ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5ea6fafe · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 258/11·31 januari 2012·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 28/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI258/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:28) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2012 - ROJ: STSJAD 28/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 janvier 2012 (n° 258/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 31 janvier 2012, n° 258/11 (ROJ : STSJAD 28/2012)
Par une société commerciale « S » a été constituée en 1967 pour réaliser un plan d'équipement sportif et touristique, approuvé en 1966 par le Comú (« COM ») d'Andorre-la-Vieille. L'objet social prévoyait la réalisation de ce plan « en los terrenos comunals que cedeixi en ús l'Hble. COM ». Le COM a apporté l'usage de terrains communaux, et des droits non pécuniaires ont été cédés par des actes des 22 novembre 1967 et 4 janvier 1969. Un contrat antérieur, conclu en 1963 puis signé en 1964, portait sur la location de terrains où étaient implantés des remontées mécaniques.
Saisi par la société « S » d'une action tendant notamment à faire reconnaître la propriété de certaines zones inscrites dans le projet de nouvelle concession du COM, le Tribunal de Batlles a, par jugement du 21 juin 2011 (procédure ordinaire n° 0148-1/2005), partiellement fait droit à la demande principale : il a déclaré que deux zones délimitées par expertise appartenaient à « S » (second chef), rejeté les autres prétentions de la société (troisième chef), rejeté la demande reconventionnelle du COM (quatrième chef), et statué sur les dépens (cinquième chef).
« S » et le COM ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a été saisie sous le numéro 258/11, le magistrat rapporteur étant M. Pere Pastor Vilanova.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : la juridiction civile est-elle compétente pour connaître d'un litige opposant une société à une collectivité locale portant sur l'étendue territoriale de droits d'usage de biens communaux et sur l'exécution d'un droit de préférence attaché à des apports effectués dans le cadre d'une société constituée pour exploiter un équipement de sports d'hiver ?
Seconde question : la responsabilité civile extracontractuelle de la société « S », fondée sur la suspension, par mesure conservatoire, d'un appel d'offres lancé par le COM pour une nouvelle concession, peut-elle être engagée, la preuve du préjudice (lucrum cessans) étant ici en débat ?
Solution et dispositif
La Cour retient que les accords de 1967 et 1969 constituent des contrats administratifs complexes, dès lors qu'ils participent à la fois de conventions d'occupation du domaine public et de délégation de service public. Elle se fonde sur l'article 7.4 de la loi qualifiée de délimitation des compétences des Comuns du 4 novembre 1993, qui attribue aux corporations locales la compétence d'exploitation des domaines skiables, cette compétence n'excluant pas leur délégation. Elle en déduit que les prétentions relatives à l'étendue des biens et au droit de préférence relèvent de la juridiction administrative, et que les prétentions 1 et 2 de la demande principale ne peuvent faire l'objet d'un prononcé.
S'agissant de la responsabilité, la Cour relève que la preuve de la faute de « S » n'a pas à être examinée, le préjudice n'étant pas établi : l'expertise repose sur une hypothèse non démontrée, à savoir la viabilité financière de la nouvelle concession, et aucune entreprise intéressée n'a été identifiée. Le préjudice allégué ne peut donc reposer sur de « meres expectatives de guanys o pèrdua d'una oportunitat ».
Le dispositif, traduit du catalan, se lit ainsi :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la societat "S" i per l'Hble. COM contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 21 de juny de 2011 ; declarar d'ofici la incompetència de la jurisdicció civil per resoldre la demanda formulada per "S" contra l'Hble. COM ; revocar i deixar sense efecte per tant els apartats "Segon" i "Tercer" de la sentència d'instància ; confirmar els apartats "Quart" i "Cinquè" de la repetida resolució. No efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància. »
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (258/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions de procediment ordinari núm. 0148-1/2005, instat per la societat "S" contra l'Hble. COMÚ, amb reconvenció d'aquest darrer, en data 21 de juny de 2011, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Desestimar l'excepció d'improcedència de procediment interposada per l'Hble. COMÚ en relació a la demanda formulada per la societat S. Segon.- Estimar mínimament la demanda formulada per la societat S contra l'Hble. COMÚ, declarant que el projecte de nova concessió del COMÚ quin plec de bases fou aprovat en el Consell de COMÚ de 04-05-2005 inclou dues zones quin ús pertany a S tractant-se d'aquelles que en el dictamen tècnic del Sr. M apareixen en els folis 2942 (triangle de color verd) i 2916 (part colorejada de color blau). Tercer.- Desestimar les restants pretensions articulades per la societat S contra l'Hble. COMÚ. Quart.- Desestimar la demanda reconvencional formulada per l'Hble. COMÚ contra S. Cinquè.- No efectuar especial pronunciament en relació a les costes derivades de la demanda principal; en relació a les costes derivades de la demanda reconvencional aquestes han de ser imposades al seu promotor, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 258/11 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- La societat "S" i l'Hble. COMÚ han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- Començarem per examinar el recurs formulat per la societat "S". Aquesta darrera combat la sentència d'instància -en la part que interessa l'estimació parcial de la seva demanda- en base als arguments següents: l'objecte social de la societat "S" era la realització íntegra de les tres fases del pla "D" mitjançant els terrenys comunals cedits pel COMÚ (articles 2 i 7 dels estatuts); els terrenys identificats com a "G", en l'escriptura de constitució de "S" del 4 de gener de 1969, ocupaven els terrenys de Concòrdia, contemplats dins el nou projecte de concessió de l'any 2005; l'indret "G" era situat en el terreny d'implantació dels ginys identificats amb la mateixa denominació; la modificació del 4 de gener de 1969 suposava una ampliació molt significativa dels drets aportats anteriorment, en el sentit de fer efectiu la realització dels ginys previstos al pla "D"; el topònim "G" es referia a indrets situats al mig de les terres d'X; el pla "D" disposava que l'estació de G s'havia d'ubicar en el terreny situat a X; el mateix Sr. D afirmava que el telesquí "X III" formava part de l'estació del G; el telefèric de M va ser realitzat durant la fase II del Pla, la mateixa que interessava el telesquí "X III"; les pretensions relatives al dret de preferència eren declaratives i procedien, tota vegada que l'esmentat dret podia considerar-se racionalment amenaçat; la comunicació comunal emplaçava formalment a "S" a fer ús de la preferència i, cas de no fer-ho, considerava el dret exhaurit; es pretenia determinar l'abast obligacional del referit pacte societari; la posició legítima de "S" comportava la condemna en costes de la part adversa.
II.- Escau, en un primer moment, realitzar un recordatori cronològic dels esdeveniments majors que envolten el present litigi:
17 de desembre de 1963, el COMÚ i el Sr. Zapata estableixen un "compromís", amb relació a l'arrendament de l'indret on s'ubicaven els 4 telesquís que aquest darrer tenia instal·lats a la partida de X, com també respecte de l'emplaçament ocupat per un refugi, comprometent-se les parts "a signar el corresponent contracte" posteriorment (folis 238-239).
19 de febrer de 1964: les parts esmentades signen el referit contracte (folis 240 i 241).
20 d'octubre de 1966: l'Hble. COMÚ aprova el "Pla D" (del nom del seu redactor, Sr. ENTITY_5) que corresponia a un programa "d'aménagement de la station de sports d'hiver du X" i, més concretament, a un estudi de l'equipament esportiu i turístic (folis 243 a 265).
22 de novembre de 1967: es constitueix la societat "S", quin objecte social consisteix en la "realització del pla d'equipament esportiu i turístic confeccionat pel Sr. Sancho i aprovat per l'Honorable COMÚ en data 20 d'octubre del 1966 ... en els terrenys comunals que cedeixi en ús l'Hble. COMÚ" (foli 70). El Pla mencionat -insistim, aprovat pel COMÚ- posava de relleu l'interès de la Corporació local en aportar el seu concurs a l'operació, cosa que li permetia "valoritzar el desenvolupament del seu programa urbanístic (és a dir de l'X), sobretot aquell de les instal·lacions urbanes, que seran la seva principal font de profit i de revinguts" (foli 147). Per conseqüent, l'objectiu essencial del COMÚ en la constitució de la societat "S", residia en associar-se a inversors privats als efectes de permetre el desenvolupament urbanístic de l'X i, mercès al motor turístic que suposava la realització d'un important camp de neu, assegurar-se uns ingressos permanents (percepció de censos, preus públics, tributs...). Així les coses, les aportacions no dineràries del COMÚ es poden analitzar com una modalitat de delegació, a una entitat privada comercial, del servei públic per la promoció del desenvolupament turístic parroquial, la qual es troba, nogensmenys, sotmesa al control del COMÚ en la seva qualitat de soci de "S".
Tampoc es pot oblidar que segons l'article 7.4 de la llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns del 4 de novembre de 1993, les Corporacions locals són competents per explotar els camps de neu, circumstància que no exclou la possibilitat de delegar l'esmentat servei públic. Per conseqüent, la llei reafirma que els camps de neu estan investits d'una missió pública, de manera que l'acte d'habilitació (constituït per l'aportació de l'ús dels terrenys públics) correspon a un contracte administratiu.
Per tant, els acords dels dies 22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969, en la part que interessa la conformitat dels contractants a constituir la societat "S" (22 de novembre de 1967) i la cessió dels drets no dineraris (22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969), constitueixen contractes administratius complexes doncs participen dels convenis d'ocupació del domini públic i de delegació de servei públic. Els pactes litigiosos queden així sotmesos al dret i a la jurisdicció administratius, doncs existeix controvèrsia entre delegant-delegatari i/o concedent-concessionari sobre l'abast territorial dels béns assignats temporalment. En aquest sentit, les pretensions 1a i 2a de la demanda de "S" esdevenen d'impossible pronunciament.
"S" interessa igualment dos altres pronunciaments (punts 3r i 4t) relatius al compliment del dret de preferència que va aportar el COMÚ a la societat mercantil mitjançant els contractes dels dies 22 de novembre de 1967 i 4 de gener de 1969. Aquests drets són indissociables del dret d'ús dels béns comunals i, per tant, el coneixement de la seva execució competeix tanmateix a la jurisdicció administrativa.
Per acabar aquest primer apartat, es pot objectar a aquest Tribunal la manca d'aixecament de l'excepció durant la tramitació del litigi, especialment en resoldre el recurs d'apel·lació contra l'Aute de la Batllia del 19 de juny de 2006. Això no obstant, no era possible detectar, en el tràmit de la mesura provisional, la incompetència que ha posat de manifest ara un examen global de l'assumpte que ha estat factible efectuar en dictar la sentència.
Per tot l'exposat, s'imposa la desestimació del recurs interposat per "S", sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta instància, compte tingut de la complexitat jurídica del litigi (arg. novel·la 82, Capítol 10).
IV.- Per altra banda, el recurs que interposa l'Hble. COMÚ versa també sobre l'estimació parcial de la demanda principal i la desestimació de la seva reconvenció. En aquest sentit, la Corporació local defensa la revocació de la sentència d'instància, al·legant que: la zona del P.M., inclosa dins la concessió segons la sentència apel·lada, no pertanyia exclusivament al COMÚ quan s'hauria aportat a "S"; la porció de terreny del foli 2942 (triangle de color verd) era solament fruit de la imprecisió dels plànols; el pla "D" constituïa un full de ruta que havia d'anar agafant forma a mesura de les aportacions de terreny comunal; no es podia confondre la zona dels C d'X amb la d'X; la zona dels C no feia part de la primera aportació de terreny; el pla "D", aprovat pel COMÚ el dia 20 d'octubre de 1966, no portava incorporat cap plànol; la paralització de l'aprofitament dels terrenys havia provocat un dany cert, plenament imputable a l'actuació de "S"; la part adversa havia contribuït a dificultar l'avaluació dels perjudicis causats al COMÚ; la demanda havia estat desestimada majoritàriament, cosa que justificava la condemna en costes de "S".
El primer punt del recurs s'ha de refusar, a resultes de la declaració d'incompetència de la jurisdicció civil.
Amb relació al segon, hagut compte que l'atur del concurs públic que proposava dur a terme el COMÚ, obtingut mercès a la mesura cautelar sol·licitada en la instància, pot comprometre la responsabilitat civil extracontractual de "S", escau analitzar si ha hagut producció d'un perjudici. El Tribunal de Batlles ho descarta, amb encert, a criteri d'aquesta sala.
L'èxit de la demanda reconvencional passava per la demostració, a càrrec del COMÚ, de dos elements cabdals: la culpa de "S" i la demostració del dany causat. El primer punt no pot ésser analitzat per raó del resultat d'aquest procés. Pel que fa el perjudici que afirma haver experimentat el COMÚ, força és de constatar que el lucrum cessans no ha estat mínimament acreditat. La prova pericial efectuada en període de proves (folis 2834-2845) parteix d'una hipòtesis que enlloc figura acreditada, tractant-se de la viabilitat financera de la nova concessió. Malament pot el COMÚ exigir una reparació en base a meres expectatives de guanys o pèrdua d'una oportunitat, tota vegada que ni tan sols ha estat identificada una sola empresa que estigués, eventualment, interessada en la concessió. La sentència d'instància s'ha de confirmar per via de conseqüència.
Així les coses, procedeix la desestimació del recurs formulat pel COMÚ, sense tampoc efectuar especial condemna en costes en aquesta alçada per raó dels dubtes jurídics que envolten aquesta problemàtica. Respecte a les costes judicials de primera instància, es confirma el criteri de la instància que no imposa costes judicials relativament a la demanda principal. El mateix cal dictaminar tocant a la condemna del COMÚ a pagar les costes judicials de la reconvenció, puix la Corporació no va ni tan sols provar l'ocasió d'un menyscapte econòmic.
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Fonaments de dret
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació formulats per la societat "S" i per l'Hble. COMÚ contra la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 21 de juny de 2011; declarar d'ofici la incompetència de la jurisdicció civil per resoldre la demanda formulada per "S" contra l'Hble. COMÚ; revocar i deixar sense efecte per tant els apartats "Segon" i "Tercer" de la sentència d'instància; confirmar els apartats "Quart" i "Cinquè" de la repetida resolució. No efectuar especial condemna en costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
