ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.13887d3b · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 291/13·27 maart 2014·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2014 - ROJ: STSJAD 101/2014
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI291/13
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:101) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de març del 2014 - ROJ: STSJAD 101/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 mars 2014 (n° 291/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:101)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD Andorra, 27 mars 2014, ROJ STSJAD 101/2014, recours n° 291/13 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Vara, a été engagé par la société Mercader à compter du 21 mars 2000. Par lettre du 12 novembre 2012, il a notifié à son employeur un « desistiment justificat » (rupture unilatérale du contrat de travail sans préavis, fondée sur un motif légal). Il invoquait trois motifs : l'existence d'un licenciement verbal, donc irrégulier ; l'existence d'un licenciement dépourvu de cause, faute de réunion des conditions du licenciement pour motif économique ; enfin, l'absence d'occupation effective. Il soutenait que le gérant lui avait annoncé verbalement son licenciement pour causes économiques et lui avait proposé la somme de 10 000 euros en règlement total de la relation de travail.
Par lettre du 13 novembre 2012, l'employeur a contesté tout licenciement et sommé le salarié de reprendre son poste.
Par jugement du 31 juillet 2013, le Tribunal unipersonnel du Batlle a condamné la société à verser 187,31 euros au titre du salaire dû, a rejeté la demande d'intérêts légaux et a mis les dépens à la charge de la défenderesse. Il a également ordonné la régularisation des cotisations auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
M. Vara a interjeté appel en demandant l'infirmation et l'accueil intégral de ses prétentions, notamment l'indemnité pour désistement justifié, estimée à 38 896,20 euros, et 733,37 euros de salaires impayés. La société a conclu à la confirmation. Par ordonnance du 28 février 2014, la Sala a refusé d'ordonner, à titre de mesure d'instruction (per a millor proveir), l'audition du témoin Ayuso, ancien collègue du demandant, dont la déposition avait été refusée en première instance.
La Sala civile du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a rejeté l'appel, confirmé le jugement entrepris et mis les dépens d'appel à la charge de M. Vara.
Question de droit
La question posée était de savoir si le comportement de l'employeur, consistant à proposer une rupture de mutuel accord assortie d'une indemnité inférieure à celle prévue par la loi, à réduire l'occupation effective du salarié pendant quelques jours et à invoquer des difficultés économiques, caractérisait un licenciement, verbal ou irrégulier, susceptible de fonder un désistement justifié au sens de l'article 97 du Code des relations de travail (Codi de relacions laborals, Llei 35/2008 du 18 décembre 2008).
Deux sous-questions en découlaient :
Une proposition de rupture amiable faite par l'employeur peut-elle s'analyser en tentative de licenciement ou en pression sur le salarié ?
Une période d'absence d'occupation effective peut-elle, à elle seule, justifier le désistement du salarié au titre de l'obligation de fourniture d'occupation effective posée à l'article 74 du même code ?
Solution et dispositif
La Sala écarte d'abord l'existence d'un licenciement. Elle relève que l'employeur n'a pas consommé la rupture : le contrat est resté en vigueur jusqu'à la lettre de désistement du 12 novembre 2012, le salarié ayant lui-même déclaré dans ses conclusions que la relation de travail avait subsisté jusqu'à cette date. Elle en déduit que le désistement ne saurait être justifié par un licenciement déjà intervenu.
Elle juge ensuite que la proposition de rupture de mutuel accord ne constitue pas, en soi, une pression ni une tentative de licenciement. Elle rappelle que la rupture amiable prévue par le Code (articles 89 b, 98.2 et 99.2) suppose une volonté réelle des parties et ne doit ni dissimuler un licenciement ni constituer une fraude à la loi. Le simple f
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (291/13) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de març del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Vara va presentar demanda laboral contra la societat Mercader, demanant que es condemnés la demandada a satisfer-li la suma de 38.896,20.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, la suma de 733,37.-euros en concepte de salari impagat, al pagament dels interessos legals corresponents, al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, així com a cotitzar prop de la CASS els havers laborals que no hagin estat satisfets.
II.- l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 31-07-2013, decidint "que estimant molt parcialment la demanda principal formulada pel Sr. Vara contra la societat mercantil andorrana per accions "Mercader", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la suma global de cent vuitanta-set euros amb trenta-un cèntims (187,31.- EUROS), això és pel concepte de salari degut, sense que hi hagi lloc als interessos legals sol·licitats, i tot això amb imposició de les costes d'aquesta instància a la societat defenent segons disposa el darrer Considerant. Tanmateix la darrera també haurà de procedir a regularitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social la cotització corresponent al salari del demandant respecte del mes de novembre del dos mil dotze."
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 291/13 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Vara demanant la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.
La representació processal de la societat Mercader demana la confirmació íntegra de la Sentència amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.
IV.- Per Aute de data 28-02-2014, aquesta Sala va decidir no donar lloc a la pretensió adduïda pel Sr. Vara mitjançant l'escrit de greuges, consistent en què es practiqui per a millor proveir la prova IX.-TESTIFICAL en la persona del Sr. Ayuso, de les per ell proposades en període probatori d'instància i quina havia estat denegada pel jutge a quo.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat que el Sr. Vara va començar a treballar com a encarregat d'obra per la societat demandada el dia 21-03-2000.
El dia 12-11-2012, va enviar a l'empresari una carta de desistiment redactada de la manera següent: "He prestat els meus serveis en qualitat de paleta a l'empresa que vostès dirigeixen des de fa més de dotze anys. D'ençà unes setmanes, l'empresa m'ha anat advertint que aquesta passava per una mala situació econòmica i que no sabien si em podrien assegurar la meva continuació en el meu lloc de treball.
Des d'aquest mes de novembre, l'empresa ja no m'ha pràcticament més assignat treballs tret d'un, d'una hora i mitja, el proppassat dimarts 7 de novembre de 2012.
Des de llavors, el gerent de l'empresa m'ha informat verbalment que se m'acomiadava per causes econòmiques, oferint-me la suma de 10.000 EUR en concepte de total liquidació de la relació laboral.
Aquests fets constitueixen un acomiadament fet en forma indeguda, un comiat injustificat així com un comiat improcedent, per quant:
L'acomiadament ha estat fet en forma verbal, contravenint les disposicions de l'article 92 del Codi de relacions laborals, i em dóna dret a la indemnització establerta a l'article 98 per l'acomiadament fet en forma indeguda (article 92.4 de la mateixa norma);
La manca d'assignació d'ocupació efectiva assignada em faculta a desistir justificadament del meu contracte de treball (article 97.1 apartat g) del Codi de relacions laborals), i em dóna dret a exigir la indemnització corresponent al comiat injustificat (article 97.3 de la mateixa norma);
No donant-se cap dels requisits previstos per a l'acomiadament per causes objectives. (en particular, el previst a l'article 91. c) del Codi de relacions laborals), en tot cas, converteix el comiat en improcedent i dóna lloc a la indemnització prevista a l'article 98 de la mateixa norma (cf. Article 91.3).
Per tant, els comunico la meva voluntat de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que m'unia a Mercader, en tant que desistiment justificat del treballador, (...) ".
Per carta de data 13-11-2012, l'empresari va negar el fet que el Sr. Vara havia estat acomiadat de cap manera i va requerir-lo de reincorporar-se al seu lloc de treball.
II.- Els motius que fonamenten el recurs són en essència que 1) el Tribunal Unipersonal ha fet una errònia valoració de les proves ja que calia analitzar els fets globalment per establir la "maquinació" de l'empresari; 2) que les maniobres de l'empresari consisteixen en el fet de no donar-li quasi cap ocupació efectiva tot i donant-li "idees subliminals" sobre la mala situació econòmica de la societat, i després convocar-lo per a oferir-li una indemnització i obtenir la rescissió del contracte de mutu acord sense haver de pagar la indemnització per acomiadament no causal; 3) que el primer jutjador havia d'analitzar les causes de la carta de desistiment no pas de manera conjunta sinó de manera individualitzada i 4) que sí va existir un acomiadament verbal, que la cessació d'ocupació efectiva constitueix una causa justificant el desistiment i que no s'han acreditat les causes econòmiques fonamentant un acomiadament.
Es desprèn de l'argumentació del treballador que en realitat l'empresari hauria procedit alhora a un intent d'acomiadament i a unes maniobres per pressionar-lo, situació que a la vegada constituiria un acomiadament verbal i justificaria el desistiment.
Però, per començar, no podem fer una altra cosa que constatar amb el primer jutjador que el comiat no s'ha consumat. Al respecte, escriu la part agent en el seu escrit de conclusions que la relació laboral va estar en vigor fins al dia 11-12-2012 ja que el dia 12 va desistir. Aquesta asseveració no vol dir res més que no va ser acomiadat, doncs en cas contrari la relació laboral s'hagués extingit amb el comiat.
Certament pertoca al jutge anar més enllà de les aparences, però del resultat de les actuacions no es pot treure la conclusió que l'empresari ha volgut imposar un acomiadament, ni tampoc que el desistiment era justificat.
L'empresari no ha negat mai que, donat la seva situació econòmica, havia iniciat amb l'assalariat una discussió per tal de procedir a una rescissió de mutu acord del contracte de treball i que en aquest marc va establir el càlculs corresponents a la indemnització per acomiadament no causal (20.170,24.-euros) i a la per acomiadament per causes econòmiques (10.085,12.-euros), essent aquest darrer import el que va proposar al treballador.
Al respecte, s'ha de dir en primer lloc que el codi de relacions laborals (articles 89b, 99.2 i 98,2) preveu i regula l'extinció del contracte laboral per mutu acord, amb el benentès que dit acord ha de reflectir la voluntat real de les parts i no pot disfressar un acomiadament, ni tampoc constituir un frau a la llei. Per tant, el sol fet de proposar tal arranjament, salvat de circumstàncies particulars que no existeixen en el present cas, no constitueix en si una pressió sobre l'empleat o un intent d'acomiadament.
En segon lloc, si és ben cert que la seva decisió de desistir es va prendre després d'aquesta proposició, nogensmenys, no es pot considerar que el Sr. Vara va desistir perquè s'hi va sentir obligat i sota pressió de l'empresari, o que la seva decisió és el fruit d'unes maniobres del mateix.
Al contrari, en la seva confessió en judici indica que el representant de la societat li va dir que "probablement l'havia d'acomiadar" quan en la carta de desistiment afirmava de manera contundent que el gerent de l'empresa l'havia informat verbalment que se l'acomiadava per causes econòmiques.
Sobretot, ressurt dels autes i en particular de la seva confessió en judici que, rebut la proposta, la va rebutjar després d'un temps de reflexió i d'haver-se fet assessorat pel seu lletrat.
Pel que fa al desistiment, en virtut de l'article 97 del codi de relacions laborals, quan existeix un dels supòsits esmentats pel dit article, la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, tot i tenint dret a percebre la indemnització corresponent al comiat injustificat.
En el present cas, força és de constatar que no existeix cap dels supòsits legals per fonamentar un desistiment justificat i malgrat el què sosté el treballador, la situació en la què es trobava no li donava dret a desistir.
Es desprèn de la referida carta, que són 3 els motius de desistiment justificat del treballador, més concretament: l'existència d'un comiat verbal i doncs de forma indeguda; l'existència d'un comiat improcedent al no donar-se cap del requisits del comiat per causes econòmiques; la manca d'assignació d'ocupació efectiva.
S'han doncs d'examinar aquests motius de desistiment justificat del treballador.
Pel que fa a la pretesa concurrència d'un acomiadament verbal, així com a la inexistència de causes econòmiques objectives, cap dels dos correspon a un supòsit de l'article 97 del codi de relacions laboral justificant el desistiment.
Considera la part recurrent que el fet de proposar-li una suma molt inferior a la legal i el fet que es trobava en una situació de debilitat acredita l'existència de l'acomiadament.
Però, com s'ha motivat abans no existeix cap acomiadament.
Conseqüentment, poc importa determinar la realitat i l'abast de les dificultats econòmiques de la societat.
Pel que fa a la manca d'ocupació efectiva, l'article 74 del codi de relacions laborals estableix que l'empresa està obligada a donar ocupació efectiva als treballadors en les condicions, el lloc i el temps convinguts.
Reconeix la societat que durant dos dies del mes de novembre del 2012 no va poder donar ocupació a l'assalariat.
De fet, s'ha acreditat que el dijous 1 de novembre i el dilluns 5 de novembre, la societat no va donar cap ocupació efectiva al treballador, i el dia 6 de novembre només li va donar una hora i mitjà, segons ella perquè no tenia tasques per fer.
Aquest mancament no es pot considerar prou greu ni prou significatiu com per justificar el desistiment del treballador doncs es tracta d'un fet aïllat.
En efecte, de l'estudi acurat del llibre de treball del 2012 i de les fulles de "treballs a pressupost" establertes cada dia per determinar les tasques fetes per cada empleat i les hores corresponents, ressurt que, malgrat existir certa irregularitat en l'amplitud diària durant les darreres setmanes, sempre se li va donar ocupació efectiva al treballador.
Més concretament, entre el 04-09-2012 i el 06-11-2012, el Sr. Vara va treballar 334,5 hores, és a dir no pas totes però més del 90% de les hores corresponents al seu horari ( jornada pactada de 40 hores setmanals). Aquest punt ve confirmat per la confessió en judici del treballador en la qual precisa que "fins a final d'octubre va estar treballant en una o altra obra".
De cap manera s'ha establert com ho pretén la part recurrent que l'empresari va deixar de donar ocupació al treballador per pressionar-lo per acceptar la proposició de rescissió del contracte.
En aquestes condicions, és amb raó que la prova sol·licitada va ser denegada en primera instància i ho havia de ser en aquesta alçada. En efecte, aquesta prova consisteix en practicar una prova testifical en la persona del Sr. Ayuso, ex-company de feina del demandant per que expliqui com se li ha proposat firmar un document acceptant la rescissió del seu contracte amb compensació, document que va firmar tot i no mostrar-se conforme.
Però, el fet que ha existit una proposició de rescissió del contracte per part del empresari no és controvertit. L'actitud personal del Sr. Ayuso és diferent de la del Sr. Vara, quin no va acceptar rés sinó que va decidir desistir després de beneficiar de l'assessorament d'un lletrat.
A més, s'ha de tenir en consideració el fet que el Sr. Ayuso també ha interposat una demanda laboral en contra de la societat defenent, i que els autes de dit procediment s'han incorporat als presents autes per corda fluixa.
Per tot l'exposat, la sentència recorreguda s'ha de confirmar.
III.- La desestimació del recurs, justifica d'imposar les costes processals d'aquesta alçada al càrrec de la part recurrent en virtut del principi de venciment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. ENTITY_4;
CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 31-07-2013 en tots els seus pronunciaments;
IMPOSAR al Sr. Vara les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
