ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ff80b226 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 141/12·15 novembre 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 de novembre del 2012 - ROJ: STSJAD 269/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle141/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:269) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 de novembre del 2012 - ROJ: STSJAD 269/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 novembre 2012 (n° 141/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 novembre 2012 (TSJC-141/12, ROJ STSJAD 269/2012)
La société Zurita, qualifiée d'entité bancaire dans le jugement de première instance, a assigné la société Expósito et MM. Manzano et Ferreras en paiement solidaire de la somme de 34 620,38 euros, assortie d'intérêts et des dépens. La demande a été formée le 23 novembre 2011 ; la défense s'y est opposée le 14 décembre 2011.
Par jugement du 9 mai 2012, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande à la majorité. Il a condamné solidairement les défendeurs au paiement de la somme principale, augmentée des intérêts de retard « pactés » courus jusqu'à la date de la dernière liquidation et jusqu'au complet paiement, ainsi qu'aux dépens.
Les défendeurs ont interjeté appel. Ils ont sollicité la révocation du jugement. La banque a conclu à sa confirmation, avec mise des dépens d'appel à la charge des appelants. La décision ne précise pas la date du contrat de prêt ni le taux d'intérêt conventionnel effectivement stipulé (non précisé dans la décision) : seul le moyen d'appel évoque un taux annuel de 20 %.
Le magistrat rapporteur est M. Joan Manel Abril Campoy, la chambre étant présidée par M. Jean Louis Vuillemin, avec Mme Eulàlia Amat Llari.
Question de droit
Deux moyens étaient soulevés en appel, et une question accessoire portait sur les dépens.
Moyen nouveau tiré de la nullité pour abusivité d'une clause de prêt. Les appelants soutenaient que la clause fixant un intérêt annuel de 20 % était nulle comme abusive, en raison d'une rupture de l'équivalence des prestations et de son insertion dans un contrat d'adhésion. Le moyen était-il recevable en appel ?
Effets de la résolution du contrat de prêt sur l'exigibilité des intérêts et commissions. La résolution du contrat de prêt entraîne-t-elle l'extinction des obligations accessoires de paiement d'intérêts et de commissions ?
Dépens. Quel critère d'imposition des dépens s'applique lorsque la demande a été accueillie de manière substantielle, et quel sort réserver aux dépens d'appel ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour écarte l'examen au fond. Elle relève que l'argument d'abusivité n'avait pas été soulevé en défense, ni dans la réponse à la demande, ni dans la duplique, ni dans les conclusions d'appel. Les défendeurs avaient invoqué l'interdiction de l'anatocisme, et non la nullité de la clause pour rupture d'équivalence. La Cour applique le principe pendente appellatione, nihil innovetur : la procédure d'appel ne peut introduire de prétention nouvelle, et le grief « n'a jamais été articulé en première instance » ni examiné par le juge a quo. Le moyen est donc irrecevable en appel, sans appréciation de la validité de la clause.
Sur le second moyen, la Cour rejette l'argument selon lequel la résolution du contrat éteindrait les intérêts. Elle qualifie la résolution
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (141/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de novembre de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Zurita va interposar demanda de data 23-11-2011, envers la mercantil Expósito i els Srs. Manzano i Ferreras, segons la qual sol·licita la condemna solidària dels defenents a satisfer la quantitat de 34.620,38 euros, amb més els interessos demanats i amb imposició de costes processals.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, en data 14-12-2011, i va demanar que es desestimés la demanda en els termes interessats i sense que es condemnés a abonar la totalitat de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 141/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 9-05-2012, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant majoritàriament la demanda formulada per l'entitat bancària "Zurita" contra la societat mercantil andorrana per participacions "Expósito" així com contra els Srs. Manzano i Ferreras, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera la quantitat global de trenta-quatre mil sis-cents vint euros amb trenta-vuit cèntims (34.620,38.- EUROS), augmentada dels interessos de demora pactats que s'hagin produït d'ençà la data de la última liquidació practicada i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant-los també les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució".
III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 19-07-2012, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància.
Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de data 11-09-2012, en atenció als arguments continguts en el mateix, va sol·licitar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que la sentència d'instància empara al banc a exigir un interès anyal del 20% sobre la suma deguda, mentre que, al seu parer, la clàusula establerta en el contracte de préstec esdevé nul·la per abusiva, en consonància amb allò establert per aquesta Sala en la seva sentència de 25-02-2010. En segon terme, sustenta que la resolució del contracte de préstec significa no poder exigir ja el compliment d'obligacions contractuals establertes en el contracte de préstec, com són interessos i comissions bancàries. I, en darrer terme, sosté que en el present cas la condemna en costes processals ha de venir mitigada per allò previst a la Novel·la 82, cap. X i si no s'admet la pretensió econòmica de l'agent, a la qual fa referència el segon motiu del recurs, l'estimació parcial de la demanda justificaria la no imposició de les costes processals.
II.- Quant al primer dels motius del recurs, en el qual es denuncia l'existència d'un interès del 20% anyal i que la clàusula continguda en el contracte de préstec esdevé nul·la per abusiva i que trenca el principi d'equivalència, es tracta d'un motiu nou, el qual no consta en la contesta a la demanda (cfr. Folis 44 i 45), a la vegada que en l'escrit de dúplica (foli 50), en el qual es poden aclarir, corregir i precisar les pretensions dels escrits rectors, però no incloure noves pretensions, la part defenent no introdueix tampoc l'al·legació de la nul·litat de la clàusula per abusiva per trencar l'equivalència i trobar-se inclosa en un contracte d'adhesió, sinó que argumenta en relació a la prohibició de l'anatocisme. I cap esment es troba tampoc respecte d'aquesta nova pretensió en l'escrit de conclusions (folis 63 i 64).
Aleshores, en consonància amb el principi pendente appellatione, nihil innovetur, aquest primer greuge o motiu no pot ésser analitzat, tota vegada que el mateix mai es va articular a la instància i no va ésser objecte d'estudi per part de l'òrgan judicial a quo; la qual cosa impedeix el seu estudi en aquesta alçada.
III.- Quant al segon dels motius, pretén el recurrent que la resolució del contracte de préstec comporta també la resolució de les altres obligacions principals i accessòries que va pactar, com són els interessos i comissions també previstos en el pacte vuitè del préstec. Aquest motiu tampoc pot prosperar. Així, les esmentades comissions no formen part de la condemna establerta a la sentència d'instància, per quant en el Considerant II in fine, només s'augmenta la quantitat de 34.620,38 euros amb els interessos, però no amb les comissions, en consonància amb la doctrina que aquesta Sala va establir a la seva sentència de 29-11-2011.
Quant als interessos, sustenta la recurrent que si es procedeix a la resolució del contracte, no es poden exigir les prestacions que conté el contracte de préstec, atès que aquestes obligacions del deutor també queden resoltes. Aquest argument no pot ésser acollit perquè la resolució avançada de la relació contractual es conceptua com una facultat atribuïda al creditor en aquelles relacions de tracte successiu, en les quals concorre algun esdeveniment que pot posar en perill la satisfacció de l'interès subjectiu del creditor i se li possibilita que deixi sense efecte el termini en la devolució del numerari establert a favor del deutor. I en aquest cas, és precisament el que succeeix. Davant d'un incompliment del deutor s'insta la resolució del contracte i es dóna per vençuda l'obligació a termini. Però oblida la recurrent que en el contracte de préstec, la clàusula vuitena, contempla les conseqüències de la resolució contractual, entre les quals es troba la meritació dels interessos que qüestiona, de forma que del propi contracte de préstec, font d'obligacions entre les parts i que les vincula, es preveu (clàusula setena) la possibilitat de venciment avançat de la relació a termini i les conseqüències que pel deutor aquest venciment avançat produirà (clàusula vuitena), quant a la meritació d'interessos i comissions.
Per tant, des d'aquesta òptica, cap infracció ha comès l'òrgan judicial a quo; ans al contrari, ha donat aplicació a allò que les parts van preveure en el contracte de préstec, amb exclusió de les comissions, en atenció a la doctrina d'aquesta Sala, per la qual cosa no s'aprecia ni s'ha d'acollir el motiu adduït.
IV.- En darrer lloc, quant a les costes processals, l'estimació de la demanda ha estat substancial, com argumenta la sentència d'instància, de forma que, segons la doctrina d'aquesta Sala, en aquests casos no es poden aplicar els criteris d'imposició de les costes processals, propis de l'estimació parcial, sinó el del venciment objectiu, quan la pretensió d'una de les parts ha estat acollida de forma quasi íntegra o substancial.
Per altra part, la desestimació dels dos motius anteriors impedeix que es pugui apreciar l'existència d'una hipòtesi d'estimació parcial a la instància, a la vegada que justifica, en aquesta alçada, la imposició de les costes processals a la part recurrent (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Expósito i els Srs. Manzano i Ferreras contra la sentència, de data 9-05-2012, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
