STSJAD ANDORRA, a 02 de març del 2012 - ROJ: STSJAD 183/2012

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

1r.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de data 16 de desembre de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Pera contra el M.I. Govern, en què impugnava la resolució de 22 de febrer de 2010, confirmada en reposició el 5 de maig següent, mitjançant la qual es va imposar a l'agent una sanció de suspensió de funcions durant el període de tres dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents, per la comissió d'una falta greu prevista a l'article 56.w) de la Llei qualificada del Cos penitenciari, relativa a l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivades de la pròpia funció.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

-Es vulnera el principi de legalitat, ja que l'article 56.w) de la Llei qualificada del Cos penitenciari és una norma sancionadora en blanc. Aquest precepte tipifica l'incompliment dels deures i obligacions derivats de la pròpia funció, mentre que no existeix cap normativa que reguli el funcionament del centre de control operatiu del Centre penitenciari, on prestava serveis l'interessat. No s'ha respectat, en conseqüència, el principi de lex certa que és aplicable en funció de la coloració penal que té el dret administratiu sancionador.

-El recurrent no va ser responsable de la sortida d'un intern en una data i hora que no era la que procedia, ja que aquesta sortida del Centre penitenciari va ser autoritzada per un altre funcionari, i no tenia l'obligació de supervisar aquesta actuació.

-Concorre mala fe en l'actuació administrativa, cosa que justifica la imposició a la demandada de les costes processals.

3r.- La representació del M.I. Govern ha sol·licitat la desestimació del recurs de l'agent, en considerar que la sentència impugnada ha fet una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, el recurrent va ser sancionat amb suspensió de funcions durant el període de tres dies, amb pèrdua de les retribucions corresponents, com a responsable d'una falta greu prevista a l'article 56.w) de la Llei qualificada del Cos penitenciari, relativa a l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivades de la pròpia funció.

Els fets que van donar lloc a la imposició d'aquesta sanció consisteixen, en síntesi, en què l'interessat no va complir les seves funcions al C.E.C.O. (centre de control operatiu) del Centre penitenciari, en no supervisar els monitors ubicats al seu interior, ja que es trobava llegint el Codi penal, de manera que quan, a les 6,30 hores de l'1 d'agost de 2009, es va produir l'obertura de les portes del Centre per a que sortís de forma no autoritzada un intern en règim de semi-llibertat, no va donar avís al seu company de control ni als agents de desplaçaments.

Tercer.- No es poden compartir les al·legacions del recurrent sobre la infracció del principi de legalitat. Aquest principi comporta la necessitat de què les conductes infractores i les sancions aplicables estiguin predeterminades normativament, a través de preceptes jurídics (lex previa) que permetin predir amb suficient grau de certesa (lex certa) aquelles conductes i la responsabilitat en què incorren els autors de les mateixes.

L'article 56.w) de la Llei qualificada del Cos penitenciari tipifica com a falta greu l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivades de la pròpia funció. És obvi que aquest precepte compleix abastament amb les exigències derivades del principi de legalitat, ja que estableix amb la suficient precisió la conducta constitutiva d'infracció administrativa, mentre que l'article 58.2 de la mateixa llei determina les sancions aplicables.

Cal tenir en compte que no vulnera l'exigència de lex certa la utilització de conceptes jurídics indeterminats, com succeeix en aquest cas amb la referència a "l'incompliment per negligència greu dels deures i les obligacions derivades de la pròpia funció", ja que la concreció d'aquest concepte resulta plenament factible en virtut de criteris tècnics o d'experiència que permeten preveure, amb la suficient seguretat, les característiques essencials de les conductes constitutives de la infracció.

Efectivament, el conjunt dels deures i obligacions derivats de la pròpia funció deriva en primer lloc de la pròpia Llei qualificada del Cos penitenciari, que li atribueix la custòdia de les persones detingudes, la qual cosa implica l'obligatorietat d'una actuació per part dels funcionaris que sigui coherent amb aquesta finalitat, i inclou també totes aquelles instruccions emanades dels superiors jeràrquics en l'exercici de les seves funcions.

En aquest sentit, no resulta necessària una normativa escrita que reguli el funcionament del centre de control operatiu, com pretén el recurrent. Resulta obvi que un funcionari amb aquesta destinació ha d'atendre els monitors de vigilància que es troben al seu càrrec, i la infracció d'aquest deure suposa un incompliment dels deures derivats de la pròpia funció, que es troba tipificat com a falta greu.

Quart.- Amb independència de les responsabilitats que puguin correspondre a d'altres funcionaris, s'ha de considerar que el recurrent va cometre la infracció abans esmentada. Com va reconèixer durant la tramitació del procediment administratiu, era sabedor que cap intern havia de sortir del Centre penitenciari a aquella hora i, tanmateix, quan es va produir l'obertura de les portes, no va comprovar els monitors ni va donar cap avís, ja que, segons les seves pròpies manifestacions, estava llegint el Codi penal. Aquests fets suposen un clar incompliment de les obligacions derivades de la funció que en aquell moment tenia encomanada al centre de control operatiu, ja que no va dur a terme cap tipus de comprovació, com era exigible i hagués estat propi d'una conducta diligent.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el present recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Cinquè.- Les anteriors conclusions exclouen qualsevol tipus de mala fe en l'actuació administrativa, per la qual cosa no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Pera contra la sentència dictada el 16 de desembre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament, sense fer un especial pronunciament sobre les costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE