ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4d0a7a28 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 37/12·28 January 2013·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 30/2013
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket37/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:30) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de gener del 2013 - ROJ: STSJAD 30/2013).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 janvier 2013 (n° 37/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane, Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, sentència núm. 06-2013 (28 janvier 2013)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 janvier 2013, ROJ : STSJAD 30/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:30, recours n° TSJA-037/12 (Lire sur source officielle)
Note de l'éditeur : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ, ECLI, numéro de recours, numéro de sentence).
Faits et procédure
Le requérant, M. Girona, avait obtenu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) la reconnaissance d'une incapacité permanente partielle (IPP) de 45 %, à la suite d'un premier accident de travail survenu en 2005. Un second accident de travail est survenu le 5 mai 2010. Par deux résolutions des 2 mars et 14 avril 2011, la CASS a refusé de reconnaître de nouvelles lésions indemnisables résultant de cet second accident.
L'intéressé a saisi la Secció Administrativa de la Batllia, qui, par sentence du 19 mars 2012, a rejeté sa demande tendant à la reconnaissance d'une IPP supérieure à 45 %. Il a interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia, en soutenant que l'état de son rachis s'était aggravé à la suite du second accident et en sollicitant un taux d'invalidité de 60 %, correspondant à 50 % au titre de l'élément objectif et à 10 % au titre de l'élément professionnel. La CASS s'est opposée à l'appel. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions.
Le présent commentaire s'appuie exclusivement sur le texte de la décision. Les conclusions des parties ne sont connues qu'à travers le résumé qui en est fait dans la décision.
Question de droit
Deux questions se posaient à la juridiction d'appel.
Première question : l'invalidité permanente de l'assuré doit-elle être fixée à un taux supérieur à celui retenu par la CASS et confirmé en première instance, en raison d'une prétendue aggravation consécutive au second accident de travail ? Le tribunal relève que la contestation des résolutions administratives relatives à la prolongation de l'arrêt de travail n'était pas en cause : le litige se limitait à la détermination du degré d'invalidité, conformément à l'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 octobre, de la seguretat social, qui définit l'invalidité résultant d'un accident du travail ou d'une maladie professionnelle, et à l'article 164 de la même loi, qui en précise les modalités de détermination.
Seconde question : une demande tendant à l'ajout d'un taux de 10 % au titre de l'élément professionnel, formulée pour la première fois en appel, peut-elle être examinée par la juridiction d'appel ?
Solution et dispositif
1. Sur le degré d'invalidité
Le tribunal rappelle qu'en application de l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, l'expertise, bien qu'élément d'information d'une importance particulière, ne lie pas le juge. Celui-ci peut procéder à une appréciation critique des rapports techniques et s'en écarter, à condition de motiver sa décision.
En l'espèce, la juridiction relève que les rapports médicaux concordent sur la nature de la pathologie : une lombalgie invalidante avec irradiation sciatique droite et certaine dyskinésie, accompagnée d'altérations dégénératives de l'ensemble de la colonne vertébrale. Le seul désaccord porte sur le taux : la CASS retient 35 %, les experts judiciaires 40 %. Les deux rapports retiennent toutefois un taux additionnel
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (37/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket37/12
Judgment Date28 January 2013
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: SS-0056-1/2011 Núm. De Rotlle: TSJA-037/12
S E N T È N C I A NÚM. 06-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Girona
Representant: Toll
Advocat: Toll
Apel·lat: CASS
Representant: Esteban
Advocat: Montenegro
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-vuit de gener del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0056-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 19 de març de 2012 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Girona contra la CASS, en què s'impugnaven les resolucions d'aquest organisme de 2 de març i 14 d'abril de 2011, i es sol·licitava que li fos reconeguda una IPP superior al 45 per cent que ja tenia reconegut com a conseqüència d'un primer accident de treball que va patir l'any 2005.
2n.- Disconforme amb aquesta resolució, l'interessat va formular recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, en el qual afirma que l'estat del raquis ha empitjorat a causa del segon accident que va patir l'any 2010, per la qual cosa sol·licita que es reconegui un grau d'invalidesa del 60 per cent, segons les conclusions de l'informe pericial, corresponent un 50% a l'element objectiu i un 10% a l'element professional.
3r.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs, en considerar que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.
4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Atès que la part recurrent no ha impugnat els pronunciaments de les resolucions administratives sobre la improcedència de què es perllongui la situació de baixa mèdica de l'interessat, la qüestió litigiosa queda reduïda a determinar el grau d'invalidesa que li correspon a l'agent.
L'article 162 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, defineix la invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional com la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional.
L'article 164 de la mateixa llei disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.
Segons l'apartat 2n. del mateix precepte, el grau de menyscabament es calcula a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte tant l'element objectiu com el professional. El primer correspon al grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l'accident, mentre que el segon atén a la pèrdua d'ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l'accident laboral o la malaltia professional.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, la CASS ha considerat que l'agent no presenta noves lesions susceptibles de ser indemnitzades, que derivin del segon accident de treball que va patir en data 5 de maig de 2010, i aquesta conclusió ha estat confirmada per la sentència de la Batllia. En conseqüència, la qüestió debatuda consisteix en determinar l'origen i l'abast de les lesions que pateix el recurrent.
Segons resulta dels informes mèdics que consten a les actuacions, el recurrent presenta una lumbàlgia invalidant amb irradiació ciàtica dreta i certa disestèsia, que l'obliga a caminar amb faixa de suport lumbar i durant un temps curt i a no restar massa temps dempeus. Aquesta patologia s'acompanya d'alteracions degeneratives a nivell de les vèrtebres de tota la columna.
En realitat, els diversos informes es mostren conformes quant a la naturalesa de la patologia de l'agent, en la forma que ha quedat exposada. L'única discrepància rellevant ve determinada per la quantificació de la IPP, ja que la CASS ha valorat la lumbàlgia en un 35%, mentre que els perits processals ho fan en un 40%. Tanmateix, ambdós informes valoren la ciatàlgia dreta en un 10% addicional.
Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació de particular importància per als òrgans jurisdiccionals, aquests no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, de manera que poden dur a terme una valoració crítica dels informes tècnics i apartar-se en allò que considerin procedent de les seves conclusions, de manera raonada.
En el cas que ara s'examina, les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, que ha confirmat els pronunciaments de la CASS, resulten coherents amb els diversos elements probatoris que consten en les actuacions, de manera que s'ha de confirmar íntegrament la resolució impugnada.
Dos són els motius que condueixen a aquesta conclusió. En primer lloc, no consta que l'estat del pacient hagi empitjorat en conjunt després del segon accident que es va produir l'any 2010, com es desprèn del dictamen pericial (foli 160). D'altra banda, si el barem de la UCANSS valora les "molt importants seqüeles funcionals i anatòmiques" que pateix l'interessat entre un 25 i un 40%, tampoc està justificada l'atribució del grau màxim de la IPP, quan, com diu la sentència apel·lada, la rigidesa lumbar és important però no total, ja que presenta un índex de Schöber de 10-11 cm. En conseqüència, resulta més ajustada la valoració del 35% que va fer la CASS i ha confirmat el Tribunal a quo.
En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància, de manera que procedeix confirmar l'atribució d'un 45% d'IPP per les lesions que presenta l'interessat.
Quart.- El recurrent sol·licita en aquesta instància que s'afegeixi un 10% en concepte d'element professional. Ara bé, com resulta de les actuacions, aquesta pretensió no va ser formulada en via administrativa ni en la primera instància d'aquest procés, de manera que resulta ser una qüestió nova que no es pot examinar en grau d'apel·lació, tal com ha declarat una reiterada jurisprudència d'aquesta Sala.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs que formula la part agent i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Girona contra la sentència dictada el 19 de març de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
