ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d8938998 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 338/13·28 February 2014·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2014 - ROJ: STSJAD 39/2014
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket338/13
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:39) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2014 - ROJ: STSJAD 39/2014).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 février 2014 (n° 338/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 39/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 28 février 2014
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 février 2014, recours n° 338/13, ROJ STSJAD 39/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:39 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une salariée, Mme Villalba, a été licenciée par la société « Castillo, SA » par lettre datée du 20 mars 2010, prenant effet à réception. La lettre fondait le licenciement sur deux motifs. Le premier tenait à un incident survenu dans un établissement de la société, au cours duquel la salariée aurait refusé de servir un produit alimentaire à une cliente en affirmant que la marchandise était de mauvaise qualité. Le second visait des insultes et vexations adressées à un supérieur hiérarchique et à d'autres employés. La lettre qualifiait le premier motif de faute au sens de l'article 104.2 du Codi de relacions laborals (« haver actuat amb frau, deslleialtat o abús de confiança »), et le second de « maltractaments de paraula i falta greu de respecte » au sens de l'article 104.6, la mesure étant prononcée sur le fondement de l'article 93 de la loi 35/2008 du 18 décembre.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel du Batlle a, par jugement du 1er octobre 2013 rendu dans la procédure n° B-0744-2/2010, jugé le licenciement injustifié et irrégulier en la forme. Il a condamné la société à verser une indemnité pour licenciement (article 98 du Codi), ainsi que diverses sommes au titre des vacances et jours fériés restant à liquider, d'un salaire impayé, et d'heures supplémentaires non rémunérées (période du 4 mai au 13 décembre 2009). Il a également ordonné le versement des intérêts légaux à compter du 1er juin 2010 et la cotisation de ces sommes à la CASS, à l'exception de l'indemnité. Enfin, il a mis les dépens à la charge de la société.
La société « Castillo, SA » a interjeté appel. Elle demandait la révocation du jugement, la condamnation de la salariée aux dépens des deux instances, et soutenait notamment que les insultes étaient constantes et constituaient une circonstance temporelle, que l'un des destinataires avait été identifié, que la conversation avec la cliente était une déloyauté ou un abus de confiance, et que la faute très grave de l'article 104.2 n'exigeait ni réitération ni préjudice concret.
Question de droit
La Cour devait déterminer si le licenciement était justifié et régulier en la forme au regard de deux motifs : d'une part, le comportement de la salariée lors de l'incident relatif à la marchandise, qualifié de manquement de l'article 104.2 ; d'autre part, les insultes proférées envers des collègues, qualifiées de manquement de l'article 104.6. Plus précisément, la Cour devait apprécier (i) si la faute retenue pour le premier motif était caractérisée, notamment au regard de l'existence d'une intention de nuire à l'employeur et de la proportionnalité de la sanction, et (ii) si la lettre de licenciement satisfaisait à l'exigence d'un exposé factuel suffisant des griefs.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (338/13) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket338/13
Judgment Date28 February 2014
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-338/13
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-0744-2/2010, instades per la Sra. Villalba contra la societat "Castillo, SA", en data 1 d'octubre de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant en la seva major part la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Villalba, he de condemnar i condemno a la societat mercantil andorrana Castillo, SJover a pagar a la Sra. Villalba la quantitat de 6.541.- euros en concepte d'indemnització per l'acomiadament fet en forma indeguda i injustificat; la quantitat de (243,90 + 291,50) 535,40.- euros en concepte de vacances i dies festius treballats restants per liquidar; la quantitat de 349,80.- euros en concepte de salari del mes de març 2010 pendent de liquidar; la quantitat de 4.368.- euros en concepte d'hores extraordinàries treballades i no pagades, pel període comprés entre el 4 de maig i el 13 de desembre de 2009. Segon.- he de condemnar i condemno a la defenent a pagar els interessos legals respecte de les referides sumes, devengats des de la contesta a la demanda, a saber el dia 1 de juny del 2010. Tercer.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a cotitzar les referides quantitats -tret de la referent a la indemnització per acomiadament fet en forma indeguda injustificat- prop de la CASS. Quart.- Que he de condemnar i condemno a la defenent a sufragar la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, que s'acreditaran en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 338/13 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La societat "Castillo, SA" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la Sra. Villalba al pagament de les costes judicials d'ambdues instàncies.
Els arguments revocatoris són els següents: els insults de la treballadora eren constants i per tant aquella circumstància constituïa una fita temporal; havia identificat almenys una de les persones destinatàries dels insults (Sr. ENTITY_6); les proves practicades en la instància havien demostrat suficientment la realitat i el contingut dels insults proferits; la conversa mantinguda amb la clienta Sra. Amorós constituïa una actuació deslleial o un abús de confiança; la falta molt greu de l'article 104.2 no exigia reiteració ni requeria la producció d'un perjudici concret.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Villalba va formular demanda laboral contra la societat "Castillo, SA", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals per acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, una altra quantitat en concepte de vacances, salari, dies festius i hores extraordinàries, interessos legals més l'obligació de cotitzar a la CASS els imports reclamats. L'Hble. Batlle ha estimat substancialment la demanda. Per tant, el Tribunal ha considerat il·legal el comiat del 24 de març de 2010.
La missiva litigiosa contemplava el següent: "Benvolguda Senyora, Per haver mancat greument a les seves funcions laborals, al negar-se a servir un producte alimentari a una clienta, tot manifestant-li que el gènere era molt dolent, el dia 20 de març del 2010, li comunico que a partir de la recepció de la present, està acomiadada d'aquesta empresa per causa disciplinària (Art. 93 de la Llei 35/2008 de 18 de desembre, del Codi de relacions Laborals), en base a l'apartat 2 de l'Art. 104 de la mateixa Llei, i concretament "haver actuat amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades". A més, també constantment, Vè. es va adreçar al seu superior Sr Cañellas, i altres empleats del negoci o la gasolinera, amb insults i vexacions que s'han de considerar "maltractaments de paraula i falta greu de respecte, envers els seus companys de treball". És aquest un altre motiu d'acomiadament disciplinari, concretament contemplat a l'apartat 6 de l'Art. 104 de la llei laboral, Altrament, li comunico que té a la seva disposició, a les oficines d'aquesta empresa, la quitança laboral que li correspon i quina còpia se li adjunta" (foli 13).
La funció d'aquesta Sala consisteix en verificar si l'Hble. Batlle ha conclòs, correctament o no, en la producció d'un comiat injustificat i/o fet en forma indeguda. I cal estimar encertada la solució adoptada per la instància.
Com és de veure en la carta que materialitza l'extinció del contracte laboral, la decisió es sustenta en dos motius: l'incident del 20 de març del 2010 i els insults reiterats a altres treballadors.
Respecte del primer, consta a les actuacions que, segons una clienta del negoci "T." d'Encamp, la venedora de l'esmentat establiment (Sra. ENTITY_4) li va comentar que el menjar era dolent i que millor es dirigís al "T." d'Andorra la Vella (folis 36 i 514). La treballadora ha explicat que, en realitat, va comentar que havia recomanat a uns clients que li havien encomanat hamburgueses, d'anar a l'altre establiment del grup doncs, aquell dia, les seves eren congelades (foli 4). L'Hble. Batlle conclou que el comiat esdevenia excessiu perquè l'incident era aïllat i no es provava la causació d'un perjudici concret a l'empresa ni un comportament dolós. Cal confirmar aquesta raonament, en particular perquè la doctrina d'aquesta Sala considera que la falta recriminada necessita almenys "una intenció d'ocasionar danys a l'empresa" (STSJC 0082/11 del 30 de juny de 2011). No es copsa aquesta intencionalitat i més quan l'assalariada va dirigir la clienta vers un altre comerç del mateix grup. En qualsevol cas i, fins i tot, donant plena veracitat al testimoniatge de la clienta, el principi de proporcionalitat que informa aquesta matèria no autoritzava una sanció tan dràstica com el comiat sense preavís ni indemnització. Per tant, el comiat per aquest motiu esdevé injustificat.
El segon motiu no queda ben definit en la carta de comiat. Tant el Codi de relacions laborals com la jurisprudència exigeixen que la carta contingui un relat fàctic suficient dels fets recriminats a la persona treballadora. Força és de constatar, com molt bé explica l'Hble. Batlle, que la missiva no conté ni el detall dels insults, ni les circumstàncies en què es professen, ni els destinataris (llevat el Sr. ENTITY_6) ni la data en què haurien tingut lloc. Aquests elements s'han de trobar a la carta i no es pot relegar la seva identificació a la fase jurisdiccional. Per conseqüent, el comiat s'ha realitzat en forma indeguda i no és vàlid.
Els defectes formals i de fons detectats condueixen a confirmar la condemna al pagament de la indemnització que efectua el Tribunal a quo.
II.- La societat recurrent no impugna els demés conceptes laborals que ha reconegut la sentència, de manera que no escau revisar la seva correcció.
III.- Per acabar, la societat "Castillo, SA" discuteix la imposició de costes judicials de primera instància. L'estimació substancial de la demanda laboral ho aconsellava com acabem de veure.
IV.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Castillo, SA" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "Castillo, SA"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 1 d'octubre de 2013; condemnar la societat "Castillo, SA" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador de la Sra. Villalba.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
