ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.44a80bb2 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 119/12·18 October 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 241/2012
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket119/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:241) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 241/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 18 octobre 2012 (n° 119/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 241/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 18 octobre 2012)
Note préliminaire : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. Les éléments de référence ci-dessus sont extraits du texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Une salariée, employée comme vendeuse puis comme responsable de boutique au service d'une société de joaillerie, a été licenciée pour motifs disciplinaires par lettre du 3 décembre 2009. La lettre reprochait trois griefs : une diminution volontaire et continue du rendement (art. 104.7 de la Llei 35/2008 du 18 décembre, Codi de relacions laborals), un vol, furt ou détournement dans l'entreprise (art. 104.4) et des négligences importantes dans la conservation de bijoux (art. 103.6). Le licenciement reposait sur des écarts d'inventaire entre deux boutiques de la société et sur la découverte de pièces défectueuses ou étiquetées non enregistrées dans un tiroir de la caisse.
Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 18 avril 2012, a jugé le licenciement injustifié et a condamné l'employeur, sur le fondement de l'article 98 de la loi, au paiement d'une indemnité d'un montant de 36 934,25 euros, la charge des dépens étant également mise à sa société.
La société a interjeté appel. Elle soutenait en substance que les faits étaient établis, que l'archivage des poursuites pénales était indifférent, que la salariée avait signé le document de liquidation et le reçu pour solde de tout compte, que l'article 104.7 n'exigeait aucune preuve du préjudice et que le calcul de l'indemnité était erroné en ce qu'il intégrait deux fois les commissions.
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer :
si la signature d'un reçu pour solde de tout compte (quitança) fait obstacle à la contestation ultérieure du licenciement ;
si l'un des trois griefs, et en particulier une faute grave ou très grave au sens des articles 103 et 104 de la loi, était établi ;
si l'archivage d'une procédure pénale pour appropriation indue lie le juge civil ou social ;
si la méthode de calcul de l'indemnité prévue à l'article 98 était correcte au regard des articles 77.2 et 82.3.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Desestimar el recurs de la societat "Ricart"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 d'abril de 2012; condemnar la societat "Ricart" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. »
Traduction fidèle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Rejeter le recours de la société « Ricart » ; confirmer le jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle en date du 18 avril 2012 ; condamner la société « Ricart » à supporter les dépens de la présente instance, y compris les honoraires d'avocat et de procureur. »
La motivation procède par examen successif des griefs.
a) Sur la quittance. La Sala rappelle, en se référant à sa jurisprudence constante (décisions 020/01 du 28 juin 2001 et 189/02 du 26 février 2003), que la signature d'une quittance laborale n'emporte pas acquiescement du salarié à une conduite illicite de l'employeur, comme un licenciement indu, improcédent ou injustifié. L'action en indemnisation de l'article 98 demeure donc recevable.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (119/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket119/12
Judgment Date18 October 2012
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-119/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, del dia 18 d'octubre del 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1877-3/2009, instades per la Sra. Pérez contra la societat "Ricart", en data 18 d'abril de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant íntegrament la demanda formulada per la Sra. Pérez contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Ricart" ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la suma global de trenta-sis mil nou-cents trenta-quatre euros amb vint-i-cinc cèntims (36.934,25.- EUROS), això és en concepte de la indemnització que per comiat injustificat es preveu a tenor de l'article 98.1 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, la qual ha de merèixer la corresponent cotització prop de la CASS, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons disposa el darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 119/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La societat "Ricart" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que: els fets comesos per la treballadora consistien en 1) agafar articles sense comunicar-ho a ningú i sense satisfer-ne el preu dins el termini màxim de tres mesos que establia l'empresa, 2) ometre fer referència als esmentats béns durant la realització de l'inventari, 3) la trobada casual de peces malmeses o defectuoses a la caixa registradora (lloc inapropiat per conservar-les), quina existència no havia estat comunicada durant l'escandall; malgrat l'arxiu de les diligències penals, la Sra. C. va fer seus uns articles aliens i va cometre errors de registre respecte d'aquells; la treballadora pretenia amagar l'existència de peces i defugir del seu pagament, essent indiferent l'arxiu de les diligències penals; l'assalariada va acceptar el document de liquidació i quitança; l'article 104.7 del Codi de relacions laborals no exigia cap prova del perjudici causat; la Sra. C. no es fer càrrec del pagament de les peces fins el comiat; els càlculs relatius a la indemnització eren erronis puix es duplicava l'import de les comissions.
II.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre la Sra. Pérez i la societat "Ricart" celebrat el 27 d'octubre del 2000, com tampoc la decisió de l'empresa d'acomiadar-la, per motius disciplinaris, per carta del dia 3 de desembre de 2009. La sentència de primera instància considera que l'extinció del contracte de treball no queda justificada, raó per la qual ha estimat la sol·licitud d'indemnització per acomiadament injustificat formulada per la Sra. C.
La missiva litigiosa contempla el següent:
"Encamp, 3 de desembre 2009
Els que sotasignen, els Srs. Roda i Guerrero en la seva qualitat de representants legals de la societat ORG_0 amb poders suficients atorgats pel Notari X amb el nº X del seu protocol de data 25/6/2009, i en relació al contracte laboral verbal pactat amb la Sra. Pérez el 27/10/2000, exposen els següents fets motiu d'aquesta carta dirigida a la persona treballadora. A títol indicatiu la Sra. C. exercia la tasca de venedora fins al 1/4/2007 que se li va donar plena autoritat per desenvolupar en afegit la tasca d'administrativa de la gestió de estocs entre les 2 botigues, Roda i B.
En quan a la llei, ens referirem sempre a la Llei 35/2008 del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.
Fets i causes:
Amb data 29/8/09, la Sra. Yuste, es persona al comerç Joieria Roda del T. i sol·licita a les dues venedores presents a la botiga en aquell moment, la Sra. Farré i Sra. Escolano de mostrar quines peces han estat retirades d'aquesta joieria per les seves venedores sense haver-ne pagat el preu. La Sra. M. i la Sra. S. mostren a la Sra. T. 16 etiquetes de peces amb les següents referències: 304888, 222609, 300469, 303279, 304257, 270343, 300465, 304909, 260055, 303618, 303281, 303230, 255200, 272568, 303225, 305491. En aquell mateix moment es van inscriure les referències de les etiquetes presents en un full blanc i es va signar per les dues venedores presents com a testimonis de que les etiquetes amb les referències no tenien les joies adjuntes i segons el testimoni de les dues venedores, aquells articles havien estat extrets d'aquell comerç per la Sra. C. sense autorització del propietari i sense pagar-ne el preu. Veure Annex 1.
A partir d'aquella data, es va fer el seguiment a nivell informàtic de consulta de estocs per veure a cada moment on apareixien aquelles referències. Es disposa de la documentació d'entregues i moviments d'articles entre botigues que són realitzats exclusivament per la Sra. C. S'adjunten en Annex nº 2 els fulls d'entregues nº 1108 de 9/8/09, nº 1191 de 23/10/09, nº 1194 de 23/10/09, nº 1205 de 27/10/09, nº 1206 de 27/10/009, nº 1226 de 10/11/09, nº 1261 de 21/11/09 on hi figuren totes les 16 referències mencionades per demostrar els moviments en l'estoc teòric d'aquestes peces.
Aquests traspassos entre joieries es fan amb la intenció de que faltin majoritàriament al inventari de B.
Amb data 24/11/09 es realitza el inventari de la Joieria Roda dirigit per la seva encarregada la Sra. C. La Sra. T. presencia i participa en el inventari des de la obertura (9h) fins el tancament (22h) juntament amb les tres venedores d'aquella botiga, les Sres. M., S. i C. Aproximadament a les 19h, la Sra. C. comunica a les altres 2 venedores que poden marxar i es queda a soles amb la Sra. T. ultimant el punteig dels últims articles.
L'endemà, la Sra. C., de la seva oficina llista el "Llistat del Fitxer d'Inventari" que consta de 14 fulls amb 56 referències d'articles en cada full que plasmen la diferència d'inventari entre la realitat i l'estoc teòric. Veure Annex nº3. A partir d'aquell moment la Sra. C. comença a verificar les diferències d'inventari per intentar esclarir el problema. Segons la Sra. C., gran part de les referències que creen les diferències d'inventari provenen de altes i baixes que no s'han realitzat correctament entre botigues. La Sra. C. essent la única responsable de moviments entre les 2 botigues hauria hagut d'evitar que aquest problema sorgís. La Sra. C. verifica doncs els articles mancants amb la Joieria B. i retroba gran part de les referències dels fulls de les diferències. La descurança en l'execució d'aquests traspassos entre botigues ha produït una pertorbació important que ha creat un gran nombre de diferències d'inventari que ha hagut de ser aclarit. Queda aquí plasmada una disminució voluntària i contínua del rendiment del treball pactat amb la Sra. C. (Article 104, punt 7).
D'altra banda i no menys greu, la Sra. T., el dia 26/11/09 es dirigeix a la Joieria Roda i obrint la caixa registradora retroba etiquetes amb la seva peça i etiquetes sense la seva peça. La Sra. C. no va indicar en cap moment l'existència d'aquestes peces el dia del inventari, raó per la qual no van ser registrades i van aparèixer en els 14 fulls de diferències inicials. Veure Annex 3. La Sra. T. sorpresa per aquesta troballa i dubtant un cop més de la tasca de la Sra. C., va obrir un armari de darrera de la caixa registradora on hi va trobar en una capsa groga nombroses altres peces defectuoses/trencades amb les seves corresponents etiquetes que la Sra. C. tampoc va fer registrar el dia del inventari amb raons evidents d'evitar que la Sra. T. s'assabentés de la seva existència. La gran quantitat de peces defectuoses pendent de ser retornada als proveïdors o pendent de reparar per un taller de joieria era prou important com per ser una clara demostració de que la feina d'encarregada no s'estava fent correctament. La raó d'aquest oblit premeditat per intentar amagar a la Sra. T. la quantitat de mercaderia defectuosa o trencada acumulada aquest any i en anys anteriors és obvia. Aquesta falta greu queda redactada en el punt 6 de l'Art. 103: "Manifestar descurances importants en la conservació dels gèneres o articles i materials de l'establiment corresponent". Aquesta falta queda agreujada pel fet d'haver ocultat l'existència d'aquesta quantitat de peces. Ben evidentment, en els dies posteriors al inventari, la Sra. C. va puntejar en els fulls de diferències aquelles peces premeditadament ocultades considerant-les en perfectes condicions i ja no apareixen en el full final de diferències.
Amb data 1/12/09 es realitza el inventari de la Joieria B. dirigit per la seva encarregada la Sra. Galan El Sr. Somoza presencia i participa en el inventari amb les dues venedores la Sra. Giner, la Sra. Galan i una persona de reforç de confiança, la Sra. Esparza El inventari comença a les 10h i finalitza a les 18h. Se li notifica a la Sra. C. la finalització del inventari i se li encomana com de costum que l'endemà llisti els corresponents fulls de diferències.
Amb data 2/12/09 s'obté el llistat definitiu de diferències d'inventari de Roda que consta de 2 fulls (Veure Annex nº5) i el llistat de diferències d'inventari (provisional) de B. que són registrades en un total de 6 fulls (Veure Annex nº 4). Tal i com s'havia pressuposat, 3 de les referències del conflicte anotades en l'Annex nº 1, (222609/ 260055/ 272568) apareixen faltant al inventari de Roda, 12 de les referències (255200/ 300465 /300469/ 303225/ 303230/ 303279/ 303281/ 303618/ 304257/ 304888/ 304909/ 305491) apareixen faltant al inventari de B. i la última referència (270343) no apareix faltant al inventari final però sí en el llistat provisional dels 14 fulls de Roda (Annex nº3) perquè la referència està a la botiga però no l'article i es va validar l'endemà del inventari i no en presència de la Sra. T.
En conseqüència a l'exposició de fets que motiven aquesta carta i en base a l'Art. 105 de la L1ei 35/2008 del 18 de desembre del Codi de Relacions Laborals, els empresaris opten per la sanció de l'acomiadament disciplinari de la seva treballadora sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica per haver concorregut a causes greus i en particular a la molt greu prevista en el punt 4 de l'Article 104 de la mateixa llei que dicta:"El robatori, el furt o la malversació comesos dintre de l'empresa".
Els Srs. T.F. signen i ratifiquen aquesta carta i la lliuren a la Sra. S.C. que en signa la recepció. Els annexes mencionats en aquest document se li mostren a l'empleada però no se li lliuren perquè es consideren informació confidencial de la societat" (folis 37-40).
L'acomiadament de la Sra. C. esdevé legal sempre i quan l'empresa demostri que l'assalariada va: a) disminuir voluntàriament i contínuament el seu rendiment habitual (article 104.7 del Codi), b) robar, furtar o malversar (article 104.4 del Codi) i c) manifestar descurances importants en la conservació d'uns articles de joieria (article 103.6 del Codi). En efecte, són aquestes les infraccions legals a les quals fa referència expressa la missiva d'extinció del contracte de treball. Les dues primeres infraccions constitueixen faltes molt greus que justificarien un comiat sense preavís ni indemnització. Per contra, la tercera no ho autoritza aïlladament, car representa una falta greu.
Abans de tot, cal recordar a l'apel·lant que, segons doctrina constant d'aquesta Sala (entre altres, veure les sentències 020/01 del 28.06.01 i 189/02 del 26.02.03), el fet de signar una quitança laboral (foli 41), no constitueix un aplanament del treballador a una conducta il·legal de l'empresari, com un acomiadament indegut, improcedent o injustificat. Per tant, la reclamació de la indemnització de l'article 98 era perfectament admissible.
Pel que fa el primer motiu del comiat disciplinari, l'empresa ho fonamenta en la manca de rigor de la Sra. C. a l'hora de comptabilitzar els traspassos de peces de joieria entre les botigues "Roda" i "B.", propietat de l'apel·lant. En efecte, segons la societat "Ricart", les diferències d'inventari sorgides portaven causa dels errors produïts en les altes i baixes de determinats articles. Aquestes anomalies van ser, però, resoltes majoritàriament a resultes dels controls físics realitzats, a posteriori, en ambdós comerços. Força és de constatar que la societat "Ricart" ha dut a terme una incorrecta qualificació jurídica dels fets recriminats. En efecte, aquest primer greuge no es correspon amb una falta de disminució voluntària i contínua del rendiment normal o pactat, la qual exigeix dos requisits bàsics: una actuació expressa i una certa prolongació en el temps. En el present cas, no es copsa cap voluntat deliberada de la Sra. C. en ordre a no satisfer el rendiment exigible, sinó més aviat una mala execució d'una tasca que competia a la treballadora, negligència compatible amb la falta lleu de descurança en l'execució d'una feina, tipificada a l'article 102.1 del Codi. Endemés, si la norma exigeix una reducció del rendiment, això pressuposa que escau disposar d'un terme de comparació, mínimament objectiu, que serveixi de referència. Aquest paràmetre és inexistent a les actuacions. Per tant, és amb bon criteri que l'Hble. Batlle ha descartat la producció d'aquesta falta molt greu.
Respecte de la segona infracció, l'empresa atribueix a la Sra. C. la comissió d'un robatori, furt o malversació. El Tribunal a quo considera que la falta no ha tingut lloc perquè la querella criminal interposada contra l'apel·lada, basada en la presumpta comissió d'un delicte i de set contravencions penals d'apropiació indeguda, ha estat arxivada per Aute ferm del M.I. Tribunal de Corts del 19 de setembre de 2011 (folis 203- 205). L'esmentat Tribunal ha considerat de naturalesa civil el litigi que li era sotmès. La conclusió de l'Hble. Batlle no es pot però compartir. Efectivament, cal recordar que els ordres civil i penal són independents -tota vegada que persegueixen finalitats diferents- i poden valorar les proves diferentment (llevat els fets establerts en la resolució penal que s'imposen a la jurisdicció civil), doncs en el procés penal impera el principi de presumpció d'innocència, mentre que en el procés laboral el grau del convenciment judicial no resulta tan intens a l'hora d'enjudiciar una mateixa actuació. Per tant, l'Hble. Batlle havia de verificar si la conducta laboral de la Sra. C. podia qualificar-se de robatori, furt o malversació als efectes de justificar, civilment, un acomiadament disciplinari.
La Sala posarà remei a aquesta omissió per economia processal i perquè disposa de suficients elements per resoldre. La Sra. C. reconeix en el seu escrit de demanda que, en el decurs del mes d'agost de 2009, va adquirir setze productes per un valor de cost de 1.117,65 EUR (foli 4) i que la seva intenció era satisfer-ne el preu a terminis, com de costum. La societat "Ricart" respon que la Sra. C. no havia informat a ningú de l'esmentada tinença i que, per conseqüent, havia comès un furt (foli 55). Quan el comiat es basa en l'article 104.4 del Codi de relacions laborals, escau que la persona treballador hagi causat un empobriment, mínimament significatiu, a l'empresa, tota vegada que la llei vol sancionar els enriquiments injustos. Força és de constatar que no queda acreditat en autes la producció d'aquest tipus de menyscapte. A banda del fet que no és cert que la Sra. C. s'endugués les joies clandestinament, puix altres dues empleades, Sres. M. i S., en tenien coneixement (segons la carta de comiat, les Sres. M. i S. van comunicar a l'empresa que la Sra. C. s'havia endut els setze articles "sense autorització del propietari i sense pagar-ne el preu", foli 37; la Sra. M. va testificar que havia trobat, el dia 30 d'agost de 2009, un sobre que contenia les etiquetes d'identificació dels setze articles, amb la paraula "S." redactada per la mateixa, resposta 16, foli 282), el reglament intern de "Ricart" autoritza les treballadores a satisfer el pagament de mercaderia al cap de tres mesos de la seva venda (foli 35). Així les coses, si resulta que la Sra. C. es va endur els articles durant el mes d'agost de 2009, el deute corresponent no vencia fins el mes de novembre de 2009. Hagut compte que el comiat es produeix el dia 3 de desembre de 2009, aquest mínim retard no és assimilable a un furt ni té prou entitat per justificar un comiat fulminant. És cert que la Sra. C. no va demanar autorització a la propietat com sembla es requeria (veure la resposta núm. 4 de les treballadores Sres. M., T. i S.: folis 283, 287 i 291) i que podia haver silenciat els esmentats béns durant la realització de l'inventari, això no obstant, aquelles omissions podrien suposar un abús de confiança de l'article 104.2, car la Sra. C. era l'encarregada de la botiga on va adquirir els articles controvertits, però no un robatori, furt o malversació.
El tercer greuge que s'imputa a la Sra. C. representa una falta greu, la qual no permet cap mesura de comiat disciplinari. A més, cal afegir que el fet de conservar joies en la caixa registradora de l'establiment comercial tampoc els hi causa, a priori, cap mena de deteriorament.
Atès que no s'ha provat la comissió de cap falta molt greu, l'acomiadament era injustificat i donava dret la concessió de la indemnització de l'article 98.
Per acabar, la societat "Ricart" discuteix l'import de la indemnització atorgada ja que el càlcul del salari diari incloïa les comissions generades l'any 2008, però cobrades efectivament al mes de maig de 2009. No hi ha lloc a rectificar la metodologia emprada, puix la llei (article 82.3) no permet cap mena de deducció, sinó que es limita a prendre en compte el darrer salari fix i la mitjana dels salaris variables del darrer any treballat, en els quals s'hi troben les comissions (article 77.2).
III.- La desestimació del recurs de la societat "Ricart" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "Ricart"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18 d'abril de 2012; condemnar la societat "Ricart" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
