ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2ee59de4 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 321/13·30 janvier 2014·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 22/2014
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle321/13
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:22) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2014 - ROJ: STSJAD 22/2014).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 janvier 2014 (n° 321/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014, TSJC-321/13 (ROJ STSJAD 22/2014)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 janvier 2014, TSJC-321/13 (ROJ STSJAD 22/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:22) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 1er octobre 2011, à Sant Julià de Lòria, une conductrice, Mme Sanz, a heurté un enfant de cinq ans qui avait surgi sur la chaussée, à proximité d'un véhicule stationné. Selon le texte, l'enfant suivait son père, M. Martin, qui traversait la voie hors passage piéton. Mme Sanz a effectué une manœuvre d'esquive vers la droite, qui l'a conduite à heurter un véhicule stationné régulièrement. L'enfant et son père ont été atteints par le véhicule, sans que le texte précise la gravité de leurs blessures au-delà de la mention de contusions légères pour l'enfant.
Mme Sanz a introduit une action en responsabilité civile extracontractuelle contre M. Martin et son épouse, dont le nom n'est pas mentionné dans le dispositif (« Garzón »). Les défendeurs invoquaient le cas fortuit et, subsidiairement, une faute de la conductrice ainsi que l'absence de justification des dommages.
Par sentence du 26 septembre 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle (procédure de minime quantité n° B-1478-4/2012) a rejeté la demande et mis les dépens à la charge de la demanderesse. Celle-ci a interjeté appel en sollicitant la condamnation des défendeurs aux dépens des deux instances, honoraires d'avocat et de procureur compris.
Question de droit
La Sala Civil devait déterminer :
si le comportement de l'enfant constituait un cas fortuit exonérant les parents de leur responsabilité ;
si la conductrice avait commis une imprudence ayant concouru au dommage ;
si les dommages allégués au véhicule de la demanderesse étaient en relation causale avec l'accident et dans quelle mesure ils étaient justifiés.
Le raisonnement suit ainsi l'ordre classique de la responsabilité pour faute : exonération du défendeur par la force majeure, faute de la victime ou du conducteur, puis lien de causalité et preuve du préjudice.
Solution et dispositif
La Sala Civil a examiné successivement ces points.
Sur le cas fortuit. Le Tribunal rappelle que le cas fortuit suppose un événement imprévisible et irrésistible. Il retient que, compte tenu de l'âge de l'enfant (cinq ans) et du fait que son père l'avait quitté pour traverser, le comportement de l'enfant était prévisible. Il relève en outre que le père a traversé directement, sans emprunter le passage piéton situé à proximité et sans vérifier si l'enfant le suivait. Le cas fortuit est donc écarté.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (321/13) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment de mínima quantia núm. B-1478-4/2012, instades per la Sra. Sanz contra els Srs. Martin i Garzón, en data 26 de setembre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Desestimar la demanda formulada en data 27 de setembre de 2012 per la Sra. Sanz contra els Srs. Martin i ENTITY_6; amb imposició de les costes processals a l'actora, amb exclusió dels honoraris d'advocat i procurador de l'adversa".
II.- La Sra. Sanz ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 321/13 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
La part apel·lant sol·licita que es doni lloc a la seva demanda, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Els arguments revocatoris són els següents: l'exclusiva responsabilitat del sinistre havia de recaure en els pares del menor implicat en l'accident, per raó de la seva manca de vigilància; no havia pogut evitar la topada, malgrat circular a una velocitat reduïda; la irrupció del menor es va produir fora d'un pas de vianants; la calçada no era ampla; era impossible veure el menor i tenir temps de frenar; les gesticulacions del pare i la incursió del menor havien de ser simultànies.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Sanz va interposar demanda en responsabilitat civil extracontractual contra els Srs. Martin i Garzón per raó d'un accident de circulació produït el dia 1 d'octubre de 2011 a la vila de Sant Julià de Lòria. La interessada va explicar que el fill menor dels defenents (que comptava aleshores amb cinc anys d'edat) va escapar del control dels seus pares i va irrompre, de cop i volta, al mig de la calçada. I que malgrat la seva maniobra d'esquiva a dreta, no va poder evitar l'atropellament del menor (i del seu pare), ni la causació de danys al seu propi vehicle i a un altre cotxe que es trobava estacionat al marge dret de la via.
Els Srs. Martin i Garzón es van oposar a la demanda, argumentant que quedaven exonerats de responsabilitat per raó de cas fortuït i, subsidiàriament, que la conductora no havia estat prou diligent i que els danys reclamats no quedaven degudament justificats.
L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, doncs considera que la Sra. Sanz no havia adaptat la seva conducció a les circumstàncies del lloc i temps.
II.- La mecànica de l'accident, descrita per l'Hble. Batlle, no es discuteix: "Que no són fets controvertits que en data 1 d'octubre de 2011 es va produir un accident de circulació en el que es van veure implicats els turismes marca Renault, model Modus, amb matrícula andorrana XXXX, propietat de la Sra. Sanz, marca Mercedes Benz, model 300 D, amb matrícula XXXX, propietat del Sr. Morell i els vianants Sr. Martin i el seu fill menor Ferreras. Tampoc és discutit que els demandats es trobaven en l'interior del S.B., situat al núm. 95 del XXXX, juntament amb el seu fill menor, així com que el Sr. Martin va sortir sol del mateix, creuant la calçada vers l'altra costat, no adonant-se ni ell ni la mare del menor que aquest darrer el seguia corrents. Que en escoltar la veu del seu fill pel darrera el Sr. Martin, que no havia arribat encara a la vorera, es girà, constatant que aquest el seguia corrents i que un vehicle s'aproximava. Que en l'intent d'evitar l'atropellament el Sr. Martin s'abalançà novament a la calçada. Paral·lelament la Sra. Sanz circulava en direcció ascendent pel XXXX i en arribar a l'alçada del núm. 95 del XXXX va veure com un home gesticulava al marge dret de la via, així com l'aproximació d'una ombra que sortia d'entre un vehicle que es trobava en el sentit esquerra. Aquesta situació provocà que la demandant efectués una maniobra d'esquiva vers la dreta, col·lidint amb el turisme marca Mercedes Benz, model 300 D, amb matrícula andorrana XXXX i propietat del Sr. Morell que es trobava estacionat correctament al marge dret de la calçada. Tanmateix la maniobra d'esquiva no va evitar l'atropellament del menor i del pare".
En aquestes condicions, el Tribunal a quo entén que l'accident no s'hauria produït si la recurrent hagués estat més diligent.
Començarem per l'estudi de la circumstància alliberadora de culpa que invoquen els progenitors del menor atropellat, és a dir el cas fortuït. Aquest es caracteritza, en particular, pel seu caràcter imprevisible i irresistible. Compte tingut de l'edat de l'infant (5 anys) i de la marxa del seu pare del magatzem on es trobaven, juntament amb la mare, l'actuació del nen era previsible. A més, no cal oblidar que el Sr. Martin va creuar la via directament, sense passar pel pas de vianants que es trobava a proximitat (veure foto del foli 49) ni sense verificar si era seguit pel nen. Per tant, no hi ha cas fortuït.
III.- Pel que fa la imprudència de la recurrent, l'informe del Servei de Policia dedueix que la Sra. Sanz no hauria infringit cap article del Codi de la circulació. I aquest Tribunal comparteix aquest criteri. En efecte, no existeix cap indici que avali una velocitat excessiva de la Sra. Sanz, establerta en aquella zona en un màxim de 50 km/h. De fet, els danys causats al vehicle Mercedes Benz van ser mínims. El Sr. Martin no es va fer visitar (foli 10), mentre que el seu fill petit va ser víctima d'unes contusions lleus segons l'informe elaborat pel servei d'urgències de l'hospital Nostra Sra. de Meritxell (foli 72). Tampoc es copsa en quina mesura, la Sra. Sanz podia anticipar la brusca irrupció de l'infant -ni tan sols va poder frenar- i més quan corria i sortia entre dos vehicles aparcats (veure foto del foli 67). En el mateix sentit, no queda clar quin temps de reacció va tenir la Sra. Sanz entre els crits o gesticulacions del Sr. Martin i l'atropellament del seu fill. Per conseqüent, no existeix prova de l'existència d'una actuació negligent de la conductora, cosa que duu a declarar la responsabilitat dels progenitors per culpa in vigilando.
L'Hble. Batlle basa principalment la seva decisió en la sentència d'aquesta Sala 345/10 del 24 de març de 2011. Ambdues causes són però distintes. En l'esmentat expedient, es tractava del conductor d'un vehicle que va envair la voravia per evitar la col·lisió amb un altre que circulava en sentit contrari i, en fer-ho, va arrencar una paperera que va causar lesions a un vianant que passejava per la vorera. A més, en aquells autes, la conducció del primer vehicle va ser considerada imprudent, tota vegada que plovia i que, a més, va advertir, amb antelació suficient, l'actuació temerària de l'altre pilot, però no va actuar amb major prudència. Així, la doctrina portada a col·lació no era apropiada al cas que ens ocupa. Per contra, en la nostra sentència TSJC-189/06 del 25 de gener de 2007, més semblant a les presents actuacions, ja s'advertia que "no se li pot imputar la responsabilitat d'un atropellament a un conductor quan la víctima s'introdueix a la calçada fora del pas de vianants i fins i tot fora de la zona immediata al mateix, situació en la què no és previsible que ningú pugui interrompre la normal circulació de vehicles, sortint sobtadament d'entre uns vehicles aturats sense prendre cap tipus de precaució i sense que es pugui advertir la seva presència i quan el conductor del vehicle no té marge de maniobra per esquivar-la".
IV.- Pel que fa la quantificació dels danys patits en el vehicle de la recurrent, els agents del servei de Policia només va constatar danys a la òptica (far) davantera dreta i una petita rascada al retrovisor del mateix costat (foli 68). Aquests desperfectes són compatibles amb la mecànica de l'accident, doncs la ruptura del far dret és plenament possible amb l'atropellament del Sr. Martin -recordem que aquest va creuar d'esquerra a dreta per socórrer el seu fill- i la rascada del retrovisor esquerra també ho és respecte de la col·lisió lateral dreta amb el vehicle aparcat. Per tant, els demés danys reclamats no queden degudament relacionats amb el present sinistre. Segons el peritatge aportat per la Sra. Sanz (foli 11), el preu del far s'eleva a 224,08 EUR i la mà d'obra en altres 7,42 EUR (0,2h x 37,10 EUR/h). Per contra, la reparació de la lleu rascada del retrovisor no queda contemplada. Només resta per afegir que s'ha causat un perjudici cert a la recurrent, amb independència que s'hagi reparat o no el far. Dit d'una altra manera, l'aportació d'un peritatge o pressupost constitueix normalment prova suficient per exigir el seu reembossament.
Per tot l'exposat, els Srs. Martin i Garzón han de ser condemnats a satisfer l'import de 231,50 EUR més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució (D 50, 17, 99).
V.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa no efectuar especial condemna en costes judicials segons autoritza la novel·la 82, Capítol 10. Tanmateix, l'estimació parcial de la demanda suposa la declaració de no condemna en costes.
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 26 de setembre de 2013; estimar la demanda de la Sra. Sanz, en el sentit de condemnar els Srs. Martin i Garzón a satisfer l'import de 231,50 EUR més interessos legals des de la data de fermesa d'aquesta resolució. Sense efectuar especial condemna en costes judicials en cap de les dues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
