STSJAD ANDORRA, a 13 de juliol del 2012 - ROJ: STSJAD 346/2012

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 12 de desembre de 2011 va estimar la demanda interposada per la Sra. Duque contra la CASS, anul·lant la resolució del Consell d'Administració d'aquest organisme de 19 de maig de 2011, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, a partir del 15 de febrer de 2011.

2n.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. La recurrent afirma que la interessada pot dur a terme activitats sedentàries que no comportin factors d'alteració emocional, de manera que li correspon una invalidesa de la categoria A, grup 2, que ja li va reconèixer la resolució impugnada de la CASS. En segon lloc, es defensa que l'assignació d'un grup 3 resulta incompatible amb l'activitat que desenvolupa l'agent com administradora d'una societat mercantil, i que aquesta qüestió pot ser examinada en aquest procés sense incórrer en incongruència, especialment per raons d'economia processal.

3r.- La representació de la Sra. Duque es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per l'Àrea de medicina legal i forense, el qual conclou que l'agent pateix un quadre d'insuficiència respiratòria crònica, derivada d'un emfisema, que fa necessària l'ajuda d'oxigenoteràpia nocturna i diürna, així com una dispnea a petits esforços (en parlar i en vestir-se i desvestir-se) que s'agreuja encara més per la presència d'una labilitat emocional molt important. A més, presenta una obesitat de grau II que s'acompanya d'una hipertensió arterial moderadament controlada, d'una diabetis tipus II de difícil control, i una dislipèmia amb ateromatosi generalitzada important, que determinen un alt risc cardiovascular. Per aquestes raons, la sentència impugnada li ha reconegut una prestació d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3,

en considerar que l'agent no pot fer els mínims esforços o moviments que comporta tota activitat laboral.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Per aquesta raó, procedeix confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre l'estat de l'assegurada. Com resulta de l'informe pericial, encara que teòricament podria dur a terme una activitat laboral totalment sedentària i sense cap mena d'alteració emocional, no es pot oblidar que pateix una insuficiència respiratòria severa per emfisema, que li genera una dispnea a petits esforços i que pot arribar a ser de mínims esforços quan s'exacerba la labilitat emocional que presenta. Com abans s'ha dit, apareix la dispnea pel simple fet de parlar o de vestir-se i desvestir- se, i requereix oxigenoteràpia diürna i nocturna. A tot això, cal afegir l'elevat risc cardiovascular derivat dels factors a què abans s'ha fet referència. En aquestes condicions, s'ha de considerar merament hipotètica la possibilitat de dur a terme una activitat sedentària, ja que tot tipus d'activitat comporta una certa mobilitat, almenys per arribar al lloc de treball, així com una mínim component emocional. Com bé diu la sentència apel·lada, si l'agent es veu impossibilitada per desenvolupar una feina d'administrativa, és difícil imaginar quin altre tipus de treball sedentari podria dur a terme amb una mínima normalitat.

En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, pel que fa a la impossibilitat de què l'agent realitzi qualsevol activitat professional.

Quart.- La CASS al·lega que la invalidesa del grup 3 resulta incompatible amb el fet de què la interessada era administradora única d'una societat mercantil. Encara que aquesta qüestió no va ser oposada en via administrativa, procedeix examinar-la en aquest moment, per raons d'economia processal, ja que es disposa de totes les dades que permeten resoldre-la definitivament, i això evita remetre a les parts a un nou procés sobre la matèria.

L'article 172.1 de la Llei de la seguretat social disposa que:

"La pensió d'invalidesa és compatible amb la realització d'una activitat assalariada o professional, excepte que les persones assegurades se'ls hagi assignat al grup 3 de la categoria A o a la categoria B, d'acord amb la regulació de l'article 169".

Resulta, doncs, del tenor literal d'aquest precepte que la realització d'una activitat laboral per compte propi o aliè només resulta compatible amb la pensió d'invalidesa, quan aquesta correspon als grups 1 i 2 de la categoria A, com d'altra banda és lògic, en funció dels requisits exigits per a la inclusió en cadascuna d'aquestes categories.

El contingut de les actuacions permet apreciar que l'assegurada va actuar com administradora única d'una societat mercantil fins al 27 de desembre de 2011, la qual cosa implica l'exercici d'una activitat per compte propi, segons l'article 19.b) de la Llei de la seguretat social.

En conseqüència, els efectes econòmics del reconeixement de la pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3, només es poden produir des del moment en què la interessada va cessar com a administradora de la societat, és a dir, a partir del 28 de desembre de 2011, i en aquest sentit procedeix estimar parcialment el recurs que interposa la CASS.

Cinquè.- No resulta procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la CASS contra la sentència dictada el 12 de desembre de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, excepte pel que fa als efectes econòmics de la prestació d'invalidesa de la categoria A, grup 3, que es refereixen al 28 de desembre de 2011, i això sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Subir

Diccionario RAE