ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fe05bd82 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 216/12·17 december 2012·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2012 - ROJ: STSJAD 290/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI216/12
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:290) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de desembre del 2012 - ROJ: STSJAD 290/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 décembre 2012 (n° 216/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Décision commentée : STSJAD, Civil, 17 décembre 2012, recours n° 216/12, ROJ : STSJAD 290/2012 ; ECLI:AD:TSJADAD:2012:290 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Alcalá a engagé une action en paiement contre M. Canals pour des travaux de réforme intérieure exécutés dans un logement situé à La Massana. Le montant réclamé s'élevait à 75 545,58 euros, majoré des intérêts légaux et des frais de procédure.
Le litige porte sur la qualité dans laquelle M. Canals avait contracté avec l'entreprise de construction. Selon la société Alcalá, il avait agi à titre personnel. M. Canals soutient qu'il agissait pour le compte de la société Nogués, dont il est administrateur et associé unique, et que ce logement appartient à cette société. Il a opposé une exception de défaut de qualité passive.
Par sentence du 18 mai 2012, le Tribunal de Batlles a rejeté cette exception et condamné M. Canals au paiement de la somme réclamée. Le juge de première instance a retenu trois éléments : le devis était établi au nom de M. Canals, celui-ci n'avait pas répondu au burofax reçu le 11 février 2010, et il n'avait pas expliqué à l'entreprise, avec une précision suffisante, sa qualité de contractant.
M. Canals a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a accueilli le recours et réformé la sentence.
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
La première porte sur la preuve de la qualité de contractant. Il s'agit de déterminer si le dirigeant d'une personne morale, ayant fait exécuter des travaux sur un bien appartenant à celle-ci, peut opposer à l'entrepreneur un défaut de qualité passive lorsque le devis est établi à son nom personnel et que l'entrepreneur ignorait, selon l'appelant, l'identité réelle du maître d'ouvrage.
La seconde concerne le respect du contradictoire. Le juge de première instance avait fondé sa décision sur une hypothèse selon laquelle le paiement de 50 000 euros, effectué par la société Nogués au profit de la société Alcalá, dissimulerait une opération de simulation d'activité bancaire. La Cour devait apprécier si le juge pouvait retenir un tel fondement, qui n'avait pas été débattu entre les parties.
Solution et dispositif
La Sala Civil répond aux deux questions dans un sens favorable à l'appelant.
Sur la qualité de contractant, elle relève que l'entrepreneur était en mesure de savoir avec qui il contractait. Plusieurs éléments en témoignent : la mention manuscrite « Tejada », apparente sur le devis, n'a jamais été expliquée par la société Alcalá ; la lettre de change tirée sur la société Nogués et le paiement simultané de la même somme établissent une relation directe avec cette société. La Cour ajoute que le devis n'était pas signé par le client et qu'un professionnel de la construction doit vérifier l'identité de son cocontractant. Elle juge que la confusion alléguée par la société Alcalá n'est pas établie.
Sur le contradictoire, la Cour estime que le raisonnement du premier juge reposait sur des « hypothèses ou présomptions » qui n'avaient été ni invoquées par les parties ni documentées. Elle y voit une méconnaissance du principe du contradictoire, consacré en droit interne par l'article 10 de la Constitution et, selon la décision, par la jurisprudence de la Cour européenne des droits de l'homme qu'elle cite. Elle relève une « alt
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (216/12) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de desembre de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 502-1/2010 instades per la societat "Alcalá" contra el Sr. Canals, en data 18 de maig de 2012, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva oposada per la representació processal del Sr. Canals en relació a la demanda dinamitzada per la societat Alcalá, estimant-se íntegrament la demanda formulada per aquesta darrera contra el primer, i condemnant-se el Sr. Canals a satisfer a l'agent la suma de 75.545,58.-EUR més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament i a satisfer les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador del defenent a acreditar en període d'execució de Sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 216/12 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- El Sr. Canals ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Canals s'alça contra la sentència de la instància pels motius següents: la resolució era contrària a la legislació (articles 134, 135 i 157 de la LGOTU i articles 109 i 114 del Reglament de construcció) i jurisprudència urbanística, de manera que la constructora no podia ignorar qui era el titular de la llicència de construcció; el Tribunal realitzava una presumpció, en relació amb la menció "Tejada" que figurava en el pressupost del foli 18, mai invocada per la societat "Alcalá"; l'esmentada indicació resultava de les ordres donades per l'apel·lant, sense que la part adversa hagi donat cap explicació, havent-se de fer extensiva a les factures presentades posteriorment; la carta de l'11 de febrer de 2010 va ser adreçada al domicili social de "F.R." (Andorra la Vella) i no al domicili personal del Sr. M. (Encamp); la societat "F.R." havia abonat l'import de 50.000.-EUR a la constructora en pagament de la factura 1231/08; la pregunta número 9 adreçada al Sr. M. demostrava que "Alcalá" sabia que contractava amb "F.R."; havia acreditat suficientment que la constructora era coneixedora de que el Sr. M. actuava pel compte de "F.R." i, per tant, procedia l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva; la compensació de crèdits resultava facultativa; la suposada simulació d'una activitat bancària no era fonamentada; no existia prova relativa a les dificultats econòmiques de "Alcalá" durant l'any 2008; els 50.000.-EUR satisfets per "Alcalá" obeïen al pagament d'una comissió (respecte d'una altra obra), cosa que reconeixia la part apel·lada.
II.- El litigi que enfronta la societat "Alcalá" i el Sr. Canals radica en determinar en quina qualitat actuava el segon quan va contactar l'empresa constructora per realitzar treballs de reforma interior en una vivenda radicada a la Massana. En efecte, mentre la constructora considera que va ser contractada pel Sr. M. a títol personal, aquest darrer va interposar excepció de manca de legitimació passiva, doncs afirma que sempre havia actuat pel compte de la societat mercantil "Nogués".
L'Hble. Tribunal de Batlles ha desestimat l'excepció plantejada i estimat la demanda de "Alcalá" en reclamació dels treballs impagats.
El Tribunal a quo fonamenta la seva decisió, sintèticament, en els motius següents: 1) el pressupost de l'obra era adreçat al Sr. M., 2) l'interessat no va contestar el burofax rebut el dia 11 de febrer de 2010, 3) l'apel·lant no va explicar a la societat constructora, amb suficient precisió, la seva qualitat de contractant, tota vegada que és alhora administrador i soci únic de la societat "Nogués".
Ningú discuteix que el pis, objecte de les reformes, és propietat de la societat "Nogués", essent aquesta igualment la titular de la llicència d'obres d'autes (foli 75). Tanmateix, el Sr. Canals és el propietari i administrador de l'esmentada persona jurídica (foli 167).
Ara bé, malgrat l'esforç argumental desplegat per la instància en ordre a desestimar l'excepció de fons, la seva valoració es sustenta principalment en hipòtesis o presumpcions que no estan mai invocades per la parts, ni consten documentades, trencant així el principi del contradictori, consagrat tant en dret intern (article 10 de la Constitució) com internacional (TEDH, Diez c/ Zapata 18.12.03; Bueno c/ Vall 25.05.04; Izquierdo c/ Vall 13.10.05; Capellà i Azorin c/ Marti 16.02.06; Morell c/ Manzano 11.12.07).
En efecte, per començar, és cert que el pressupost de les obres s'estableix a nom del Sr. M. (foli 18). Això no obstant, en el document que exhibeix la constructora, apareix manuscrita i encerclada, amb caràcter molt aparent, la menció "Tejada", sense que "Alcalá" hagi mai explicat el motiu de la seva inclusió. El Tribunal de Batlles minimitza l'abast de l'esmena, explicant que "podia perfectament haver estat inserida a efectes de localització del Sr. M.". Això és possible, però també es pot convenir que podia figurar senzillament per identificar el client final.
Pel que fa el burofax del foli 91, aquest s'adreça al Sr. M., però a la seu social de la societat "Nogués" (foli 166). En ell, l'advocat de la constructora sol·licitava còpia de diversa documentació relativa a les reformes interiors del pis de la Massana. El fet de no contestar el requeriment no significa necessàriament que el Sr. M. admeti la contractació personal dels treballs, si aquesta deducció no està avalada per altres proves. De fet, el Sr. M. va confessar que no havia discutit la missiva perquè donava "per fet que totes les parts sabien que les obres eren per F., SL" (resposta 11, foli 185).
Per acabar, la seva condició de soci i administrador de "Nogués" no l'ha de perjudicar automàticament i això per dues raons.
En primer lloc, l'actuació diligent és perfectament predicable a la societat constructora que, en la seva qualitat de professional, havia de verificar amb qui contractava. No cal oblidar que el pressupost ni tan sols està signat pel client.
En segon lloc, cal examinar una al·legació major que invocava el Sr. M. en primera instància, la qual interessa el pagament de l'import de 50.000.-EUR que va realitzar la societat "Nogués" en favor de "Alcalá", en mèrits de l'acceptació d'una lletra de canvi lliurada per la constructora (foli 76). La cambial indica formalment que l'abonament és en relació amb la factura 1231/08, quina referència coincideix amb la factura avui reclamada (folis 26 i 41). Front a aquest argument, "Alcalá" replicava que, a la data de venciment del títol valor, havia pagat a "Nogués" la mateixa quantitat. En tràmit de conclusions, "Alcalá" precisava que aquells segons 50.000.-EUR corresponien al pagament d'una comissió a "Nogués" per raó de la seva intermediació en l'obra del Sr. M. (foli 262). A banda de l'extemporaneïtat de la remarca i de la seva manca de prova, esdevé molt estrany pagar l'import de 50.000.-EUR per actuar com a intermediari en unes obres valorades en només 75.545,58.-EUR. Altrament, és el deutor qui, per regla general, acostuma a satisfer els deutes propis i, en el cas que ens ocupa, cap prova avala que el pagament no el va realitzar "Nogués", senzillament, en compliment de les seves obligacions contractuals. Per acabar, "Alcalá" mai dóna cap explicació creïble sobre la raó per la qual "Nogués" hauria satisfet un deute aliè.
El Tribunal de Batlles estima que l'emissió de la lletra a càrrec de "Nogués" i el pagament simultani per part d'aquesta darrera societat de la idèntica quantitat, constitueix una pràctica poc habitual que amaga "una operació dissenyada des de Alcalá per a simular una activitat bancària compte tingut de les dificultats econòmiques que travessa i que l'ha abocat a un procés de fallida. Corol·lari de l'exposat és que no es pugui considerar que el pagament de 50.000.-EUR referits en la contesta a la demanda intervinguessin en qualitat de pagament dels treballs avui reclamats". Aquest debat no ha tingut mai lloc a les actuacions ni tampoc s'infereix clarament de les proves a disposició del Tribunal a quo, produint-se per tant una alteració inesperada de la causa petendi que produeix indefensió i que no pot ser tinguda en consideració per aquesta Sala.
A títol de conclusió, cal entendre que la confusió o aparença defensada per "Alcalá" no ha existit perquè no ha produït prova suficient a tal efecte, obrant en autes diferents proves que avalen el contrari, és a dir que la constructora coneixia amb qui contractava (menció de "Tejada" en el pressupost i lliurament de la lletra de canvi contra "Nogués") i si no era el cas, la diligència exigible a un professional de la construcció exigia realitzar les accions necessàries encaminades a esbrinar el vertader contractant.
Per tot l'exposat, s'imposa estimar el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Canals.
III.- L'estimació del recurs suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, les costes processals de primera instància són a càrrec de "Alcalá" per la regla del venciment (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_5; REVOCAR la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 18 de maig de 2012; desestimar la demanda formulada per la societat "Alcalá" contra el Sr. Canals per raó de manca de legitimació passiva d'aquest darrer; condemnar "Alcalá" a satisfer les costes judicials de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
