ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0dae0a42 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 3/14·22 mei 2014·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de maig del 2014 - ROJ: STSJAD 66/2014
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI3/14
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:66) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de maig del 2014 - ROJ: STSJAD 66/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 mai 2014 (n° 3/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa (Cour supérieure de justice, chambre administrative)
Date : 22 mai 2014
Numéro de recours : 3/14 (NIG AD-0048-2/2013)
Ponent : Albert Andrés Pereira
Type de résolution : sentence (arrêt)
Faits et procédure
Par une sentence du 25 novembre 2013, la section administrative du Tribunal de batlles a partiellement fait droit au recours formé par M. Aguilar contre le décret du 6 février 2013 approuvant le règlement de création de la Commission de la cartera de serveis i productes de salut (catalogue des services et produits de santé). Le premier juge a rejeté le recours dirigé contre le décret du 6 mars 2013 portant nomination des membres de cette commission.
Dans le même temps, le juge de première instance a enjoint au Gouvernement de se conformer au mandat législatif découlant de l'article 15-bis de la Llei general de sanitat, en « concrétisant une forme de collaboration effective des Collèges professionnels impliqués dans la définition du contenu de la cartera de serveis i productes de salut ».
L'appelant Aguilar a interjeté appel en invoquant deux moyens : d'une part, le caractère « ambigu et imprécis » de la décision, la collaboration prévue par la loi devant, selon lui, passer par la participation des collèges à la Commission ; d'autre part, la condamnation du Gouvernement aux dépens sur le fondement du principe dit du « mérite objectif ». Le Gouvernement, sans avoir lui-même interjeté appel, a conclu à la confirmation partielle de la sentence de première instance et à la validité des décrets attaqués.
La substitution de l'audience orale par une procédure écrite a été ordonnée. Les parties ont repris dans leurs conclusions les moyens antérieurement présentés. La date de dépôt de l'appel n'est pas précisée dans la décision.
Question de droit
La Cour devait se prononcer sur trois points :
La recevabilité des conclusions du Gouvernement tendant à la déclaration de conformité au droit des décrets attaqués, alors que celui-ci n'avait pas formé d'appel incident ou principal.
La contrôlabilité juridictionnelle d'une omission ou d'une inactivité réglementaire de l'exécutif, et la possibilité pour le juge d'enjoindre à celui-ci de préciser la forme d'une collaboration prescrite par la loi, sans se substituer à lui.
Le régime des dépens dans le contentieux administratif andorran, au regard du critère de la témérité ou de la mauvaise foi.
Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé la sentence de première instance. Elle a jugé que la pretensió du Gouvernement tendant à voir déclarer la légalité des décrets était irrecevable, l'administration n'ayant pas attaqué la sentence et se trouvant donc dans la position de partie intimée. Elle a considéré que le requérement formulé en première instance était devenu définitif sur ce point.
Sur le fond, la Cour a retenu que l'article 15-bis, paragraphe 2, de la Llei general de sanitat impose au Gouvernement d'établir par voie réglementaire « les instruments et mécanismes nécessaires pour rendre effective la collaboration des prestataires de santé, des collèges professionnels impliqués et de la Caisse andorrane de sécurité sociale ». Le règlement contestait ne visait que les prestataires et la Caisse, et gardait le
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (3/14) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: AD-0048-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-03/14
SENTÈNCIA 18-2014
PARTS:
Apel·lant: Aguilar
Representant: Sr. Esteban
Advocat: Sr. Nuñez
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant: Sra. Giner
Advocat: Sra. Quesada
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, vint-i-dos de maig de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0048-2/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 3/14 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 25 de novembre de 2013 va estimar parcialment la demanda promoguda pel Aguilar contra el Decret de 6 de febrer de 2013, pel qual es va aprovar el Reglament de creació de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut, i simultàniament va desestimar el recurs interposat contra el Decret de 6 de març de 2013, de nomenament dels membres de la referida Comissió.
Al mateix temps, la sentència va requerir el Govern a fi de què donés compliment al mandat legal que deriva de l'article 15-bis de la Llei general de sanitat, "concretant una forma de col·laboració efectiva dels Col·legis Professionals implicats en la concreció del contingut de la cartera de serveis i productes de salut".
2.- La representació del Aguilar va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta en dos motius d'impugnació:
la decisió del Tribunal de Batlles és ambigua i imprecisa, i no satisfà les pretensions de l'agent, ja que la col·laboració dels col·legis professionals que preveu l'article 15-bis de la Llei general de sanitat s'ha de fer mitjançant la participació dels mateixos en la Comissió establerta a l'efecte, juntament amb els altres sectors implicats, i no d'una altra manera.
procedeix imposar al Govern el pagament de les costes processals, en base al principi del "meritament objectiu".
3.- La representació del M.I. GOVERN, tot i no haver formulat recurs d'apel·lació, sol·licita que es deixi parcialment sense efecte la sentència de la Batllia, i que es declari que els Decrets impugnats són ajustats a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La pretensió que formula el M.I. GOVERN en contestar el recurs d'apel·lació ha de ser considerada inadmissible. En efecte, l'Administració no va impugnar la sentència del Tribunal de Batlles, de manera que la seva posició processal en aquesta alçada és la de part apel·lada i, en conseqüència, només pot demanar que es confirmi la resolució recorreguda.
Per aquest fet, ha guanyat fermesa el pronunciament de la sentència apel·lada que acorda "requerir el Govern a fi que doni compliment al mandat legal que deriva de l'article 15-bis de la Llei general de sanitat (...), concretant una forma de col·laboració efectiva dels Col·legis Professionals implicats en la concreció del contingut de la cartera de serveis i productes de salut".
Tercer.- Pel que fa al recurs interposat pel Aguilar, cal partir del contingut del referit article 15-bis, apartat 2, de la Llei general de sanitat, el qual determina que:
"El Govern ha d'establir per via reglamentària el contingut de la cartera de serveis i de productes de salut així com els instruments i mecanisme necessaris per fer efectiva la col·laboració dels prestadors de salut, dels col·legis professionals implicats i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social".
La sentència apel·lada ha considerat que, encara que l'Administració disposa d'un marge de discrecionalitat a l'hora d'establir la forma de col·laboració dels òrgans i col·lectius enumerats, el reglament no ha concretat cap mena de col·laboració efectiva dels col·legis professionals i, per tant, requereix el Govern a fi de què doni compliment al manament legal.
El Aguilar entén que aquesta decisió és ambigua, i que li correspon participar en la Comissió litigiosa, en igualtat de condicions amb els altres integrants de la mateixa.
Quart.- La peculiaritat que presenta aquest procés consisteix en què la il·legalitat que es predica del reglament impugnat de 6 de febrer de 2013 consisteix en una omissió, en la mesura en què no s'ha materialitzat la participació dels col·legis professionals a l'hora de determinar el contingut de la cartera de serveis i productes de salut, a diferència del que succeeix amb els altres col·lectius que contempla l'article 15-bis de la Llei general de sanitat, tals com els prestadors de salut i la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
La il·legalitat derivada d'una omissió o inactivitat del Govern en l'exercici de la seva potestat reglamentària ha de ser tractada amb la deguda cautela, ja que, en termes generals, existeix un ample marge d'apreciació quant al temps i la forma en què s'ha de materialitzar aquest exercici.
Ara bé, això no exclou que l'omissió o la inactivitat siguin controlables jurisdiccionalment quan l'absència de previsió reglamentària suposa l'incompliment d'una obligació establerta expressament per la llei que es tracta de desenvolupar o d'executar, o bé quan el silenci del reglament crea implícitament una situació jurídica contrària a l'ordenament jurídic. Aquesta situació es produeix en aquest cas, en que la llei ordena que el reglament estableixi "els instruments i mecanismes necessaris per fer efectiva la col·laboració dels prestadors de salut, dels col·legis professionals implicats i de la Caixa Andorrana de Seguretat Social", mentre que la disposició impugnada només contempla els primers i la darrera, i guarda silenci sobre els col·legis professionals, cosa que vulnera el principi d'igualtat en l'aplicació de la llei.
Cinquè.- Aquesta omissió, que contravé el precepte legal, justifica el requeriment que fa la sentència apel·lada. Tanmateix, resulta indiscutible que el Govern pot determinar discrecionalment quina és la forma que ha de tenir la participació de les corporacions professionals, en l'exercici legítim de la seva potestat reglamentària i a manca de qualsevol altra precisió de la llei.
En conseqüència, aquest Tribunal no pot substituir l'Administració en aquesta comesa. Com ja va dir la sentència d'aquesta Sala núm. 52-2000, de 13 de novembre:
"És ben evident que el control de la potestat reglamentària del Govern que atribueix a la jurisdicció administrativa l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia es limita a la declaració de nul·litat o, en el seu cas, a la inaplicació de les disposicions impugnades, sense que procedeixi substituir l'executiu en la determinació del seu àmbit d'aplicació o de la forma en què han de quedar redactades".
En conseqüència, s'ha de concloure que la sentència apel·lada resulta ajustada a dret, ja que no procedeix un pronunciament com el que sol·licita la part recurrent.
Sisè.- De la mateixa manera s'ha de desestimar el recurs adreçat contra el Decret de 6 de març de 2013, de nomenament dels membres de la Comissió de la Cartera de Serveis i Productes de Salut. Si no resulta obligatòria la participació dels col·legis professionals en aquesta Comissió, tampoc resulta contrari a dret el nomenament que s'ha fet en funció de l'actual composició de la mateixa.
Setè.- En darrer terme, la part apel·lant considera que s'han d'imposar les costes processals a l'Administració, aplicant el principi del "meritament objectiu".
S'ha de recordar que, segons una constant jurisprudència d'aquesta Sala, en l'àmbit de la jurisdicció administrativa regeix el principi de la temeritat o mala fe, segons el qual s'imposen les costes a la part que ha sostingut les seves pretensions de forma desenraonada o manifestament injustificada.
En aquest cas, l'estimació merament parcial de la demanda, així com el fet de què les respectives posicions de les parts estiguin fonamentades de forma suficient, determina que no procedeixi imposar les costes a cap d'elles, pronunciament que també s'ha d'aplicar en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Aguilar contra la sentència dictada el 25 de novembre de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No realitzar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
