ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.83f13108 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 84/12·22 April 2013·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 107/2013
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket84/12
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:107) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2013 - ROJ: STSJAD 107/2013).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 22 avril 2013 (n° 84/12) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 22 avril 2013 (STSJAD 107/2013)
Référence du recours : n° 84/12 (rouleau TSJA-084/12, protocole AD-0023-2/2012). Sentence n° 41-2013. Ponent : Albert Andrés Pereira. Magistrats : Bernard Plagnet et Pere Pastor Vilanova.
Faits et procédure
Par décret du 1er septembre 2011, le Comú d'Ordino a approuvé les polygones cadastraux n° 5 et 179. Par communication du 5 décembre 2011, il a rejeté les observations (al·legacions) présentées par M. Galván, qui revendiquait l'inscription au cadastre d'un terrain de 282 m². Le 22 février 2012, le Gouvernement a rejeté le recours d'alçada formé contre ces résolutions.
M. Galván a saisi le Tribunal de Batlles, Section administrative, d'un recours contre le Gouvernement et le Comú. Par sentence du 31 juillet 2012, ce tribunal a rejeté la demande. Le requérant a interjeté appel. Il soutenait, en substance :
que ses conclusions écrites n'avaient pas été prises en compte par la sentence de première instance ;
qu'à titre subsidiaire, une inscription de divergence (inscripció de divergència) aurait dû être ordonnée ;
que les preuves n'avaient pas été correctement appréciées et qu'il aurait dû être convoqué à l'acte d'identification du 26 juillet 2007 ;
qu'il convenait d'inscrire au cadastre le terrain de 282 m² qu'il possédait de manière permanente.
Les deux administrations intimées ont conclu à la confirmation intégrale de la sentence attaquée. La vue orale ayant été remplacée par un échange de conclusions, la Sala a statué sur écrit.
Question de droit
La Sala devait répondre à deux questions.
En premier lieu, la juridiction administrative est-elle compétente pour connaître d'une demande tendant à faire reconnaître, dans le cadre d'une procédure cadastrale, la titularité d'un bien immobilier ? La Sala relève que la demande vise à « obtenir l'inscription au cadastre » d'un terrain que le requérant affirme posséder, sur la base d'un document de 1829. Elle en déduit que la question est de savoir à quelle juridiction il appartient de trancher le fond du droit de propriété.
En second lieu, la procédure suivie par l'administration communale, et notamment la convocation des titulaires à l'acte d'identification, était-elle régulière au regard de la disposition transitoire 3ª de l'Ordinacio du cadastre d'Ordino du 26 mai 2011 ?
Solution et dispositif
Sur la compétence, la Sala rappelle une jurisprudence qu'elle qualifie de « constante » depuis la sentence n° 96-09 du 6 mars 1996. Selon cette jurisprudence, il appartient en principe à la juridiction civile de trancher les litiges relatifs au droit de propriété. L'administration ne dispose pas, dans ce domaine, de prérogatives exorbitantes du droit comm
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (84/12) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket84/12
Judgment Date22 April 2013
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0023-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-084/12
SENTÈNCIA NÚM. 41-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Galván
Representant: Manso
Advocat : Soriano
Apel·lat: Hble. COMÚ D'ORDINO
Representant: Morell
Advocat : Pombo
Apel·lat: M. I. GOVERN D'ANDORRA
Representant: Barberá
Advocat : Sancho
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 84/12 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0023-2/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 31 de juliol de 2012 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Galván contra el Govern i l'Hble. Comú d'Ordino, en què impugnava el Decret comunal d'1 de setembre de 2011, que va aprovar els polígons cadastrals núm. 5 i 179, així com la comunicació de 5 de desembre del mateix any, que va desestimar les al·legacions presentades per l'interessat. La impugnació s'estén a l'acord adoptat pel Govern en data 22 de febrer de 2012, que va desestimar el recurs d'alçada que l'agent havia interposat contra aquelles resolucions del Comú d'Ordino.
2.- La representació del Sr. Galván va formular recurs d'apel·lació contra la referida sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
L'escrit de conclusions de la part agent no va ser tingut en compte en la sentència impugnada.
Subsidiàriament, procedia acordar la pràctica d'una inscripció de divergència, que reflectís la reclamació formulada per l'agent.
No s'han valorat correctament les proves i s'havia de convocar l'interessat a la pràctica de l'acte d'identificació que va tenir lloc el 26 de juliol de 2007.
Procedeix inscriure al cadastre el terreny de 282 m2 que el recurrent ha posseït de manera permanent.
3.- Les respectives representacions del M.I. Govern i de l'Hble. Comú d'Ordino es van oposar al recurs i van sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en els termes que resulten dels respectius escrits de contestació.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La pretensió de l'agent que es planteja en aquest litigi va adreçada a obtenir la inscripció en el cadastre d'un terreny de 282 m2 que l'interessat afirma posseir de manera permanent i continuada, com resultaria d'un document signat pel llavors Cònsol major d'Ordino en data 30 de març de 1829.
Les Administracions demandades es mostren contràries a la reclamació formulada pel recurrent. En la seva opinió, només procedia convocar a l'acte d'identificació els propietaris coneguts, i així es va fer respecte dels titulars derivats del Cadastre de 1910 i de les escriptures recents, sense que el Comú tingués cap coneixement de la hipotètica titularitat de l'agent. D'altra banda, el Cadastre és un registre administratiu que no atribueix titularitats dominicals, de manera que la pretensió de l'agent s'ha d'exercir davant de la Jurisdicció civil.
Tercer.- Una jurisprudència constant d'aquesta Sala, des de la sentència núm. 96-09, de 6 de març de 1996, ha declarat que, en termes generals, correspon a la Jurisdicció civil la resolució dels litigis referents al dret de propietat, així com els que afecten tota classe de béns, siguin públics o privats, sense que l'Administració disposi en aquest àmbit de potestats exorbitants del dret comú, amb l'excepció de les facultats possessòries que expressament se li atribueixen, com succeeix amb l'atermenament i la recuperació d'ofici (interdictum proprium), l'exercici de les quals és controlat per la Jurisdicció administrativa.
En aplicació d'aquesta doctrina reiterada i pacífica, resulta clar que no es pot procedir a declarar en aquest procés la titularitat de l'agent sobre la parcel·la de 282 m2 que reclama, encara que la seva pretensió es plantegi amb motiu de l'aprovació del polígon cadastral on s'ubica el terreny. L'agent ha de plantejar la seva reivindicació davant de la Jurisdicció civil, a qui correspon en exclusiva conèixer dels litigis referents al dret de propietat.
Quart.- És cert que l'article 5.1 de la Llei 29/2008, d'11 de desembre, del Cadastre, estableix que:
"Contra els actes i les resolucions definitives dictats pels comuns com a resultat de la confecció, el manteniment i la gestió cadastral, es pot interposar recurs d'alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l'Administració".
Tanmateix, la possibilitat d'interposar un recurs en via administrativa, així com la posterior demanda jurisdiccional, no altera les anteriors conclusions. L'actuació comunal en aquesta matèria es pot impugnar en seu administrativa quan es tracta de discutir la correcta utilització del procediment aplicable, que té una naturalesa pública indiscutible. Ara bé, quan es pretén obtenir un pronunciament de fons sobre la titularitat d'un immoble, el procediment administratiu no resulta idoni, sinó que cal recórrer a la Jurisdicció civil, en els termes que abans s'ha expressat.
En conseqüència, l'abast d'aquest litigi queda reduït a examinar la regularitat del procediment que ha seguit l'Administració comunal a l'hora d'aprovar el cadastre del polígon litigiós.
Cinquè.- El recurrent al·lega que no va ser convocat personalment a l'acte d'identificació que regula la disposició transitòria 3ª de l'Ordinació del cadastre de la Parròquia d'Ordino, de 26 de maig de 2011, segons la qual el Comú:
"Ha de convocar personalment els titulars coneguts dels béns immobles inclosos en la zona en què s'hagi de practicar l'acte d'identificació, i els ha d'advertir que l'assistència pot ser personal o mitjançant representant amb poders suficients i que hauran d'aportar els títols de propietat dels béns immobles i els plànols de les parcel·les i de les edificacions en original i una còpia, que s'haurà de remetre a la Comissió del Cadastre".
Les circumstàncies que concorren en aquest cas no permeten concloure que l'Administració comunal hagués vulnerat les previsions d'aquest precepte. No es pot oblidar que la norma es refereix als "titulars coneguts" i no existeix constància de què el Comú tingués constància, en aquella data, de la pretensió de l'agent. En efecte, van ser convocats els titulars que constaven segons la situació derivada del Cadastre de 1910 i de les escriptures més recents, però el recurrent no hi era inclòs. L'interessat invoca ara un document de l'any 1829 que es troba dipositat a l'Arxiu nacional, però el coneixement del mateix no era exigible al Comú, en no trobar-se en els seus propis arxius.
En conseqüència, no s'aprecia l'existència de cap defecte formal que sigui susceptible de determinar l'anul·lació de les resolucions administratives impugnades.
Sisè.- Les altres qüestions que planteja el recurrent tampoc poden donar lloc a l'estimació del recurs.
Pel que fa a l'escrit de conclusions de la part agent, el mateix va ser presentat el 19 de juliol de 2012 i la sentència es va dictar el 31 de juliol següent. No es pot compartir, doncs, l'afirmació de què aquell escrit no va ser tingut en compte a l'hora de resoldre el litigi. El fet de què la sentència no fes referència a determinats fets posteriors a les resolucions administratives impugnades, que l'agent va invocar, no comporta cap irregularitat, ja que aquests fets resultaven en realitat irrellevants per a l'examen de la legalitat dels actes recorreguts.
D'altra banda, la qüestió relativa a la inscripció d'una situació de divergència no va ser plantejada en la demanda, que és l'escrit on s'han de precisar les pretensions que són objecte del procés. En conseqüència, tampoc procedia que la sentència fes referència a aquest punt.
Setè.- Les anteriors argumentacions determinen la desestimació del recurs d'apel·lació, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Galván contra la sentència dictada el 31 de juliol de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
