ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.7faf8784 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 25/14·11 juli 2014·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 79/2014
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI25/14
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:79) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 11 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 79/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 11 juillet 2014 (n° 25/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 79/2014 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 11 juillet 2014
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 79/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 11 juillet 2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:79 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par résolution du 20 août 2012, confirmée en appel administratif le 25 octobre 2012, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a réclamé à un assuré, le Sr Esparza, le remboursement de 4 434,25 euros. Cette somme correspondait à des prestations d'incapacité temporaire versées indûment entre le 16 octobre 2008 et le 16 juin 2009.
Le Sr Esparza a saisi la Batllia. Par jugement du 5 février 2014, celle-ci a annulé les résolutions attaquées. Elle a retenu la prescription de la réclamation pour la période visée.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que le délai de prescription n'avait commencé à courir qu'à la date où l'employeur l'avait informée du caractère annuel, et non mensuel, de certaines rémunérations. En second lieu, elle invoquait l'interruption du délai par la réclamation adressée à l'assuré le 27 septembre 2011, puis réitérée le 10 mai 2012. L'assuré a formé un appel incident limité aux dépens. Les parties ont été dispensées de plaidoirie orale au profit de conclusions écrites.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, a été saisi du recours (rôle TSJA-025/14, protocole SS-0072-1/2012). La composition comprenait les magistrats Pere Pastor Vilanova (président), Bernard Plagnet et Albert Andrés Pereira (rapporteur).
Question de droit
Le litige posait une double question. Il s'agissait, d'une part, de déterminer le point de départ du délai de prescription de l'obligation de restitution des prestations indûment perçues. D'autre part, il fallait savoir si la réclamation du 27 septembre 2011, réitérée le 10 mai 2012, constituait un acte interruptif de prescription.
Le tribunal ramène la question à celle de savoir si la réclamation partielle des prestations versées entre le 16 octobre 2008 et le 16 juin 2009 était prescrite. Le raisonnement s'articule autour de deux dispositions. La première est l'article 115.3 de la Llei de la seguretat social, qui fixe un délai de trois ans. La seconde est l'article 7.2 de la Llei general de les finances públiques, relatif à l'interruption de la prescription.
Solution et dispositif
Sur le point de départ. Le tribunal écarte l'argument de la CASS. Selon l
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (25/14) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: SS-0072-1/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-025/14
SENTÈNCIA 29-2014
PARTS:
Apel·lant: CASS
Representant: Sra. Vilar
Advocat: Sr. Castrillo
Apel·lant: Sr. Esparza
Representant: Sra. Arcos
Advocat: Sra. Gálvez
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, onze de juliol de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0072-1/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/14 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Mitjançant resolució de 20 d'agost de 2012, confirmada en alçada el 25 d'octubre del mateix any, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va reclamar al Sr. Esparza el reintegrament de la quantitat de 4.434,25 EUR, en concepte de prestacions econòmiques per incapacitat temporal que s'havien pagat indegudament en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.
2.- L'interessat va formular demanda davant la Batllia, que va dictar sentència el 5 de febrer de 2014 donant lloc a les pretensions de la part agent i anul·lant les resolucions administratives impugnades. La sentència ha considerat que havia prescrit la reclamació parcial de les prestacions que s'havien satisfet indegudament a l'agent, en concepte d'incapacitat temporal, en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.
3.- La representació de la CASS ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es basa en les següents consideracions:
El termini de prescripció no va començar a transcórrer fins al moment en què l'empresa on treballa l'assegurat va posar en coneixement de la CASS el caràcter anyal i no mensual de determinades retribucions, cosa que va fer necessari corregir la base de càlcul de la prestació.
El termini de prescripció es va interrompre amb la reclamació efectuada personalment a l'assegurat el 27 de setembre de 2011, reiterada posteriorment el 10 de maig de 2012.
4.- El Sr. Esparza va interposar igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es circumscriu al pronunciament sobre les costes processals, que el Sr. Esparza considera que havien de ser imposades a la CASS.
5.- Es va donar trasllat del dos recursos a la respectiva contrapart, que els van contestar en el sentit d'oposar-se a les pretensions contingudes en els mateixos.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió discutida en el recurs d'apel·lació que interposa la CASS consisteix en determinar si havia prescrit la reclamació parcial de les prestacions que s'havien satisfet indegudament a l'agent, en concepte d'incapacitat temporal, en el període comprès entre el 16 d'octubre de 2008 i el 16 de juny de 2009.
El primer dels motius en què es fonamenta el recurs afirma que el termini de prescripció no va començar a transcórrer fins al moment en què l'empresa on treballa l'assegurat va posar en coneixement de la CASS el caràcter anyal i no mensual de determinades retribucions, cosa que va fer necessari corregir la base de càlcul de la prestació.
Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que resulta contrària a les previsions de l'article 115.3 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:
"L'obligació de reintegrament de l'import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de tres anys, comptats a partir de la data del seu cobrament".
En conseqüència, el dies a quo se situa necessàriament en el moment en què es van percebre les successives prestacions, com ja va entendre la pròpia CASS quan ella mateixa va considerar improcedent el pagament de les quantitats abonades més de tres anys abans de la reclamació formulada el 27 de setembre de 2011.
Tercer.- El segon dels motius d'impugnació que articula la CASS es basa en el fet de que aquesta reclamació produïda el 27 de setembre de 2011 va interrompre el termini triennal de prescripció.
La sentència apel·lada ha considerat que no es tracta d'una veritable reclamació, ja que en ella es feia constar que "s'emplaça a l'assegurat per donar una resposta al respecte", i que es va dur a terme abans de la iniciació formal de l'expedient, que va tenir lloc el 7 de juny de 2012.
Tanmateix, cal tenir en compte que la CASS havia convocat l'assegurat a les seves oficines el 27 de setembre de 2011, aixecant-se una acta on es va fer constar que "el motiu de la convocatòria és el trasllat de la reclamació dels pagament de la seva prestació d'incapacitat temporal per malaltia (...) També se li comunica que la totalitat de l'import de la prestació de baixa indegudament pagada per la CASS és de 6.261,51 EUR".
En data 10 de maig de 2012, va tenir lloc una nova compareixença de l'interessat, en la qual hom li va comunicar que la reclamació quedava reduïda a la quantitat de 4.434,25 EUR, ja que els abonaments anteriors al 16 d'octubre de 2008 no podien ser reclamats per haver transcorregut el termini de prescripció de tres anys.
Ja que l'assegurat no va atendre aquesta reclamació, la CASS va procedir a iniciar un procediment el 7 de juny de 2012, que es va resoldre el 20 d'agost següent.
Quart.- La qüestió litigiosa ha de ser decidida a partir del contingut de l'article 7.2 de la Llei general de les finances públiques, el qual estableix que:
"La prescripció queda interrompuda si el deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l'Administració o si aquesta li n'exigeix el pagament, també de forma fefaent".
En conseqüència, tota reclamació relativa a ingressos de dret públic interromp el termini de prescripció, sempre que es faci amb coneixement formal del deutor.
En termes anàlegs es pronuncia l'article 41 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, en la redacció llavors vigent, segons el qual:
"Els terminis de prescripció establerts en l'article anterior s'interrompen per: a) qualsevol acció administrativa realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, exigint el pagament (...)".
L'aplicació d'aquests preceptes porta a concloure que l'actuació realitzada per la CASS el 27 de setembre de 2011, reiterada el 10 de maig de 2012, va interrompre efectivament el termini de prescripció. No es pot deixar de banda que hi consta una reclamació en concepte de pagaments indeguts, que quantifica el deute i que es va realitzar en presència de l'interessat. Resulta irrellevant que aquest es negués a signar, ja que no es discuteix la realitat de la compareixença. D'altra banda, resulta també irrellevant que posteriorment es reduís la quantitat reclamada, ja que no hi ha obstacle legal a que aquella es vagi modificant en funció de les successives actuacions.
És cert que aquesta reclamació es va fer abans de la iniciació formal de l'expedient, però l'existència d'aquestes actuacions preliminars ja està prevista en l'article 4 del Reglament de procediment administratiu de la seguretat social, que va ser aprovat per Decret de 25 de novembre de 2009. En qualsevol cas, es tracta d'una actuació administrativa susceptible d'interrompre el termini de prescripció, ja que compleix els requisits de l'article 7.2 de la Llei general de les finances públiques.
En conseqüència, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula la CASS i declarar ajustades a dret les resolucions administratives impugnades.
Cinquè.- Les anteriors consideracions porten directament a la desestimació del recurs interposat per l'agent. El fet d'estimar les pretensions de la CASS evidencia que la seva actuació processal no resulta temerària ni de mala fe, per la qual cosa no procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Esparza i estimar el que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ambdós contra la sentència dictada el 5 de febrer de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda interposada per l'agent i declarar que les resolucions impugnades de la CASS de 20 d'agost i 25 d'octubre de 2012 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
