STSJAD ANDORRA, a 15 de novembre del 2012 - ROJ: STSJAD 263/2012

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Nuñez s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: el seu consentiment també havia estat viciat respecte de les inundacions que patia l'edifici comprat cada cop que plovia; la venedora havia actuat dolosament doncs coneixia, en vendre l'immoble, els greus problemes de desguàs del carrer, segons la sentència recaiguda en les actuacions 0026-1/2004; el dol de "Marti" suposava la reparació dels danys i perjudicis ocasionats, és a dir els interessos bancaris derivats del finançament de l'operació; una empresa dedicada a la construcció havia de conèixer la problemàtica existent i més quan el peritatge efectuat constatava que la rampa d'accés al soterrani de l'edifici era enrassada al carrer per guanyar alçada en l'entrada de l'aparcament; la constructora havia actuat, almenys, culposament; els pisos no es podien vendre puix no disposaven de plaça d'aparcament servible; les sentències 103/10 i 276/07 reconeixien el dol implícit del venedor; esqueia condemnar la part adversa a satisfer els interessos i comissions bancaris satisfets des de la seva contractació.

La societat "Marti" no es mostra tampoc d'acord amb la resolució impugnada i al·lega el següent: la sentència apel·lada era incongruent amb el petitum de la demanda puix no es sol·licitava enlloc l'anul·labilitat del contracte privat del 29 de juliol de 2004 ni de l'escriptura següent; un vici en el consentiment només podia donar lloc a la nul·litat del contracte; es produïa una lesió al dret a la jurisdicció perquè no havia pogut interposar l'excepció de prescripció front a la decisió jurisdiccional d'anul·labilitat dels contractes d'autes; el Sr. Nuñez només invocava la nul·litat en base a la insuficiència dels embornals, de manera que el Tribunal a quo no podia emprar una causa distinta; el Sr. Nuñez desava vehicles a l'aparcament durant les obres de construcció, de manera que sabia perfectament que era practicable i s'hi va aquietar en l'escrit de rèplica, cosa que va conduir "Marti" a no practicar més prova al respecte en no ser un fet controvertit; la reparació de la rampa era possible; el Tribunal de Batlles no es pronunciava respecte de la demanda reconvencional, malgrat el Sr. Nuñez no discutia l'import reclamat.

II.- El Sr. Nuñez va formular demanda contra "Marti", argumentant, amb caràcter principal, que el contracte de compra-venda i d'obra conclòs amb la societat esmentada el dia 29 de juliol de 2004 era nul "a mb mo t i u de v i c i e n e l c ons e nt i me nt ", perquè la planta subterrània -1 del seu edifici ("P. II") s'inundava habitualment i endemés l'accés dels vehicles al garatge presentava vicis constructius molt significatius.

Per la seva banda, la societat defenent feia valer, per una banda, que les inundacions eren causades per la manca d'acabament de les obres del carrer i la localització d'un embornal front de l'edifici del Sr. Nuñez i, d'altra banda, que la rampa era conforme amb el projecte i les normes de construcció, de conformitat amb els permisos administratius obtinguts. A més, formulava demanda reconvencional per l'import de 527.944,57 EUR, en concepte de certificacions d'obra impagades, més danys i perjudicis derivats de l'acció interposada per "E.L. SL" i interessos legals.

El Tribunal de Batlles ha donat lloc substancialment a la demanda (i desestimat la reconvenció), en el sentit de declarar l'anul·labilitat del contracte litigiós per vici del consentiment, tota vegada que -a diferència del problema de l'evacuació de les aigües pluvials- les rampes de l'aparcament no són funcionals per a vehicles de turisme estàndards. La sentència afegeix que no hi ha lloc a cap indemnització per danys i perjudicis, a defecte d'actuació dolosa imputable a "Marti" i perquè tampoc ho autoritza l'acció de nul·litat.

Ambdues parts han formulat recurs d'apel·lació contra la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles.

No es discuteix que, en data 29 de juliol de 2004, el Sr. Nuñez va comprar a la societat "Marti", un terreny i l'estructura d'un immoble implantat en el mateix pel preu total de 1.340.257 EUR. A més, el tracte contemplava la contractació de "Marti" per acabar l'obra per la suma suplementària de 600.000 EUR. El contracte es va celebrar primer privadament i el mateix dia es va atorgar escriptura pública.

III.- Començarem pel recurs interposat pel Sr. Nuñez.. Aquest es queixa, en primer lloc, del refús jurisdiccional de l'acció en nul·litat fonamentada en la inundabilitat de la planta soterrània. En efecte, el recurrent considera que la part venedora havia actuat dolosament en amagar la insuficiència dels embornals existents en la zona per evacuar les aigües pluvials. l Sr. Nuñez basa la seva afirmació en la sentència ferma del Tribunal de Batlles del dia 29 d'abril de 2007 (folis 310-315), recaiguda en les actuacions 0026-1/2004, la qual condemnava els Srs. Seco, Arcos i Diez "a c or r e gi r l l e uge r a me nt l e s boque s d' e s c o me s a de l s e mb or nal s s i t uat s e n e l v i al de l a ur bani t z ac i ó V. " segons les indicacions de l'informe tècnic realitzat pel pèrit Sr. Serra. La resolució esmentada porta causa de la demanda interposada el 19 d'abril de 2004 per "Marti" contra els Srs. P. i H.. En ella, "Marti" denunciava, en particular, la inundació del seu magatzem a resultes de l'absència de canalització de les aigües pluvials que provenien del terreny superior, propietat dels defenents.

Aquell magatzem no té res a veure amb els soterranis de l'edifici "P. II", propietat actual del Sr. Nuñez, tota vegada que la llicència governativa de construcció no va es obtenir fins el 23 de gener de 2006 (foli 409) i, per tant, la seva obra no podia ser conclosa abans de l'esmentada data. A banda del fet que les actuacions 0026-1/2004 no han estat unides als presents autes i això resta valor a les afirmacions del Sr. Nuñez, escau indicar que el contracte és nul quan el dol i n c ont r ahe ndo produeix un engany que es pugui qualificar d'essencial, en el sentit que la ignorància porta un contractant a consentir quelcom perjudicial als seus interessos particulars. En el cas que ens ocupa, el Tribunal a quo ja ha destacat que les inundacions que pateixen els baixos de l'immoble es poden sanejar mitjançant unes obres valorades pericialment en l'import estimatiu de 13.465,87 EUR (foli 527), suma insignificant en relació amb la inversió realitzada pel Sr. Nuñez de 1.699.012,12 EUR.

Tampoc no s'aprecia dol del venedor-respecte de l'accés al garatge. En efecte, el projecte de construcció s'adequava a la legalitat i va ser resolt favorablement per les Administracions competents (Comú de Sant Julià de Lòria i Govern).

L'apel·lant afegeix que les nostres sentències 103/10 del 28 d'octubre de 2010 i 276/07 del 18 de juny de 2009 admetien el dol implícit del venedor. Aquestes dues resolucions no són extrapolables al cas que ens ocupa. La primera és relacionada amb l'execució defectuosa d'un contracte d'obra (no a la perfecció d'una compravenda) i no es realitzava cap al·lusió a un hipotètic dol del constructor i de l'arquitecte demandats, mentre que la segona interessa una acció quant i mi nor i s i no de nul·litat de contracte com succeeix aquí. A més, la bona fe sempre es presumeix, a diferència de la mala fe o dol.

De fet, les referències al dol i a la culpa es refereixen a la pretensió del Sr. Nuñez tendent a obtenir la condemna de la societat defenent a satisfer danys i perjudicis, concretament els interessos i comissions bancaris abonats a l'entitat bancària "X.", avaluats en 252.434,97 EUR en l'escrit de conclusions de primera instància. Aquestes despeses derivarien de les facilitats bancàries obtingudes per finançar l'operació d'autes. L'Hble. Tribunal de Batlles recolza el seu refús en la manca de dol de la societat (confirmada per aquesta Sala) i en les conseqüències de l'acció de nul·litat per error que només autoritza, segons el seu criteri i basant-se en l'opinió de Tejada, la restitució de les respectives prestacions o atribucions.

Això no obstant, aquesta lectura de la doctrina és parcial, doncs Tejada posa de relleu, basant-se en l'obra de Puga, que procedeix la indemnització en cas de dol o de culpa d'un contractant (pàgina 173 del volum 3).

Deixant de costat aquell debat doctrinal, cal indicar que, a més de requerir els efectes restitutoris propis als judicis de nul·litat, res exclou que la víctima de l'error pugui sol·licitar danys i perjudicis per responsabilitat contractual. En efecte, aquells tenen el seu origen en el conjunt negocial celebrat el 29 de juliol de 2004 i ha desplegat els seus efectes fins l'actualitat, doncs la societat "Marti" ha percebut l'import de 1.699.012,12 EUR i el Sr. Nuñez ha obtingut, a canvi, la propietat i possessió de la finca i de l'obra. Per tant, en línea de principis, l'acció de nul·litat i de responsabilitat contractual són compatibles i independents.

Si bé es podria considerar que "Marti" ha incurregut en responsabilitat contractual, tota vegada que la pendent real de la rampa del garatge (27% en l'eix central, foli 527) no compleix amb les previsions del projecte (18%, foli 54) i impedeix, de f ac t o , el trànsit de vehicles "estàndards" (de llargada superior a 3,5 metres), això no condueix automàticament a la seva condemna a fer front a les despeses financeres que porten causa del finançament dels contractes d'autes. En efecte, el perjudici indemnitzable ha de ser, per regla general, conseqüència immediata (D 19, 1, 21-3) o inevitable d'una actuació negligent, consistent aquí en l'execució defectuosa de part de l'obra POTHIER recordava que el deutor, lliure de dol, era només responsable dels "da mn i i nt e r e s s e pr opt e r i ps am r e m nom habi t a m" ("Derecho Patrio", pàgines 95 i ss). L'abast limitat de la responsabilitat contractual del deutor culpós queda també recollida en el Codi 7, 47, 1 ("de s e nt e nt i i s , quae pr o e o, quod i nt e r e s t , pr of e r unt ur "), com també en el Digest 18, 6, 19 i es circumscriu, en particular, als danys i perjudicis previsibles en celebrar-se un contracte. Aquestes condicions no queden reunides en la indemnització que persegueix el Sr. Nuñez.. Per començar, es desconeix si la contractació amb "Marti" requeria un finançament exterior. Però fins i tot si ho admetessin degut al muntant de la inversió, la negligència de la constructora no ha contribuït de manera directa en la producció del dany reclamat, perquè el risc financer que va assumir lliurement el Sr. Nuñez és fruit d'una decisió pròpia -molt probablement anterior a l'inici dels treballs- i no la conseqüència de l'actuació negligent de la societat constructora. Tampoc el deutor podia raonablement preveure, en contractar, que el Sr. Nuñez li podia exigir el retorn del servei del préstec, essent l'al·legat perjudici aliè a l'objecte del contracte - compra d'un terreny i acabament d'una obra- del dia 29 de juliol de 2004.

Per acabar, cap prova avala el quant um dels danys i perjudicis reclamats, puix es desconeix, fins i tot, quins tractes concrets ha mantingut el Sr. Nuñez amb l'entitat bancària "X." (import del crèdit, destinació efectiva de l'import prestat, interessos pactats ...), no podent-se relegar al període d'execució de sentència la realitat dels pactes assolits amb el banc, ni molt menys discutir-los. El document del foli 30 resulta totalment insuficient a tal efecte, perquè fa estat solament de a relació d'una "i nt e r e s s os " carregats en un compte corrent del Sr. Nuñez, sense vincular-la amb cap informació addicional.

Per tant, s'imposa la desestimació del recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Nuñez..

IV.- Respecte del recurs interposat per "Marti", la societat s'alça contra la congruència interna de la sentència, perquè entén que no hi ha correlació entre a pretensió principal del Sr. Nuñez (la nul·litat dels contractes celebrats el 29 de juliol de 2004) i el dispositiu de la sentència que declara l'anul·labilitat dels contractes de constant referència. Escau descartar aquest primer greuge, ja que la nul·litat d'un contracte pot adoptar dues formes: a) la nul·litat absoluta, radical o de ple dret o b) l'anul·labilitat o nul·litat relativa. Aquesta diferència es troba també recollida als articles 48 (nul·litat de ple dret) i 49 (anul·lació) del Codi de l'Administració. El "de ma no " de l'escrit de demanda contemplava "de c l ar ar l a nul · l i t at t ant de l c ont r ac t e pr i v at de dat a 29 de j ul i ol de 2004 c om de l ' e s c r i pt ur a aut or i t z ada pe l not ar i . . . ", de manera que l'Hble. Tribunal de Batlles va adoptar la solució jurídica que li va aparèixer més adequada, sense però alterar la pretensió inicial.

La recurrent fa també valer que un vici en el consentiment només pot donar lloc a la nul·litat del contracte. Tampoc pot prosperar aquesta tesi perquè una cosa és la manca de consentiment que produeix la nul·litat absoluta del contracte (reservada als supòsits més greus) i una altra els vicis de la voluntat que condueixen a la seva mera anul·lació.

Pel que fa la pretesa lesió al dret a la jurisdicció, produïda per la impossibilitat de plantejar l'excepció de prescripció, cal dir que l'apel·lant estava en situació de formular-la en contestar i que l'acció de nul·litat, en les seves dues modalitats, prescriu als trenta anys segons la norma de tancament de l'Usatge "o mn e s c aus ae ".

Una lectura acurada de l'escrit de demanda permet concloure igualment que la declaració de nul·litat es fonamentava en dos motius principals, és a dir la inundació dels baixos de l'edifici i la quasi impossibilitat dels vehicles a accedir al garatge. Així que el Tribunal de instància ha resolt congruentment, doncs s'ha basat en un dels elements que conformen la c aus a pe t e ndi .

Un altre motiu d'oposició radica en les actuacions anteriors del Sr. Nuñez ja que, segons la societat apel·lant, aparcava els seus vehicles al garatge durant la construcció de l'edifici, actuació incompatible amb les seves pretensions. Força és de constatar que aquestes manifestacions no queden acreditades a les actuacions, no sent cert que s'hi va "aqui e t ar " en tràmit de rèplica, perquè el fet de no discutir expressament aquell extrem, no implica forçosament el seu reconeixement. El mateix "De ma no " de l'escrit de rèplica reiterava l'estimació de la demanda i el refús de la reconvenció (foli 320), tractant-se d'una clara oposició, almenys tàcita, a les al·legacions de la part adversa. A més, és perfectament compatible que l'accés permeti vehicles de petites dimensions (motos ...) i no accepti vehicles de dimensions superiors.

El raonament anterior és perfectament d'aplicació a l'import reclamat en concepte de reconvenció. En qualsevol cas, el dispositiu de la sentència impugnada recull expressament la desestimació de la demanda reconvencional: ""Es t i ma r s ubs t anc i al me nt l a de ma nda f or mu l ada e n dat a 15 de ma i g de l 2009 pe l Sr . ENTITY_4 c ont r a l a s oc i e t at de Dr e t andor r à ENTITY_5 i de s e s t i ma r l a de ma nda r e c onv e nc i onal . . . ".

Per acabar, la societat apel·lant considera que la reparació de la rampa era possible. Segons el peritatge de "P.T.", la pendent de la rampa que dóna al garatge impedeix "e l pas pr àc t i c a me nt de t ot t i pus de v e hi c l e de mi de s s upe r i or s al s 3 , 5 me t r e s " (foli 527) i "e l r adi de gi r é s i gual me nt mo l t e s c às i i mp e de i x e l pas de v e hi c l e s de mé s de 4 me t r e s " (foli 528). Poc importa saber si la reparació és possible ("P.T." avalua provisionalment el seu cost i la seva repercussió econòmica en la quantitat total de 208.729,35 EUR) o no, perquè el Sr. Nuñez no predica el compliment del contracte -que aleshores sí comportaria la reparació dels defectes estructurals- sinó la seva nul·litat.

Per totes aquestes raons, es refusa el recurs d'apel·lació de la societat "Marti", inclosa la seva sol·licitud de condemnar el Sr. Nuñez a abonar les costes judicials de primera instància, car la sentència corresponent es confirma.

V.- La desestimació d'ambdós recursos d'apel·lació s'ha de traduir, en matèria de costes judicials, en la imposició als apel·lants de les costes derivades de la desestimació dels seus respectius recursos, d'acord amb el Codi 7, 51, 5.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DESESTI MAR

DECIDEIX

els recursos d'apel·lació formulats pel Sr. Nuñez i la societat "Marti"; CONFI RMAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 11 de maig de 2012; condemnar els apel·lants a satisfer les costes judicials derivades de la desestimació dels recursos respectius.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE