ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4df523f3 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 87/14·9 October 2014·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 186/2014
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket87/14
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:186) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 186/2014).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 09 octobre 2014 (n° 87/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 186/2014 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:186)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 186/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 octobre 2014, recours n° 87/14 (ECLI:AD:TSJADAD:2014:186) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le litige oppose deux sociétés commerciales, « Elías », industriel du bâtiment, et « Expósito », entreprise de construction. « Elías » a agi en paiement du prix de plusieurs travaux exécutés pour « Expósito », selon des factures émises entre le 30 juin 2008 et le 30 novembre 2012. La demande a été formée le 18 février 2013. Le défendeur a opposé l'exception de prescription et l'exception de prejudicialitat civil (question préjudicielle civile).
Par sentence du 20 janvier 2014, le Tribunal de Batlles (procédure ordinaire n° 0839-1/2012) a accueilli l'exception de prescription pour les factures antérieures à une date que la décision fixe au 18 décembre 2009. Il a rejeté l'exception de prejudicialitat civil et condamné partiellement « Expósito » à payer 104.105,37 EUR, majorés des intérêts légaux. Il n'a pas statué sur les dépens.
Les deux parties ont interjeté appel. « Elías » sollicitait la révocation partielle de la sentence, notamment en ce qui concerne la prescription et la retenue de 19.361,76 EUR afférente à un chantier d'hôtel. « Expósito » contestait la preuve de la réalité des travaux (95.647,31 EUR), le paiement d'un acompte de 7.915 EUR qui n'aurait pas été déduit, et plusieurs factures spécifiques.
La Sala Civil était composée de MM. Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière et Pere Pastor Vilanova (magistrat rapporteur).
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions.
Le régime de la prescription. Le contrat d'ouvrage est-il soumis à la prescription de tr
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« A la vila d'Andorra la Vella, el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 186/2014 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0839-1/2012, instades per la societat "Elías" contra "Expósito", en data 20 de gener de 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció interposada per la societat Expósito en relació a la demanda articulada per Elías tot i desestimant-se però l'excepció de prejudicialitat civil. Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per Elías contra Expósito condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 10… »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 09 octobre 2014 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (87/14) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket87/14
Judgment Date9 October 2014
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-087/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014.
A la vila d'Andorra la Vella, el M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment ordinari núm. 0839-1/2012, instades per la societat "Elías" contra "Expósito", en data 20 de gener de 2014, l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció interposada per la societat Expósito en relació a la demanda articulada per Elías tot i desestimant-se però l'excepció de prejudicialitat civil. Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per Elías contra Expósito condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 104.105,37.- EUR que haurà de ser augmentada dels interessos legals devengats a comptar de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament. Tercer.- I sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 87/14 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La societat "Elías" no es mostra d'acord amb la sentència de la instància i en demana la revocació parcial.
Els seus greuges són els següents: no era d'aplicació l'excepció triennal entre els professionals del ram de la construcció; les accions formulades en execució d'un contracte d'obra eren sotmeses a la prescripció trentenària segons la sentència 416/11 del 30 d'abril de 2012; cap particular realitzava una retenció del 5% sobre les factures presentades; "Expósito" havia reconegut part del deute en el judici entaulat contra la societat "Araujo", qual cosa interrompia la prescripció; l'acolliment de l'excepció suposava un clar enriquiment injust en favor de la societat demandada; la prescripció també quedava interrompuda pel reconeixement de deute que suposava el pagament d'un acompte sobre el deute global en data 19 de juny de 2013; no es podia considerar prescrita la retenció dels 19.361,76 EUR de l'obra de l'hotel "T." perquè aquesta no havia estat recepcionada i el contracte es va resoldre en el decurs de l'any 2010.
"Expósito" sol·licita també la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles.
Els arguments revocatoris són aquests: el Tribunal a quo no havia pres en consideració el pagament de 7.915 EUR a "Elías" durant la tramitació del procediment, en concepte de retenció de les obres a l'hotel "S."; la societat demandant no havia demostrat la prova de la realitat de les obres reclamades per import de 95.647,31 EUR amb la producció de cap contracte, pressupost acceptat, albarà signat o certificació; no esqueia el pagament de la factura 207 (1.275,29 EUR) puix la propietat no estava conforme amb la mateixa; desconeixia el contingut de la factura 335 (1.399,02 EUR), la qual no havia estat mai reclamada a "Araujo".
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- La societat "Elías" va formular demanda, en data 18 de febrer de 2013, contra "Expósito" per raó de la manca de pagament del preu de determinades obres encarregades per aquesta darrera. Les factures exigides s'estenen entre els dies 30 de juny de 2008 i 30 de novembre de 2012. La societat defenent es va oposar a la demanda, tot interposant les excepcions de prescripció i de prejudicialitat civil.
El Tribunal a quo ha estimat parcialment la demanda, tota vegada que ha donat lloc a l'excepció de prescripció, en relació amb les factures emeses abans del 18 de desembre de 2009, inclosa la retenció practicada per "Expósito" sobre les factures dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007, totes elles relacionades amb les obres realitzades a l'hotel "T." d'Andorra la Vella. L'excepció de prejudicialitat civil ha estat refusada.
Els dos litigants han apel·lat la sentència adoptada per l'Hble. Tribunal de Batlles.
II.- Començarem pel recurs formulat per la societat "Elías".
L'esmentada societat considera no ajustat a dret l'acolliment judicial de l'excepció de prescripció. En aquest sentit, defensa que es va celebrar entre els litigants un contracte d'obra i que el seu crèdit prescrivia només al cap de trenta anys segons l'Usatge Omnes Causae. El Tribunal a quo, seguint el plantejament de "Expósito", estima que correspon la prescripció triennal dels crèdits dels artesans i menestrals, contemplada en la Constitució quarta del Títol II del llibre VII del Volum I de les Constitucions i altres drets de Catalunya.
Aquesta aplicació de la doctrina d'aquesta Sala esdevé correcta i troba el seu fonament en nombroses sentències d'aquesta Sala, com ara les STSJC 031/08 del 18 de setembre de 2008, la 339/10 del 30 de juny de 2011 i, més recentment, la 216/13 del 17 desembre de 2013. En elles, es conclou que els crèdits dels artesans (poc importa si són persones físiques o jurídiques) prescriuen als tres anys, independentment de la qualificació civil o mercantil del contracte subjacent. La invocació de la sentència 416/11 del 30 d'abril de 2012 no és adequada, com bé assenyala la instància, en tractar-se, en aquell litigi, d'una acció en repetició que no és dóna en el present conflicte.
Efectuada aquesta premissa, cal examinar si el termini de prescripció va quedar interromput com defensa la societat recurrent, circumstància consistent en el pagament d'un acompte, com també en la interposició d'una demanda judicial contra un tercer.
És pacífic que, en data 19 de juny de 2013, "Expósito" va abonar l'import de 7.915 EUR a la part adversa pel motiu "A CTE.FRES.PEND" (foli 322). L'Hble. Tribunal de Batlles denega qualsevol efecte interruptiu, doncs estima que, davant la manca de precisió, la facultat d'imputar el pagament pertocava al deutor, el qual va explicar, en el seu escrit de conclusions de primera instància, que els 7.915 EUR tenien per origen el retorn a "Expósito" de la retenció efectuada per la propietat de l'obra a l'"hotel Sasplugues" (foli 369). "Elías" estima, contràriament, que l'acompte ho era sobre el deute global. Aquesta Sala no es mostra d'acord amb l'apreciació realitzada per la instància. En efecte, si "Expósito" va efectuar un pagament en favor de les factures pendents, s'ha d'entendre que ho va fer a prorrata com indica "Elías" i així ho autoritza el Digest 46, 3, 8. "Expósito" no pot defensar, una volta efectuat el pagament, que aquest es tenia que imputar al retorn d'un deute concret, perquè quan el deutor tria, ho ha de fer al moment del pagament i no després segons el Digest 46, 3, 1 i el Codi 8, 43, 1. En qualsevol cas, aquest debat resulta estèril, perquè no és que el pagament fos imprecís com assenyala l'Hble. Tribunal de Batlles, sinó que "Expósito" va donar una ordre clara, en el sentit de destinar el repetit import de 7.915 EUR a eixugar part de la totalitat del deute. Per tant i sense necessitat d'examinar els demés greuges, força és de constatar que el pagament del 19 de juny de 2013 suposa una renúncia, per part del deutor, a la prescripció guanyada respecte de les factures de l'any 2008, de manera que l'excepció no podia triomfar.
Hagut compte que la realitat dels treballs a l'hotel "T." es discuteix en el recurs interposar per "Expósito", aquesta qüestió s'analitzarà juntament amb el recurs d'aquella societat.
III.- Pertoca, en un segon temps, examinar el recurs interposat per "Expósito".
Aquesta societat té raó quan la instància no descompta del deute que aquesta presenta, la quantitat de 7.915 EUR, percebuda per "Elías" durant la substanciació del procés.
La recurrent es queixa també de la seva condemna a satisfer 104.105,37 EUR, sense que la part adversa hagués acreditat la realitat dels treballs inclosos dins les factures aportades, mancament també traslladable a aquelles que guarden específica relació amb l'hotel "T.".
Pel que fa aquesta darrera obra, les factures 266, 300 i 333 són reclamades efectivament dins la causa 0335- 1/2010 (respectivament: folis 263, 341 i 368) com argumenta constantment "Elías". Si "Expósito" exigeix el seu pagament a la propietat ("Araujo", sa), s'ha de presumir que es van dur a terme. Quant a la factura 350 (genèrica) del 30 de setembre de 2008 (foli 44), "Expósito" al·lega que no li havia mai estat lliurada. "Elías" afirma que feia part -com les tres altres- de la causa 0335- 1/2010 (foli 307). L'examen acurat de la voluminosa documentació que figura en aquell expedient ha resultat negativa, doncs les darreres factures són del dia 30 d'agost de 2008 (folis 368 i 435, verificar). Per conseqüent, s'ha de restar la suma de 19.500 EUR. El refús de l'excepció de prejudicialitat civil no pot ser examinat, tota vegada que no ha estat expressament objecte d'apel·lació. En efecte, aquest greuge s'introdueix només en l'escrit de contesta de "Expósito" al recurs de "Elías", sense que aquesta darrera hagi pogut res al·legar al respecte. Endemés, "Expósito" pretén - erròniament- que l'estimació de l'esmentada excepció ha de conduir a la desestimació de la demanda, quan només podria donar lloc a la suspensió dels presents autes.
Quant a la resta de treballs, és cert que no obren a les actuacions contractes escrits entre les parts, pressupostos o albarans signats. Això no constitueix motiu suficient per refusar, en bloc, la demanda en el cas que ens ocupa. En efecte, "Elías" ha explicat que sempre havia actuat com a sots-contractant de la constructora "Expósito" i que, com a industrial, emetia factures contra "Expósito", les quals eren incorporades en les certificacions que la constructora presentava a la direcció facultativa o a la propietat de cada obra per aprovació (foli 335). Aquest modus operandi no està negat per "Expósito". Malgrat era exigible una major diligència a "Elías", nogensmenys es pot entendre en motiu de la llarga col·laboració entre ambdues societats (com a mínim des de juliol del 2004: foli 98) i a la relaxació habitual de les formes en el tràfic mercantil d'aquest ram. "Expósito" ha evadit però gairebé qualsevol debat, tot i ser-li possible exhibir les factures conformades o no, o almenys el llibre d'obra per poder així negar tota intervenció de "Elías". De fet, fins i tot figura a les actuacions un document no signat, però establert per "Expósito" (folis 337-339), on admet deure l'import de 87.977,60 en motiu de nombroses factures ara reclamades (excloses les obres a l'hotel "T."), de manera que la seva postura processal no s'ajusta a les regles de la bona fe processal, qual cosa no pot beneficiar-la. Especialment, perquè tenia en el seu poder i abast una prova clara de la realitat dels treballs duts a terme per "Elías" i ha preferit no entrar en el fons, malgrat l'aportació per part de l'industrial de factures força detallades. I fins i tot mantenint aquesta postura obstructiva quan figuren en autes retorns de factures per valor de 32.669,16 EUR en concepte de "lliurat demana ajornament" (folis 93-94), tractant-se d'un nou element que reforça la manca de consistència de l'oposició de la constructora.
Els únics greuges no genèrics interessen les factures 207 i 335.
La recurrent manté que la 207 (1.275,29 EUR, foli 53) no va ser conformada per la propietat, sense però desplegar cap mena de prova en ordre a corroborar la seva afirmació.
La factura 335 de 1.399,02 EUR (foli 91) no es pot efectivament acceptar, perquè es refereix a un "pressupost en excel" que no ha estat aportat a les actuacions i que tampoc figura dins la causa 0335-1/2010. Per tant, cal estimar el recurs sobre aquest punt.
IV.- En conclusió, la demanda de "Elías" ha de ser estimada parcialment per l'import de 174.153,11 EUR (175.147,31 - 19.500 - 1.399,02 + 19.361,76 + 8.458,06 - 7.915), més interessos legals a comptar de la data de fermesa d'aquesta resolució (arg. Digest 50, 17, 99).
V.- L'estimació parcial dels dos recursos d'apel·lació aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10). Per contra, l'estimació substancial de la demanda condueix a la condemna de "Expósito" a satisfer les costes de primera instància per la regla del venciment (Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas.
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
Estimar parcialment els recursos d'apel·lació formulats per les societat "Elías" i "Expósito"; reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 20 de gener de 2014, en el sentit de desestimar l'excepció de prescripció plantejada per "Expósito" i de condemnar "Expósito" a satisfer l'import de 174.153,11 EUR més interessos legals a comptar de la data de fermesa d'aquesta resolució i les costes de primera instància, inclosos honoraris d'advocat i de procurador; confirmar el refús de l'excepció de prejudicialitat civil; sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
