ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7fa3adc1 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 22/12·4 octobre 2012·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 04 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 340/2012
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle22/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:340) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 04 d'octubre del 2012 - ROJ: STSJAD 340/2012).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 04 octobre 2012 (n° 22/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJA, Sala Administrativa, 4 octobre 2012, n° 69-2012 (ROJ : STSJAD 340/2012, ECLI:AD:TSJADAD:2012:340)
M. Almansa, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a contesté la décision de la CASS confirmant, en alçada, la décision du 23 février 2011. Il sollicitait la révocation de la décision de fin d'incapacité de travail, avec effet au 8 mars 2011, et le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie commune, catégorie A, groupe 2.
Par jugement du 16 février 2012, le Tribunal des Batlles a accueilli partiellement la demande. Il a jugé conforme au droit la décision de la CASS mettant fin à l'incapacité, et reconnu à l'assuré le droit à la pension d'invalidité pour maladie commune, catégorie A, groupe 2.
La CASS a interjeté appel le 5 avril 2012. Elle soutenait que l'évaluation du taux de réduction de la capacité de gain retenue par les juges de première instance reposait sur l'application du barème de Padovani, que la réglementation applicable ne permettait pas. Elle évaluait la réduction de capacité de gain de l'assuré à 20 % pour les limitations de la hanche, alors que l'expert judiciaire retenait 40 %.
L'intimé soutenait que le texte réglementaire désigne le barème indicatif comme « élément de référence », sans exclure l'usage complémentaire d'autres barèmes.
Le Tribunal a rejeté la demande de mesure d'instruction complémentaire, jugeant qu'elle n'était pas nécessaire à la solution du litige (« Tercer », « no és necessària »). Le litige a été circonscrit à l'attribution de la pension d'invalidité (« Segon »).
Question de droit
La question posée était celle de la détermination du barème applicable pour évaluer le degré d'invalidité. Plus précisément, il s'agissait de savoir si le juge pouvait compléter ou substituer le barème technique indicatif de référence par le barème de Padovani, et de déterminer la portée de l'expertise médicale au regard de ce cadre normatif.
Le juge devait ainsi trancher deux points : la hiérarchie et l'articulation des barèmes prévus par le règlement, et le poids des éléments subjectifs dans l'appréciation de l'invalidité.
Les textes visés sont l'article 11 du Règlement sur les prestations d'invalidité, dont l'alinéa 2 dispose que « s'utilitza com a element de referència » le barème technique indicatif de l'invalidité résultant d'accident du travail ou de maladie professionnelle, ainsi que la disposition transitoire quatrième, qui renvoie au « Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles » du 31 mars 2003, publié par l'Union des Caisses Nationales de Sécurité Sociale (UCANSS). Le juge se réfère également à l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal relatif à la valeur de l'expertise, et à l'article 11-1 du Règlement, dont le contenu n'est pas reproduit dans la décision et ne peut être restitué au-delà de la référence qu'en fait le juge (« els elements subjectius no es poden tenir en compte »).
Solution et dispositif
Le Tribunal retient une interprétation littérale des textes. Il relève que « els textos que han de ser aplicats en aquest cas són clars : no preveuen l'aplicació del Barem de PADOVANI » et que l'argument selon lequel le texte n'exclurait pas ce barème ne peut prospérer
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (22/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: SS-0054-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-022/12
S E N T È N C I A NÚM. 69-2012
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Codina
Advocat : Julián
Apel·lada: Sr. Almansa
Representant: Cepeda
Advocat: Canales
A la vila d'Andorra la Vella, el quatre d'octubre del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0054-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Almansa va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 13 d'abril de 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer de 2011, sol·licitant-ne la revocació i incapacitat temporal o a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 2 a partir del 8 de març del 2011.
2.- - En la sentència del 16 de febrer de 2012 el Tribunal des Batlles ha estimat en part la demanda promoguda pel Sr. Almansa.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 5 d'abril de 2012, la CASS manifesta principalment:
-la CASS ha valorat l'abast de la reducció de la capacitat de guany del Sr. Almansa en un percentatge del 20 % per les limitacions en el maluc, i els perits del tribunal en un 40 %.
-la utilització del Barem de Padovani que fa la pericial està vetat per la normativa de la CASS.
La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 23 de maig del 2012.
4.- En la seva contesta de data 30 d'abril de 2012, el Sr. Almansa manifesta principalment:
-la contundència dels tres informes pericials fa que s'hagi d'acollir la demanda d'aquesta part i confirmar la decisió del Tribunal a quo.
-l'article 11-2 del Reglament regulador de prestacions d'invalidesa remet com a element de "referència" al barem tècnic indicatiu de l'element objectiu d'invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional. Entenem que aquesta no és una remissió excloent de l'aplicació d'altres barems, sinó que és "el de referència", el que no impedeix la utilització complementària d'altres barems
L'interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 22 de maig de 2012.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Els fets que han donat lloc al present litigi són els següents:
Per resolució de data 11 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer de 2011, la CASS decidia:
-confirmar que l'estat mèdic de l'assegurat no justifica la prolongació de l'atur de treball iniciat el dia 25 de febrer del 2009 i confirmava l'alta mèdica atorgada amb data 8 de març del 2011.
-confirmar que l'assegurat no presentava una reducció de la capacitat de guany del 60 % i per tant, no justificava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna.
La sentència recorreguda ha estimat que la decisió de la CASS d'atorgar al Sr. Almansa l'alta és ajustada a dret i ha declarat el dret del Sr Almansa ha percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna categoria A grup 2.
La CASS demana en el seu recurs d'apel·lació que les resolucions que deneguen al Sr. Almansa l'atorgament d'una pensió d'invalidesa malaltia siguin considerades com ajustades a dret.
En el seva contesta, el Sr. Almansa demana que sigui confirmada "íntegrament la sentència d'instància en tots els seus termes".
El litigi en segona instància només se centra en l'atorgament de la pensió d'invalidesa.
Tercer.- Sobre la demanda de proves.
La demanda de proves és excepcional en segona instància (article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal).
En aquest cas, la pràctica d'una prova complementària no és necessària per la solució del litigi i per consegüent es rebutja la petició.
Quart.- Sobre el fons.
El litigi es refereix a una qüestió de principis: la determinació del barem aplicable per determinar el grau d'invalidesa.
Els textos aplicables en la matèria són els següents:
En virtut de l'article 11-2 del Reglament de prestacions d'invalidesa:
"2. Per valorar l'estat general de salut de la persona assegurada s'utilitza com a element de referència el barem tècnic indicatiu de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional.
El Reglament de la CONAVA es pot utilitzar supletòriament o, si escau, complementàriament al barem tècnic, per ajustar la valoració".
La Disposició transitòria quarta disposa "Element objectiu
Per al reconeixement de l'element objectiu de la invalidesa derivada d'accident laboral o de malaltia professional, i mentre no s'aprovi el barem tècnic a què fa referència l'article 8 a) d'aquest Reglament, s'aplica el "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003 publicat per l'Union des Caisses Nationales de Sécurité Sociale, i les successives actualitzacions. Els resultats de l'aplicació d'aquest barem es presenten en forma de percentatge.
La Caixa Andorrana de Seguretat Social posa a disposició de qualsevol persona interessada aquest barem tècnic".
La Comissió de valoració mèdica de la CASS ha fet aplicació del "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003 i ha conclòs "el màxim a que es pot arribar pel que fa a la limitació de moviments de maluc (que no bloquejat) és del 40 % en el cas que es considerés que té la mobilització molt limitada, que no és el cas del senyor Almansa" (informe de data 17 de març de 2011, v. f. 104).
En el seu informe de data 5 d'octubre del 2011, el perit nomenat pel Batlle ha procedit a l'avaluació següent:
-"el Sr. Almansa presenta limitació funcional del maluc dret en tots els eixos i alteració de la marxa tipus trendelemburg que l'obliga a caminar sempre amb suport. Per això li correspon una IPP del 40 %" (v. f. 129)
-"el Sr. Almansa presenta una rigidesa lumbar moderada amb dolor irradiat a la cama dreta per això li correspon una IPP del 15 %" (v. f. 130)
El perit afegeix: "en aquest cas hem d'aplicar la regla de Balthazard i en conseqüència la IPP total serà del 49 % (40 % per la pròtesi total del maluc dret + 9 % -15 % del 60 % restant- per la patologia lumbar" (v. f. 130)
Però el perit prossegueix - i sobre aquest punt es planteja una qüestió de principi - "s'ha de fer esment que al Barem de la UCANSS no es fa referència a la pròtesi total de maluc, cosa que no passa si fem la valoració per Barem de PADOVANI" (v. f. 130). En aplicació d'aquest barem, el perit conclou "creiem que en aquest cas la IPP hauria de ser valorada en un 50 %" (v. f. 130).
La sentència recorreguda confirma aquesta avaluació (v. Fonament de dret Tercer) i conclou que els factors subjectius poden ser doncs tinguts en compte.
Per tant, cal determinar si l'avaluació retinguda per la sentència és conforme a dret.
Convé recordar, prèviament, que en virtut de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, "el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts".
En segon lloc, el jutge ha de fer una aplicació literal dels textos, de manera a garantir la seguretat jurídica dels assegurats. Quan el text és clar, no hi ha lloc a procedir a una interpretació.
Els textos que han de ser aplicats en aquest cas són clars: no preveuen l'aplicació del Barem de PADOVANI. L'argument segons el qual el text no exclou l'aplicació d'aquest barem no pot prosperar perquè el text està redactat en termes afirmatius:
-"s'utilitza com a element de referència...", article 11 del Reglament;
-"s'aplica el "Barème indicatif d'invalidité. Accidents du travail et maladies professionnelles", de 31 de març del 2003...", Disposició transitòria quarta.
D'aquestes disposicions se'n desprèn clarament que el barem de PADOVANI no és aplicable ja que els textos preveuen expressament l'aplicació d'altres barems.
Per tant, queda determinat que l'element objectiu presentat pel Sr. Almansa no li permet obtenir l'atorgament d'una pensió d'invalidesa malaltia.
L'element objectiu és, en efecte, inferior à 50 % (v. més amunt, les conclusions del perit que arriba a una IPP de 49 % si nó es fa aplicació del Barem de PADOVANI).
Per tant, els elements subjectius no es poden tenir en compte (article 11-1 del Reglament).
En aquestes condicions, els recurs d'apel·lació presentat per la CASS ha de ser estimat.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:
Primer : Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la CASS
Segon: Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la decisió de la CASS del 13 d'abril del 2011, confirmant en alçada la decisió del 23 de febrer del 2011, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer: De no efectuar cap condemna en costes
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
