ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7cbc6ae7 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 25/12·13 July 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 345/2012
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket25/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:345) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 345/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 13 juillet 2012 (n° 25/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 345/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:345), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 13 juillet 2012
M. Manso percevait une pension d'invalidité servie par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux résolutions des 14 février et 19 mai 2011, la CASS a suspendu le paiement de cette pension. Elle a motivé sa décision par le fait que les revenus salariaux de l'intéressé, cumulés au montant de la pension, dépassaient le salaire global revalorisé qu'il percevait avant la constatation de l'affection invalidante.
Saisie d'un recours en annulation, la Sala Administrativa de la Batllia, par sentence du 27 février 2012, a rejeté la demande et confirmé les résolutions attaquées. M. Manso a interjeté appel. Il soutenait en substance :
que la résolution du Conseil d'administration de la CASS applique à tort la nouvelle loi sur la sécurité sociale, alors que la pension avait été accordée sous l'empire de la législation antérieure, la disposition transitoire 1ª de la loi n° 17/2008 ne permettant l'application de la loi nouvelle que si elle est plus favorable ;
que seul l'article 14 du Règlement d'application n° 18 est applicable, et non son article 3 ;
que la CASS aurait pris en compte jusqu'alors le salaire moyen, de sorte que la réduction actuelle méconnaîtrait la doctrine des actes propres.
La CASS a conclu au rejet de l'appel. L'audience de plaidoirie s'est tenue le 15 juin 2012. Les éléments chiffrés des revenus et du salaire de référence ne figurent pas dans le texte de la décision (non précisé dans la décision).
Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
La CASS pouvait-elle fonder la suspension de la pension d'invalidité sur l'article 3 du Règlement n° 18, alors que la pension avait été octroyée sous l'empire de la législation antérieure ?
L'application de la loi n° 17/2008 constituait-elle une application rétroactive contraire aux principes constitutionnels ?
Les articles 3 et 14 du Règlement n° 18 sont-ils incompatibles entre eux ?
La modification du critère de calcul par la CASS méconnaissait-elle la doctrine des actes propres ?
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel et confirme la sentence de la Batllia. Le raisonnement s'articule autour de quatre points.
Sur la base légale. Le Tribunal relève que la disposition transitoire 1ª de la loi n° 17/2008 subordonne l'application de la loi nouvelle aux pensions antérieures à son entrée en vigueur à deux conditions cumulatives : qu'elle soit plus favorable et qu'elle soit demandée par l'assuré. Il constate toutefois que l'ancien article 3 du Règlement n° 18 se retrouve dans l'article 172 de la loi n° 17/2008. Les deux régimes sont donc « coïncidents en ce point ». Les résolutions attaquées trouvent ainsi leur fondement dans le Règlement n° 18, et la référence faite par le Conseil d'administration à la législation actuelle est jugée « totalement irrelevante ».
Sur la non-rétroactivité. Dès lors que le contenu normatif n'a pas changé sur ce point, la Cour écarte toute application rétroactive de la loi, contraire aux principes constitutionnels.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (25/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket25/12
Judgment Date13 July 2012
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: SS-0073-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-025/12
S E N T È N C I A NÚM. 63-2012
PARTS:
Apel·lant: Manso Representant: Suárez Advocat: Pastor
A la vila d'Andorra la Vella, el tretze de juliol del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0073-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1r.- La representació del Sr. Manso va interposar demanda contra la CASS, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 14 de febrer i 19 de maig de 2011, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent. La suspensió va obeir al fet de què els ingressos salarials de l'interessat, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
2n.- La sentència de data 27 de febrer de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda i va confirmar les resolucions administratives impugnades, en considerar que eren plenament ajustades a dret.
3r.- La representació de l'agent va formular recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, el qual es fonamenta en les al·legacions que ja es van articular en la primera instància, que consisteixen en:
-La resolució impugnada del Consell d'Administració de la CASS aplica incorrectament la nova Llei de la seguretat social, ja que la pensió d'invalidesa havia estat atorgada sota la normativa anterior, i aquella només es pot tenir en compte en la mesura en què resulti més beneficiosa per als interessats, segons la seva disposició transitòria 1ª.
-No resulta aplicable l'article 3 de l'antic Reglament d'aplicació núm. 18, sinó l'article 14, que es refereix al salari global mitjà de la CASS.
-La CASS havia tingut en compte fins ara el salari mitjà, segons l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, de manera que la reducció actual suposa que l'Administració hagi anat contra els seus propis actes.
4t.- La representació de la CASS va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.
5è.- En l'acte de la vista oral, celebrada el 15 de juny de 2012, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, les resolucions administratives impugnades van procedir a suspendre el pagament de la pensió d'invalidesa que venia percebent el recurrent, pel fet de què els seus ingressos salarials, afegits a l'import de la pensió, superaven el salari global revalorat que es rebia abans de constatar-se la patologia invalidant.
Convé recordar que les qüestions que es plantegen en aquest recurs han estat ja examinades per aquesta Sala en diverses ocasions, per la qual cosa procedeix reproduir substancialment els fonaments que van servir de base a les resolucions dictades en aquells processos.
Tercer.- Segons el tenor literal de la resolució inicial, de 14 de febrer de 2011, la suspensió del pagament de la pensió es basa tant en l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 com en l'article 172 de la Llei de la seguretat social. És cert que la disposició transitòria 1ª de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, determina que aquesta només s'aplica a les pensions atorgades abans de la seva entrada en vigor quan sigui més favorable, i prèvia petició de l'assegurat. Tanmateix, cal tenir en compte que la normativa anterior i la vigent Llei de la seguretat social són coincidents en aquest punt, de manera que les previsions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 es reprodueixen en l'actualitat en l'article 172 de la Llei 17/2008.
En conseqüència, s'ha de concloure que les resolucions impugnades troben recolzament en el Reglament d'aplicació núm. 18. El fet de què, en resoldre el recurs d'alçada, el Consell d'Administració hagi fet només referència a la legislació actual, resulta totalment irrellevant, atès que aquesta no modifica en aquest punt la regulació anterior. En conseqüència, no es pot apreciar una aplicació retroactiva de la llei, contrària als principis constitucionals, com denuncia el recurrent.
Quart.- La part agent considera que només es pot aplicar la revisió de les pensions en els termes previstos en l'article 14 del Reglament d'aplicació núm. 18, i que s'ha de tenir en compte el salari mitjà de la CASS, i no el salari mensual mitjà, revalorat d'acord amb l'IPC, que rebia l'agent abans de constatar-se la patologia invalidant, segons l'article 3 del mateix Reglament. Aquest argumentació no pot ser compartida, ja que ambdós preceptes tenen finalitats diferents. El primer dels articles esmentats contempla una revaloració anyal en funció de l'augment del salari mensual mitjà i, en conseqüència, pretén actualitzar les prestacions per tal de mantenir el seu poder adquisitiu. Ben al contrari, l'article 3 respon a la finalitat de què el titular d'una pensió d'invalidesa, que segueix desenvolupant activitats laborals per compte propi o aliè, no superi pel conjunt d'aquests ingressos unes quantitats superiors al salari mensual que es va tenir en compte com a base de càlcul de la pensió d'invalidesa, degudament actualitzat. En cas contrari, la prestació no compensaria la pèrdua de la capacitat de guany, sinó que suposaria un increment dels ingressos respecte dels que es percebien abans de la invalidesa.
Des d'aquesta perspectiva, resulta evident que l'aplicació d'ambdós preceptes no resulta incompatible, per la qual cosa s'ha de desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.
A més, cal tenir en compte que l'aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18 ja va ser admesa en un supòsit similar en la sentència d'aquesta Sala núm. 11/1999, de 17 de març.
Cinquè.- La circumstància de què la CASS, en una revisió anterior, hagués tingut en compte el salari mitjà global, i no el salari mitjà que percebia l'assegurat en la data de la patologia invalidant, degudament revalorat, no impedeix en absolut que en l'actualitat es revisi convenientment la pensió, segons les disposicions de l'article 3 del Reglament d'aplicació núm. 18. No hi ha en aquest cas vulneració de la doctrina dels actes propis, ja que el caràcter periòdic de les revisions justifica que es modifiqui el criteri i s'apliqui correctament la normativa vigent. S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Manso contra la sentència dictada el 27 de febrer de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
