i, per tant, s'ha d'estimar aquest motiu del recurs, imposant les costes del procediment a la part defenent, ja que entenem que l'estimació de la demanda ha estat substancial.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la societat "Mercader" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de juny del 2011 que REVOQUEM PARCIALMENT pel que fa a les costes de la instància que imposem a la Sra. Oller, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE