ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.53e0234d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 96/14·9 October 2014·
Rejet du pourvoi
STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 189/2014
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket96/14
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:189) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 d'octubre del 2014 - ROJ: STSJAD 189/2014).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 09 octobre 2014 (n° 96/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 189/2014, Tribunal superior de justice d'Andorre (Sala Civil), 9 octobre 2014
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justice d'Andorre (Sala Civil), 9 octobre 2014, recours n° 96/14, ROJ STSJAD 189/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:189 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les demandeurs, propriétaires d'un appartement situé au premier étage de l'immeuble L. 1 à Sant Julià de Lòria, subissaient des infiltrations et des problèmes d'humidité répétés. Ils ont d'abord déclaré un sinistre auprès de leur assureur en novembre 2006. Le phénomène a été attribué à la terrasse de l'appartement situé au-dessus, propriété de la défenderesse ORG_0. Des travaux ont été réalisés, consistant essentiellement à modifier les descentes d'eau et à changer la pente de la terrasse. Les désordres ne cessèrent pas, et un second sinistre fut déclaré en juin 2008. La demande fut introduite le 16 mars 2009 selon la procédure ordinaire.
Les demandeurs sollicitaient la condamnation solidaire de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 et de son assureur, la compagnie X., ainsi que de l'ORG_0 et d'un tiers (Y.), à effectuer les réparations nécessaires sur la terrasse et dans l'appartement, et à les indemniser du contenu endommagé.
Le Tribunal de Batlles, par sentence du 2 décembre 2013, a substantiellement fait droit à la demande à l'encontre de la Comunitat et de X., et rejeté les prétentions dirigées contre l'ORG_0 et l'ORG_2. Seule la Comunitat et l'assureur X. ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justice a rejeté les deux recours et confirmé intégralement la sentence de première instance. Le présent commentaire porte sur les quatre moyens d'appel examinés par la Cour, et non sur l'ensemble des éléments de l'instance, les pièces procédurales n'étant pas toutes reproduites dans la décision.
Question de droit
La Cour devait trancher plusieurs questions :
Prescription. Le délai d'un an applicable à l'action en responsabilité extracontractuelle était-il expiré ? Il fallait déterminer la date de départ du délai, selon que le dommage constitue un fait unique et immédiat ou un dommage continu.
Légitimation passive de la Comunitat. La terrasse, dont les statuts qualifient les terrasses de choses privatives, constitue-t-elle un élément commun de l'immeuble, de sorte que la Comunitat puisse être tenue à réparation ?
Détermination de la cause des dommages. Les désordres résultent-ils des infiltrations imputables à la coberta, ou des condensations imputables à l'amélioration de l'isolation par les occupants ?
Étendue de la garantie de l'assureur. Une clause d'exclusion relative aux travaux de réfection des terrasses pouvait-elle être invoquée en appel, et l'assureur devait-il couvrir les dommages subis par les demandeurs en tant que tiers ?
Solution et dispositif
1. Sur la prescription. La Cour écarte l'exception. Elle rappelle que le délai court en principe à compter du jour où l'action a pu être exercée. Elle distingue le
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (96/14) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket96/14
Judgment Date9 October 2014
Holding / DispositionRejet du pourvoi
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC-096/14
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'octubre del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Fátima Ramírez Souto, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la Sra. Narváez i del Sr. Gutierrez va formular demanda civil a tramitar pel procediment ordinari, en data 16-03-2009, contra la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 i la companyia X., i contra la ORG_0 i la ORG_2, demanant que, com a conseqüència d'un sinistre d'aigua, es dictés sentència:
condemnant a la Comunitat de Propietaris demandada i la seva companyia d'assegurances, X. de forma solidària, i la ORG_0, i Y., solidàriament, a efectuar totes les reparacions que s'acreditarin en el moment processal oportú per tal de reparar la terrassa des d'on flueix l'aigua;
condemnant a la Comunitat de Propietaris demandada i a la seva companyia d'assegurances, de forma solidària, i la ORG_0, i Y., solidàriament, a efectuar totes les reparacions que s'acreditarin en el moment processal oportú en el pis propietat dels demandants de forma a tornar-lo a posar en l'estat que es trobava abans del sinistre, efectuant totes les obres necessàries en el mateix;
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 96/14 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
condemnant a la Comunitat de Propietaris demandada i a la seva companyia d'assegurances, de forma solidària, i la ORG_0, i Y., solidàriament, a indemnitzar als demandants pel contingut dels béns que tenien en el seu pis i que han quedat danyats arran del sinistre objecte del present procediment, contingut que es determinarà en el moment processal oportú;
fixant que les reparacions sol·licitades es requereixen en el termini màxim d'un mes a comptar de la data de fermesa de la sentència que resolgui la present causa, transcorregut el qual, la Batllia haurà de fer executar els referits treballs, per compte de la part condemnada;
Imposant als defenents el pagament de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 va formular una excepció peremptòria de manca de legitimació passiva ad causam, així com una excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament, sobre el fons, es va oposar a la demanda.
La representació processal de la companyia X., com la de la ORG_2 i la de la ORG_0, es van oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació.
Les parts van replicar i duplicar oportunament, i després que s'hagin practicat les proves, van presentar els seus escrits de conclusions.
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 02-12-2013, decidint: "Que estimant substancialment la demanda promoguda pels Srs. Gutierrez i Narváez, contra la comunitat de propietaris de l'edifici L. 1, X., i desestimant la demanda formulada pels primers contra la ORG_0 i la ORG_2, hem de condemnar i condemnem solidàriament la comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 X. a realitzar tots aquells treballs descrits en el VI Considerant en el termini de tres mesos a comptar de la data de fermesa de la present amb l'advertiment que transcorregut el mateix sense execució voluntària per part seva es procedirà per via de l'execució forçosa al seu càrrec i imposant-los el pagament de les costes processals ocasionades als agents inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. No escau fer pronunciament en relació a les costes ocasionades a les societats I. SA i Y.".
IV.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 així com la de la seva companyia d'assegurances X..
Aquesta darrera demana la revocació de la resolució recorreguda en el sentit de ser absolta de totes les demandes de la part agent, condemnant a l'adversa a pagar les costes processals d'ambdues instàncies.
La representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 demana la seva revocació i que es dictés una nova desestimant les demandes, condemnant a la part agent a pagar les costes processals d'ambdues instàncies.
La representació processal de la ORG_2 així com la dels demandants sol·liciten la seva confirmació amb imposició de les costes de segona instància als recurrents.
La representació processal de la ORG_0 demana la confirmació de la sentència havent pronunciat la seva absolució i la condemna en costes dels recurrents o subsidiàriament dels demandants.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat que el pis propietat dels demandants, ubicat a Sant Julià de Lòria, Edifici L. 1, planta A, 1r 2a, pateix uns greus problemes d'humitat que li han ocasionat danys repetits.
El mes de novembre del 2006, van declarar un primer sinistre prop de la seva companyia d'assegurances pel fet d'haver patit unes filtracions.
Essent identificat que el problema tenia el seu origen en la terrassa del pis del damunt, propietat de la ORG_0, es van realitzar unes obres consistent essencialment en modificar les baixants i canviar el pendent de la terrassa.
Però, els problemes d'humitat no van desaparèixer, i al mes de juny del 2008 van declarar un altre sinistre i finalment, respecte a la persistència del problema, van instar el present procediment.
II.- Els deures de congruència i de motivació fan necessari examinar en primer lloc el recurs de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 quina planteja unes excepcions, la resolució de les quals determina les altres qüestions. Examinarem en segon lloc el recurs de la companyia X..
III.- El primer motiu del recurs de la Comunitat de propietaris que s'ha d'examinar rau en la qüestió de la prescripció. Torna a afirmar que els demandants eren plenament coneixedors dels danys que patien en el seu habitatge des del dia 15-01-2008; que no existeix cap causa d'interrupció del termini i que per conseqüent s'havia d'estimar l'excepció ja que els demandants no van iniciar cap acció judicial en el termini legal tot i que ho podien fer.
És pacífic que l'acció exercitada pels demandants és l'acció de responsabilitat extracontractual qui prescriu a l'any. La qüestió plantejada consisteix a determinar la data a partir de la qual s'ha de computar el termini de prescripció. La jurisprudència andorrana ha establert que el termini de prescripció s'ha de computar a partir del dia en el qual l'acció es va poder exercitar.
Ara bé, quan es tracta d'un fet únic generatiu de danys immediats, el termini s'ha de computar a comptar de la data del sinistre. Però, si es tracta de danys continuats no es pot fins que estiguin consolidats.
En el cas d'autes, no és contradit que els demandants van comunicar a l'assemblea de copropietaris del 15-01-2008 el fet que patien filtracions. Nogensmenys, s'ha de precisar que l'acta de l'assemblea indica que el propietari del pis va declarar que no sabia la causa de les infiltracions.
En el mateix ordre d'idees, en l'acta del mes de gener del 2009 es precisa que no s'ha pogut determinar si les filtracions són "d'àmbit comunitari o particular" i el pèrit sol·licitat per la Comunitat va anotar en el seu informe del mes d'octubre del 2009 que la data del sinistre era indeterminada.
Sobretot, ressurt de les actuacions que les filtracions patides no constitueixen un fet únic sinó una sèrie de fets que contínuament s'han repetit fins a l'actualitat, atès que quan plou apareixen noves filtracions.
Així és evident que, fins al moment d'introduir la seva acció judicial, la causa precisa del sinistre quedava indeterminada i els propietaris no tenien coneixement de l'abast dels danys i perjudicis.
Per conseqüent, en aquell moment el termini de prescripció no es podia haver escolat.
IV.- El segon aspecte del recurs de la Comunitat de propietaris és en relació amb l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva. Sosté que, en virtut dels estatuts, la terrassa situada a sobre del pis dels demandants és un element privatiu i no comunitari, i doncs es troba fora de la tutela de la Comunitat, raó fent que s'havia d'estimar l'excepció de manca de legitimació passiva ad causam. Afegeix que mai una terrassa pot ser considerada com una cobertura entés com element constructiu i comunitari.
Esdevé necessari resoldre la qüestió central d'aquest plet, és a dir el caràcter comunitari o privatiu de la terrassa, a fi de solucionar la qüestió de la legitimació passiva, ja que si es considera que es tracta d'un element comú, la legitimació passiva de la Comunitat no és qüestionable.
Al respecte, l'article 3 dels estatuts de la Comunitat, adoptats a l'any 1978, estableix que la coberta té el caràcter de comú, mentre que l'article 6 determina que les terrasses són coses privatives.
Ara bé, no és veritat que mai una terrassa pot ser considerada com una coberta, i hom ha de recercar quina funció té la terrassa per determinar si s'ha de considerar com a coberta o no.
En efecte, en el règim de copropietat horitzontal, tenen la consideració d'elements comuns les parts que són necessàries per tal d'assolir l'ús i gaudiment més escaient de l'edifici.
Així, l'article 1 de la Llei de propietat horitzontal disposa que tenen aquesta consideració els elements necessaris per al seu ús adequat i gaudi, com ara el sòl, el vol, els fonaments i les teulades; els elements estructurals; les façanes i les cobertes amb els revestiments exteriors(...).
De conformitat amb aquests criteris, la coberta d'un edifici, quina limita l'edifici per la seva part superior i assegura la seva protecció, constitueix una part comuna.
En el present cas, queda establert que la terrassa té aquesta funció de coberta.
En efecte, a més de les fotos obrant en els diferents informes pericials, ressurt del de Gaya uns elements tècnics significatius per establir-ho.
Se'n extreu que la terrassa d'autes és una coberta plana transitable que "per la seva condició no permet la registrabilitat dels seus elements per a manteniment", el pèrit precisà : "Del punt de vista tècnic, la terrassa és una coberta, ja que la seva funció és protegir de la intempèrie al pis al qual dona cobertura. Concretament, és una coberta plana(amb pendent inferior al 5%) i transitable (ja que està pavimentada per a ser trepitjada). El pèrit afegeix : "Es fa especial atenció a la distinció entre "teulada"(coberta de teules i per tant, coberta inclinada) i "cobertes amb els revestiments exteriors"(qualsevol coberta).".
El pèrit de part sol·licitat per la ORG_2, Sr. Mercader, també ha qualificat dita terrassa com a "comunitària d'us privatiu".
L'argument segons el qual la terrassa seria un element privat perquè només hi té accés el seu propietari és contradit per dos elements.
En primer lloc, apareix que l'any 2006, la Comunitat ha fet realitzar uns treballs en dita terrassa per tal de resoldre el problema de filtracions denunciat pels demandants.
En segon lloc, en virtut dels articles 10 i 11 de la Llei de propietat horitzontal, tot propietari està obligat a permetre l'entrada a la seva unitat immobiliària per permetre reparacions que exigeixin el servei de l'immoble, o per permetre a la Comunitat d'efectuar les obres de manteniment i conservació imprescindibles a les quals queda obligada per dotar l'immoble en condicions d'habitabilitat adequades.
A més, com es motivarà desprès, l'origen del sinistre no és una falta de cura per part del propietari qui gaudeix de la terrassa de manera privativa, sinó un defecte de la estructura de dita terrassa-coberta, és a dir un element que la Comunitat ha de controlar.
Per totes aquestes raons, considerem amb el Tribunal a quo que la terrassa és un element comú en quant compleix la funció de coberta parcial de l'edifici malgrat ser d'usatge privatiu i en quan assegura una funció de protecció dels elements d'habilitat de l'edifici.
Per consegüent, la legitimació passiva de la Comunitat queda acreditada.
V.- El tercer motiu del recurs de la Comunitat de propietaris rau en la qüestió de la determinació de la causa dels danys. Argumenta en essència que el Tribunal a quo recolza la seva decisió exclusivament en l'informe del pèrit judicial quan també existeixen altres informes no coincidents; que al contrari del que determina el pèrit la terrassa constitueix el sostre del pis dels demandants però de cap manera una coberta i que la responsabilitat la té només el propietari de dita terrassa.
És cert que el tribunal ha donat una especial importància a l'informe del pèrit judicial Gaya, però això no significa que no ha valorat els altres informes. L'autoritat judicial ha de valorar amb els criteris de la sana crítica els informes que s'aporten a les actuacions tenint-los en compte de manera conjunta i atenent el seu criteri, ja que si el jutge no té els coneixements tècnics, raó per la qual ha designat un tècnic que les té, sí que disposa de la capacitat per determinar la correcció de les operacions pericials i de les seves conclusions.
Després d'estudiar els diferents informes obrant en autes, apareix que l'informe del pèrit judicial Gaya, a més de presentar una independència superior als pèrits de les parts i ésser realitzat de manera contradictòria, exposa uns elements tècnics molt més motivats i circumstanciats, els quals aporten una explicació coherent a la problemàtica d'autes.
Així, dels peritatges se'n poden extreure els elements significatius següents:
el Sr. Mercader, pèrit de la companyia dels demandants, va identificar que l'origen de les filtracions era la terrassa del pis del damunt. En una segona intervenció, ha constatat que a més de les filtracions que apareixen quan plou han aparegut danys deguts a la condensació, i precisa que és difícil separar els danys que pertanyen a les filtracions i els produïts per condensació;
el Sr. Gaya, en el seu informe redactat al mes d'octubre del 2009 a petició de la Comunitat, conclou que els danys per aigua venen provocats per dos motius clarament diferenciats, el primer més evident són les condensacions i el segon es tracta de filtracions provinents de l'habitatge superior, concretament de la gran terrassa situada just a sobre. En funció de les indicacions de la presidenta de la Comunitat, el pèrit va indicar que "he de entendre que en el moment de la visita aquest problema de filtracions ha estat solucionat". Però aquesta afirmació és del tot errònia ja que els problemes de filtracions encara no han estat resolts. En aquestes condicions, pretén que la causa principal del sinistre seria les condensacions però els elements tècnics precisos i circumstanciats de l'informe de Gaya permeten contradir aquesta asseveració.
En efecte, de l'informe del pèrit judicial s'ha pogut constatar nombroses taques d'humitat tant de filtració com de condensació a gairebé totes les peces de l'habitatge; que aquestes taques han anat a més, partint com a focus del saló-menjador i propagant-se a gairebé totes les peces; que sobre una gran part de l'habitatge es situa la terrassa del pis superior i que les humitats coincideixen amb el perímetre de la terrassa;
S'ha de distingir entre les humitats de filtracions i les condensacions;
pel que fa a les filtracions, el pèrit conclou que la làmina impermeable ha perdut la seva funció protectora i les obres realitzades els anys 2007 i 2008 no han comportat cap treball d'impermeabilització; que l'origen d'aquestes lesions són el mal estat de la làmina;
pel que fa a les humitats de condensació, s'ha de distingir entre les de paret i les de sostre;
Les de sostre tenen una relació directa amb la problemàtica de la terrassa ja que, degut a les filtracions, el material d'aïllament tèrmic ha perdut les seves propietats aïllants; els elements que configuren el forjat entren en contacte directe amb l'exterior, refredant-se la seva superfície.
Les de les parets venent del fet que l'edifici és relativament antic i el seu aïllament mínim provoca que els paraments de tancament siguin una superfície freda, fet agreujat pel fet que els demandants han canviat les finestres i millorat l'estanqueïtat del pis;
és la pèrdua d'impermeabilitat qui ha causat les filtracions i part de les condensacions;
La coberta d'un edifici s'ha de mantenir per assegurar que tots els integrants de la mateixa no perdin les seves característiques de protecció a la intempèrie;
la coberta del pis afectat ja no reuneix les condicions degudes a la seva naturalesa, fent inhabitable l'habitatge;
és necessari eliminar la làmina impermeable i col·locar-ne una nova.
En aquestes condicions, queda establert que la causa de les filtracions és el mal estat de la làmina d'impermeabilització, val a dir un element de la coberta del qual el manteniment corresponia a la Comunitat.
Al contrari, no s'ha establert en autes que la ORG_0, propietària del pis del damunt, tindria una part de responsabilitat en la aparició dels danys.
De la mateixa manera, res permet considerar que els demandants, pel fet d'haver canviat les finestres, tindrien una part de responsabilitat, ja que no és el fet de canviar les finestres que van desencadenar els problemes d'humitat sinó la pèrdua d'impermeabilització.
VI.- L'últim motiu de recurs de la Comunitat de propietaris és en relació a l'abast dels danys que s'han de reparar ja que sosté que part d'aquells són deguts a la condensació existent en el pis la qual s'ha d'imputar només als demandants.
Com s'ha vist abans, al problema de filtracions s'ha afegit un de condensacions.
Al respecte, és cert que els pèrits de les companyies d'assegurances manifesten que els danys posteriors a l'any 2008 serien més deguts a condensacions que a filtracions, i això pel fet d'haver millorat el tancament de les finestres.
Però aquest motiu de recurs no es pot estimar per dos tipus de raons.
En primer lloc, seria del tot artificial separar radicalment la qüestió de les condensacions ja que com ho explica el pèrit judicial, existeixen dos tipus, és a dir d'una banda les del sostre provocades directament pel defecte d'impermeabilització i d'altra banda, les de les parets.
Les de les parets tenen en part com a origen el fet que els demandants van canviar les finestres, canvi que va provocar una millora de l'aïllament del pis. Però, com això ressurt de la confessió en judici de la Sra. Plana, entenem que degut a l'estat general d'humitat en el qual es trobava el pis a causa de les filtracions, es van canviar les finestres buscant una solució a aquesta situació. Per tant, és tracta de manera clara d'una conseqüència del problema de filtracions. En aquest ordre d'idees, el pèrit judicial explica que les condensacions de parament vertical milloraran en quan es solucionin les filtracions i condensacions de sostre, pel fet que l'ambient serà menys humit.
Quant al Sr. Mercader, explica que és difícil separar els danys que pertanyen a les filtracions i dels produïts per condensació.
Així, no apareix possible considerar que les condensacions haurien provocat uns danys completament diferents.
El segon lloc, pel que fa als treballs que s'han de realitzar en el pis dels agents, tal i com estan detallats en la sentència recorreguda, es tracta de treballs (refecció de l'enguixat, pintat antihumitat de les zones afectades, refecció dels fals sostre de la cuina, col·locació del parquet de l'habitatge) que queden justificats per a la reparació dels danys provocats per les filtracions i pel problema general d'humitat degut a la pèrdua d'impermeabilització.
Per tant, les parts recurrent no van ser condemnades a fer-se càrrec dels treballs específics a les condensacions i que no tindrien vincle amb la responsabilitat de la Comunitat.
Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1.
VII.- El primer motiu del recurs de la ORG_1 rau en el fet que és fent una interpretació inadequada dels elements d'autes que el tribunal ha considerat que la terrassa és un element comunitari quan els estatuts estableixen que és un element privat; que per tant és només la ORG_0, qui té accés a dita terrassa i és responsable del seu manteniment; que no es pot considerar que pel fet que la terrassa sigui sostre del pis de sota se l'hagi de considerar com coberta i que la finalitat essencial de la terrassa no és la de protegir l'edifici sinó la de sostre del pis de sota.
Al respecte, no podem més que repetir les consideracions exposades en el II.-CONSIDERANT en relació al caràcter comunitari de la terrassa, amb la precisió que no es pretén en cap moment en la sentència que és el fet de fer de sostre que implica que la terrassa s'ha de considerar com a coberta, sinó el fet que té la funció de coberta i de protecció de la habilitat de l'edifici.
VIII.- El segon aspecte del recurs de la companyia X. concerneix la qüestió de les condensacions. Afirma que els danys per condensacions són provocats per una millora de l'aïllament i no se'n pot fer responsable la Comunitat ja que cap element comú ha estat el causant de les mateixes.
Però al respecte, com s'ha motivat en el III.- CONSIDERANT i el IV.-CONSIDERANT, queda establert que cap responsabilitat es pot imputar als demandants.
IX.- El tercer i últim motiu de recurs de la companyia X. és que el contracte d'assegurança conté una exclusió en relació als treballs de refecció de les terrasses, ja que l'únic que cobreix el contracte són els danys a tercers i que per tant no pot ser condemnada al cost de refecció de la terrassa.
Però, és tracta d'una al·legació totalment nova, i en virtut del principi "pendente appelatione nihil innovetur", no pot presentar dit argument en aquesta alçada.
De totes maneres, no es tracta de garantir els danys patits per la terrassa sinó de reparar els danys patits pels demandants, els quals tenen la qualificació de tercers pel que fa a la relació contractual entre X. i la Comunitat. En aquesta òptica, els treballs de refecció de la terrassa són la forma de fer cessar i de reparar els danys causats a aquells tercers i per conseqüent sí que la companyia de la Comunitat els ha de cobrir.
En aquestes condicions, el recurs de la companyia X. també s'ha de desestimar.
X.- La desestimació dels recursos determina la condemna de les parts recurrents a assumir les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 i per la de la companyia X. contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 02-12-2013 que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 i a la companyia X. les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 i per la de la companyia X. contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 02-12-2013 que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la Comunitat de propietaris de l'edifici L. 1 i a la companyia X. les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
