ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.66de9a8a · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 74/11·23 mei 2013·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: STSJAD 122/2013
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI74/11
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2013:122) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de maig del 2013 - ROJ: STSJAD 122/2013).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 mai 2013 (n° 74/11) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal superior de justícia d'Andorre (Sala administrativa), 23 mai 2013, ROJ STSJAD 122/2013
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala administrativa, 23 mai 2013, ROJ STSJAD 122/2013 (ECLI:AD:TSJADAD:2013:122), sentence n° 52-2013, rouleau TSJA-074/11 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige porte sur l'aménagement urbain de la paroisse d'Andorre-la-Vieille. Par une sentence du 8 juillet 2011, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande formée par Mme Rius et M. Suárez contre le Gouvernement d'Andorre et le Comú (commune) d'Andorre-la-Vieille. Trois actes étaient attaqués : la résolution communale n° 144 du 27 juillet 2007, qui répondait aux observations formulées pendant la procédure d'information publique ; le décret du 27 juillet 2007 approuvant définitivement le Plan d'ordination et d'urbanisme paroissial (POUP) ; et la résolution de la Commission technique d'urbanisme du 7 janvier 2008, qui déclarait irrecevable le recours d'appel formé contre la résolution n° 144 et l'accueillait partiellement s'agissant de l'unité d'action PP-SUR-11 B M.
Mme Rius a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que le recours contre la résolution n° 144 était devenu sans objet, le Comú ayant renoncé à cette prétention ; que l'expédient administratif était incomplet, ce qui justifiait la réouverture de la période probatoire ; que le premier juge n'avait pas accordé de nouveau délai pour conclusions malgré l'arrêt maladie de son avocate ; que le POUP contenait des déterminations excessivement détaillées portant atteinte à l'initiative privée ; et qu'une indemnisation était due pour les préjudices résultant de l'élaboration et de l'application du plan. Le Gouvernement et le Comú ont conclu au rejet de l'appel et à la confirmation de la sentence attaquée.
L'audience orale ayant été reportée à deux reprises pour cause de maladie de l'avocate de l'appelante, les parties ont finalement été admises à conclure par écrit, en reproduisant substantiellement leurs moyens antérieurs.
La formation de jugement était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président et rapporteur), Bernard Plagnet et Mme Marie Conte.
Question de droit
La décision soulève deux séries de questions.
Questions procédurales. Le tribunal devait déterminer : (i) si des moyens nouveaux peuvent être présentés en appel, en particulier la réduction de l'édificabilité globale de la paroisse et l'absence d'une seconde période d'information publique ; (ii) si une expertise produite en appel peut être admise au regard de l'article 64 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale (LJAF) ; (iii) si l'incomplétude alléguée du dossier administratif et l'absence de délai supplémentaire pour conclusions constituent une atteinte à l'exercice des droits de la défense ; (iv) si l'absence de conclusions peut justifier l'ouverture d'une nouvelle période probatoire.
Questions de fond. Le tribunal devait apprécier : (v) si le POUP, en fixant des règles détaillées de voirie et d'usage des sols, méconnaît le principe d'initiative privée ; (vi) si le refus de classer la zone en sol urbain consolidé est fondé au regard de l'article 25 de la Loi générale d'ordination territoriale et urbanistique (LGOTU) et de l'article 7 du Règlement d'urbanisme ; (vii) si une indemnisation peut être accordée au titre des charges résultant du plan.
Solution et dispositif
Le Tribunal a rejeté l'appel sur l'ensemble des points.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (74/11) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Advocat: Sra. Gálvez
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0184-3/2008.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 8 de juliol de 2011 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per les Sres. Rius, Suárez contra el M. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava:
la resolució comunal núm. 144, de 27 de juliol de 2007, que donava resposta a les al·legacions formulades per les interessades en el tràmit d'informació pública.
el Decret de data 27 de juliol de 2007 que va aprovar definitivament el POUP d'Andorra la Vella.
la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008, que va declarar inadmissible el recurs d'alçada interposat contra la resolució comunal núm. 144 i va estimar-lo parcialment quant al Decret d'aprovació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, en determinat aspecte relatiu a la unitat d'actuació PP- SUR-11 B M.
2.- La Sra. Rius va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
No procedia declarar inadmissible la demanda formulada contra la resolució del Comú núm. 144, en tractar-se d'un acte no impugnable, ja que la part agent va desistir d'aquesta pretensió en el seu escrit de data 3 de febrer de 2010.
El Comú d'Andorra la Vella no va aportar la totalitat de l'expedient administratiu, per la qual cosa procedeix obrir un nou període de prova que eviti la indefensió de la part agent.
La Batllia no va concedir un nou termini per formular conclusions, malgrat la situació de baixa mèdica de la Lletrada de la part agent, motiu pel qual procedeix també obrir un nou període de prova.
El POUP d'Andorra la Vella conté determinacions excessivament detallades que atempten contra la prioritat de la iniciativa privada.
Procedeix reconèixer les degudes compensacions i/o indemnitzacions pels perjudicis que es derivin de l'actuació administrativa en l'elaboració i aplicació del POUP. En aquest punt es fa referència a la previsió d'una vialitat superior al 35% de la unitat d'actuació, a la reducció de l'edificabilitat global de la Parròquia i a la necessitat d'obrir un segon període d'informació pública.
3.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella es van oposar al recurs de la part agent i van sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada, amb imposició a la recurrent de les costes causades.
4.- Es van assenyalar successivament les dates del 23 de gener i 25 d'abril de 2012 per a la celebració de la vista oral, actuacions que van quedar en suspens per la malaltia de la Lletrada de la part agent. Finalment, es va demanar la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, en el qual les parts van reproduir substancialment les al·legacions que havien formulat anteriorment.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com a punt de partida per resoldre les qüestions debatudes en aquest procés, convé recordar que bona part de les mateixes han estat ja examinades i resoltes en altres litigis plantejats entre les mateixes parts que actuen en aquest. Els esmentats litigis van ser resolts en les sentències núm. 64/2010, de 3 de novembre, 80/2010, de 25 de novembre, i 92/2010, de 17 de desembre, de manera que procedeix reproduir ara els pronunciaments d'aquestes resolucions en tots aquells punts que siguin coincidents amb el present recurs.
Tercer.- També com a qüestió prèvia, resulta necessari realitzar dues precisions de naturalesa processal.
En primer lloc, es constata que la recurrent introdueix en aquesta alçada noves qüestions que no va plantejar en la primera instància del procés, com succeeix amb la minva de l'edificabilitat global de la Parròquia i la manca d'un segon període d'informació pública del POUP. Com s'ha declarat en reiterades ocasions, el recurs d'apel·lació té per objecte revisar els pronunciaments de la sentència impugnada, de manera que no és possible introduir altres pretensions diferents de les que van ser objecte de la mateixa. En conseqüència, és obvi que no resulta procedent introduir ara aquestes noves qüestions, que han de ser desestimades sense majors raonaments.
En segon lloc, s'ha de desestimar la pràctica en aquesta instància de les noves proves que proposa la recurrent i, especialment, el dictamen pericial que ha aportat la mateixa. No hi ha cap raó per la qual no s'hagués pogut practicar aquest medi de prova en la primera instància, on de fet ja es va aportar un altre informe tècnic. No concorren, doncs, els supòsits que contempla l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.
Quart.- Pel que fa a la resolució comunal núm. 144, de 27 de juliol de 2007, és cert que la part agent va desistir de la impugnació en el seu escrit de 3 de febrer de 2010 i que la sentència apel·lada no ha recollit aquesta circumstància. Tanmateix, atès que la sentència és finalment desestimatòria, el cert és que el sentit de la decisió es mantindria inalterable, de manera que, com es va dir en la sentència núm. 64-2010, la qüestió resulta irrellevant, per la qual cosa no procedeix revocar la sentència impugnada per aquest motiu.
Cinquè.- La recurrent considera que el Comú d'Andorra la Vella no va aportar la totalitat de l'expedient administratiu, i en especial determinats documents que la pròpia part agent havia presentat en el seu dia, la qual cosa li genera indefensió i en conseqüència demana que es reobri el període probatori. No obstant, com posa de relleu la pròpia part agent, ella mateixa va incorporar la documentació que trobava a faltar i de la qual disposava, de manera que no es pot considerar que hagi existit cap tipus d'indefensió material per a la recurrent. A més, tampoc consta en quina mesura aquesta documentació resulta rellevant per a resoldre les qüestions que han sigut efectivament debatudes en aquest procés, i aquesta circumstància també fa decaure l'argument de la indefensió de la part agent.
Vinculada a la manca d'expedient complert, la part apel·lant mostra la seva disconformitat amb la denegació de la classificació de la zona de l'H G com a sòl urbà consolidat, sense que s'hagin aportat els elements de fet que acreditin l'existència dels serveis suficients en els termes que exigeixen l'article 25 de la LGOTU i l'article 7 del Reglament urbanístic. L'informe tècnic que es va aportar després de presentar la demanda parla de l'existència de bona part dels serveis urbanístics, però no acredita que els mateixos siguin suficients per atendre les necessitats del planejament, de manera especial quan, segons resulta de les actuacions, es produirà una important modificació de la vialitat de la zona, i això determinarà la necessitat d'adequació dels serveis existents.
Sisè.- L'apel·lant denuncia també que la Batllia va donar per conclòs el tràmit de conclusions, encara que s'havia presentat justificació de la baixa mèdica de la seva Lletrada abans de què aquell transcorregués íntegrament. En aquest punt s'ha d'aplicar el principi d'economia processal, ja que una retroacció de les actuacions només comportaria un retard en la resolució de fons, sense cap avantatge per a les parts, especialment quan la recurrent ha pogut articular les seves al·legacions en aquesta instància i es disposa ja de totes les dades necessàries per adoptar una resolució definitiva, de manera que no hi ha hagut una indefensió en sentit material.
D'altra banda, convé precisar que la manca de conclusions no pot determinar en cap cas l'obertura d'un nou període probatori, com demanda la recurrent. En efecte, les conclusions tenen una finalitat de mera recapitulació de les posicions de les parts i amb les mateixes no es poden aportar nous mitjans de prova, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions.
Setè.- Quant a l'excés de detall del Pla urbanístic, com es va dir en la sentència núm. 92/2010, de 17 de desembre, cal tenir en compte que l'article 72 de la LGOTU indica que, en sòl urbà, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir -apartat 1.e)- el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds i en idèntics termes es pronuncia l'article 41.2. h) del Reglament urbanístic.
El mateix article -apartat 1.b)- els atribueix la assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terrenys de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns i en idèntics termes s'expressa l'article 41.2 b) del Reglament urbanístic.
Amb aquesta forma d'establir els paràmetres als que la LGOTU es refereix en els preceptes citats, en absolut es limita la iniciativa dels propietaris de l'àmbit perquè el que l'article 15 de la LGOTU els atribueix és la gestió i l'execució del planejament, que s'exerceix promovent el planejament parcial derivat en els termes que estableix l'article 107, però en absolut els atribueix la possibilitat de definir els usos sobre el sòl, que en tant que potestat pública correspon a l'Administració.
Vuitè.- En darrer terme, la recurrent sol·licita una compensació o indemnització "de tots els possibles danys i perjudicis que es derivin de l'actuació administrativa en l'àmbit de l'elaboració i aplicació del POUP".
Com es va dir en la sentència núm. 64/2010, de 3 de novembre, aquesta demanda no pot prosperar, atès que l'article 6 de la LGOTU exposa el principi general de no indemnització:
« Principi de no indemnització:
Les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l'ordenació del sòl i l'urbanisme de conformitat amb les previsions d'aquesta Llei, no confereixen drets d'indemnització de cap mena ».
La pretensió de l'agent és extremadament genèrica, i només conté alguna concreció quan es refereix a l'excés de vialitat per sobre del 35%. Ara bé, la hipotètica procedència d'indemnitzar per aquesta raó haurà de ser plantejada en fase d'execució del planejament. En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.
Novè.- En matèria de costes, cal seguir el mateix criteri que en les precedents sentències núm. 64/2010, 80/2010 i 92/2010. A més, la recurrent ha mantingut les seves pretensions, malgrat l'existència de pronunciaments ferms que no recolzaven l'èxit de les mateixes, com resulta de les sentències esmentades. En conseqüència, procedeix imposar a l'apel·lant el pagament de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Rius contra la sentència dictada el 8 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- Imposar a la recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
