ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f17dfd56 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 26/12·13 September 2012·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 13 de setembre del 2012 - ROJ: STSJAD 399/2012
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket26/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2012:399) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 13 de setembre del 2012 - ROJ: STSJAD 399/2012).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 13 septembre 2012 (n° 26/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, 13 septembre 2012, STSJAD 399/2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:399)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Penal, STSJAD 399/2012, 13 septembre 2012 (ECLI:AD:TSJADAD:2012:399) (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique n'étant pas fournie de manière autonome dans les métadonnées, elle est reconstituée à partir de l'en-tête du texte (numéro de rôle TSJP 26/12, cause TC-014-2/09, ECLI figurant dans le texte intégral). Le résumé « I.A. » reproduit dans la décision n'a pas été utilisé comme source d'analyse ; seul le corps de l'arrêt l'a été.
Faits et procédure
Le Tribunal de Corts d'Andorre a rendu, le 22 mai 2012, un jugement acquittant M. Alvarado du délit majeur d'administration déloyale d'une entreprise. La société ORG_0 S.L., constituée en 2001, exploitait un commerce de mobilier et d'aménagement. M. Alvarado en était le gérant de fait et de droit depuis 2003, date à laquelle il a reçu des pouvoirs spéciaux de l'associé majoritaire, M. Pla, qui avait acquis 67 % des parts en remplacement de M. Campillo.
La société a été dissoute à la fin de l'année 2004 en raison de dettes envers ses fournisseurs. Un passif d'environ 240 000 euros était constaté au 1er avril 2005. Selon les constatations de la décision, M. Alvarado assurait seul la gestion, ne percevait aucune rémunération fixe et réglait, au moyen de cartes et de chèques tirés sur le compte de la société, des dépenses de la vie courante (loyer, scolarité, alimentation, péages, restaurants). Aucun livre comptable n'a été tenu ; seuls subsistaient les relevés bancaires des comptes ouverts auprès de deux établissements, sur lesquels M. Pla disposait également d'une signature.
La querelle, déposée le 21 septembre 2005 au nom de la société, reprochait au prévenu des paiements de dettes personnelles et des encaissements ou virements en sa faveur sans justification apparente, pour un préjudice chiffré à 291 476,56 euros.
Le Ministère public a interjeté appel, sollicitant la réformation du jugement et la condamnation de l'intéressé à deux ans d'emprisonnement avec sursis qualifié, ainsi qu'à la réparation du préjudice dans un délai de quatre ans. La défense a conclu à la confirmation, et le conseil de la société s'est associé à l'appel du Ministère public. La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia était composée de Mme Marie Conte (rapporteure), M. Yves Picod et M. Josep Maria Pijuan Canadell.
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si les éléments constitutifs de l'infraction d'administration déloyale, définie à l'article 240 du Code pénal, étaient réunis. Il s'agissait, d'autre part, de savoir si, en présence de relevés bancaires comportant des opérations en grande partie inexpliquées, l'acquittement pouvait être maintenu au regard du principe in dubio pro reo.
La Cour rappelle que l'article 240 du Code pénal, situé dans le titre relatif aux infractions contre l'ordre socio-économique (chapitre consacré aux infractions contre l'activité commerciale des entreprises), incrimine le fait, pour un administrateur de fait ou de droit, de réaliser, à son profit ou au profit d'un tiers, en abusant des fonctions de son office, des opérations abusives compromettant la compétitivité de la société ou de l'entreprise.
Solution et dispositif
La Cour retient que l'infraction suppose la réunion de deux éléments : d'une part, un acte de disposition ou un abus des
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (26/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket26/12
Judgment Date13 September 2012
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Rotlle núm. TSJP 26/12 Causa núm. TC-014-2/09 Sentència núm. 18-12
Ponent M.I. Sra. Marie Conte
Magistrats M.I. Srs. Manso
Marie Conte
Yves Picod
Andorra la Vella, tretze de setembre del dos mil dotze.
En el recurs d'apel·lació interposat pel Magnífic Ministeri Fiscal contra la sentència de data 22 de maig del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'administració deslleial d'una empresa. Sent part els Srs. Alvarado i Pla. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 22 de maig del 2012 absolent Alvarado del delicte major d'administració deslleial d'una empresa de que venia acusat.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que ha resultant provat, que la Societat ORG_0 S.L. fou constituïda el 13 de juliol del 2001 per Campillo, que ostentava el 67% de les participacions socials i per l'acusat Alvarado que detenia el 33% restant, societat quin objecte era la venda al detall de mobiliari de cuina, armaris i demés elements que tinguin a veure amb interiorisme i decoració de la llar i locals comercials i hostaleria, especialment tot el referent a la rehabilitació integral dels elements constructius esmentats, sent titular la societat d'un comerç que girava sota el mateix nom.
A començaments de l'any 2003, en aparèixer les primeres dificultats econòmiques, Campillo es deslliurà de la seva vinculació amb la societat, venent el 67% de les participacions a l'avui querellat Pla, atorgant aquest darrer, ja en nom de la societat, poders especials per davant del notari, en data 3 d'abril del 2003 a favor de Alvarado, el quin ostentava el càrrec de gerent de la societat i del negoci des de la seva constitució.
A finals de l'any 2004 la societat fou demandada per diferents proveïdors i, atesa la situació econòmica de la mateixa, l'acusat Alvarado i el querellant Pla van decidir dissoldre-la.
Fou així que es constatà a data 1r d'abril del 2005, un deute de la societat al voltant dels 240.000 euros. Que el processat Alvarado era la persona que s'encarregava de totes les gestions i, ajudat també per la seva esposa, doncs no hi havia ningú més treballant per l'empresa, no cobrava ni rebia una remuneració fixa, efectuant aquest els pagaments nominals de la seva vida diària, tals com lloguer, col·legi dels fills, menjar, peatges, restaurants, etc. amb targes amb càrrec a la societat.
Que tampoc hi havia cap llibre comptable, havent-hi únicament els extractes bancaris dels comptes oberts a les entitats ORG_3 i ORG_1, en les quals el querellant com a soci també tenia signatura.
És en aquestes condicions que el querellant reprotxa al querellat haver efectuat pagaments de deutes personals amb càrrec als comptes de la societat, així com haver efectuat cobraments o transferències al seu favor sense una explicació aparent segons resulta dels extractes bancaris de referència i quina relació obra en el seu escrit de conclusions provisionals, reclamant finalment un perjudici xifrat en 291.476,56 EUR".
III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal interessant que es revoqui la sentència i que s'imposi al processat la pena de 2 anys de presó part condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil amb un termini de 4 anys.
Sosté que tant de la prova documental obrant en autes com de les pròpies declaracions efectuades pel processat a l'acte de la vista oral es deriva que Alvarado va disposar de diners de la societat en benefici propi i en perjudici de la mateixa, amb els quals va satisfer despeses personals (lloguer del seu propi pis, pagaments relatius a l'escola dels seus fills i altres deutes particulars).
Entén que és irrellevant a efectes del tipus penal de l'art. 240 del Codi Penal que l'altre soci Pla no s'hagués preocupat mai de demanar les llistes completes perquè el delicte es fonamenta en la deslleialtat de l'administrador del patrimoni de la societat, la qual cosa ha comportat que la societat no obtingués uns guanys que li haurien correspost.
IV.-RESULTANT: que la defensa de Alvarado s'oposa al recurs sol·licitant la confirmació de la sentència en base en la següent argumentació:
des de que va entrar el Sr. Pla fins al moment de la dissolució de la societat no es va portar cap comptabilitat i durant el temps que el processat va regentar el negoci, mai va percebre un salari fix i en molts mesos cap salari.
el processat no ha utilitzat diners de l'empresa en benefici propi, sinó que va haver de pagar els industrials, els proveïdors i despeses de desplaçament.
al no disposar de la comptabilitat no es pot saber si amb els xecs o disposicions en efectiu es va abonar a proveïdors pel profit personal del Sr. Pla.
no s'ha realitzat cap informe pericial o auditoria i per tant, una situació econòmica dolenta del negoci no demostra administració deslleial.
no està acreditat cap aprofitament personal de Alvarado el qual va signar xecs i no va intentar amagar les seves despeses personals, i en cap moment es demostra la finalitat de causar un perjudici a la societat.
V.-RESULTANT: que la representació lletrada de la societat ORG_0, SL es mostra d'acord amb el recurs del Ministeri Fiscal fent remarcar que Alvarado va aprofitar-se de la seva posició per perjudicar la competitivitat de l'empresa, i que, amb els extractes bancaris, resulta acreditada una actuació clarament excessiva.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que segons l'art 240 del Codi Penal inclòs en el Títol XII relatiu als delictes contra l'ordre socioeconòmic i més precisament en el Capítol Quart relatiu als delictes contra l'activitat mercantil de les empreses, l'administració deslleial d'una empresa resideix en el fet per un administrador de fet o de dret de realitzar en benefici propi o d'un tercer i aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa.
Tal i com bé assenyala el Tribunal de Corts el delicte, per ser constituït, suposa la reunió de dos requisits, a saber: Una acció consistent en la disposició o abús del càrrec de l'administrador en l'exercici de la seva funció susceptible de comprometre la competitivitat de l'empresa, i l'existència d'un element intencional resident en la finalitat o almenys la consciencia de causar un perjudici a la societat o l'empresa.
En aquest cas, està establert i admès per la part querellant que Alvarado no rebia cap remuneració, tot i que assumia des del 2003 la total gestió de la societat i del comerç explotat en nom d'aquella, consagrant-li la integralitat del seu temps de treball amb l'ajuda de la seva esposa.
Els pagament de certes despeses personals mitjançant xecs estesos sobre el compte de la societat no implica la consciència o la voluntat de causar un perjudici a aquesta. Per tant el mode de pagament exclou tota dissimulació. Que hauria d'haver rebut una remuneració per part de la persona moral i que el soci majoritari, el Sr. Pla, tenia accés als documents bancaris.
A més, els únics elements de prova figurant en l'expedient, a part de les declaracions contradictòries de les parts, són els extractes dels comptes bancaris adjuntats amb la querella criminal efectuada per la Societat ORG_0, SL el 21 de setembre del 2005.
Si en ressurt d'aquests extractes de comptes que apareixen operacions l'objecte dels quals és en la seva major part inexplicat, i particularment pagaments de xecs, pagaments per tarja de crèdit o disposicions d'efectius, cal constatar que en el curs de la instrucció de la causa, que ha de ser feta a càrrega i descàrrega, no es va portar a terme cap recerca a fi de verificar les al·legacions del processat, el qual afirma haver pagat, mitjançant aquestes retirades de fons, a proveïdors i despeses, especialment de desplaçament, necessàries pel funcionament de l'empresa, confrontada a serioses dificultats financeres.
A la vista d'aquests elements sotmesos a la seva apreciació, aquesta Sala Penal, al igual que la jurisdicció de primera instància no està en situació de verificar la situació econòmica de la societat durant l'any 2003, període en que el processat exercia les funcions de gerent, moment de l'afectació de la major part dels pagaments imputats a Alvarado, ni en conseqüència sobre la incidència d'aquests pagaments sobre la competitivitat de l'empresa.
És doncs encertadament que el Tribunal de Corts, tenint en compte que la reunió dels elements constitutius del delicte no estaven establerts, en virtut del principi "in dubio pro reo" ha absolt Alvarado del delicte d'administració deslleial d'una societat del qual venia acusat.
II.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 de maig del 2012, en la causa TC-014- 2/09.
2.- Confirmar íntegrament dita sentència.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
