ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4dc71e87 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 24/12·30 april 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 94/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI24/12
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:94) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 d'abril del 2012 - ROJ: STSJAD 94/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 avril 2012 (n° 24/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 94/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 avril 2012)
Un salarié est lié à la société « P., SA » par un contrat de travail. Le 18 décembre 2008, l'employeur le licencie pour motif économique. Dans la lettre de licenciement, il le dispense d'exécuter le préavis et prévoit le paiement de la liquidation à l'issue de ce préavis. Le 10 février 2009, il lui adresse une seconde lettre de licenciement, fondée sur l'article 72, alinéas 1, 2 et 11, de la loi sur le contrat de travail du 12 juin 2003. Les motifs invoqués sont « la commission de réitérés actes de fraude, de déloyauté et d'abus de confiance » ainsi que « la causation de préjudices matériels graves » à l'entreprise. Ces griefs se rattachent à l'attribution et à l'exécution de travaux de remplacement de fenêtres d'un établissement scolaire d'Andorre-la-Vieille, confiés à une entreprise tierce.
Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 18 novembre 2011, fait droit à la demande. Il condamne la société au paiement d'une somme nette de 11 657,44 euros, sous déduction de 601,36 euros, avec intérêts légaux depuis le 24 avril 2009. Il lui enjoint de régulariser les cotisations à la CASS et de supporter les dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
La société interjette appel. Elle soutient que la seconde lettre était régulièrement adressée, que ses motifs étaient clairement exposés, et que le salarié avait connaissance des faits reprochés. Elle demande à titre subsidiaire la déduction de 924,92 euros correspondant à 9,5 jours de congés payés indûment pris. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice rejette le recours.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
Question de la date d'effet de la rupture. Le contrat de travail a-t-il pris fin dès la première lettre du 18 décembre 2008, qui dispensait le salarié d'exécuter son préavis ? Si tel est le cas, le second licenciement, intervenu après la rupture, est-il dépourvu d'effet ?
Question de la motivation de la lettre de licenciement. La seconde lettre satisfait-elle à l'exigence d'exposé des motifs, en particulier lorsque la cause légale n'est pas rattachée à un fait précis ?
Le Tribunal se prononce également sur la demande de déduction subsidiaire, qu'il écarte au motif qu'elle avait déjà été accueillie en première instance.
Solution et dispositif
La Cour confirme le jugement de première instance. Sur la première question, elle retient que le contrat « a quedat extingit des del moment » où l'employeur a communiqué le licenciement et dispensé
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (24/12) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d’Andorra la Vella, el 30 d’abril de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0358-5/2009, instades pel Sr. Daza contra la societat “P., SA”, en data 18 de novembre de 2011, l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: “Estimar la demanda formulada pel Sr. Daza en data 12 de març del 2010 contra la societat P., condemnar a la defenent a pagar al demandant: 1.- la quantitat neta corresponent a la bruta, prèvia cotització a la CASS, d’11.657’44 euros i amb detracció del resultant de la quantitat neta de 601’36 euros, augmentada amb l’interès legal des del 24.IV.09; 2.- a regularitzar les cotitzacions a la CASS; 3.- a fer-se càrrec de les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador”.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 24/12 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- La societat “P., SA” ha interposat recurs d’apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat “P., SA” no es mostra d’acord amb la sentència d’instància pels motius següents: la recurrent havia adreçat la carta de comiat disciplinari a les dues adreces conegudes del Sr. E., compte tingut que el treballador havia deixat de prestar els seus serveis durant el període de preavís; la missiva contemplava clarament els motius de l’acomiadament; l’assalariat coneixia quins eren els problemes relacionats amb els treballs de substitució de les finestres del centre escolar “M.” d’Andorra la Vella; el Sr. E. havia escollit l’empresa “T.” per subministrar les finestres de l’obra, malgrat tractar-se de la pitjor oferta econòmica; el treballador havia donat el seu acord al pagament de quatre finestres no subministrades i no havia exigit la subsanació de les deficiències detectades per la propietat de l’obra (M.I. Govern d’Andorra); el tracte de favor de l’empleat vers “T.” era degut al lligam d’amistat que mantenia amb un dels seus socis (Sr. ENTITY_6), amb qui mantenia un projecte empresarial; la selecció de la millor oferta pertocava al Sr. E., en la seva qualitat de Cap d’obra i no al Director de la societat “P., SA” (Sr. ENTITY_5); l’actuació del defenent havia causat un perjudicis aproximatius de 20.000 € a “P., SA”; subsidiàriament, calia deduir dels havers laborals del Sr. E., l’import de 924,92 € (9,5 dies) doncs l’interessat havia realitzat més vacances de les que li pertocaven.
II.- No es discuteix l’existència d’un contracte de treball entre el Sr. E. i la societat “P., SA”, com tampoc la decisió de la societat d’acomiadar el treballador per causes econòmiques el dia 18 de desembre de 2008 (foli 6). Més endavant, concretament el dia 10 de febrer de 2009, “P., SA” va acomiadar novament el Sr. E. pels motius següents:
“Senyor,
Per la present, en nom i representació de la societat mercantil andorrana "P., SA", li comunico el seu acomiadament en virtut de l'article 72, apartats 1, 2 i 11, de la Llei sobre el Contracte de Treball de data 12 de juny de 2003, amb efectes a partir de la data de recepció d’aquesta comunicació.
El motiu del seu acomiadament és la comissió, de reiterats actes de frau, deslleialtat i abús de confiança envers "P., SA", així com la causació de perjudicis materials greus a l'empresa.
Com no desconeix, aquests mancaments greus a les obligacions relatives a l'execució del seu contracte de treball estan relacionats amb l'adjudicació i execució per part de l'empresa "T., SL" de tota una sèrie de treballs relacionats amb el canvi de les finestres del centre escolar "M. ", situat a la parròquia d'Andorra la Vella.
Aquests greus incompliments en la seva tasca ens obliguen a acomiadar-lo de manera immediata, assabentant-lo de que té a la seva disposició la liquidació d'havers laborals que li correspon” (foli 59).
El Tribunal a quo estima incorrecte el segon comiat, cosa que ha culminat amb l’estimació de la demanda del treballador.
D’antuvi, és molt important observar com, en la primera carta del 18 de desembre de 2008, “P., SA” eximia el Sr. E. “de treballar durant el preavís” i que “acabat aquest se li pagarà la liquidació corresponent”. L’article 71 de la llei sobre el contracte de treball del 12 de juny de 2003 –aplicable al cas- permetia a l'empresari: “autoritzar el treballador a absentar-se durant un temps superior (a les preceptives dues hores diàries consecutives per buscar una nova col·locació) i fins i pot satisfer la totalitat del salari corresponent al període de preavís i la compensació econòmica prevista; des d'aquell moment queda resolta la relació laboral”. Per conseqüent, la llei donava la possibilitat d’eliminar el termini del preavís –com fou el cas del Sr. E.- sempre i quan l’empresa abonés el temps del preavís no treballat i els demés conceptes laborals en els termes de l’article 77, és a dir dins els tres dies naturals després de la resolució contractual. Això dit, no obsta que el contracte que unia el Sr. E. amb la societat “P., SA” va quedar extingit des del “moment” en què aquesta va comunicar el comiat i dispensar alhora al Sr. E. de la realització del preavís. En efecte, no tindria cap sentit relegar la terminació del contracte de treball a la data del pagament de tots els conceptes lligats al contracte laboral, tractant-se d’un període durant el qual l’empresari no dóna més ocupació efectiva al treballador ni aquest darrer està obligat a prestar els seus serveis. El període del preavís no treballat tampoc es assimilable a una suspensió del contracte de treball puix aquesta permet la reincorporació al mateix lloc de treball en acabar-se el termini de suspensió, intenció no perseguida per “P., SA”. Finalment, aquesta interpretació “pro operari” –conforme a l’article 3 de la llei sobre el contracte de treball- ha estat igualment adoptada a l’article 92.3 del vigent Codi de relacions laborals: “Tanmateix, l'empresa pot autoritzar la persona treballadora a absentar-se durant un temps superior i fins i tot satisfer-li la compensació econòmica prevista i els dies de preavís corresponents calculats segons l'article 82.3. En aquest darrer cas, la relació laboral queda resolta des del mateix moment de la notificació i recepció fefaent del pagament”. Per tant, si el contracte laboral va quedar extingit el dia 18 de desembre de 2008, “P., SA” no podia procedir a un nou comiat posteriorment. Així les coses, essent ineficaç la segona destitució, l’empleat té dret a cobrar la indemnització sol·licitada.
A més, la missiva del dia 10 de febrer de 2009 presenta igualment massa irregularitats. En efecte, segons reiterada jurisprudència d’aquesta Sala, s’ha considerat sempre que el requisit de l’exposició fàctica dels motius de l’acomiadament esdevé imprescindible, independentment del coneixement que per altres mitjans ha pogut tenir el treballador dels fets que li són imputats (sentència 153/08 del 27 de novembre de 2008 per exemple). En el cas d’autes, la carta esmentada no satisfà aquest criteri tota vegada que no connecta cada causa legal d’acomiadament amb la comissió d’una actuació o omissió concreta, essent totalment insuficient fer una referència genèrica i global a l’adquisició d’unes finestres per un equipament escolar d’Andorra la Vella, tota vegada que el treballador es troba en una clara situació d’indefensió.
Per acabar, la societat “P., SA” demana subsidiàriament que la condemna prengui en compte la deducció de l’import de 924,92 € i que porta causa del pagament indegut de 9,5 dies de vacances al treballador. Aquest descompte ha estat adoptat en la sentència d’instància i, per conseqüent, no procedeix cap mena d’esmena.
III.- La desestimació del recurs comporta la condemna de la societat “P., SA” a satisfer les costes processals d’aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat “P., SA”; confirmar la sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 de novembre del 2011; condemnar la societat “P., SA” a satisfer les costes processals d’aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
