ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.518539b7 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 65/14·19 décembre 2014·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2014 - ROJ: STSJAD 249/2014
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle65/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:249) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de desembre del 2014 - ROJ: STSJAD 249/2014).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 décembre 2014 (n° 65/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 249/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2014)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 249/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 décembre 2014, recours n° 65/14, ECLI:AD:TSJADAD:2014:249 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie à l'origine n'étant pas exploitable, la référence canonique retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral (ROJ STSJAD 249/2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:249). Le résumé « Resum I.A. » accompagnant la décision n'émane pas de la juridiction ; il n'est pas utilisé comme source du présent commentaire, qui se fonde exclusivement sur le corps de la sentence.
Faits et procédure
La commune d'Escaldes-Engordany a formé un recours juridictionnel contre une résolution de la Commission tripartite d'urbanisme (CTU) du 20 mai 2008, rendue sur recours de la société « P., SL » à l'encontre de certains aspects du Pla d'ordenació urbana parcial (POUP) de la paroisse d'Escaldes-Engordany. Le Tribunal de Batlles a fait droit, dans une large mesure, à la demande communale par une sentence du 1er avril 2014.
Seule la société « P., SL » a interjeté appel. Le litige a donc été circonscrit aux points a, c et e de la résolution de la CTU, que le premier juge avait considérés contraires au droit. Ces points concernaient :
l'affectation à la circulation routière du tronçon final du Camí del Pui, avec une largeur de 6 mètres, ainsi que la géométrie de son embranchement avec le Camí de la Font del Pui (point a) ;
l'affectation du vial reliant le Camí dels Vilars au nouveau vial collecteur (point c) ;
le tracé du Camí de la Font del Pui, devant la propriété de la société appelante (point e).
L'appelante soutenait notamment que deux largeurs différentes sur un même chemin n'étaient justifiées par aucune considération technique, que l'article 6.5.d du Reglament d'urbanisme (RU) était d'interprétation restrictive et ne visait que les noyaux anciens consolidés, et que la faisabilité de l'élargissement n'était pas démontrée. La commune, les autorités gouvernementales et les parties adhérentes ont défendu la régularité de la sentence de première instance.
Le tribunal a rejeté la demande d'administration de preuves formée par la commune, estimant disposer des éléments nécessaires pour statuer sur le fond. Il a ensuite procédé à un examen séparé de chaque point litigieux.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si la décision de la CTU, en tant qu'elle impose une affectation routière du Camí del Pui, un embranchement avec le Camí de la Font del Pui, la circulation sur le Camí dels Vilars et le tracé continu du Camí de la Font del Pui, pouvait être regardée comme légale. Cette question en implique plusieurs :
Le régime dérogatoire de l'article 6.5 du RU (notamment ses paragraphes c et d) est-il applicable à un chemin dont les bords sont bâtis de part et d'autre, et à quelles conditions ?
Une diversité de largeurs sur un même chemin est-elle, en soi, juridiquement illicite ?
Quelle est la charge de la preuve lorsque le requérant conteste la faisabilité technique d'un élargissement et la rationalité du zonage ?
Une norme impose-t-elle à la commune de créer une connexion routière entre deux voies, et jusqu'où s'étend son pouvoir d'appréciation en matière de planification ?
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (65/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Advocat: Sra. Gomila
Adherent: Sr. Salamanca
Representant: Sra. Oller
Advocat: Sra. Puga
M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Andorra la Vella, dinou de desembre de dos mil catorze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0217-3/2008.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la CTU de data 20 de maig del 2008, en relació amb la recurs d'alçada formulat per la societat "P., SL" contra determinats aspectes del POUP de la parròquia d'Escaldes-Engordany.
2.- El Tribunal de Batlles ha estimat substancialment la demanda promoguda pel COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY mitjançant sentència de l'1 d'abril del 2014.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 10 de juliol del 2014, la societat "P., SL" manifesta principalment que:
no tenia cap sentit preveure dues amplades diferents en dos trams del camí del Pui, sense cap justificació tècnica;
el primer paràgraf de l'article 6.5.d del RU era d'interpretació restrictiva i només era d'aplicació en zones del nucli antic històric consolidades, quina circumstància no es donava al cas doncs els edificis eren, majoritàriament, de nova factura;
la configuració actual no impedia l'eixamplament del repetit camí fins a 6 metres;
era la configuració de la trama urbana existent qui permetia l'aplicació de l'article 6.5.d del RU i no la zonificació;
cap prova avalava que l'eixamplament del camí del Pui amb el camí de la Font del Pui no fos tècnicament factible;
calia assegurar la vialitat de la zona a causa del seu potencial edificatori;
la viabilitat de l'enllaç, rodat o peatonal, entre el camí dels Vilars i el nous vials (col·lector i de connexió) de la part alta d'Engordany només podria ser verificat en el moment de la seva construcció.
4.- En la seva contesta de data 1 de setembre del 2014, l'HBLE. COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY manifesta principalment que:
la unitat d'actuació SUC 62 es trobava dins el nucli antic d'Engordany, compte tingut que incloïa elements catalogats (xarxa de camins tradicionals);
el POUP pretenia la seva preservació amb la seva finalitat original d'ús per a vianants i element cultural de gran valor;
sis edificis catalogats es trobaven al llarg del camí dels Vilars;
el litigi actual s'havia de limitar exclusivament a qüestions de legalitat;
el POUP s'havia limitat a plasmar la situació existent al camí del Pui, on es trobaven construccions consolidades de cada banda;
tot el camí de la Font del Pui no era apte pel trànsit rodat degut a la seva pendent i geometria, independentment de la seva amplada;
la decisió d'enllaçar el camí dels Vilars amb el nou vial col·lector no era viable tècnicament i suposava una ingerència en les potestats del planificador;
sol·licitava una inspecció ocular dels llocs.
5.- El GOVERN reiterava que l'aplicació dels articles 6.5.c.b i 6.5.d només es donava en carrers que comptaven amb edificis de cada banda.
6.- Els adherents han defensat la correcció de la sentència de la instància.
7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La societat "P., SL" va impugnar determinades previsions del POUP de la parròquia d'Escaldes-Engordany prop de la CTU. L'esmentada comissió va estimar parcialment el recurs d'alçada mitjançant resolució del 20 de maig del 2008. El Comú d'Escaldes-Engordany va combatre, al seu torn, la decisió de la CTU. L'Hble. Tribunal de Batlles va estimar substancialment la demanda jurisdiccional. "P., SL" impugna ara, davant aquesta Sala, la sentència emesa per la instància.
Hagut compte que només "P., SL" s'ha alçat contra la sentència de l'1 d'abril del 2014, l'examen d'aquesta Sala queda limitat als punts a, c i e de la resolució de la CTU (folis 16-17) i que l'Hble. Tribunal de Batlles considera contraris a dret.
Els punts litigiosos consisteixen en els següents pronunciaments:
"a) Modificar el POUP d'Escaldes-Engordany establint que el Camí del Pui, en el seu tram final, ha de ser afectat a la circulació rodada i amb una amplada de 6 metres, i que l'embrancament viari del Camí del Pui amb el Camí de la Font del Pui tingui les dimensions suficients i la geometria adequada per tal de permetre les maniobres d'incorporació, i de corba dins el Camí de la Font del Pui, amb suficient capacitat i seguretat viàries.
c) Modificar l'afectació del vial que enllaça el Camí dels Vilars amb el nou vial col·lector que va des dels Vilars fins a la part alta d'Engordany, establint que és apte per a la circulació rodada.
e) Modificar el traçat del Camí de la Font del Pui, en el tram en què aquest discorre enfront de la propietat de la societat recurrent, tot disposant que sigui continu i, consegüentment, el camí inclòs dins el sistema viari del Comú".
Tercer.- A títol preliminar, aquest Tribunal ha de desestimar la pràctica de les proves interessades pel COMÚ, en considerar que disposa dels elements necessaris per resoldre, amb ple coneixement de causa, el fons de l'assumpte.
La controvèrsia gira entorn a la unitat d'actuació SUC-62 Carrer de Sant Jaume 3, especialment en el punt de confluència dels camins del Pui i de la Font del Pui, en el terme d'Engordany. Els plànols dels folis 102 i 118 permeten una correcta apreciació de la situació d'aquells camins i del seu punt d'intersecció.
L'estudi d'aquest recurs d'apel·lació passa per un examen individualitzat de cada extrem litigiós.
Sobre l'amplada el tram final del camí del Pui
No es discuteix que el tram final del camí del Pui (13 metres, foli 295), en la seva part que enllaça amb el camí de la Font del Pui, fa 3,5 metres d'amplada. Tot i així, la circulació rodada no es discuteix seriosament en tota la seva llargada (veure les fotos dels folis 65-68).
La CTU va resoldre que procedia un accés rodat de 6 metres d'amplada doncs no hi era d'aplicació el règim derogatori dels articles 6.5.c.2 i 6.5.c.b del RU perquè "no existeixen pràcticament edificis, i els que existeixen no impedeixen l'eixampla del camí fins a 6 metres".
No s'entén gaire la invocació de l'article 6.5.c.2 del RU que interessa, exclusivament, l'amplada de les voreres.
En relació amb l'article 6.5.c.b del RU, tampoc resulta pertinent, tota vegada que queda relacionat amb "Les obres de nova planta d'urbanització de tota mena o la rehabilitació de carrers de la xarxa existent" (article 6.5). Força és de constatar que el camí existeix i que no es preveu cap obra de rehabilitació.
El COMÚ invoca l'article 6.5.d del RU:
"Carrers existents d'accés rodat limitat exclusivament a ús per a veïns, i càrrega i descàrrega en horaris determinats, reservat per al tractament específic de zones de nucli antic. Dimensió mínima: 3,25 m entre façanes (que sempre que sigui possible s'ha d'incrementar a 3,5 m com a mínim). La seva velocitat màxima admissible ha de ser de 10 km/h ...".
La recurrent manté que: a) no tenia cap sentit preveure dues amplades diferents en un mateix camí del Pui; b) el primer paràgraf de l'article 6.5.d del RU era d'interpretació restrictiva i només era d'aplicació en zones del nucli antic històric consolidades; c) la configuració actual no impedia l'eixamplament del repetit camí fins a 6 metres i d) era la configuració de la trama urbana existent qui permetia l'aplicació de l'article 6.5.d del RU i no la seva zonificació.
Aquests greuges no són operants. En primer lloc, la llei no impedeix que un camí tingui trams amb amplades diferents. En segon lloc, les fotos dels llocs demostren, a bastament, que el punt objecte de controvèrsia està plenament consolidat en presentar edificacions -contràriament a les afirmacions de la CTU- a cada banda del camí (folis 65-68 i 70) i que la zona presenta, de visu, una fisonomia marcadament tradicional i agrícola (folis 252, 258, 265-268 i 270- 271). A més, la fitxa de la unitat d'actuació estableix que l'àmbit delimitat queda regulat segons "la zona del centre històric d'Escaldes-Engordany" i que en ell "s'inclouen la major part dels edificis i àmbits catalogats que constitueixen el patrimoni cultural de la ciutat" (foli 320). En aquest sentit, el perit judicial ha destacat l'existència de 10 edificis antics (sobre 17) en els camins de la Font del Pui i dels Vilars (foli 257). En darrer lloc, pertocava a "P., SL"
la prova sobre la factibilitat de l'eixamplament i la irracionalitat de la zonificació. Força és de constatar que aquestes proves no han estat realitzades, havent-se de concloure en la correcció del planejament comunal.
Sobre l'embrancament viari del Camí del Pui amb el Camí de la Font del Pui
Ni la CTU, ni ara la recurrent, exposen quina norma imposa al COMÚ una connexió rodada. En fer-ho sense base legal, es desconeix la discrecionalitat del COMÚ en la matèria. Endemés, el camí de la Font del Pui "no és apte per la circulació rodada" segons l'expert judicial (foli 235), de manera que la mesura predicada resulta absurda. Una lectura del plànol del foli 18 condueix a la mateixa conclusió, puix el camí de la Font del Pui presenta una sinuositat molt pronunciada al seu inici (punt "D") i al mig del seu traçat (punt "C").
Sobre l'afectació al trànsit rodat del Camí dels Vilars
El camí dels Vilars és actualment destinat a ús de vianants i té una amplada mitjana de 3,16 metres (foli 247). La CTU no motiva, novament, la necessitat de modificar la seva funció actual. En qualsevol cas, la decisió d'enllaçar aquell camí amb un futur vial col·lector és una decisió que incumbeix al COMÚ, essent, endemés, una decisió molt discutible d'un punt de vista tècnic, tota vegada que la pendent mitja seria del 17,81 % (foli 245).
Sobre la inclusió del camí de la Font del Pui dins el sistema viari del Comú
Aquesta decisió equival a donar accés rodat a l'edifici de "P., SL", en la part que confronta amb el camí de la Font del Pui. L'article 137.2 de les NNUU estableixen que "L'amplada dels camins tradicionals serà l'existent". La decisió de la CTU no justifica legalment, una vegada més, la necessitat d'un canvi d'ús i, a més a més, apareix contrària a la voluntat comunal, plasmada en les NNUU, de preservació de la zona.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la societat "P., SL" contra la sentència 2014-066, de data 1 d'abril de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
