ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4f31621b · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 85/12·21 mars 2013·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 67/2013
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle85/12
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:67) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de març del 2013 - ROJ: STSJAD 67/2013).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 mars 2013 (n° 85/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 67/2013 (21 mars 2013), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa
Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue. La date est également divergente : les métadonnées indiquent le 21 mars 2013, tandem que l'en-tête de la sentence mentionne le « vint-i-dos de març del dos mil tretze » (22 mars 2013). Le présent commentaire retient la date des métadonnées, faute de précision dans le texte.
Faits et procédure
M. Briones a été engagé en février 2000 par la Comunitat d'Ordino (le Comú), après concours public, pour assurer la gestion d'une boutique de location de skis, dans le cadre du camp de neige d'Ordino-Arcalís. Il exerçait ses fonctions au sein d'une entité désignée « Comissió del Camp de Neu d'Ordino-Arcalís » (COCNOA), dont le statut juridique constituait l'enjeu central du litige.
Plusieurs évènements structurent la chronologie retenue par la Cour :
11 janvier 2001 : entrée en vigueur de la loi de la fonction publique (LFP) ;
1er juillet 2002 : subrogation de la société publique Secnoa, SA dans le contrat de travail, « sans que dite subrogació modifiqui o alteri els drets » acquis ;
18 janvier 2003 : entrée en vigueur de l'Ordonnance de la fonction publique de la Comunitat d'Ordino ;
30 avril 2008 : subrogation de la société Vallnord, SA ;
28 avril 2010 : versement d'une indemnité de liquidation de la relation de travail (24 475,19 EUR) ;
8 novembre 2010 : demande de réintégration dans le corps des fonctionnaires, avec effet à la date du licenciement.
Le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par sentence du 26 septembre 2012, au motif que l'intéressé travaillait pour le compte d'un organisme autonome à l'entrée en vigueur de la LFP et qu'il n'avait jamais sollicité son intégration. Le Gouvernement a implicitement rejeté la demande en appel administratif. M. Briones interjette appel devant le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa. Le Comú d'Ordino et le Gouvernement concluent au rejet.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions successives :
Le statut de la COCNOA : cette entité relevait-elle d'un organisme autonome exclu du champ d'application de la LFP (art. 3.2.d) ou constituait-elle un simple service du Comú, rendant applicable la disposition addicionale primera de la LFP ?
L'incidence des subrogations de 2002 et 2008 : le changement d'employeur a-t-il entraîné la perte de la qualité de fonctionnaire ?
La recevabilité temporelle de la demande de réintégration de 2010 : celle-ci était-elle tardive au regard du régime de l'excédence ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Son raisonnement procède en plusieurs temps.
Sur le statut de la COCNOA. Le Tribunal relève que le Code de l'administration ne définit pas le régime des organismes autonomes, mais que leur dénomination su
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (85/12) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
M. I. Sr. Bernard Plagnet
A la vila d'Andorra la Vella, el vint-i-dos de març del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0033-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
A N T E C E D E N T S D E F E T
1.- El Sr. Briones va interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita del GOVERN, en relació amb la recurs d'alçada perseguint la reincorporació del Sr. Briones en el cos de funcionaris de l'Hble. COMÚ D'ORDINO a comptar del 29 d'abril de 2010.
2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Briones mitjançant sentència del 26 de setembre de 2012.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 de novembre de 2012, el Sr. Briones manifesta principalment que:
l'acta de la reunió parroquial del 5 d'agost de 1983 deixava palès que la COCNOA era un mer departament administratiu del COMÚ D'ORDINO, sense personalitat jurídica, essent els seus estatuts derogats en l'altra reunió del 30 de juliol de 1986;
el COMÚ es feia directament càrrec de l'explotació del camp de neu, cosa que també es traduïa en els seus pressupostos, especialment en aquell de l'exercici 2000;
va ser contractat l'any 1999 pel COMÚ D'ORDINO mitjançant edicte (sense signar però cap contracte) i els butlletins de salari eren emesos per la mateixa Corporació;
la motivació subsidiària del Tribunal de Batlles no havia estat sotmesa a contradicció; a més, no tenia cap obligació de sol·licitar la seva integració com a funcionari.
4.- En la seva contesta de data 28 de novembre de 2012, l'HBLE. COMÚ D'ORDINO manifesta principalment que:
el camp de neu conservava una gestió autònoma des dels seus inicis i fins i tot tenia un pressupost independent;
els Comuns tenen la potestat de crear organismes autònoms perquè la Constitució els hi reconeix i garanteix el principi d'autogovern;
la COCNOA tenia una estructura separada del Comú, un pressupost distint i autonomia funcional;
l'acord del 30 de juliol de 1986 només derogava el consell d'administració i no el règim separat d'explotació;
la personalitat jurídica no constituïa un requisit per l'existència d'un organisme autònom;
les cotitzacions socials eren a càrrec del Camp de neu d'Ordino-Arcalís;
la subrogació de les societats "Secnoa, sa" i "Vallnord, sa" en el lloc de la COCNOA va ser acceptada tàcitament pel recurrent;
l'apel·lant no havia mai sol·licitat una excedència.
5.- El GOVERN reiterava que la COCNOA era un organisme autònom de l'article 13.3 del Codi de l'Administració
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- El Sr. Briones persegueix la seva reincorporació al cos de funcionaris de l'Hble. COMÚ D'ORDINO a comptar del 29 d'abril de 2010, sol·licitud que li ha estat denegada pel Comú interessat i desprès, en alçada, pel GOVERN.
El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda perquè estima que el Sr. Briones treballava pel compte d'un organisme autònom (Comissió del Camp de Neu d'Ordino-Arcalís, ara endavant "COCNOA") en entrar en vigor la llei de la funció pública, com també perquè, fins i tot admetent el seu estatut funcionarial, no havia mai demanat la seva integració al cos.
Escau, en un primer lloc, destacar els elements fàctics i jurídics majors que envolten el litigi:
16 de febrer de 2000: el COMÚ D'ORDINO acorda contractar el Sr. Briones com a responsable de la botiga de lloguer d'esquí, desprès de superar el concurs públic corresponent (foli 6 i 327),
11 de gener de 2001: entra en vigor la llei de la funció pública (LFP),
1 de juliol de 2002: es comunica al Sr. Briones que la societat pública "Secnoa, sa" s'ha subrogat en el contracte de treball esmentat, "sense que dita subrogació modifiqui o alteri els drets que vostè té adquirits per l'esmentat contracte" (foli 19),
18 de gener de 2003: entra en vigor l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino del 18 de desembre de 2002,
30 d'abril de 2008: es comunica al Sr. Briones que la societat mercantil "Vallnord, sa" s'ha subrogat en el contracte de treball esmentat, "sense que dita subrogació modifiqui o alteri els drets que vostè té adquirits per l'esmentat contracte" (foli 20),
28 d'abril de 2010: el Sr. Briones percep de la societat "Vallnord, sa" l'import de 24.475,19 EUR en concepte de liquidació de la relació laboral,
8 de novembre de 2010: el recurrent sol·licita la seva reincorporació al cos de funcionaris, amb efectes des de la data del seu acomiadament.
L'apel·lant basa la seva petició en l'aplicació de la disposició addicional primera de la LFP que postula el següent: "Adquiriran la condició de funcionari, en els termes previstos en aquesta Llei, els qui, en el moment de l'entrada en vigor, estiguin ocupant com a contractuals, funcions de caràcter permanent".
Tant el COMÚ com el GOVERN objecten que l'esmentada disposició no és extensible al Sr. Briones, tota vegada que, en entrar en vigor la LFP, treballava pel compte d'un organisme autònom (COCNOA), quins treballadors quedaven exclosos del seu camp d'aplicació (article 3.2.d).
Malgrat el Codi de l'Administració no aporta cap definició del règim jurídic dels organismes autònoms, la seva denominació pressuposa que han de gaudir, almenys, d'autonomia en la gestió de les seves competències, sense perjudici de la tutela que ha d'exercir necessàriament l'ens matriu per garantir la coherència i coordinació de l'activitat administrativa.
Tanmateix, s'observa que res exclou, per regla general, que els Comuns creïn organismes o establiments especialitzats en ordre a prestar serveis públics comunals, especialment els industrials o comercials, sempre i quan respectin el caràcter subsidiari de l'activitat pública respecte a la iniciativa privada (article 5 del Codi de l'Administració). Aquest pot ser el cas de l'explotació dels recursos naturals comunals, com ara els camps de neu segons l'article 4.7 de la llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns. L'explotació del servei públic pot ser realitzada directament pel Comú corresponent, en quin cas no es pot parlar d'autonomia funcional, com també per part d'un organisme autònom, en quin supòsit, aquest ha de gaudir d'un mínim d'independència, com ja s'ha esmentat, en el sentit, per exemple, que adopti les decisions rellevants per la consecució de les seves finalitats, disposi de patrimoni, personal i/o pressupost propi, contracti o actuï com a part davant els Tribunals
...
Les proves subministrades pel COMÚ, en ordre a demostrar un mínim d'autonomia efectiva en les tasques encomanades a la COCNOA, no són gens concloents.
En primer lloc, sobta la denominació del pretès organisme autònom ("Comissió del Camp de Neu d'Ordino-Arcalís"), més pròpia d'un òrgan de deliberació que d'un establiment independent. En segon lloc, si bé sembla que els estatuts de la COCNOA (folis 354-364) van ser aprovats en reunió de parròquia celebrada el 5 d'agost de 1983, l'ens no comptava amb la suficient autonomia respecte del COMÚ, tota vegada que:
les despeses d'explotació eren cobertes per la Corporació local,
3 membres del Consell d'administració sobre 6 eren nomenats pel COMÚ,
la contractació del seu personal requeria l'acord previ del Sr. Cònsol i el reglament del personal quedava supeditat a l'aprovació comunal,
la COCNOA havia de retre comptes anualment de la seva gestió i dels projectes financers al COMÚ, essent la seva aprovació un requisit "sine qua non" per a la seva execució,
el COMÚ havia d'aprovar el projecte de pressupost,
la COCNOA havia d'obrir comptes bancaris en l'entitat designada pel COMÚ, reben aquest darrer, mensualment, l'extracte de comptes.
Aquesta manca patent d'autonomia va conduir, amb tota probabilitat, a la celebració de l'altra reunió de parròquia del 30 de juliol de 1986, en la qual es van derogar aquells estatuts, tot "quedant el control de funcionament i explotació del Camp de neu a càrrec de l'Hble. COMÚ" (foli 368). Més endavant, concretament el 9 de desembre de 1999, el Consell de Comú també "va aprovar el pressupost de despeses corrents i ingressos per a COCNOA" (foli 149), intervenció poc freqüent en una entitat que pretén ésser qualificada d'autònoma. Per tant, a banda que enlloc consta mínimament acreditada la creació d'un veritable ens separat del COMÚ, el cert és que quan el Sr. Briones va ser contractat, la COCNOA apareix, més aviat, com un mer apèndix del COMÚ. Hagut compte que el recurrent duia a terme funcions de caràcter permanent, almenys des del 16 de febrer de 2000, va adquirir la condició de funcionari comunal l'11 de gener de 2001, sense necessitat de tràmits ulteriors perquè el darrer paràgraf de la disposició addicional primera de la LFP ("La Secretaria d'Estat de Funció Pública haurà d'establir els procediments per a la incorporació com a funcionaris del personal a què es refereix l'apartat anterior") no afecta els Comuns ni es preveu cap modalitat anàloga en l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino del 18 de desembre de 2002.
Això no obstant, no es pot deixar de banda que el Sr. Briones no va posar mai cap objecció al canvi de co-contractant operat a comptar de l'1 de juliol de 2002, data en què l'interessat passa a treballar, primer pel compte de la societat pública "Secnoa, sa" i, més endavant, per "Vallnord, sa". Cal determinar ara quin era el règim aplicable al Sr. Briones quan va incorporar-se a la societat pública "Secnoa, sa". El Reglament intern del personal del Comú d'Ordino del 21 de desembre de 1998 (folis 312-322) no regula expressament els supòsits de novació, com aquell produït l'1 de juliol de 2002. Els articles 42 i 51 de la LFP, que formen part del seu títol II, no són aplicables als Comuns en els termes del seu article 99. L'1 de juliol de 2002 no era encara vigent l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino del 18 de desembre de 2002, la qual tampoc contempla expressament una norma de trànsit relativa a les situacions nascudes anteriorment. Malgrat aquesta aparent vacatio legis, cal acudir a les fonts del dret administratiu andorrà i especialment als principis generals del dret (article 8 del Codi de l'Administració) que propugnen l'aplicació de les noves normes jurídiques a les situacions estatutàries en curs. L'article 39 de l'Ordinació preveu que, en cas de reestructuració, degut al traspàs d'un servei comunal a una altra entitat diferent, la persona afectada pot obtenir una excedència sense reserva de plaça si s'incorpora a aquesta darrera, com va estar el cas d'autes. Es pot objectar que no es va declarar formalment cap declaració d'excedència el dia 18 de gener de 2003 (data d'entrada en vigor de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Ordino del 18 de desembre de 2002), això no obstant l'actitud passiva del Sr. Briones s'ha d'interpretar en el sentit que la separació temporal del servei actiu constituïa la situació administrativa que més li convenia. A més, repetim, el recurrent va consentir durant molts anys el canvi de co-contractant, no podent anar ara contra els seus propis actes. Malgrat les cartes dels dies 1 de juliol de 2002 i 30 d'abril de 2008 confirmin que les respectives subrogacions no modificaven els drets contractuals adquirits anteriorment, la clàusula va ser honorada doncs l'acomiadament del Sr. Briones va respectar la seva antiguitat i això a comptar del 10 de gener de 1997 (foli 42).
L'article 39 de la repetida Ordinació disposa que l'excedència sense reserva de plaça ho és pel termini màxim de 3 anys, havent-se de sol·licitar el reingrés 3 mesos abans de l'acabament del període atorgat. Força és de constatar que, en el millor dels cassos, el recurrent havia de formular la corresponent sol·licitud de reingrés abans del 18 d'octubre de 2005 i, en no exercir aquella facultat, va renunciar, per ministeri de la normativa comunal, a la seva condició de funcionari (article 40).
Per tant, la sol·licitud de reingrés del 8 de novembre de 2010 era totalment extemporània, havent perdut prèviament el Sr. Briones la seva condició de funcionari.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.
D E C I S I Ó
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix :
Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Briones contra la sentència 2012-115, de 26 de setembre de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
