ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.eb43f1b9 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 82/12·29 juin 2012·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 129/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle82/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:129) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2012 - ROJ: STSJAD 129/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 juin 2012 (n° 82/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ Andorre, Sala Civil, 29 juin 2012, n° TSJC-082/12 (ROJ STSJAD 129/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:129)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Civil), 29 juin 2012, n° TSJC-082/12, ROJ STSJAD 129/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:129 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral de la décision a été retenue.
Faits et procédure
Un salarié, M. Agullo, a travaillé pour une société désignée dans l'intitulé de la décision sous le nom de « Morales ». Il exerçait les fonctions de chef de chantier (encarregat d'obres) et détenait par ailleurs la qualité d'associé minoritaire. Sa relation de travail n'est pas contestée. Le litige porte sur les circonstances de la rupture, sur le montant du salaire mensuel et sur les droits pécuniaires qui en découlent.
Selon le salarié, la fin de la relation résulte d'un licenciement déguisé ou verbal : à la fin du mois de novembre 2009, le changement de la serrure de son bureau l'aurait privé d'accès à son poste, et le véhicule de fonction lui aurait été retiré. La société soutient en revanche qu'elle a prononcé un licenciement disciplinaire, le 23 décembre 2009, pour abandon de poste à compter du 23 novembre 2009 (fol. 85).
Par jugement du 8 février 2012 (procédure n° B-1781-6/2009), le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande d'indemnisation pour licenciement abusif ou déguisé, a condamné la société au paiement d'une somme nette de 2 535,75 euros et à la cotisation correspondante à la CASS, et a dit que chaque partie supporterait ses propres dépens. Le salarié a interjeté appel.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de trois questions :
La rupture du contrat résulte-t-elle d'un licenciement verbal ou déguisé imputable à l'employeur, ou d'un abandon de poste du salarié ?
Quel est le salaire de référence servant au calcul des sommes dues ?
Le salarié peut-il obtenir le paiement des jours de congés non pris et la régularisation des cotisations sociales afférentes à une rémunération partiellement non déclarée ?
La décision relève que l'existence du contrat de travail n'est pas en cause ; le débat porte exclusivement sur les motifs de la rupture et sur l'étendue des créances.
Solution et dispositif
Sur la rupture. La Cour écarte le grief d'appréciation erronée de la preuve. Elle relève que les témoins cités par le salarié n'ont rien constaté personnellement (« ils ont entendu des commentaires »), ce qui affaiblit leur valeur probante. Elle observe en outre que le salarié n'a pas sollicité le témoignage de la personne qui aurait pu l'étayer, alors que la société a produit un témoin attestant que le salarié avait cessé de se présenter au bureau et sur les chantiers vers le 24 novembre 2009. Elle conclut à l'
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (82/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1781-6/2009, instades pel Sr. Agullo contra la societat "Morales", en data 8 de febrer de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Que desestimant en la seva major part la demanda presentada pel Sr. Agullo contra la societat L., SA, i estimant-la en part, condemno a L., SA a pagar a l'agent l'import net de 2.535'75 euros nets, amb els interessos legals comptadors des del 28 de gener de 2.010, i a cotitzar a la CASS l'import de 2.683'33 euros; havent cada part de suportar les seves pròpies costes".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 82/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- El Sr. Agullo ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Agullo no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: el seu comiat es va consumar amb el canvi de pany de l'empresa, la qual cosa va impedir-li l'accés al lloc de treball; l'acomiadament no s'havia verbalitzat i es va produir al mes de novembre de 2009; era l'encarregat d'obres de l'empresa i alhora soci minoritari; se'l va agredir i el Sr. Recio li va retirar el seu vehicle d'empresa per la força; els empleats sabien i tenien coneixement que el recurrent no es podia presentar més a l'empresa degut al canvi de pany; el Sr. C.Recio era el gerent de fet de la societat; la família Recio, que ostentava el 75% del capital de "L., SA", va realitzar el comiat; cobrava l'import de 5.570 EUR/mes, si bé 2.070 EUR no eren declarats.
II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Agullo i la societat "Morales". La discussió entre les parts radica en què els litigants mantenen versions oposades quant als motius de l'extinció del contracte laboral. El treballador manté que va ser acomiadat indegudament, tota vegada que se li va privar l'accés al seu despatx, a finals de novembre de 2009, degut al canvi del pany de la porta del despatx, com també que se li havia retirat el vehicle de funció, propietat de l'empresa. Per contra, la societat "Morales" defensa la producció d'un comiat disciplinari, el dia 23 de desembre de 2009, per raó de l'abandó del lloc de treball a comptar del 23 de novembre de 2009 (foli 85).
La sentència de primera instància considera que el Sr. Agullo no aporta cap prova significativa en ordre a demostrar la comissió d'un comiat "verbal".
III.- La part recurrent invoca una indeguda valoració de la prova. Segons l'escrit de conclusions del Sr. L., els Srs. Téllez, Girona i Agullo van confirmar el canvi del pany del despatx del recurrent (foli 522). Força és de constatar que els referits testimonis no han constatat res personalment. En efecte els Srs. Téllez i Girona -ex-treballadors de "L., SA"- només contesten respectivament que "Manifesta que ho desconeix. Ha escoltat comentaris sobre aquest extrem" (resposta 4, foli 279) i "Manifesta que ho desconeix però sí que ha sentit això dels companys de treball" (resposta 4, foli 281). Per la seva banda, el Sr. Agullo respon: "Manifesta que li consta, per comentari del propi Sr. L." (resposta 6, foli 275). En sentit similar es manifesta el Sr. Vilar (resposta 13, foli 260). A més, el Sr. L. va confessar en judici que l'empleat Sr. Galan li va comunicar que tenia prohibit d'entrar a l'empresa (resposta 10, foli 253). Sobta molt que el recurrent no hagi sol·licitat el seu testimoniatge. Per contra, "Morales" ho va fer, responent el Sr. Galan que el Sr. L. va deixar d'aparèixer pel despatx i per les obres vers el 24 de novembre de 2009 (resposta 13, foli 257). Per conseqüent, no hi ha cap prova significativa de la producció d'un acomiadament disfressat, malgrat el recurrent evoqui, erròniament, un comiat verbal.
El recurrent invoca també la sostracció del vehicle de funció, del qual gaudia, l'1 de desembre de 2009. Les declaracions coincidents dels Srs. Alvarado, C.Recio i R.Recio, essent els dos primers socis de "Morales", mentre que el darrer és treballador i parella d'una altra sòcia, confirmen aquest extrem (folis 474, 482 i 469). Els interessats van declarar que pretenien vendre el vehicle (propietat de "Morales") degut als greus problemes econòmics de la societat i a la inactivitat del recurrent. Això no obstant, malgrat aquesta via de fet, la sostreta del cotxe no suposa -en tot cas no es demostra- que s'hagi deixat sense ocupació efectiva a la persona treballadora, desconeixent-se quin ús concret en feia i si no tenia cap altra alternativa.
Per tot l'exposat, és amb bon criteri que l'Hble. Batlle ha desestimat la petició de condemna de la societat "Morales" a satisfer una indemnització per acomiadament indegut o disfressat.
Un altre punt de conflicte radica en el muntant del salari mensual del treballador, doncs aquest al·lega que cobrava 3.500 EUR mensuals més altres 2.070 EUR en efectiu (resposta 13, foli 254). L'Hble. Batlle refusa l'al·legació del treballador. L'extracte de compte del Sr. L. reflecteix dos ingressos, en concepte de salari ("I/S"), durant els mesos de setembre i octubre de 2009 i per un import respectiu de 5.575 EUR (foli 106). Per conseqüent, a defecte d'explicació al respecte per part de "Morales", cal concloure que el darrer salari de l'assalariat era de 5.575 EUR, el qual establirem en 5.570 EUR als efectes de no resoldre ultra-pètita. Compte tingut que l'empresa es mostra d'acord en satisfer el salari pels 23 dies treballats de novembre de 2009, procedeix condemnar-la al pagament de 4.035,47 EUR (5.570/ 30 x 23 - 5,5%).
El Sr. L. reclama també el pagament de 15 dies de vacances. Malgrat l'empresa es mostra d'acord en satisfer 2,08 dies, la sentència apel·lada refusa tot pagament perquè el recurrent -qualificat de gerent i de director de l'empresa- no confeccionava el llibre de treball, frustrant així la prova a càrrec de "Morales". Aquesta Sala no comparteix aquest postulat, tota vegada que "Morales" porta algun tipus de control puix, de contrari, ni acceptaria una liquidació de 2,08 dies, ni afirmaria, en el seu escrit de contesta, que el treballador va gaudir de vacances entre els dies 7 i 30 d'agost de 2009. Endemés, l'empresa ni tan sols ha sostingut que la tinguda del llibre de treball era una funció a càrrec exclusiu del Sr. L. El Sr. L. va reconèixer el gaudiment de vacances entre els dies 7 i 20 d'agost de 2010 (resposta 14, foli 254), és a dir durant 14 dies. Compte tingut que a la fi de la relació laboral, havia generat 27 dies de vacances (327 x 30 / 365) i que la societat defenent no demostra la seva realització total, el recurrent té dret al pagament de 2.280,92 EUR (13 dies x 5.570/30 - 5,5%).
Per acabar, es sol·licita la condemna de l'empresa a declarar els 2.070 EUR no declarats a la CASS des del dia de la contractació i fins l'acomiadament. A banda dels salaris de 5.575 EUR dels mesos de setembre i octubre de 2009, l'extracte bancari del Sr. L. deixa només aparèixer dues quantitats "sospitoses", tractant-se d'una transferència de 2.295 EUR de "L., SA" del dia 10 de febrer de 2009 (foli 103) i d'un ingrés de 2.397 EUR del 19 de març de 2009 (foli 104). El Sr. L. va signar el butlletí de salari del mes de gener de 2009 i que contempla un salari de 3.500 EUR. Es desconeix l'origen de la segona imposició. Aquests indicis són insuficients als efectes de provar l'existència d'un complement regular al salari declarat a la CASS, sense que el recurrent hagi explicat perquè va donar llicència a la remuneració del mes de gener de 2009. Per conseqüent, procedirà solament ordenar a la societat apel·lada de cotitzar la quantitat de 4.798,94 EUR ((5.575 x 2) / 0,945) - (3.500 x 2)) i que correspon a la part de salari no declarada de setembre i octubre de 2009.
IV.- L'import degut per "Morales" (6.316,39 EUR) meritarà interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució (arg. Digest 50, 17, 99).
V.- L'estimació parcial del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta instància (arg. novel·la 82, Capítol 10).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar parcialment el recurs del Sr. Agullo.
Revocar parcialment la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 8 de febrer de 2012, en el sentit de condemnar la societat "Morales" a: 1) satisfer al Sr. Agullo l'import net de 6.316,39 EUR, més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució; 2) cotitzar l'import brut de l'esmentada quantitat a la CASS més la quantitat suplementària de 4.798,94 EUR. Confirmar els demés pronunciaments.
No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
