ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b703aa5d · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 152/13·30 de gener del 2014·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 9/2014
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol152/13
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:9) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 9/2014).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 janvier 2014 (n° 152/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 9/2014 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014
Le 15 juillet 2007, un client d'un hôtel d'Escaldes-Engordany, M. Sevillano, se trouvait avec sa famille dans la zone de fitness de l'établissement, comprenant sauna, jacuzzi, piscine et solarium. Pieds nus sur la plage de la piscine, il glissa et tomba en arrière, heurtant le sol de la tête. Son décès fut attribué à un traumatisme crânio-encéphalique accidentel. Une procédure pénale (DP-2142-1/07) fut classée sans suite, le juge d'instruction n'ayant relevé aucune imprudence de nature à fonder une responsabilité pénale, sous réserve des actions civiles.
Les héritiers de la victime (son épouse, Mme Machado, puis leurs enfants, les consorts Ferreras et Ribes) assignèrent, selon la procédure ordinaire, la propriétaire de l'hôtel, Mme Pérez, héritière de la propriétaire initiale, et l'assureur Catalá, sur le fondement d'une « culpa in vigilando » contractuelle et extracontractuelle, et réclamèrent 115 000 euros au titre du pretium doloris ainsi qu'une somme au titre du lucre cessant. Mme Pérez appela en garantie la société gestionnaire Manzanares, SA, et M. Miró, mandataire de la propriété.
Le Tribunal de batlles, par jugement du 28 janvier 2013, débouta intégralement les demandeurs. Ceux-ci interjetèrent appel. Par ordonnance du 22 octobre 2013, la Sala civil admit la production en pièces de documents annexés aux conclusions d'appel.
Question de droit
La question centrale était double. En premier lieu, il fallait déterminer si l'hôtel avait commis une faute, qu'elle soit qualifiée de négligence au sens extracontractuel ou de manquement à une obligation de moyens au sens contractuel, ayant causé l'accident. Le tribunal relève que, dans les deux cas, le point décisif est de savoir si « l'hôtel, en particulier en ce qui concerne l'état de la plage de la piscine, a commis une culpa ayant déterminé la survenance de l'accident ».
En second lieu, se posait la question de la répartition des responsabilités entre la propriétaire, la société gestionnaire et le mandataire de la propriété, ainsi que celle de l'étendue du préjudice indemnisable, notamment le caractère réparable du pretium doloris et la justification du lucre cessant.
Solution et dispositif
1. Sur la faute. La Cour écarte l'argument tiré de la conformité réglementaire. Elle relève certes que quatre inspections administratives (2000-2006) n'ont donné lieu à aucun dossier d'infraction, que des panneaux interdisaient de courir et de plonger, et qu'un extracteur d'humidité était installé. Ces éléments sont jugés « insuffisants pour libérer l'Hôtel de ses obligations ». Le tribunal retient la présence de flaques d'eau et d'une humidité importante, établie par le rapport policier et les photographies. Il retient aussi que le revêtement, traité en novembre 2005 au moyen d'une résine transparente mêlée de billes de verre, n'offrait
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (152/13) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol152/13
Data de la resolució30 de gener del 2014
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-152/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de gener de 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Vincent Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Machado, del Sr. Ferreras i de la Sra. Ribes va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 29 d'abril del 2009, en exercici de l'acció acumulada de culpa in vigilando contractual i extracontractual, contra la Sra. Girona, en qualitat de propietària de l'H.P.A. i la companyia d'assegurances Catalá, demanant que es dictés sentència condemnant a les demandades, amb responsabilitat solidària, a pagar en concepte d'indemnització com a conseqüència de la mort del seu marit i pare després d'haver relliscat i caigut a la piscina de l'hotel, la quantitat de 115.000.-EUR, en concepte de pretium doloris, més l'import que resulti acreditat, en concepte de lucre cessant, en període de proves, així com els interessos legals corresponents, amb expressa imposició de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora.
II.- La representació processal de la Sra. Pérez (hereva de la Sra. Girona i nua propietària de l'Hotel al moment de l'accident) va demanar la crida en garantia de la societat Manzanares, SA, en la seva qualitat de gestora de l'hotel, i del Sr. Miró, i per Aute de data 17-09-2009, l'Hble. Tribunal de Batlles va decidir cridar-los a judici.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 152/13 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
La representació processal de la Sra. Pérez va contestar a la demanda sol·licitant la seva absolució i la condemna de la societat Manzanares, SA, i del Sr. Miró a pagar als demandants els danys soferts.
La representació processal de la companyia Catalá va oposar-se a la demanda.
La representació processal de la societat Manzanares, SA i la representació processal del Sr. Miró van oposar-se a la demanda i van demanar llur absolució de totes les pretensions de la Sra. Pérez en mèrits de la crida en garantia.
III.- Les parts van formular oportunament els seus escrits de rèplica i dúplica i posteriorment, després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa, essent precisat que la part agent va quantificar aleshores les seves pretensions en concepte de lucre cessant en 110.893,54.-euros, demanant la condemna solidària tant de les parts demandades com de les parts cridades en garantia.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28-01-2013 decidint: "Que ha de desestimar i desestima, íntegrament, la demanda interposada per la Sra. Machado, el Sr. Ferreras i la Sra. Ribes contra la Sra. Pérez, el Sr. Miró, la societat mercantil Manzanares, SA i la Cia. d'assegurances Catalá, absolent íntegrament als demandats de les pretensions de la part actora, I imposant a la part demandant la totalitat de les costes, inclosos honoraris d'advocat i procurador de la contrapart.".
V.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ferreras i de la Sra. Ribes, en nom propi i com a hereus de llur difunta mare Sra. Machado, i demana, la seva revocació i que es condemni solidàriament a la Sra. Pérez, en qualitat d'hereva de la Sra. Girona, i a la seva companyia d'assegurances, Catalá, així com, a la societat Manzanares, SA i al Sr. Miró, a pagar la quantitat de 115.000.-EUR, en concepte de pretium doloris, més l'import de 110.893,54.-EUR en concepte de lucre cessant, així com els interessos legals corresponents, amb expressa imposició de les despeses processals, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora.
La representació processal de la companyia Catalá demana la desestimació de tots els fonaments d'impugnació de la sentència amb imposició als demandants de les costes d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
La representació processal de la Sra. Pérez demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i subsidiàriament la seva absolució o la condemna de la societat Manzanares, SA, i del Sr. Miró a reemborsar-li de tot allò que hagi de pagar.
La representació processal de la societat Manzanares, SA, i del Sr. Miró demana la confirmació de la sentència amb imposició de les costes de segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, i subsidiàriament la seva absolució de les pretensions de la Sra. Pérez i la condemna d'aquesta en costes processals.
Per Aute d'aquesta Sala de data 22-10-2013, es va decidir donar lloc a les pretensions adduïdes per la representació processal dels germans Ribes i Ferreras, en el seu escrit de conclusions presentat en aquesta alçada, consistents en què per a millor proveir i a efectes probatoris s'incloguessin en autes els documents aportats juntament amb l'escrit ans ressenyat.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Vincent Vincent Anière
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 15-07-2007, vers les 11.00 hores, el Sr. Sevillano, client de l'H.P.A. d'ESCALDES-ENGORDANY, es trobava amb la seva família a la zona fitness de l'hotel constituïda per una sauna, un jacuzzi, una piscina i un solàrium, radicada a l'últim pis de l'edifici; que mentre que es trobava descalç a la zona "platja" de la piscina i fent fotografies de la seva família, va relliscar caient enrere i colpejant-se fortament la part posterior del cap contra el terra; que com a conseqüència d'aquest cop al cap va resultar mort i l'autòpsia va confirmar que la seva mort era deguda a un traumatisme cranioencefàlic accidental, essent la causa última de la mort la destrucció dels centres nerviosos, el forense situant la mort a les 11.30 hores.
Com a conseqüència del succeït, es va obrir una causa penal núm. DP-2142-1/07 però l'Hble. Batlle, considerant no ha quedat acreditat cap comportament imprudent o almenys cap imprudència amb entitat suficient per tenir rellevància penal, va decidir l'arxiu de les Diligències Prèvies sense perjudici de les accions que per la via civil puguin correspondre als perjudicats.
II.- L'únic motiu del recurs rau en el fet que, al parer de la part recurrent, el Tribunal ha errat en la valoració de la prova i argumenta substancialment que: 1) l'informe policial confirma l'existència d'humitat i basses d'aigua en tot l'interior de la zona aquàtica i 2) els informes aportats en autes acrediten que la zona aquàtica presentava un seguit d'anomalies i que el producte utilitzat com antilliscant no té aquest efecte sinó únicament d'impermeabilització.
Que sigui en el marc de la responsabilitat extra contractual (en la qual s'ha d'establir la manca de diligència o la negligència, fins i tot mínima) o en el marc de la culpa contractual (en la qual s'ha d'establir que la contrapart va ser negligent o no va fer tot el necessari possible per a que no ocorri l'accident), el punt cabdal del present plet és de determinar si existeix per part de l'hotel, en particular en relació amb l'estat de la platja de la piscina, una culpa que hagi determinat la producció de l'accident.
Pel que fa a la conformitat de les instal·lacions amb la reglamentació, els punts rellevants en la matèria, tal com ho preveu el reglament de 1996 aplicable, són que les platges han d'utilitzar paviments antilliscants i s'han de dissenyar de manera que no es produeixin tolls.
És cert que ressurt de la certificació lliurada pel Ministeri de Salut, Benestar i Treball que s'han efectuat 4 inspeccions de les instal·lacions de l'H.P.A. entre el mes de setembre de 2000 i el mes de novembre de 2006, i que cap va donar lloc a un expedient per incompliment de la normativa sobre piscines d'ús col·lectiu i/o condicions de seguretat de la piscina.
És també veritat que ha quedat acreditat que al moment de l'accident existien en la piscina panells indicatius que prohibeixen córrer i llençar-se a la piscina i no s'ha negat que estava instal·lat un extractor d'humiditat.
Però aquests elements són insuficients per alliberar l'Hotel de les seves obligacions.
En efecte, pel que fa l'estat del terra de la piscina al moment de l'accident, quin constitueix la qüestió essencial, hem de coincidir amb la part recurrent en constatar què existien basses d'aigua i humitat.
Al respecte, l'informe policial inicial indica que "l'hipotesis més probable de l'esdevingut, seria que en Sevillano degut a la humitat existent en la zona de la piscina -condensació-, a les basses d'aigua que es varen poder percebre i al fet d'anar descalç hauria relliscat...".
L'estudi acurat de les fotos de l'informe policial i de les fotos aportades pels recurrents, permeten efectivament contemplar la presència d'importants basses d'aigua i d'una important humitat a tot el recinte de la zona de la piscina.
Pel que fa a l'altre aspecte de la qüestió de l'estat del terra de la piscina, és a dir les característiques tècniques i el caràcter antilliscant de dit terrat, s'han aportat en autes tres informes pericials de part. No és negable que van ser realitzats respectivament en agost de 2008 i febrer de 2009, més d'un any després de l'accident, nogensmenys les seves constatacions aporten elements objectius per determinar quin era l'estat del sol de la piscina en juliol de 2007.
Més precisament, l'informe de Ramirez, apunta que el paviment col·locat a la piscina no és un gres especial per a piscines, al qual s'ha aplicat un tractament antilliscant que l'ha fet malbé.
El mateix passa amb l'informe d'Soriano, quin nota que les rajoles de la piscina presenten una erosió molt pronunciada.
Com s'acaba d'evocar, una de les característiques tècniques essencial del sòl de la piscina és que en novembre de 2005 se li va aplicar un tractament antilliscant, la societat S. aplicant a les platges de la piscina una resina transparent (CONIPUR) barrejada amb esferes de vidre per tal de fer-ho antiderrapant.
En autes va sorgir la controvèrsia sobre el caràcter realment antilliscant del producte utilitzat i hem de compartir la asseveració de la part recurrent quan afirma que el CONIPUR no té aquest efecte antilliscant.
Al respecte, la part agent ha aportat en autes dos certificacions de professionals indicant que el CONIPUR és apte per impermeabilitzar però que no és concebut específicament amb la finalitat antilliscant, existint productes amb aquesta finalitat específica, i força és de constatar que cap element objectiu permet assegurar que el producte utilitzat com ho va ser, és a dir barrejat amb esferes de vidre, té un efecte antilliscant suficient.
Quant al Sr. Palmer, potser afirma en el seu informe que el CONIPUR col·locat sobre el paviment ceràmic de l'h.P.A.A. sí que dóna una protecció antilliscant però no dóna cap justificació tècnica per sostenir aquesta asseveració i no s'ha de perdre de vista que és pèrit de la companyia d'assegurances.
A més a més i al contrari, el Sr. Pérez, encarregat general de l'empresa R. (sol·licitada per la Sra. Pérez per establir un pressupost per tal de reformar la piscina, i compareixent a petició d'aquesta) va declarar que en el moment de la intervenció de la seva empresa, això és en juliol de 2009, va constatar que el revestiment de la platja no era antirelliscant, precisant que en desconeixia la raó o els motius concrets, afegint que aquells poden ser múltiples i des de la seva instal·lació o pel pas del temps.
Per totes aquestes raons, aquesta Sala civil considera que en el moment de l'accident els responsables de l'hotel no havien deixat a disposició dels seus clients un terrat capaç d'impedir l'acumulació d'aigua o un excés d'humitat i que la caiguda del Sr. Sevillano es deguda al fet que va relliscar sobre un sol particularment mullat i sobre un terra que no oferia totes les garanties necessàries per assegurar la seguretat dels usuaris, aquests elements caracteritzant la manca de cura o de diligència per part de l'hotel. Aquesta manca constitueix una culpa que fou a l'origen de l'accident patit pel Sr. Sevillano.
Escau doncs revocar la sentència de primera instància.
III.- Pel que fa la determinació dels responsables, s'ha acreditat en autes que el mateix dia 17-09-2004, la Sra. Girona, en els quals apareix com a propietària va firmar dos contractes.
El primer, el va firmar amb la societat Manzanares, SA i les parts van atorgar encarregar la societat de la gestió en exclusiva de l'hotel en general així com del manteniment i de les obres (punts 3.2.20 a 22 del contracte) essent precisat que la propietat es va comprometre a mantenir l'hotel i les seves instal·lacions en un estat de conservació conforme a la seva categoria (4.7).
El segon, el va firmar amb el Sr. Miró, el qual es va comprometre a ostentar la representació de la propietat i a exercir la funció d'interlocutor amb la societat gestora i de supervisar i controlar la gestió d'aquesta darrera.
En aquestes condicions, la Sra. Pérez (nua-propietària de l'hotel al moment de l'accident, segons afirma, i successora processal de la seva mare), no pot, per a pretendre a la seva absolució, oposar el fet que la gestió de fet de l'hotel al moment de l'accident la tenia la societat Manzanares i el Sr. Miró.
Al contrari, la responsabilitat de l'accident recau solidàriament a la vegada sobre la Sra. Pérez, així com sobre la seva companyia d'assegurances, Catalá, i sobre la societat Manzanares, SA. En efecte, en virtut del contracte de gestió, si és ben cert que la societat gestionava l'hotel al moment de l'accident des de l'any 2004, és també cert que la propietat havia conservat una implicació i una part de responsabilitat en el poder de gestió de l'hotel, tal com ressurt de l'estudi del contracte firmat el 17-09-2004, i en particular de les clausules 3.2.21, 4.1, 4.7 i 4.25.
Diferent és el cas del Sr. Miró ja que ressurt d'aquests elements que en cap moment, el Sr. Miró va ser personalment i directament encarregat de la gestió de l'hotel i per conseqüent de cap manera pot recaure sobre ell la responsabilitat de l'accident. A més a més, no s'ha acreditat cap incompliment per part seva en el marc de l'execució del mandat que li havia donat la propietat i tal incompliment no pot fonamentar-se sobre el sol fet de l'esdevinença de l'accident.
IV.- Pel que fa la indemnització, la part actora va sol·licitar l'import total de 115000.-euros en concepte de pretium doloris corresponent a l'import de 45.000.- euros per la Sra. Machado, esposa del difunt, al import de 35.000.-euros per cadascun dels seus dos fills.
S'ha primerament de dir que contràriament a certes al·legacions fetes en el decurs del plet, el fet de patir la mort del seu espòs o pare sí que pot constituir un perjudici personal que neix com a conseqüència de la defunció i de les circumstàncies d'aquesta.
Atès les circumstàncies de l'accident, el qual la Sra. Machado i els seus fills van presenciar, entenem convenient fixar el pretium doloris sofert per l'esposa a 35.000.-euros i a 20.000.-euros per cadascun dels seus dos fills, és a dir un total de 75000.-euros.
La part actora també ha sol·licitat una indemnització en concepte de lucre cessant sense quantificar-ho en la demanda ni aportar cap element de càlcul en relació. En fase de proves, s'ha aportat un informe realitzat per Vives sobre el qual els recurrents es basen per quantificar la seva demanda d'indemnització a 110.893,54.-euros.
Però força és de constatar que dit peritatge, tenint en compte "unes despeses mitjanes generades per la família en un any" i els presumptes salaris que hauria percebut el Sr. Sevillano, i realitzant dos càlculs segons la data de jubilació, és insuficient doncs no s'ha justificat com ni en quines condicions el difunt participava econòmicament al funcionament de seva família, ni la situació i la participació al respecte de la esposa i dels fills. Tampoc s'ha justificat de tots els elements de càlcul quan la determinació del lucre cessant s'ha de fer comparant tots els elements econòmics existint al moment del òbit amb els elements posteriors per tal d'evidenciar la pèrdua efectivament generada.
Els elements aportats en autes essent massa genèrics i imprecisos per acreditar la realitat d'una pèrdua econòmica efectivament soferta per la part actora com a conseqüència de l'accident, aquest extrem de la demanda ha de ser per conseqüent desestimat.
V.- L'estimació del recurs quina porta a l'estimació parcial de la demanda inicial justifica no efectuar cap imposició de les costes de primera instància de conformitat amb el què atorga la Novel·la 10,82, pel que fa la part actora, les parts demandades i la societat Manzanares, SA.
Pel que fa al Sr. Miró, la seva absolució determina posar les costes d'aquesta part al càrrec de la part que ha presentat la sol·licitud de crida en garantia, és a dir a la Sra. Pérez.
L'estimació del recurs justifica no efectuar cap imposició de les costes de segona instància de conformitat amb el què atorga la Novel·la 10,82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels germans Ribes i Ferreras contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28-01-2013, que REVOQUEM íntegrament;
CONDEMNAR solidàriament a la Sra. Pérez i a la companyia d'assegurances, Catalá, així com a la societat Manzanares, SA a pagar als Srs. Ferreras i Ribes, en nom propi i com a hereus de llur difunta mare Sra. Machado, l'import de 75000.-euros, més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda;
NO EFECTUAR cap imposició de les costes de primera instància pel que fa les costes de la part actora, les de la Sra. Pérez i la companyia d'assegurances, Catalá i les de la societat Manzanares, SA.;
IMPOSAR a la Sra. Pérez les costes de primera instància exposades pel Sr. ENTITY_9;
NO EFECTUAR cap imposició de les costes de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
