STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 164/2012

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 25 de gener 4 de febrer del 2012 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Ricart i Manzano com a responsables penals en concepte d'autors d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació el seguiment d'un tractament mèdic posterior a la primera assistència, de dos contravencions penals d'agressió física i d'una contravenció penal de lesions doloses, sense la concurrència de circumstancies modificatives de la responsabilitat penal, cadascun a la pena d'UN ANY DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de tres anys, així com al pagament solidari de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, condemnem Ricart i Manzano a pagar solidàriament:

-a Carranza la suma de 5.000 EUR,

-a Alcalá la de 2.000 EUR,

-a la ORG_1 la de 151,79 EUR

Deixem pel període d'execució de sentència, la determinació dels honoraris d'advocat que hauran de pagar solidàriament Ricart i Manzano ".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats, que en data 2 d'agost del 2008, vers les 23.30 hores, el processat Ricart , nascut el dia ***, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, circulava, per l'avinguda Francesc Cairat de la vila de Sant Júlia de Lòria, al volant del seu vehicle marca Ford amb matricula ***, en el qual es trobaven el també processat Manzano , nascut el dia ***, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, Plana i Diez .

A l'alçada del ORG_0, aturava el seu vehicle per tal de deixar passar Alcalá , Carranza , el seu fill menor Tejera i un nebot Valverde , que travessaven la calçada sobre un pas de vianants.

A partir d'un comentari fet pel conductor del vehicle, és produí un intens intercanvi de paraules entre Alcalá i aquest darrer.

Ricart aturava el seu vehicle uns metres més enllà, sortint els quatre ocupants del mateix, per tal de dirigir-se vers el grup de quatre persones que creuava la calçada.

Alcalá fou aleshores agredit pels dos processats, rebent, entre altres, diversos cops de puny al nas i a la boca.

Carranza , que havia intervingut per a separar-los, rebé un cop de puny a l'ull per part del processat GONÇALVES i una puntada de peu a l'alçada de les costelles, per part del processat Manzano així com una empenta que la feu caure al terra.

Tanmateix, Tejera i Valverde , que també havien intentat interposar-se, reberen cops per part d'ambdós processats.

L'Agent de Policia núm. PO279, que es trobava al despatx situat a proximitat immediata del lloc dels fets i que havia estat alertat pels crits, sortí al carrer per intervenir, el que posà fi a l'agressió.

En el curs de l'agressió, resultaren danyades les ulleres i la camisa de Alcalá qui perdé igualment un rellotge i una cadena amb una creu d'or portada al coll; aquest només patí lesions de poca consideració que no requeriren assistència mèdica.

Tejera i Valverde no patiren lesions.

Com a conseqüència de l'agressió, Carranza va patir policontusions, una ferida tipus laceració i contusions al colze dret, cresta ilíaca amb hematoma, dolor a nivell del tercer dit del peu esquerra i síndrome per estrès posttraumàtic requerint tractament farmacològic específic (antidepressius i ansiolítics) i suport psicoterapèutic; en l'informe final de data 2 d'abril de 2009, la doctora Daza del Servei de Medicina Legal i Forense ha estimat una I.P.P. del 8 % pel síndrome per estrès posttraumàtic i ha qualificat de lleu (2/7) el pretium doloris.

La ORG_1 ha exposat despeses mèdiques per Carranza d'un import de 151,79 EUR del qual sol·licita el reemborsament".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Ricart sol·licitant a títol principal l'absolució del processat i subsidiàriament que s'imposi al recurrent una pena màxima de 6 mesos de presó condicional i en quant a la responsabilitat civil que s'atorgui, només a la Sra. Carranza una quantitat de 1.500 euros en concepte de Pretium Doloris i a la CASS la suma ja atorgada pel Tribunal de primera instància.

Fa valer que les versions dels fets donades pels diversos participants a la baralla són contradictòries. Que de fet, el Sr. Alcalá va agredir verbalment les ocupants del vehicle, les va insultar i provocar; Que es van discutir tots , sense que hi hagués cap cop de puny a ningú, excepte empentes mútues; Que un dels menors que acompanyaven els seus familiars confirma que Ricart i Manzano no els van agredir; Que el testimoni Roda va confirmar a la vista oral que Ricart no va agredir a ningú i que va ser agredit pels Srs. Carranza i Alcalá .

Estima excessiva la indemnització atorgada a la Sra. Carranza i posa de relleu que el Sr. Alcalá no justifica cap perjudici. Que no resulta acreditat que la pèrdua del rellotge i de la cadena d'or fos arran dels fets.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, manifestant que la sentència es fonamenta en prova suficient dels fets derivant de les declaracions constants dels perjudicats, del reconeixement fotogràfic que els mateixos van efectuar d'alguns dels seus agressors, del fet que els propis processats reconeixen la realitat de incident, de que les lesions de Carranza es troben degudament acreditades.

V.- RESULTANT: Que també interessa la desestimació del recurs la representació lletrada del Sr. Alcalá i de la Sra. Carranza , observant que les constatacions mèdiques del Servei d'Urgències corroboren les declaracions de la seva representada, que són els processats que no han cessat de contradir-se en llurs declaracions, que en concepte de responsabilitat civil, les valoracions dels imports a pagar s'han fet de conformitat a l'actual jurisprudència.

VI.- RESULTANT: Que la defensa de Manzano , jutjat en rebel·lia processal, manifesta el seu acord al respecte de les manifestacions formulades per la defensa de Ricart .

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Sobre l'acció penal,

Que el Tribunal de Corts ha retingut, per declarar el processat culpable del delicte major i de les contravencions penals que se li reprotxen que:

Alcalá i Carranza , contràriament al que sosté el recurrent, no han variat les seves declaracions davant el Servei de Policia, el Batlle instructor i a l'acte de la Vista Oral.

Els processats, per contra, així com les dues altres persones que es trobaven en el vehicle, si bé reconeixen la realitat de l'incident ocorregut el 2 d'agost del 2008, les circumstàncies que donen del mateix corresponen a una versió dels fets desprovista de versemblança.

En efecte, el primer jutge, amb bon criteri, ha rellevat que a continuació de l'intercanvi verbal amb Alcalá , els processats van estacionar el seu vehicle, van sortir i es van dirigir cap el grup familiar, demostrant així la seva intenció bel·licosa, mentre que era suficient, per posar fi a l'incident, seguir el seu camí.

D'altra part, no es creïble que una família formada pel pare, per la mare i de dos menors, un dels quals de 12 anys d'edat, agredissin, en el transcurs d'un passejada nocturna, un grup de quatre joves que venia al seu encontre.

La versió del processat, segons la qual s'haurien limitat a empènyer Alcalá i la seva esposa, és desmentida per les conseqüències de l'agressió, el primer havent patit una ferida al llavi, tal i com ho reconeix Ricart (F 15)explicant que "Solament recordo que el senyor ... duia sang a la cara". La segona havent patit, segons les primeres constatacions efectuades pel Servei d'Urgències el 3 d'agost del 2008, "policontusions, ferides tipus lasceracions i contusions al colze dret, una hematoma de la creta ilíaca dreta i del peu".

tractant-se del testimoniatge de Roda invocat pel processat per recolzar la seva tesi, s'ha d'assenyalar que aquest testimoni va aparèixer solament a la vista oral, i que les seves declaracions són manifestament contràries a la realitat, des del moment en que afirma que " No fou una baralla, sinó una discusió verbal" i que "Alcalá i Carranza no tenien ferides", donant a pensar que les víctimes s'han ferit elles mateixes abans de l'arribada del Servei de Policia. Aquest testimoniatge només pot ser desestimat.

Consegüentment existeixen proves suficients per retenir la culpabilitat del processat.

La pena imposada d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de tres anys té en compte de l'absència d'antecedents penals del processat i de la gravetat de les infraccions, tractant-se d'actes de violència gratuïta comesos per un grup, i de la necessitat,tal com ho exposa Carranza , en la seva denúncia (F 8) "que es prenguin les mesures escaients per que fets similars no es tornin a produir"

II.-CONSIDERANT: Sobre l'acció civil,

Que el Tribunal de Corts ha fet una exacta avaluació a 3,5/7 del pretium doloris patit per Carranza , a causa de les ferides físiques precedentment descrites, i d'un estrès posttraumàtic , havent necessitat durant dos anys un tractament mèdic. La suma de 5.000 EUR atorgada pel Tribunal de Corts per aquest concepte és conforme als barems jurisprudencials.

Víctor Manuel Alcalá , a conseqüència de l'agressió, incontestablement ha sofert patiments morals, a part d'una lesió a la cara, que ha estat exactament avaluat a la quantitat de 1.000 euros.

Respecte amb el perjudici material s'ha de posar de relleu que des de la denúncia del 5 d'agost del 2008, Carranza sempre ha invocat la pèrdua per part del seu marit, d'un rellotge, d'una cadena d'or, el trencament de les seves ulleres i l'esquinçada de la camisa, precisant el valor o la marca d'aquests objectes. Res no permet de posar en dubte la sinceritat de les seves declaracions, o de pensar que les víctimes s'hagin concertat per obtenir un guany de l'agressió patida. Per altra banda, han estat produïdes per dos dels objectes, factures, i pels dos altres, avaluacions.

Aquests elements permeten justificar que el prejudici material sofert per Alcalá està exactament avaluat en la quantitat de 1.000 euros.

III.-CONSIDERANT: en conseqüència que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent, i dels honoraris d'advocat exposats per la part civil.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ricart .

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 de gener de 2012 en la causa TC-047-3/09.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs i dels honoraris d'advocat exposats per la part civil en el marc del present recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE