ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1bb0418b · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 160/11·18 octobre 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 251/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle160/11
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:251) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 251/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 octobre 2012 (n° 160/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 251/2012 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala civil, 18 octobre 2012)
La société andorrane Puig (société mercantile de participations) a assigné M. Soriano devant le Tribunal de Batlles, le 21 octobre 2009, en paiement de la somme de 96 000 euros, assortie des intérêts légaux et des dépens. Le défendeur ne comparut pas et fut déclaré en situation de rebelle (défaillant) dans la procédure.
Par jugement du 27 avril 2011, le Tribunal de Batlles fit droit intégralement à la demande et condamna M. Soriano au paiement de la somme principale, des intérêts légaux courant à compter du 10 novembre 2006 et des dépens.
M. Soriano interjeta appel. Ses conclusions, datées du 29 juin 2011, sollicitaient la révocation du jugement ; la société intimée conclut à la confirmation, avec condamnation de l'appelant aux dépens. Par aute (ordonnance) du 24 mai 2012, la Sala civil ordonna l'administration d'une preuve par interrogatoire de partie (confessió en judici) de M. Luís et par témoignage de M. Girona. Le magistrat rapporteur est désigné dans le texte comme M. Joan Manel Abril Campoy, alors que les métadonnées de la décision mentionnent M. Jean Louis Vuillemin comme rapporteur (la présidence de la formation étant assurée par ce dernier, non précisé dans la décision quant à l'attribution définitive du rapport).
La créance trouve son origine dans un chèque de 96 000 euros. Selon les motifs, la relation sous-jacente tiendrait à la restitution, en double, d'une somme de 48 080,97 euros versée à compte sur l'acquisition d'un terrain appartenant au défendeur. Le chèque, endossé à plusieurs reprises, fut présenté au paiement et refusé, soit pour demande de délai supplémentaire, soit pour insuffisance de provision.
Question de droit
La Sala civil était saisie de deux moyens principaux.
Premier moyen : l'appelant soutenait que le premier juge avait excédé la jurisprudence du Tribunal supérieur relative aux conséquences de la rébellion processuelle. Il faisait valoir qu'il n'avait pas à expliquer la cause du chèque ni les endossements, et qu'il n'avait ni remis ni signé le titre.
Second moyen : l'appelant contestait la preuve du négoci subjacent, de la remise du chèque, de la signature et de l'appartenance du compte bancare. Il reprochait en outre au jugement une motivation insuffisante et une atteinte au droit à la juridiction.
La question de droit peut donc se formuler ainsi : la défaillance du défendeur dispense-t-elle le demandeur de prouver les éléments constitutifs de sa prétention, et, dans l'affirmative, quelle est la portée de cette dispense lorsque le titre cambiaire est produit et que l'intéressé a fait défaut à la phase probatoire ?
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (160/11) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el dia 18 d'octubre del 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Puig va interposar demanda, de data 21-10-2009, envers el Sr. Soriano, en virtut de la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 96.000 euros, amb més els interessos legals i les costes processals.
El defenent no va comparèixer i fou declarat en situació de rebel·lia processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 160/11 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- En data 27-04-2011 es va dictar sentència per l'Hble. Tribunal de Batlles, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per participacions "Puig" contra el Sr. Soriano, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar a la societat demandant la quantitat de noranta-sis mil euros (96.000.- EUROS), incrementada amb els interessos legals produïts a comptar del dia deu de novembre del dos mil sis i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant al defenent les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la resolució d'instància i, per escrit de conclusions, de data 29-06-2011, va demanar, en consonància amb els arguments continguts en el mateix, la revocació de la mateixa. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2011, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.
IV.- La Sala va dictar Aute, de data 24-05-2012, pel qual s'acordava la pràctica de la prova de confessió en judici del Sr. Luís i la testifical del Sr. Girona, amb el resultat que es troba a les actuacions.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part que interposa el recurs, deixant a banda les protestes sobre la pràctica de prova en aquesta alçada que ja foren resoltes per l'Aute de 24-05-2012, són essencialment els següents. En primer terme, entén que la sentència va més enllà del que la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha reconegut respecte de la situació de rebel·lia processal. Manifesta que l'agent no va donar explicacions de la causa del xec ni del negoci subjacent, així com tampoc respecte dels endossaments del xec. Assevera que no va lliurar ni signar el xec, com ho posava de manifest a conclusions i que no ha estat provat a les actuacions. En segon terme, entén que no s'ha provat el negoci subjacent, que s'ha provat que no es va lliurar el xec, que la signatura no és del recurrent i que el compte bancari contra el qual es va lliurar no pertany al recurrent. Afegeix que la sentència manca d'argumentació suficient i es vulnera el dret a la jurisdicció.
II.- Quant al primer dels motius esgrimits, relatiu a la infracció de la jurisprudència en seu de rebel·lia processal, el mateix ha de ser refusat. De la lectura de la sentència d'instància no es pot convenir amb la recurrent que la mateixa s'aparti de la jurisprudència del Tribunal Superior, referent a les conseqüències jurídiques de la rebel·lia processal. Així, la sentència manifesta que la situació de rebel·lia processal no es pot configurar, a diferència del que succeeix en altres sistemes processals, com una ficta confessió del defenent, a la vegada que tampoc pot situar al defenent en una millor situació que si hagués comparegut en judici. Des d'aquest punt de vista, el plantejament que efectua la sentència s'adequa a allò que ha contemplat la jurisprudència d'aquesta Sala (cfr. Per totes la STSJA de 4-04-1996, segons la qual "la situació de rebel·lia del defenent en el procés, no excusa a l'agent de provar i justificar els elements constitutius de la seva pretensió, almenys els de caràcter essencial, en quant ha estat superat per l'evolució jurisprudencial, el sistema d'excessiva severitat contra el rebel-contumax tant enèrgicament expressat en l'aforisme contra contumaces, omnia iura clamant que en definitiva significava que els absents del litigi i els rebels, sempre estaven mancats de raó"), en virtut de la qual la rebel·lia processal no significa admissió de fets, alhora que no eximeix a l'agent de la prova dels fets constitutius de la seva pretensió, com així s'indica en el I Considerant de la sentència d'instància amb cita de la STSJA de 14-09-1995.
III.- Respecte del segon motiu de recurs, enllaçat amb les manifestacions que s'efectuen en el primer, segons les quals no s'ha acreditat el negoci subjacent ni els endossaments i que aquell no es deriva del material probatori, així com que no s'ha provat el lliurament del xec, la signatura del mateix i que el compte bancari contra el qual s'havia d'abonar el xec no pertany al recurrent, s'escau posar de relleu el que segueix.
Si s'analitza la pretensió que esgrimeix la part agent, amb el resultat que ofereix el material probatori, tant en primera instància com en aquesta alçada, resulta que la part demandant, Puig instava una demanda contra el Sr. Soriano adreçada al cobrament de l'import d'un xec de 96.000 euros. De la prova documental, així com de la confessió en judici i testifical dels Srs. Luís, s'ha provat l'existència d'un negoci subjacent, en virtut del qual es justificaria el lliurament del xec, consistent en la devolució duplicada de la quantitat de 48.080,97 euros, lliurats a compte de l'adquisició d'un terreny, titularitat del defenent (cfr. Folis 72 a 78), així com del propi xec apareix que el mateix va circular via endossament, i que presentat al cobrament, fou refusat el mateix bé per sol·licitar més ajornament (foli 45, dors del xec) o per manca de saldo (foli 64), a la vegada que dóna compte de les transmissions del xec (endós), les quals s'adeqüen a les manifestacions dels endossants i endossataris del xec, efectuades en aquesta alçada, i que posen de manifest la cadena de circulació del xec i avalen la legitimació activa de la part agent.
De les anteriors manifestacions, ja es desprèn que la part agent acredita l'existència d'una relació subjacent que justifica el lliurament del xec, així com es prova, mitjançant el propi títol-valor, la circulació del xec. Per tant, s'ha de concloure que l'agent, malgrat la rebel·lia del defenent, ha acreditat els fets constitutius de la seva pretensió, mentre que al defenent li va precloure el termini per l'al·legació de fets extintius, impeditius o excloents, sense que les consideracions efectuades en seu de conclusions, si bé són vàlides i surten efecte quant a la valoració de la prova i com aquesta avala o no les pretensions de les parts, respecte de la manca de lliurament del xec o de la manca de signatura del mateix, puguin ésser introduïdes en aquell moment extemporani. I més si es té present que el propi xec i la resposta a l'ofici d'X. SA (foli 64), avalen que el xec va circular i que no es va abonar per manca de saldo o per quant es sol·licitava més ajornament, sense que el fet que el compte bancari fos d'una societat de la qual el defenent és soci del 34% pugui avalar un motiu per no atendre el lliurament d'un xec, tota vegada que la designació d'un compte corrent d'un tercer, del qual el defenent esdevé soci, si bé pot donar lloc a responsabilitat en relació a aquest tercer, no permet alliberar-se de l'obligació compromesa.
IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat i la confirmació de la sentència d'instància, la qual cosa s'ha de traduir, en matèria de costes processals (arg. Codi 7,51,5), en la imposició a la part recurrent de les costes processals.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Soriano contra la sentència de data 27- 04-2011, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
