ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.522f96c4 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 353/11·31 de gener del 2012·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 26/2012
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol353/11
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:26) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 26/2012).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 janvier 2012 (n° 353/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 26/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:26), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 31 janvier 2012
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 26/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:26, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, recours n° 353/11, 31 janvier 2012 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société X, SA, a introduit une action le 10 février 2011 à l'encontre de MM. Somoza et Ramirez. Elle demandait la condamnation solidaire des défendeurs au paiement de deux sommes, de 677,38 et de 45 621,37 euros, assorties des intérêts et commissions liquidés trimestriellement, avec mise à la charge des défendeurs des dépens. Les défendeurs ont conclu à une estimation partielle de la demande et à la nullité de la clause cinquième du contrat de prêt relative aux intérêts moratoires.
Par jugement du 27 septembre 2011, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande pour l'essentiel. Il a condamné conjointement et solidairement les défendeurs au paiement de 45 621,37 euros, au titre du prêt, « més els interessos moratoris assenyalats en el IV.- Considerant des del dia 11-01-2011 i fins el dia del seu total pagament », et a écarté les autres prétentions, sans condamnation aux dépens.
Les défendeurs ont interjeté appel. Ils sollicitaient la révocation du jugement de première instance. La société X concluait à la confirmation, avec dépens.
Les éléments contractuels sont les suivants. Le contrat de prêt a été conclu le 3 mars 2010. Le taux d'intérêt annuel rémunératoire du capital était fixé au taux de 2,215 % (EURIBOR + 1 point), révisable chaque année. La clause cinquième prévoyait, en cas de retard, une commission de 2,30 % et des pénalités égales à neuf points au-delà du double du taux d'intérêt annuel fixé par l'Agrupació de Bancs Andorrans (A.B.A.) pour les « prêts et crédits ». La clause huitième fixait en revanche expressément à 16 % le taux d'intérêt débiteur à découvert. Le taux de l'A.B.A. n'était pas précisé dans le contrat. Selon l'établissement bancaire, cité dans la décision, il s'élevait à 3,5 %, ce qui, doublé et augmenté de neuf points, aboutissait à 16 %.
Question de droit
La question centrale était de savoir si le taux moratoire de 16 %, résultant par renvoi d'un document non annexé au contrat, était abusif au regard des circonstances de l'espèce. Trois sous-questions s'y rattachaient :
La clause est-elle déséquilibrée dans sa formation même ? La Cour s'interroge sur le caractère d'adhésion du contrat et sur l'information donnée au prêteur.
Quelle est la charge de la preuve ? Le juge de première instance avait estimé qu'il appartenait aux défendeurs de démontrer que le taux de 16 % excédait celui résultant des usages de l'A.B.A.
Quel critère retenir pour apprécier la disproportion du taux moratoire ? Le taux de demande est-il à comparer au taux rémunératoire, au taux légal, ou à d'autres paramètres ?
La décision ne précise pas le fondement légal exact de l'appréciation du caractère abusif. Elle vise seulement la « legislació vigent » et les « Usos i Costums aplicables » (non précisé dans la décision pour les textes exacts). Elle invoque également, à propos des dépens, l'article 82 du chapitre X de la Novel·la (renvoi formulé dans la décision, sans reproduction de son contenu).
Solution et dispositif
La Sala Civil relève trois points.
Sur le caractère abusif de la clause. La clause, « inclosa en un contracte d'adhesió », ne garantit pas un équilibre entre les
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (353/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol353/11
Data de la resolució31 de gener del 2012
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-353/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil X, SA va interposar demanda, en data 10-02-2011, envers els Srs. Somoza i Ramirez, en virtut de la qual demanava que es condemnés als defenents a l'abonament solidari de les quantitats de 677,38 i 45.621,37 euros, amb més els interessos i comissions liquidats trimestralment, amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la part defenent va contestar a la demanda, per escrit de data 3-03-2011, i demanava que la demanda solament fos estimada en part i que es declarés nul·la la clàusula cinquena del contracte de préstec relativa als interessos moratoris. Afegia que no se li imposessin les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 353/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-09-2011, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Que estimant substancialment la demanda interposada per la representació processal d'X, contra els Srs. Somoza i Ramirez, ha de condemnar i condemna conjunta i solidàriament aquests darrers a pagar a l'agent la quantitat de 45.621,37.- EUR (deute derivat del contracte de préstec) més els interessos moratoris assenyalats en el IV.- Considerant des del dia 11-01-2011 i fins el dia del seu total pagament; i sense fer especial pronunciament en costes processals, tot i desestimant les restants pretensions".
III.- La representació processal de la part defenent va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data 2-12-2011, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 15-12-2011, demana que es procedeixi a la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els greuges o motius en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que si bé la sentència d'instància entén que no s'ha acreditat que els interessos moratoris siguin usuraris, perquè no s'ha complert amb la càrrega probatòria, cal apreciar l'usura segons raons d'equitat i d'equilibri i no per indicacions de la pròpia Agrupació de Banca. Entén la recurrent que el passar d'un interès del 2,215% a un 16%, per no haver pogut fer front al deute, esdevé abusiu i desproporcionat. Així, la STSJA de 22-07-2010 determina que "encara que aquest pacte hagi estat acceptat pel prestatari, l'acumulació d'uns interessos molt elevats i una clàusula penal també elevada comporta que el conjunt superi en molt el que es pot admetre com legítim".
II.- La clàusula cinquena del contracte de préstec, atorgat en data 3-03-2010, entre les parts litigants preveu que "En cas de demora en el pagament de qualsevol de les referides quotes o quantitats vençudes, X, ultra la facultat prevista al pacte 7è d'aquest atorgament I, podrà, simultàniament, successiva o alternativa, bloquejar o transferir a la seva elecció al compte del préstec, el saldo de qualsevol comptes de que disposi la PART PRESTATÀRIA amb X, a l'objecte de reconduir la situació als termes pactats. Pel cas que X optés per la reclamació de qualsevulla quota o quantitat vençuda, carregarà en el compte de la PART PRESTATÀRIA el DOS COMA TRENTA (2,30%) PER CENT de l'import de les quotes o quantitats reclamades, amb un mínim equivalent a la "COMISSIÓ DE RECLAMACIÓ DE DEUTE" aleshores vigent, segons el llibre de tarifes d'X (avui 35,00 EUR). A més, tota demora serà penalitzada amb unes despeses resultant d'incrementar en NOU (9) punts el doble del tipus d'interès anyal fixat en aquesta moneda -per l'AGRUPACIÓ DE BANCS ANDORRANS (A.B.A.) o per l'entitat que, en el futur, en faci la funció- per a "PRÉSTECS I CRÈDITS". Les despeses es produiran des del dia del venciment, fins al del total pagament".
Si s'examina el contracte de préstec, perfeccionat en data 3-03-2010, es pot observar com el tipus d'interès anyal pel retorn del principal es determina (foli 48) en el tipus del 2,215% (EURIBOR + 1 PUNT) i revisable cada any. Cal indicar també que, a diferència de la clàusula vuitena, en la qual si s'especifica quin és el tipus dels interessos deutors per a descobert (16%), en la clàusula cinquena abans esmentada, no s'estableix cap esment a quin esdevé, en el moment de la perfecció del contracte, el tipus d'interès anyal aplicable a préstecs i crèdits, de tal manera que aquest doblat i sumat el diferencial de nou punts permetria obtenir el tipus aplicable per l'entitat bancària com a tipus aplicable. Si s'analitza l'escrit de rèplica (foli 161) ressurt que l'entitat bancària indica que aquest tipus és del 3,5%, de manera que doblat i sumat un diferencial de 9, dóna un resultat del 16%, que, segons afirma, està dins dels límits establerts per l'ORG_1
Consegüentment amb aquestes consideracions, procedeix l'estudi relatiu a la nul·litat de la clàusula cinquena, respecte dels interessos moratoris, per tal de determinar si la mateixa esdevé abusiva i, per tant, ha de resultar ineficaç. En primer lloc, i abans de començar l'anàlisi relatiu al caire abusiu o no del tipus d'interès de demora que es preveu, s'escau efectuar una primera consideració, consistent en que la citada clàusula, inclosa en un contracte d'adhesió, no guarda el necessari equilibri entre les posicions de les parts i col·loca al prestatari en una situació de manca d'informació referent al tipus d'interès moratori, atès que, per una banda, indica que el tipus serà el que aplica l'ORG_1, sense indicar quin és aquest en el moment de la perfecció del contracte, de forma que el prestatari no pot conèixer, sense haver de recórrer a documentació no inclosa ni annexada al contracte de préstec, quin és el tipus d'interès per mora en el pagament, sinó que a més remet a un tipus d'interès que fixa l'Agrupació de Bancs d'Andorra, de la qual la part prestamista en forma part i podia, sense dificultat, facilitar a la part prestatària aquesta dada, de manera que la pròpia literalitat de la clàusula i la remissió a documentació no aportada ja comporta una situació de desigualtat establerta en perjudici de la part prestatària.
En segon lloc, cal analitzar si determinar, per la remissió a un document no incorporat al contracte de préstec, que el tipus de demora es situa en un 16% quan l'interès que remunera el capital prestat s'ha determinat en l'índex EURIBOR + 1 PUNT (en el moment de la signatura del contracte en un 2,215%), es pot, a criteri d'aquesta Sala, entendre o no com a abusiu. I arribats a aquest extrem, no es pot coincidir amb la sentència de l'òrgan judicial a quo, segons el qual correspon a la part defenent la prova de si els interessos del 16% són superiors o no als que determina l'Agrupació de Bancs d'Andorra. En efecte, correspon a l'òrgan judicial valorar i decidir si la clàusula que conté aquest tipus d'interès, com a interès de demora, és o no abusiu i amb independència que el mateix superi o no el que l'Agrupació de Bancs d'Andorra pugui haver establert, tota vegada que la fixació d'un tipus d'interès per l'ORG_1 no comporta l'alliberament de l'estudi del mateix en funció de les circumstàncies concretes del cas per a poder resoldre el seu caire abusiu i desproporcionat.
III.- Els interessos de demora s'han de diferenciar dels remuneratoris. Aquests s'orienten a evitar la pèrdua de valor del capital que s'ha prestat al llarg del temps i retribuir la concessió del préstec, que es troba, precisament, dins del gir o tràfic de qui es dedica al finançament. En canvi, els interessos moratoris constitueixen la indemnització de danys i perjudicis a càrrec del deutor que incurra en situació de demora. Així, en el present cas, s'ha de determinar si l'interès del 16% pot o no ser considerat com a desproporcionat. I aquest judici de valor s'ha d'efectuar en funció de les circumstàncies concretes; és a dir, tenint en compte la data de perfecció del contracte (març de 2010), la situació de consumidor del prestatari i la comparació entre el tipus del diner a les Valls d'Andorra en una clara situació de greu crisi econòmica globalitzada amb referència al tipus de demora pactat. I des d'aquesta perspectiva, s'ha d'entendre que si el tipus remuneratori està fixat en un 2,215 % i el tipus legal a les Valls d'Andorra pel 2010 en un 2,50 %, s'ha de concloure que assolir un tipus del 16% a través de la remissió que conté la clàusula, ha de ser considerat per aquesta Sala com a desproporcionat i, per tant, inaplicable la clàusula cinquena que el conté.
Per tant, solament correspondrà la percepció de l'interès legal del diner en concepte d'interessos de demora en relació al principal degut.
IV.- Les consideracions anteriors justifiquen l'estimació del recurs interposat, de forma que no s'escau efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Somoza i Ramirez contra la sentència, de data 27-09-2011, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria en el sentit de que procedeix estimar en part la demanda interposada per la mercantil X contra els Srs. Somoza i Ramirez i condemnar solidàriament als defenents a l'abonament de la quantitat de 45.621,37 euros, amb més els interessos moratoris calculats en funció de l'interès legal des del dia 11-01- 2011 i fins el seu total pagament. No s'escau efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
