ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7ecfa9a8 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 267/12·25 de febrer del 2013·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 36/2013
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol267/12
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:36) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de febrer del 2013 - ROJ: STSJAD 36/2013).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 février 2013 (n° 267/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ Andorre, Sala Civil, 25 février 2013, n° TSJC-267/12 (ROJ STSJAD 36/2013)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentència du 25 février 2013, recurs n° 267/12, ROJ STSJAD 36/2013, ECLI:AD:TSJADAD:2013:36 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le salarié, M. Ramirez, était lié à la société « Yuste » par un contrat de travail conclu le 1er octobre 2009. Le 29 juillet 2011, l'employeur lui a notifié trois lettres de licenciement fondées sur la commission de trois fautes très graves : une agression physique envers son supérieur hiérarchique et maître d'équipe le 27 juillet 2011, une altercation physique avec un collègue le 23 juillet 2011, et une désobéissance réitérée aux ordres de ses supérieurs directs.
Le salarié a saisi la juridiction du travail pour contester son licenciement. Il réclamait l'indemnité prévue à l'article 98 de la Llei 35/2008 du Code des relations de travail, ainsi que le paiement de 67 heures supplémentaires effectuées durant les mois de juin et juillet 2011. Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 14 septembre 2012, a rejeté la demande, en retenant le caractère justifié du licenciement et l'absence de preuve des heures supplémentaires.
Le salarié a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Jean Louis Vuillemin (président), Eulàlia Amat Llari et Pere Pastor Vilanova (rapporteur), a infirmé le jugement de première instance.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur la validité du licenciement, sous un double angle. Le juge devait d'abord apprécier l'incidence d'une irrégularité formelle, la notification de la lettre de licenciement n'étant établie que par la signature de salariés de l'entreprise. Il devait ensuite vérifier si les faits reprochés étaient suffisamment établis pour justifier une rupture disciplinaire.
La seconde concerne la charge et l'administration de la preuve en matière d'heures supplémentaires : quelle est la portée de la règle selon laquelle la preuve de l'exécution des heures incombe au salarié, et à quelles conditions un commencement de preuve suffit-il à fonder la condamnation de l'employeur ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour écarte l'argument tiré de la forme. Elle relève que le salarié n'a subi aucun préjudice, puisqu'il reconnaît avoir eu connaissance de la tentative de notification et ne conteste pas le contenu de la lettre. Elle rappelle, en s'appuyant sur sa propre décision TSJC-0208/11 du 27 octobre 2011, que « les normes de forme tenen per objecte la protecció dels drets de les parts, i per tant, quan els drets protegits no estan infringits, la forma no ha de prevaldre sobre les normes de fons ».
Sur le fond, la Cour examine chaque faute :
Faute du 27 juillet 2011 : les témoignages établissent que le salarié a seulement tenté d'agripper son supérieur, ce qui constitue au mieux un commencement d'agression, insuffisant pour un licenciement disciplinaire. Les témoignages sur la conflictualité générale du salarié ne suffisent pas à prouver les faits allégués.
Faute du 23 juillet 2011 : la victime elle-même a déclaré qu'il n'y avait eu qu'une altercation verbale. Le manquement n'est donc pas établi.
Troisième sanction : formulée de manière trop vague, elle ne permet pas au salarié de se défendre ni d'
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (267/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol267/12
Data de la resolució25 de febrer del 2013
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-267/12
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 25 de febrer de 2013.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1385-5/2011, instades pel Sr. Ramirez contra la societat "Yuste", en data 14 de setembre de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada pel Sr. Ramirez en data 28 de setembre 2011 contra la societat Yuste, i imposar al demandant les costes processals causades".
II.- El Sr. Ramirez ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 267/12 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part que recorre manifesta que: tots els testimonis que van signar la carta de comiat tenien relació de dependència amb l'empresari, de manera que el comiat estava efectuat en forma indeguda; la declaració del Sr. Tejera no posava en evidència cap actitud agressiva per part de l'apel·lant; el testimoniatge del Sr. Briones també provava que l'agressió provenia del Sr. ENTITY_8; els Srs. C. i M. no havien presenciat els fets; no havia agredit al Sr. Ferreras, qual cosa confirmava el propi interessat; la tercera carta del 29 de juliol de 2011 no concretava els fets; esqueia donar lloc al pagament de les hores extraordinàries en aplicació del principi "in dubio pro operario".
II.- No es discuteix l'existència d'un contracte laboral entre el Sr. Ramirez i la societat "Yuste", conclòs l'1 d'octubre de 2009, com tampoc la decisió de la societat esmentada de rescindir el contracte de treball per raó de la comissió de tres faltes molt greus, comunicades mitjançant tres cartes de data 29 de juliol de 2011. El treballador considera que l'acomiadament presenta defectes de forma i de fons, raó per la qual sol·licita la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, com també la satisfacció de 67 hores extraordinàries.
La sentència de primera instància ha desestimat la demanda de l'empleat perquè estima justificat el comiat i per manca de prova de la producció d'hores extraordinàries.
El Sr. Ramirez s'alça contra aquesta solució.
Per començar, el fet que la prova de la comunicació de la carta d'acomiadament resti acreditada únicament per la signatura de treballadors de "Yuste", no suposa automàticament cap acomiadament fet de forma indeguda, tota vegada que el Sr. Ramirez no ha patit cap mena de perjudici puix reconeix l'intent de notificació i sobretot no discuteix el contingut de la missiva. Com es recorda en la nostra sentència TSJC-0208/11 del 27 d'octubre de 2011: "... les normes de forma tenen per objecte la protecció dels drets de les parts, i per tant, quan els drets protegits no estan infringits, la forma no ha de prevaldre sobre les normes de fons".
Quant al fons, el Tribunal a quo justifica el primer comiat, principalment, en base als testimoniatges directes dels Srs. Tejera i Briones La carta expressa el motiu següent: "El dimecres 27-07-2011 va barallar-se amb agressió física amb el seu superior i maître" (foli 14), tractant-se del Sr. Salcedo Força és de constatar que aquest fet no queda clarament acreditat a les actuacions, sinó més aviat el contrari. En efecte, el company de treball del Sr. Ramirez, Sr. Tejera, va declarar que "va ser el Sr. Salcedo que el va agafar per la camisa" (resposta 3, foli 159), referint-se a l'apel·lant. El Sr. Briones va indicar que "va arribar a veure com el Sr. Ramirez estava a punt d'agafar al Sr. Salcedo pel coll" (resposta 5, foli 166), de manera que, eventualment, només hi va haver un intent d'agressió, insuficient per donar lloc a un comiat disciplinari. Per tant, malgrat altres treballadors hagin manifestat la conflictivitat del Sr. Ramirez (com també del Sr. ENTITY_8), aquestes simples presumpcions no proven l'al·legada agressió del 27 de juliol de 2011.
La segona falta molt greu queda descrita com segueix: "El dissabte 23-07-2011 va barallar-se amb agressió física amb un company de feina" (foli 15). La víctima seria el Sr. Ferreras Aquest darrer va explicar que només es van discutir verbalment (resposta 3, foli 164). Per via de conseqüència, el mancament no està provat i més quan cap altra prova el sustenta.
Per acabar, la tercera sanció és tan vaga ("Reiteradament ha desobeït, durant el servei, les ordres dels seus superiors directes. Posteriorment ha ignorat les amonestacions verbals que li han fer per la seva desobediència", foli 16) que esdevé ineficaç per sancionar. En efecte, el treballador es troba dins la impossibilitat de rebatre l'argument o d'interposar l'excepció de prescripció per exemple.
Hagut compte que el comiat no queda justificat i que els càlculs de la indemnització no són objecte de debat, escau revocar la sentència de l'Hble. Batlle i condemnar la societat "Yuste" a satisfer a l'apel·lant l'import net de 3.968,29 EUR (4.199,25 EUR - 5,5%), més interessos legals des de la data de contesta a la demanda, doncs la data del comiat injustificat no constitueix en mora. La indemnització bruta ha de ser cotitzada a la CASS.
III.- Un altre greuge interessa el pagament de les hores extraordinàries realitzades pel Sr. Ramirez i no abonades durant els mesos de juny i juliol de 2011, concretament 67 hores.
És doctrina constant d'aquesta Sala que pertoca a l'assalariat la prova de la realització de les hores extraordinàries efectuades (veure, entre altres, les sentències TSJC 135/00 del 8 de febrer de 2001 i TSJC 136/12 del 18 d'octubre de 2012). Ara bé, quan el treballador aporta, almenys, un principi de prova -que revesteixi un mínim de precisió per autoritzar la defensa de l'altra part- i que l'empresari no produeix cap element fàctic en ordre a provar els horaris efectivament executats, les esmentades carències poden dur a la seva condemna. La pretensió del Sr. Ramirez compleix aquests criteris. En efecte, en el foli 24, el treballador realitza una relació detallada de les hores extraordinàries que considera va portar a cap, doncs indica el dia corresponent, el nombre d'hores executades i, fins i tot, el seu motiu en diverses ocasions. Només 10 hores no estan explicades, doncs l'assalariat refereix que són "horas atrasadas". El llibre de treball, de confecció obligatòria, no consta signat per cap treballador (folis 18-23). Per tant, havent aportat el treballador aquest inici de prova, el qual no ha estat rebatut mínimament per la societat apel·lada, malgrat podia acreditar l'horari efectiu de treball del Sr. Ramirez, escau donar lloc al pagament de 57 hores extraordinàries, és a dir la suma neta de 684,09 EUR (57 h x 12,70 EUR/h - 5,5%), quina quantitat bruta s'ha de declarar a la CASS. Els interessos legals es computaran des de la data de fermesa d'aquesta resolució (arg. D 50, 17, 99).
IV.- L'estimació substancial del recurs i de la demanda inicial, determina, en raó del caràcter laboral de la matèria, de fer imposició de les costes judicials d'ambdues instància a l'empresari, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar substancialment el recurs del Sr. ENTITY_4; revocar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14 de setembre de 2012; estimar substancialment la demanda laboral formulada pel Sr. Ramirez, condemnar la societat "Yuste" a pagar la suma neta de 4.652,38 EUR, més interessos legals sobre la quantitat de 3.968,29 EUR des del 9 de desembre de 2011 i sobre l'import de 684,09 EUR a partir de la data de fermesa d'aquesta resolució, com també a cotitzar l'import de 4.923,15 EUR a la CASS. Condemnar la societat "Yuste" a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
