ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e5910a29 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/11·17 mei 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 367/2012
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI93/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:367) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2012 - ROJ: STSJAD 367/2012).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mai 2012 (n° 93/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La société « Amador » exploite des locaux qui ont été inondés le 6 mars 2009. Le sinistre a causé un préjudice évalué à 19 953,60 euros. Elle a adressé au Gouvernement d'Andorre, le 20 janvier 2010, une demande de responsabilité administrative. Le silence gardé par l'administration valant rejet implicite, elle a saisi la juridiction compétente.
Par sentence du 9 novembre 2011, le Tribunal de Batlles (Secció Administrativa) a rejeté la demande, au motif qu'aucune faute de service imputable au Gouvernement n'était caractérisée. La société a interjeté appel le 24 janvier 2012. Elle soutenait que le Gouvernement était indirectement responsable de l'ouvrage de la centrale de Ransol, en sa qualité d'administration générale et d'actionnaire majoritaire de la société « F., S.A. », qu'il lui incombait de surveiller le déneigement du cours d'eau, et qu'il devait contrôler les parkings privés cédés à l'exploitant de la station du Tarter. Le Gouvernement a conclu au rejet de l'appel, en faisant valoir que « F., S.A. » est une entité indépendante et qu'il ne saurait être tenu pour responsable du déneigement opéré depuis un parking privé ou par un tiers.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, composée des magistrats Bernard Plagnet (président), Albert Andrés Pereira et Pere Pastor Vilanova (rapporteur), a été saisie de l'appel.
Question de droit
La décision soulève, en substance, trois questions.
Compétence. La Sala Administrativa est-elle compétente pour connaître de l'appel ? Le texte répond par l'affirmative, sur le fondement de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Responsabilité pour faute de service. Le Gouvernement peut-il voir sa responsabilité engagée, sur le fondement de l'article 59 du Codi de l'Administració, à raison de l'inondation ? La juridiction recherche si le dommage résulte d'une mauvaise organisation du service, d'un fonctionnement illégal ou techniquement défectueux, ou d'une abstention lorsque l'administration était tenue d'agir.
Responsabilité par ricochet. La qualité de titulaire du service public de l'électricité et d'actionnaire majoritaire d'une société publique suffit-elle à fonder une responsabilité indirecte du Gouvernement pour l'entretien d'un ouvrage confié à cette société ?
Solution et dispositif
La Sala Administrativa confirme la solution de première instance et rejette l'appel. Elle retient d'abord que le rapport d'expertise de M. Espada attribue l'inondation à l'accumulation de neige et de glace dans le cours d'eau en amont de la retenue. Le rapport complémentaire, dit « Valverde », retient deux causes concomitantes : le rejet de neige dans la rivière par des tiers, et le mauvais fonctionnement du déversoir de la retenue de Ransol. Ce second élément est jugé « totalement étranger » à la licence de construction de l'équipement. Le tribunal en déduit l'abs
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Ramirez Advocat: Alcalá
A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0023-2/2010.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/11 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- La societat "Amador" va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació tàcita de la seva petició de responsabilitat administrativa presentada el dia 20 de gener de 2010 al M.I. GOVERN, sol·licitant la condemna governativa a satisfer l'import de 19.953,60 EUR i les costes judicials.
2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat "Amador" mitjançant sentència del 9 de novembre de 2011.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 24 de gener de 2012, la societat "Amador" manifesta principalment que:
el GOVERN era indirectament responsable de la presa de Ransol en tant que Administració general i de màxim accionista de "F., S.A.";
la treta de neu era responsabilitat de l'Estat;
el GOVERN havia de vetllar sobre els aparcaments cedits a la societat explotadora de l'estació del Tarter.
4.- En la seva contesta de data 24 de febrer de 2012, el M.I. GOVERN manifesta principalment que:
"F., S.A." és un ens independent del GOVERN;
no se'l podia responsabilitzar de la treta de neu des del pàrquing privat d'una estació d'esquí, ni d'aquella realitzada per un Comú.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La societat "Amador" ha formulat demanda en responsabilitat administrativa contra el M.I. GOVERN a resultes de la inundació que van patir els locals de *** (propietat de la recurrent) el dia 6 de març de 2009. L'escrit de demanda refereix que existeix falta de servei del GOVERN, tota vegada que havia: a) autoritzat la construcció de la presa de Ransol i b) de vetllar per la seguretat dels usuaris i pel manteniment del riu.
El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que no concorre falta de servei del GOVERN.
Aquesta Sala comparteix la solució adoptada per la instància.
Segons l'informe pericial del Sr. Espada, la inundació va ser deguda a l'acumulació de neu i de gel en el riu abans de la presa de Ransol, circumstància que va fer créixer el nivell del riu i va permetre l'entrada d'aigua al magatzem soterrani de *** per les arquetes de desguàs (foli 96). Aquesta conclusió ha quedat confirmada significativament pel peritatge molt complert d'"Valverde", el qual atribueix el negament a dos factors simultanis: per una banda, el trabucament de neu al riu, aigües amunt de la presa, per part de la societat "Salas" i de l'Hble. Comú de Canillo i, per altra banda, el mal funcionament del sobreeixidor de la presa de Ransol (foli 279). Aquest darrer extrem és totalment aliè a la llicència de construcció de l'equipament. Per tant, el pèrit esmentat descarta un problema de manteniment del torrent.
En base a aquestes consideracions tècniques -no discutides per la recurrent- és obvi concloure en una clara manca de culpa del GOVERN, a partir del moment en què no s'acredita el seu coneixement anterior de les hipòtesis formulades per "Valverde".
La recurrent afegeix que el GOVERN esdevenia indirectament responsable del manteniment de la presa de Ransol per raó de la seva condició de titular del servei públic de distribució de l'energia elèctrica i de màxim accionista de "F., S.A.". Segons l'article 2 de la Llei de creació de la societat pública F., S.A. del 30 de setembre de 1999: "sens perjudici de les competències pròpies de l'Administració General, titular del servei, la societat tindrà per objecte: la producció d'energia elèctrica per qualsevol mitjà, àdhuc la cogeneració; la importació d'energia elèctrica; la distribució d'energia elèctrica als seus usuaris i a les altres entitats distribuïdores actualment existents; l'exportació dels excedents d'energia i la gestió, manteniment i expansió de la xarxa elèctrica en alta, mitja i baixa tensió. Podrà igualment realitzar altres activitats accessòries o complementàries a l'objecte principal indicat". Es desprèn d'aquest articulat que el GOVERN conserva la titularitat del servei públic de la producció, la importació i el subministrament de l'energia elèctrica, malgrat en delegui la gestió operacional a la societat operadora "F., S.A.", la qual gaudeix de l'ús de les infraestructures tècniques segons l'article 3.2 de la repetida llei ("Per desembossar la seva participació en la societat, el Govern hi aportarà els actius elèctrics de F., inclosos aquells que tenen la condició de béns de domini públic, en quin cas l'aportació es limita al dret a la utilització i administració ordinària i extraordinària, i un import en pessetes equivalent al circulant elèctric no financer de l'ens a 31 de desembre de 1998"). Per conseqüent, el manteniment de la presa de Ransol esdevé exclusivament a càrrec de "F., S.A." en la seva qualitat d'administradora d'un bé del domini públic i de responsable de l'exercici de l'activitat de servei públic transferida. Malgrat es pugui sostenir que el GOVERN conserva la direcció estratègica i la vigilància del servei públic, res assevera la producció d'una manca de control. A l'ensems, la mera condició de soci majoritari del GOVERN en el capital de "F., S.A." no permet "aixecar el vel", cosa que requereix circumstàncies excepcionals (abús de dret, frau a la llei ...) que no es donen aquí.
La societat "Amador", que tampoc es pot qualificar d'"usuària" del riu o de la presa, defensa igualment que el GOVERN és el responsable de la treta de la neu del riu. Tampoc pot prosperar aquest extrem, perquè calia demostrar la falta de servei en el sentit de l'article 59 del Codi de l'Administració, és a dir que resultés de la mala organització d'aquest, del seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o de la seva manca de funcionament en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho. Força és de constatar que es desconeix, fins i tot, des de quan la neu obstruïa el riu i sobretot si el GOVERN en era coneixedor. És més, l'informe de "Valverde" esmenta que no consta documentada cap inundació a Ransol entre els anys 1933 i 2002 (foli 277), cosa que acredita també la manca de previsibilitat del sinistre. Per acabar aquest apartat, tampoc es podria exigir responsabilitat administrativa del GOVERN quan resulta que la neu ha estat presumptament llençada al riu per part de tercers.
La recurrent empra un darrer argument, segons el qual hi hauria inactivitat governativa en la vigilància dels aparcaments cedits a la societat explotadora de l'estació del Tarter, indrets des d'on s'hauria llençat la neu. És obvi que, per regla general, no pertoca al GOVERN el control dels aparcaments privats, ni consta novament acreditat que el GOVERN fos coneixedor d'aquells actes eventuals.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses processals d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Amador" contra la sentència 2011-148, de 9 de novembre de 2011, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
