ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.27250376 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 22/14·15 d’abril del 2014·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 15 d'abril del 2014 - ROJ: STSJAD 53/2014
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol22/14
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:53) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 d'abril del 2014 - ROJ: STSJAD 53/2014).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 avril 2014 (n° 22/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits et procédure
Décision rendue le 15/04/2014 par la juridiction Tribunal Superior de Justícia d’Andorra sous la référence ECLI:AD:TSJADAD:2014:53.
Extrait analytique des éléments factuels et procéduraux soumis à la juridiction : SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Ju tícia d'Andorra, ota la pre idència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i el magi trat M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pa tor Vilanova, ha adoptat la re olució egüent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En le actuacion núm. B-0888-3/2012, eguide egon el procediment e tablert en la llei d'arrendament de finque urbane i in tade pel Sr . Barberá i Codina contra la Sra. Alcalá, amb reconvenció d'aque ta darrera, en data 20 de novembre del 2013, l'Hble. Tribu…
II. Problème de droit
La juridiction était saisie de la régularité procédurale et du bien-fondé en droit applicable des prétentions formées par les parties au regard des normes constitutionnelles et législatives en vigueur (notamment l'article 10 de la Constitució d'Andorra garantissant le droit à la juridiction et à un procès équitable ainsi que les dispositions du Codi de procediment civil).
III. Solution et dispositif de la juridiction
Après examen contradictoire des moyens de fait et de droit, la juridiction statue par décision motivée :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
e timació de la eva demanda reconvencional. No efectuar e pecial condemna en co te judicial re pecte del recur d'apel·lació del Sr . Barberá i Codina. Condemnar la Sra. Alcalá a ati fer le co te judicial derivade del eu recur d'apel·lació, inclo o honorari d'advocat i de procurador.
Així per aque ta no tra re olució, de la qual en erà tramé te timoni a l'Hble. Pre ident de la Batllia, per al eu coneixement i al efecte e caient , definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i ignem.
Subir
Diccionario RAE
IV. Portée et intégration au corpus Korpus
Cette décision s'inscrit dans la jurisprudence constante des juridictions de la Principauté et a fait l'objet d'une indexation intégrale dans le graphe de connaissances Korpus.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (22/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol22/14
Data de la resolució15 d’abril del 2014
Dispositiu / FalladaCassation partielle
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-022/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions núm. B-0888-3/2012, seguides segons el procediment establert en la llei d'arrendaments de finques urbanes i instades pels Srs. Barberá i Codina contra la Sra. Alcalá, amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 20 de novembre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "que estimant molt parcialment la demanda principal i no podent reeixir la reconvenció ha de condemnar i condemna a la Sra. Alcalá a retornar als Srs. Barberá i Codina la suma de quatre-cents dinou euros amb vuit cèntims (419,08.- EUROS) que il·legítimament la primera els ha retingut respecte del retorn de la fiança realment assumida per aquells, augmentada dels interessos legals produïts d'ençà la data de resolució del contracte privat d'arrendament d'habitatge que plegats van subscriure, això és el 27 de març del 2012, i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha raonat en el darrer Considerant".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 22/14 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Els Srs. Barberá i Codina sol·liciten la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i l'estimació de la seva demanda.
Els arguments revocatoris són els següents: van satisfer 2.200.- EUR de fiança mitjançant dos pagaments en efectiu, el primer en el moment d'atorgar el contracte d'arrendament i el segon en rebre les claus pocs dies després; la carta de pagament quedava constituïda pel mateix contracte; no disposaven de les factures pagades al moment de presentar demanda, però havien assenyalat els conceptes reclamats per adequar la vivenda (adquisició de llums led, comandaments del pàrquing, compra i treballs de pintura); no existia indefensió de la part adversa.
La Sra. Alcalá tampoc es mostra d'acord amb la resolució de la instància i persegueix, igualment, l'estimació de la seva demanda.
Els arguments revocatoris són els següents: calia donar lloc a l'excepció dilatòria d'inadeqüació de procediment, tota vegada que la demanda es remetia al procediment abreujat; els arrendataris van exigir el canvi de la cuina de gas per una cuina elèctrica vitroceràmica, cosa que va acceptar doncs es comprometien a arrendar la casa per un període de cinc anys; els arrendataris van retornar la casa en un estat deplorable, especialment les parets, que havien estat pintades parcialment; se'l havia d'indemnitzar pels 5 dies hàbils durant els quals no va poder ocupar el seu bé per raó dels treballs de pintura; els Srs. Barberá i Codina van ocupar l'habitatge entre els dies 9 i 27 de març del 2012, privant-la del poder de disposició; el contracte va desplegar els seus efectes a partir del dia 9 de març del 2012 i els arrendataris van resoldre unilateralment el contracte, sense donar cap preavís.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els Srs. Barberá i Codina van formular demanda en reclamació de quantitat contra la Sra. Alcalá per raó del contracte d'arrendament subscrit el dia 9 de març del 2012. L'arrendadora, Sra. Alcalá, s'hi va oposar, tot formulant, al seu torn, demanda reconvencional. La demanda ha estat estimada molt parcialment, mentre que la reconvenció ha estat refusada totalment.
Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació. II.- No és negat que els Srs. Barberá i Codina van arrendar a la Sra. Alcalá una vivenda. El contracte es va celebrar el 9 de març del 2012, tot i que l'arrendament es va convenir "amb efectes a partir del primer de Abril de 2012" (clàusula segona, foli 7). Es convenia també la constitució d'una fiança de 2.200.- EUR "en aquest acte" (clàusula cinquena, folis 7-8), és a dir, aparentment, el dia de la signatura. El lliurament de les claus no es va realitzar fins el 16 de març del 2012. Segons els arrendataris, la casa presentava moltes humitats i desperfectes, circumstància que els va conduir a restituir les claus, per davant la immobiliària que havia mediat en la celebració del negoci, el dia 27 de març del 2012. Els arrendataris han percebut, extrajudicialment, l'import de 680,92 EUR, en concepte de retorn parcial de la fiança.
III.- Començarem pel recurs formulat pels Srs. Barberá i Codina. Els interessats reclamaven el retorn de la caució de 2.200 EUR, més l'import de les despeses esmerçades -2.003,20.-EUR- per reparar els danys que presentava el pis: adquisició de llums led, comandaments del pàrquing, compra i treballs de pintura.
En quant al dipòsit, el Tribunal a quo ha considerat que els arrendataris no havien acreditat la realitat de cap dels dos pagaments que afirmaven haver sufragat a l'agència immobiliària, però acceptava l'existència d'un crèdit en favor seu perquè l'arrendadora reconeixia la percepció de 1.100.- EUR.
Els pagaments es van fer en efectiu, sense lliurament de rebut als pagadors. Per tant la prova del pagament esdevé molt complicada.
Les manifestacions de la Sra. Téllez, la qual sosté la percepció de només 1.100.- EUR (foli 97), mereixen molta cautela perquè està vinculada amb la immobiliària que gestiona els interessos de l'arrendadora.
Per tant, davant la manca de fiabilitat de les respectives afirmacions, s'ha d'estar al contingut del contracte, única prova fidedigna, el qual indica que s'ha lliurat un dipòsit de 2.200 EUR. El greuge dels apel·lants ha de triomfar per tant, de manera que el crèdit reconegut per la Batllia s'ha d'augmentar de 1.100.- EUR i s'estableix, finalment, en 1.519,08.- EUR.
Pel que fa les reparacions dutes a terme pels arrendataris, l'Hble. Batlle descarta la pretensió condemnatòria perquè la demanda no individualitzava els conceptes indemnitzatoris, ni aportava cap suport documental en l'escrit de demanda. La resposta judicial s'ha de matisar, doncs la demanda referia els conceptes: adquisició de llums led, comandaments del pàrquing, compra i treballs de pintura. Nogensmenys, cap factura acompanyava l'escrit inicial de l'11 de juny del 2012, essent totes emeses amb anterioritat a la seva presentació (febrer i març del 2012: folis 54-57 i 67- 73). A banda de la indefensió creada en detriment de la part adversa, cal afegir un argument més poderós, com és que enlloc es demostra clarament que la casa presentava desperfectes quan els arrendataris van prendre possessió el dia 16 de març del 2012 i menys encara l'existència d'un compromís de l'arrendadora en ordre a assumir els càrrecs corresponents. Igualment, força és de constatar que els Srs. Barberá i Codina no han presentat cap testimoni o foto que provi les seves asseveracions. Hi ha, fins i tot, altres elements que són contraris a la tesi que avancen: 1) van tenir l'ocasió de visitar la casa amb anterioritat i 2) el contracte d'arrendament refereix que "l'arrendatari pren possessió de l'habitatge arrendat en correcte estat" (clàusula sisena, foli 8). Per fi, el fet que els arrendataris hagin disposat d'uns quinze dies de carència no significa que el pis estigués en mal estat i pot obeir a altres circumstàncies (mudança, canvi de la seva decoració ...). Aquest segon greuge es refusa per via de conseqüència.
Els recurrents impugnen també la manca de condemna de la part adversa a satisfer les costes de la reconvenció. Aquest aspecte s'examinarà després de l'examen del recurs de la Sra. Alcalá.
L'estimació parcial del recurs d'apel·lació dels Srs. Barberá i Codina aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (novel·la 82, Capítol 10).
IV.- Ara pertoca l'anàlisi del recurs d'apel·lació formulat per l'arrendadora, Sra. Alcalá.
En primer lloc, la interessada reprodueix l'excepció d'inadeqüació de procediment que va aixecar durant la instància. La Sra. Alcalá insisteix en el fet que el petitum de la demanda conté la menció següent:
"DEMANO: Vulgui tenir per presentat aquest escrit juntament amb els documents al mateix acompanyats, l'admeti i en mèrits del que en ell s'exposa, tingui per interposada demanda, a tramitar per les normes del procediment abreujat, contra la Sra. Alcalá i en el seu dia, previs els tràmits oportuns, vulgui dictar sentència en mèrits de la qual es condemni a la part defenent a pagar ...".
Com bé assenyala l'Hble. Batlle, la referència al procediment abreujat és errònia, doncs a la primera pàgina de l'escrit de demanda, els demandants esmentaven que el procés es tenia que tramitar "per les normes del procediment civil abreujat establert a la Disposició Addicional segona de la Llei d'arrendaments de Finques urbanes" i en els "Fonaments de dret", tornava a esmentar la LAFU. Per conseqüent, l'esment al procediment abreujat constituïa una mera errada formal. En qualsevol cas, el procediment s'ha seguit segons l'establert en la LAFU i cap garantia processal ha estat conculcada en detriment de la Sra. Alcalá. L'excepció va estar, per conseqüent, correctament refusada.
La Sra. Alcalá es va oposar a la demanda i va formular demanda reconvencional, sol·licitant la condemna de l'altra part a satisfer: el preu de desinstal.lació de la cuina de gas que es trobava dins la casa arrendada (419,08.- EUR); els treballs de pintura executats després de l'extinció del contracte d'arrendament (1.493,55.- EUR); una indemnització pels 5 dies en què els pintors van ocupar l'habitatge per efectuar els treballs (183,33.- EUR); el període d'ocupació entre els dies 9 i 27 de març del 2012 (660.- EUR) i una indemnització per manca de preavís (1.100.- EUR). La instància ha desestimat totes aquests pediments, qual cosa ha de confirmar aquesta Sala pels motius que segueixen:
desinstal.lació de la cuina de gas: com bé assenyala la sentència, cap prova significativa avala l'assumpció d'aquesta despesa per part dels arrendataris.
Les declaracions de les persones vinculades amb la immobiliària (especialment la Sra. ENTITY_7) no tenen valor probatori pel lligam que mantenen amb l'arrendadora.
treballs de pintura i indemnització per l'ocupació dels pintors: l'Hble. Batlle ho descarta perquè l'agència immobiliària va rebre les claus de la casa el dia 27 de març del 2012, sense formular cap reserva. Aquesta Sala no comparteix aquest plantejament, tota vegada les renúncies no es presumeixen i perquè el lliurament de les claus no exclou el dret de l'arrendador de comprovar l'estat de la cosa arrendada. I més encara en el cas que ens ocupa, on es desconeix l'abast del mandat. Malgrat això, la recurrent no prova convenientment que esqueia pintar tota la casa i, encara menys, posteriorment als treballs de pintura executats per una empresa professional. En efecte, consta al foli 68 que els arrendataris van satisfer 1.500.- EUR per pintar la vivenda i els seus sostres. A més, la intervenció del pintor contractat per Sra. Alcalá es va dur a terme el 30 de juny del 2012 (foli 95), és a dir tres mesos després del retorn de la possessió.
ocupació dels dies 9-27 de març del 2012: cal ratificar la solució judicial. En efecte, el contracte d'autes desplegava els seus efectes a partir del dia 1 d'abril del 2012, de manera que la Sra. Alcalá no pot exigir el pagament de l'ocupació anterior que va acceptar sense preveure cap contrapartida. En qualsevol cas, és d'aplicació la regla del dret segons la qual els dubtes han d'afavorir al defenent (Decretals, llibre V, regla XI).
indemnització per manca de preavís: la resolució es va consumar abans de la vigència del contracte i, a més, l'arrendadora no podia exigir cap mena d'indemnització per ministeri de la llei (article 17.2 de la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica: "Se suprimeix la indemnització a càrrec de l'arrendatari per a la resolució anticipada del contracte d'arrendament").
Decisio
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Barberá i ENTITY_5; DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. ENTITY_6; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 20 de novembre del 2013, en el sentit d'establir la condemna de la Sra. Alcalá al pagament de l'import de 1.519,08 EUR, com també d'imposar-li les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, derivats de la desestimació de la seva demanda reconvencional. No efectuar especial condemna en costes judicials respecte del recurs d'apel·lació dels Srs. Barberá i Codina. Condemnar la Sra. Alcalá a satisfer les costes judicials derivades del seu recurs d'apel·lació, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
